14.09.2015 - 06:00
Kai-Olaf Lang és el cap de recerca de l’Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional (SWP), un ‘think tank’ assessor del govern d’Angela Merkel. Ha estudiat el cas català i és expert en política exterior i de seguretat de Polònia, la República Txeca i Eslovàquia, països de què coneix bé el procés d’independència. Sobre la permanència d’una Catalunya independent a la Unió Europea, insisteix en l’actitud pragmàtica de Brussel·les. Diu que el nou estat no en serà membre automàticament, però que creu que hi haurà acords per a mantenir la moneda i els mecanismes d’estabilitat econòmica. En aquesta entrevista, també li demanem que interpreti les paraules de Merkel de fa pocs dies sobre el procés i que ens expliqui com creu que llegirà el resultat de les eleccions el món. I ens respon: ‘La comunitat internacional veu que hi pot haver inestabilitat si no hi ha una solució constructiva.’
—Com interpreteu les paraules d’Angela Merkel de fa uns dies sobre el procés català? Diu que els tractats de la UE garanteixen la integritat i la sobirania dels estats membres.
—No són sorprenents. És la posició que tenen molts altres estats membres. Vol dir que el marc legal a la UE és clar quant a l’autodeterminació. Vol dir que és un afer intern dels estats membres i que no vol interferir-se en un assumpte de l’estat espanyol. Tanmateix, és important que Merkel no digués explícitament que Catalunya no seria mai reconeguda. Els polítics mai no poden dir mai.
—Com creieu que el món llegirà el resultat de les eleccions del 27 de setembre al Parlament de Catalunya?
—Tindran molta més atenció que qualssevol altres eleccions. Europa i la comunitat internacional han descobert la qüestió catalana i veuen que hi pot haver inestabilitat si no hi ha una solució constructiva. Veig que si no hi ha majoria independentista, el procés s’aturarà durant molts anys. Si hi ha una majoria independentista, si més no en nombre d’escons –un fet molt probable–, aleshores és clar que passarà alguna cosa. No sé ben bé què. El govern català veurà els resultats com un mandat democràtic per a dur el procés endavant, per posar-lo en pràctica.
—En aquest punt, l’estat espanyol creieu que acceptarà de negociar?
—Amb les eleccions espanyoles de final d’any, el govern espanyol pot canviar, però em costa d’imaginar que cap govern espanyol pugui negociar els termes de la independència. També em costa d’imaginar un govern espanyol acceptant un referèndum. Tanmateix, podria ser que un nou govern espanyol diferent del d’ara oferís una millora del finançament, per exemple. Però aquí hi ha un problema molt gran, que és la credibilitat que pugui tenir qualsevol oferta.
—Una Catalunya independent podrà formar part de la Unió Europea automàticament?
—El fet més probable és que un nou estat català independent no sigui formalment un estat membre de la Unió Europea. Hi haurà de reentrar. Tot amb tot, penso que hi haurà solucions pragmàtiques que ho facilitaran. Crec que sí que entrarà al mercat comú. A la majoria dels estats membres i a Brussel·les els interessarà d’evitar qualsevol mena d’inestabilitat pel que fa a la moneda i a les finances. Segurament, la feina més complicada serà de definir aquest acord amb l’eurozona perquè l’euro es mantingui com a moneda catalana i perquè Catalunya es mantingui en el mecanisme d’estabilitat europeu. De tota manera, com ha passat amb la crisi de refugiats, penso que la UE no voldrà girar-se d’esquena a una Catalunya independent. La UE tindrà interès a signar alguna mena d’associació amb Catalunya.
—I la reentrada a la UE?
—Crec que hi haurà un període de confusió. L’estat espanyol i alguns altres estats membres, durant un cert temps, voldran blocar l’entrada formal de Catalunya a la UE perquè l’acceptació implicaria el reconeixement.
—Quins passos clau han de fer les forces independentistes amb majoria, després del 27 de setembre?
—Després d’una declaració simbòlica d’inici del procés d’independència, la qüestió és si el govern català està preparat per a construir estructures per a un nou estat. Caldrà veure quina voluntat hi ha. La persona que hi hagi al capdavant de tot, que serà el president de la Generalitat, haurà de prendre decisions molt complicades. Haurà d’empènyer el procés i evitar danys col·laterals.
