La jutgessa de la gota freda no obrirà cap peça separada per fals testimoni de Vilaplana

La jutgessa que instrueix la causa penal per la gestió de la gota freda ha refusat d’obrir una peça separada per un possible fals testimoni de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb el president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón, el 29 d’octubre del 2024, el dia de la catàstrofe que va causar 229 morts.

En una interlocutòria, la magistrada respon a la petició d’una acusació particular que demanava de citar els batlles d’Utiel (Plana d’Utiel-Requena), Ricardo Gabaldón, i de Cullera (Ribera Baixa), Jordi Mayor, perquè aclarissin les converses o contactes que van mantenir amb Mazón per tal de dirimir possibles contradiccions en la declaració de Vilaplana, feta el 3 de novembre al jutjat de Catarroja (Horta Sud).

L’acusació sol·licitava també que, si s’hi apreciaven contradiccions, s’obrís una peça separada contra la periodista per fals testimoni.

La jutgessa recorda que les declaracions dels dos batlles ja van ser acordades i resten pendents de citació, però puntualitza que no poden tenir per objecte analitzar responsabilitats penals en la declaració de Vilaplana, perquè un possible fals testimoni sols pot valorar-se un cop acabat el procediment.

L’advocat que va presentar l’escrit demanava de citar el batlle de Cullera per aclarir la conversa que va mantenir amb Mazón a les 18.28 d’aquell 29 d’octubre, atès que podria ser contradictòria amb allò que va declarar Vilaplana al jutjat, on va dir que no tenia coneixement d’aquest batlle ni que s’hagués parlat d’ell.

També sol·licitava de citar el batlle d’Utiel, per les seves sospites sobre el breu interval de sis minuts entre l’enviament d’un missatge de WhatsApp a Vilaplana sobre l’estat d’emergència a Utiel i el contacte de Mazón amb el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que li hauria facilitat el telèfon de Gabaldón.

La jutgessa precisa que els batlles podran ser preguntats, quan testifiquin, sobre qualsevol extrem que els lletrats considerin rellevant per a la instrucció, com ara les seves trucades amb Mazón o amb l’aleshores consellera d’Interior, Salomé Pradas, investigada en la causa.

Tanmateix, explica que, per a poder imputar penalment la falsedat d’un testimoni, cal comptar prèviament amb una veritat establerta processalment, cosa que només pot determinar-se en sentència o en una interlocutòria de sobreseïment ferma.

Per tot això, la magistrada considera que no escau d’obrir una peça per fals testimoni ni de trametre cap testimoniatge per un presumpte delicte d’aquesta mena, sense perjudici de la llibertat de les parts d’argumentar i valorar el contingut, la veracitat i la credibilitat de la declaració de Vilaplana o d’un altre testimoni.