Entre els estrets passadissos de la Fira de Santa Llúcia, s’hi passeja un artefacte estrany: no és ni un nan ni un capgròs i es mou amb rodetes. A més, té un aspecte una mica esfereïdor, amb uns grans ulls que es mouen, una barba llarga i una boca badada. Però a la mainada els encanta perquè escup caramels i llepolies. És la Carassa, una figura molt lligada a les celebracions nadalenques de la ciutat. Aquesta peça tan singular d’imatgeria festiva representa un sarraí i palesa l’evolució d’una tradició molt antiga, la de les Carasses d’orgue, que altrament hauria desaparegut.

Seguir llegint