28.02.2017 - 12:20
És va gastar un milió d’euros en la campanya mediàtica per a la consulta
MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
El cap del gabinet de Relacions Externes i Protocol de la Generalitat, Carles Fabró, i el director d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovés, encarregats d’organitzar la campanya institucional del 9N, han rebutjat aquest dimarts al Tribunal Suprem que rebessin indicacions per frenar-la malgrat conèixer la suspensió que pesava sobre la consulta dictada pel Tribunal Constitucional (TC).
En aquesta segona sessió de judici que se celebra contra l’exconseller de Presidència i actual diputat del PDeCAT Francesc Homs, els dos alts càrrecs de la Generalitat –tots dos depenents del seu departament– han explicat en qualitat de testimonis que, tant el dispositiu del centre internacional de premsa com la campanya de publicitat de la consulta, van continuar vigents per ordre del mateix Homs, que s’enfronta a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic pels delictes de prevaricació i desobediència.
Fabró ha precisat que la seva comesa era habilitar el centre internacional de premsa al Pavelló Italià de la Fira de Barcelona, per al cap de setmana del 8 i 9 de novembre del 2014 i que la compareixença s’hagués produït encara que les urnes no haguessin sortit al carrer.
Genovés, per la seva banda, ha reconegut al tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena que coneixia la providència del Constitucional però no va rebre “cap encàrrec relatiu a frenar la campanya de publicitat”.
“No em tocava al meu entendre si això afectava la campanya o no i no vaig tenir cap indicació sobre aquest tema”, ha dit a preguntes de les parts.
“De fet la consulta és va fer el 9 de novembre amb tota normalitat”, ha apuntat Genovés, que també s’ha referit al fet que seria “inviable” dur els cartells col·locats en alguns llocs com eren els autobusos municipals.
CESSIÓ DE DADES DEL PADRÓ
Igualment ha comparegut Federico Udina, Director de l’Institut d’Estadística de Catalunya, qui ha manifestat que va adjuntar l’informe jurídic de la Conselleria de Presidència en el conveni que va signar el departament que ell dirigia amb la Conselleria de Presidència per poder cedir dades de població a l’Administració autonòmica. És van cedir, en concret, dades del padró d’ajuntaments de Catalunya, essencialment noms i adreces per poder informar aquestes persones sobre el procés participatiu.
Udina ha hagut de comprovar durant la seva compareixença, pels papers que se li han mostrat, la cessió de dades de veïns també menors d’edat, com eren els majors de 16 anys. És tractava d’una base de dades temporal amb compromís de destrucció posterior, cosa que és va comprovar a principi del mes de desembre.
Jordi Vilajoana, secretari general de la Presidència quan van passar els fets, ha manifestat a continuació que pensaven que havien d’explicar tot aquest procés als ciutadans de Catalunya i que és van posar en contacte amb ells per demanar-los les dades d’identitat i domicili de tots els empadronats de més de 16 anys.
L’objectiu era enviar-los una carta perquè havien d’informar-los del “procés participatiu” que s’havia de desenvolupar, la qual cosa és va concretar en una missiva del llavors president de la Generalitat Artur Mas. També ha assenyalat que quan va arribar la providència del Tribunal Constitucional els voluntaris ja estaven operant i tot és va desenvolupar “amb normalitat”, i de fet el 4 de novembre, quan és va suspendre la consulta, totes els cartes ja havien estat enviades.
GAIREBÉ UN MILIÓ D’EUROS EN PUBLICITAT
D’altra banda, el responsable de publicitat institucional de la Generalitat Mónica Osacar ha reconegut davant la Sala que desconeix si va ser Homs qui va ordenar la realització de la campanya institucional per al procés participatiu del 9N, la quantitat de la qual va ascendir a un total de 813.942,80 euros. La campanya és va contractar per la via d’urgència si bé la primera empresa seleccionada va renunciar al contracte.
Segons Osacar no és va rebre cap ordre per frenar aquesta campanya després de la resolució del Tribunal Constitucional, per la qual cosa és va seguir endavant. La testimoni ha assenyalat que no van pensar en això perquè a més alhora que gestionava aquest encàrrec tenien moltes més campanyes en marxa i anaven “a mil per hora”.
A continuació ha atestat Marta Coll, directiva de l’empresa de publicitat Media Planning que és qui va realitzar la publicitat en premsa, autobusos i marquesines i al cinema, i que ha explicat que de la que es va emetre per televisió i ràdio se’n va ocupar directament la Generalitat.
Ha dit també que la seva empresa te mecanismes per frenar una campanya si li ho ordena el client, una ordre judicial o l’òrgan d’autocontrol –si fos una campanya sexista–, però que cap d’aquests tres supòsits es va donar en el cas de la publicitat institucional del 9N i per això no és va aturar.
EMPRESA FOCUS
La primera a declarar aquest dimarts ha estat la directora d’assessoria jurídica de Fira, Fática Soro, qui ha coincidit amb el que van assenyalar aquest dilluns els responsables de l’empresa Focus, que era l’encarregada de muntar la roda de premsa que es va fer el 9N a la nit després de la celebració del denominat ‘procés participatiu’. Segons aquesta responsable malgrat la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional ningú de la Generalitat no li va ordenar aturar l’organització d’aquest esdeveniment.
Ha explicat que el contracte entre ambdues entitats és va signar el dia 7 –una vegada suspesa la consulta pel TC– malgrat la qual cosa la data que apareix és la del dia 3, perquè era aquest el dia en el qual començava la vigència del contracte.
Amb aquesta explicació ha coincidit el segon testimoni que ha deposat en la sessió d’aquest dimarts, el director de l’àrea de negoci extern de la Fira Pere Camprubí, qui tampoc no és va preguntar en cap moment si estaven organitzant actes prohibits pels tribunals. El pressupost final, no obstant això, va superar en una mica més de 10.000 euros el previst inicialment, cosa que aquest testimoni ha qualificat de “perfectament assumible”.
