21.05.2023 - 21:40
JxCat ha reivindicat avui el llegat de l’1-O enfront d’ERC en el seu míting central de campanya. Si Oriol Junqueras feia ahir una crida a concentrar el vot útil independentista a l’àrea metropolitana per no llençar el vot, Jordi Turull li ha replicat que votar JxCat és la garantia que no es llencin els vots del referèndum del 2017. “Amb les seves taules de diàleg, amb els seus acords de la claredat, amb els seus acords a Madrid sembla que tinguin pressa per llençar els vots de l’1-O”, ha etzibat el secretari general de Junts. Els dos antics socis al govern de la Generalitat han accentuat l’enfrontament dialèctic aquests darrers dies, en què la independència ha tornat a la palestra en forma de retrets. JxCat ha triat Manresa per passar l’equador de la campanya. És una ciutat que exemplifica la pugna pel vot independentista de tots dos partits: ara fa quatre anys, ERC va guanyar Junts per deu vots. Van empatar en 8 regidors, i van arribar a un acord per a compartir el govern i la batllia: el primer any per a Valentí Junyent, que ja duia dos mandats al càrrec, i els tres darrers per a Marc Aloy, d’ERC.
La del Bages és una de les capitals de comarca que Junts aspira a governar els quatre anys vinents, en un intent de remuntar l’avantatge que hagi pogut agafar Aloy a la batllia. També és un símbol del catalanisme polític per les Bases de Manresa i, d’alguna manera, de l’hegemonia que la Convergència d’Artur Mas va construir a partir del 2010, amb un llegat polític ara desballestat.
Junyent va ser un dels batlles de la fornada del 2011. En aquelles municipals, CiU va guanyar per primera vegada en vots i en regidors, a cavall d’un procés de relleu generacional als municipis. I va repetir la fita a tot Catalunya el 2015, en paral·lel de la victòria que va revalidar Junyent. Abans, la batllia de Manresa havia estat del PSC, que havia governat la ciutat durant 16 anys amb ERC i ICV. Es podria dir que la figura de Junyent –que acaba la seva trajectòria a l’ajuntament com a regidor d’Hisenda– és una metàfora de la CiU que no tornarà, dinamitada pel procés i amb l’antic espai polític dividit. A Manresa, s’enfronten la candidatura de Junts, encapçalada per Ramon Bacardit (arquitecte i regidor d’Urbanisme durant el primer mandat de Junyent), i la del PDECat, amb la marca d’Impulsem i l’empresari Joan Vila al capdavant. A la llista de Junts hi ha 6 regidors de l’actual grup municipal. Però Junyent –que al seu compte de Twitter es defineix com un defensor del diàleg i del consens– no dóna suport a cap de les dues candidatures.
A Barcelona, Xavier Trias va tancar finalment un acord amb el PDECat. Però un dels principals desafiaments que afronta Junts és el desgast que li puguin causar les 181 llistes que presenta la que havia estat la formació de molts dels seus dirigents –sobretot en ciutats com ara Girona, Lleida i Tarragona– amb la marca Ara Pacte Local. Això, malgrat l’ofensiva que va fer Junts per fitxar els batlles més emblemàtics del PDECat perquè anessin sota les seves sigles, tal com ha passat a Igualada, amb Marc Castells, a Figueres, amb Jordi Masquef, i a Martorell, amb Xavier Fonollosa. A Tortosa, la batllessa Meritxell Roigé va pactar una coalició i porta la marca de Junts. Uns altres batlles del partit de David Bonvehí van optar per no tornar-se a presentar. A Reus, Carles Pellicer plega després de tres mandats i ha donat suport a la candidata de Junts, Teresa Pallarès. A Vilafranca, Junts va arribar a un acord amb Impulsem el Penedès bo i coincidint amb l’adeu de l’històric Pere Regull. A Puigcerdà, Albert Piñeira també se’n va després de tres mandats amb majories absolutes i l’espai postconvergent s’ha dividit en tres candidatures diferents. El batlle de Mollerussa, Marc Solsona, és el candidat més emblemàtic del PDECat en aquestes eleccions.
Finalment, Junts s’ha beneficiat de la decisió de la Junta Electoral que tots dos partits s’havien de repartir els drets electorals a la meitat. L’ex-president Artur Mas, que sempre ha advocat per reunificar l’antic espai convergent, fa campanya tant per Junts com pel PDECat, segons el municipi. Avui ha participat en un acte de Junts per Banyoles; divendres va ser a Lleida, donant suport al candidat de JxCat; dijous a Granollers, amb el candidat de Junts; dimecres a Matadepera donant suport al batlle i candidat de Suma’t, del PDECat; i, dimarts, a Calonge, amb Junts per Calonge i Sant Antoni. JxCat en aquesta campanya també compta amb l’actiu electoral que pugui representar Carles Puigdemont. El candidat de Junts a Manresa, per exemple, és un dels que es va anar a reunir amb el president a l’exili abans de la campanya per poder enregistrar el seu suport explícit a la candidatura. Aquest migdia han projectat un vídeo durant el míting.
Laura Borràs ha dit durant l’acte que la condemna de l’ONU a Espanya per haver vulnerat els drets polítics del president a l’exili deixava en evidència “els que van col·leccionant rendicions a l’interior”, en una referència velada a ERC. Els retrets entre els antics socis de govern són cada dia més crus. Junqueras ha aprofitat que Trias va reivindicar Convergència, la necessitat d’arribar a acords i “no viure de la confrontació”, per criticar durament Junts i acusar-los de desdir-se de la independència. “Diuen que això és de Convergència, doncs foteu-vos si és de Convergència!”, va dir Trias en un acte a Sants. Borràs també ha criticat ERC per haver-se aliat amb el PSC per suspendre-la de diputada vulnerant drets fonamentals. La presidenta de JxCat continua pendent dels moviments de la Junta Electoral espanyola, tot esperant que ordeni al parlament que li retirin l’escó.
En aquesta campanya electoral, els sectors de Junts han aparcat els enfrontaments per maximitzar els resultats, que seran especialment significatius per al futur de la formació. Procuren aprofitar la millora de les expectatives electorals que, segons els sondatges, els ha aportat la sortida del govern de Pere Aragonès i no estalvien les crítiques a la gestió d’Esquerra. Però ben aviat es destaparà la caixa dels trons interna sobre el futur de Borràs i el seu relleu a la presidència del parlament. Mentrestant, dirigents de tots els sectors fan campanya als municipis segons l’accent del candidat local. L’objectiu és sumar tot allò que es pugui. Totes les incògnites que manquen per a resoldre, es reobriran l’endemà del 28-M.
