16.04.2025 - 10:07
|
Actualització: 16.04.2025 - 15:55
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat quatre apartats de les instruccions que el Departament d’Educació va enviar a les escoles catalanes pel curs 2022-2023 i que no incloïen explícitament el castellà com a llengua vehicular i d’ús habitual als centres. Arran d’un recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), els magistrats consideren que els apartats només recullen el català com a llengua habitual en tots els àmbits del centre i això vulnera la constitució espanyola. La sentència, de dilluns passat, sí que manté vigents els apartats sobre retolació i l’atenció lingüística especialitzada en la primera ensenyança.
Aquestes instruccions van ser recorregudes per l’AEB perquè desenvolupaven el contingut del decret llei 6/2022 i la llei 8/2022, que intentaven de blindar el català com a llengua vehicular a l’escola. La sala contenciosa administrativa del TSJC va inadmetre el novembre del 2022 el recurs de l’AEB, perquè va considerar que les instruccions es limitaven a reproduir la normativa vigent i es dirigien en exclusiva als treballadors del Departament d’Educació. Contra aquesta inadmissió, l’AEB va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, que el novembre passat va estimar el recurs i va obligar el TSJC a pronunciar-s’hi, atès que entenia que l’absència de tot esment al castellà desbordava el marc normatiu.
A més, afegia que la normativa tenia la “voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana” fos “un factor bàsic d’integració social”, i afectava el conjunt de la comunitat educativa, no sols als funcionaris. En concret, el Suprem deia: “Les instruccions de les autoritats educatives sobre el projecte educatiu dels centres docents que transcendeixin l’àmbit intern de l’administració mateixa i continguin elements que excedeixin la mera informació, són susceptibles de recurs contenciós administratiu.”
En la sentència, el TSJC anul·la una part dels apartats d’aquelles instruccions. En concret, anul·la un apartat que diu que els centres han de vetllar perquè el català, i l’aranès a l’Aran, “com a llengües pròpies, siguin les llengües utilitzades normalment com a llengües vehiculars i d’aprenentatge del sistema educatiu”. El tribunal considera que el fet que no s’hi esmenti el castellà no permet de garantir-ne una presència adequada, i tampoc no assegura que hi hagi instruments de control i avaluació per a vetllar que els alumnes aconsegueixin les seves competències lingüístiques, ni indicacions als centres educatius perquè compensin les mancances que poguessin existir.
Més al detall, s’anul·la un apartat que diu que el català “és la llengua de la institució i, per tant, la llengua d’ús habitual en tots els espais del centre, en la relació amb la comunitat educativa i amb tots els estaments socials en general”. Això afecta les comunicacions internes i externes, orals i escrites, la interacció entre docents i alumnes, la formació del professorat i el personal no docent que gestiona el menjador o les activitats extraescolars.
La sentència també anul·la dos apartats que insten els centres a fer del català una eina d’integració. L’un: “Els factors culturals i cívics estan impulsats per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana es converteixi en un factor bàsic d’integració social.” I l’altre: “Consolidar el model lingüístic del país, potenciant la llengua catalana com vehicular dins d’un projecte plurilingüe i intercultural.”
Apartats no anul·lats
En canvi, el TSJC ha desestimat part del recurs de l’AEB sobre l’apartat referent a la retolació dels centres, perquè considera que, atesa la doctrina jurídica fins avui, no pot considerar-se obligatori retolar en les dues llengües oficials; i l’apartat sobre l’atenció individualitzada en el primer ensenyament, perquè permeten de ser interpretats conforme a dret. Sobre la desestimació d’aquests punts, l’AEB ha anunciat que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
