15.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 16.11.2022 - 02:04
La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat el judici contra els independentistes que eren membres de la mesa del parlament l’1-O. El motiu és la manca d’imparcialitat de dos magistrats, Jesús Maria Barrientos –que també és el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya– i Carlos Ramos. Per tant, el judici contra Anna Simó, Lluís Maria Corominas, Ramona Maria Barrufet i Lluís Guinó s’haurà de tornar a fer amb una composició del tribunal neta de magistrats parcials.
Amb aquesta decisió, la figura del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i el TSJC mateix, surten ben malparats, cada dia més desacreditats i més criticats per maldestres i potiners.
Barrientos n’ha fetes de molt grosses aquests anys, això és cert. I el Tribunal Europeu de Drets Humans ja s’encarregarà de fer-lo miquetes, quan siguen revisats els casos que s’han dut a Estrasburg. Potser és per això que el Suprem ha decidit de clavar-li ara un clatellot humiliant d’aquestes dimensions. Després de fer-lo servir, l’han deixat caure com un drap brut: Madrid no paga traïdors.
Tanmateix, aquesta manca d’imparcialitat del president del TSJC respecte del moviment independentista ha estat escandalosa tots aquests anys i avui cal recordar que els mateixos que ara l’humilien abans no ho van voler fer. Hom pot recordar, per exemple, aquella conferència de premsa a Tarragona en què Barrientos va afirmar que calia retirar tots els llaços grocs de les institucions, obeint la Junta Electoral. Opinió que, de manera descarada, prefigurava quina seria la sentència quan hagués de jutjar sobre aquell assumpte. Tècnicament, l’error era majúscul però la justícia espanyola aleshores es va estimar més de fer els ulls grossos, perquè en aquell moment, políticament, li convenia.
I li convenia perquè la feina encomanada a Barrientos era de fer plegar, com fos, el president Quim Torra. De manera que tot això no deixa de ser un exemple monumental de cinisme: els arguments que ahir va adduir el Suprem per justificar que s’ha de repetir el judici a la mesa del parlament es poden aplicar exactament igual en el cas del president Torra. La diferència és que, en aquell moment, fer fora el president –suplantar la política, la decisió popular i les eleccions– passava per damunt de tota altra consideració i ara ja no.
Què ha canviat, doncs? Hom pot suposar que hi ha coses que a Madrid no li perdonen i ara han vist l’ocasió adient de fer-les-hi pagar –potser que en el primer moment no s’atrevís a ser més dur, que no condemnàs el president Mas per malversació, que no inhabilitàs abans la presidenta Forcadell… Segurament l’ombra d’Estrasburg també pesa i, com que parlem del judici a cinc polítics bàsicament retirats de la política, és una bona avinentesa per a rentar-se les mans en públic i fer mèrits sense perill. O simplement que, de Madrid estant, veuen Barrientos com aquell lacai de províncies de qui pots desfer-te quan ja ha fet la feina bruta i a tu t’interessa quedar bé. Ves que no el vegen massa català i tot…
PS1. Després d’escriure aquest editorial un míssil que Polònia afirma que és rus ha caigut en aquest país de la Unió Europea causant la mort de dues persones. He escrit aquest anàlisi sobre els fets: El míssil caigut a Polònia crea una situació ideal per a Rússia que augmenta la por a una guerra a tot Europa.
PS2. Demà, dijous, a les 19.00, farem una altra sessió de l’Assemblea de Lectors de VilaWeb a Ca n’Alcover, a Palma. Serà oberta a tothom. Com dic tantes vegades, aquest diari està al servei dels governats i no dels governants i per això despleguem una activitat tan intensa, recorrent el país de dalt a baix, per escoltar-vos, per fer-vos partícips de la nostra faena i dels nostres projectes i per demanar-vos que ens ajudeu. Necessitem més subscriptors per a continuar existint. Per això us demane que, si encara no ho sou, us en feu, en aquesta pàgina.
Anem pelant les magranes dels altres; però, de moment, la nostra no. I mira, que ara és la temporada.
Sort que darrerament algun subscriptor treu notícies del que passava al 31, altres del 78 i poca cosa més.
No hi ha manera que les elits polítiques, mediàtiques i professionals expliquin com obrir la magrana colonial.