Junts per Catalunya i ERC no s’haurien d’equivocar d’adversari

«Una complicitat i una entesa per la qual tots hauríem de vetllar, perquè no l’espatllen els lamentables condicionants d’una campanya electoral imposada i cruelment condicionada des de Madrid»

Vicent Partal
Vicent Partal
11.12.2017 - 06:52
Actualització: 11.12.2017 - 07:52
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La campanya electoral, inevitablement, significa competició. Especialment entre aquells grups o partits que comparteixen un espai sociològic i polític. Dins el camp independentista, aquesta competició és especialment intensa entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Al començament tothom tenia coll avall que ERC guanyaria amb molta facilitat, però avui les coses ja no són tan clares. Tot indica que ERC encara es manté al capdavant de la llista, però la remuntada de Junts per Catalunya fa creïble d’imaginar qualsevol hipòtesi per a la nit del 21-D. I això, dissortadament, crea una tensió que tothom faria bé d’evitar.

Aquestes últimes hores, els dos grups han començat a emetre missatges que tenen més una intenció de furtar vots a l’altre, de manera molt agressiva, que no pas de consolidar la victòria de l’independentisme. Entre els dirigents públics, de moment aquesta tendència encara és moderada, però entre els militants de carrer i a les xarxes socials la cosa s’ha escalfat d’una manera preocupant.

Junts per Catalunya i ERC no s’haurien d’equivocar d’adversari. No són adversaris entre ells sinó que junts, amb la CUP, són adversaris i contrincants polítics del front monàrquic, del bloc del 155, de l’espanyolisme. I és important que això no es pose en dubte, especialment amb vista a la constitució del govern que els hauria d’unir a tots tres inevitablement passat el 21 de desembre.

Per això crec que és molt important de guardar les formes. I si fa uns dies em queixava dels comentaris d’una part de l’entorn d’ERC avui vull queixar-me d’una part de l’entorn de Junts per Catalunya. Crec que el partit del president Puigdemont hauria de ser especialment curós en totes les seues declaracions, precisament perquè té la presidència d’un govern plural. I que no hauria d’oblidar en cap moment que ERC té un handicap superior: el vice-president Oriol Junqueras és a la presó i no pot participar en la campanya. Qualsevol comentari injust, qualsevol apropiació del conjunt del govern, fa un mal molt intens, perquè les circumstàncies en què es fan aquestes eleccions són senzillament aberrants.

Ja ho sé, que el número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, i el conseller Quim Forn també són a la presó i tampoc no poden fer campanya. I que el president Puigdemont no pot entrar al Principat a participar-hi amb normalitat. Però tothom entendrà que el pes de la presó de Junqueras sobre aquesta campanya és molt específic i important. I espere que tothom estiga d’acord que cal tractar aquesta situació amb un respecte molt més que notable.

I espere que aquest respecte siga correspost per Esquerra. Perquè si no és així aquesta setmana llarga que encara falta per a la votació es farà molt difícil de transitar. Els retrets entre les forces independentistes causen un gran desànim i això és realment la darrera cosa que necessitem tots plegats. Guanyar amb claredat les eleccions, mantenir la majoria en escons i, si pot ser, augmentar la majoria en vots és l’única cosa que realment compta. És allò que Europa i el món poden entendre com un senyal. I per aconseguir-ho, els projectes que cal contrastar són els de la República Catalana contra els de la monarquia espanyola. Cadascú amb el seu matís, ja que no volen anar junts. Cadascú ha d’acceptar que ara no té gaire sentit barallar-se per veure qui queda primer i qui queda segon. Cadascú ha d’entendre que els ciutadans votaran allò que consideren millor, però que després caldrà articular un govern que faça avançar el país i la República proclamada per ERC, per allò que avui és Junts per Catalunya i per la CUP el 27 d’octubre. I que aquest govern, en un moment tan dur com el que vivim, necessitarà més complicitat i entesa que mai. Una complicitat i una entesa per la qual tots hauríem de vetllar, perquè no l’espatllen els lamentables condicionants d’una campanya electoral imposada i cruelment condicionada des de Madrid.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
10.12.2017  ·  22:12

Fantàstic comentari. Evitar el sectarisme i reforçar l’entesa i la complicitat entre els defensors de la República. I tant…! Moltes gràcies.

Antoni Oller
Antoni Oller
10.12.2017  ·  22:26

Malgrat que a molts quadres dels aparells dels partits respectius, aquest missatge els entrarà per una orella i els sortirà per l’altra, s’havia de dir, i s’havia de dir des d’una tribuna de tanta repercussió com l’editorial de Vilaweb; i per això mateix, s’havia de dir ben dit. I a fe de Déu que això s’ha acomplert, molt ben dit!. Gràcies. Pel que a mi respecta, procuraré no fer en cap dels meus comentaris, cap desmereixement d’aquella o aquelles llistes independentistes que jo no pensi votar. Crec que no ho he fet, però encara menys a partir d’ara. Caldrà pensar-hi. Gràcies de nou.

Josep Usó
Josep Usó
10.12.2017  ·  22:49

Cal que tothom ho tinga clar. L’adversari és l’estat que intenta fer desaparèixer el País. El dels barruts que neguen la realitat de la violència. Els partidaris del bloc catalanista han de ser conscients de la unitat del poble que es manifesta, ací i on siga menester. I també de la unitat del poble que defensa les urnes, el museu de Lleida i tot allò que se li demane. Calia recordar-ho.

jaume vall
jaume vall
10.12.2017  ·  23:37

Ens ha anat malament aquests dos anys de Junts X Sí, remant en la mateixa direcció, amb el suport -estadista- de la CUP, i l’acompanyament de l’ANC i Omnium? NO
Anar per separat augmentarà el nombre de vots sobiranistes?
Si la resposta és afirmativa, haurà estat una bona tàctica. Si és negativa, patirem.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
10.12.2017  ·  23:58

El fet de presentar tres llistes enlloc de la unitària es justificava bàsicament per recollir tots els vots possibles de l’espectre per fer possible una opció de país. Ara, en conseqüència, cal fer-ho realitat amb absoluta llibertat i respecte, des de la posició de cadascú, per les altres dues.
Ja és prou difícil batallar pel vot des de l’anormal situació del 155.
Com suggereix clarament el PP, EspaÑa és la dissolució. Per la identitat, l’autogovern. la llengua i la cultura propis de Catalunya, és clar. Tots alhora contra el 155.
Per cert, m’ha encantat l’entrevista -les respostes serenes, ponderades i fermes- de Carles Mundó que acaba de passar la 6.

Pepi Oller
Pepi Oller
11.12.2017  ·  00:10

També se n’haurien d’adonar que aquest discurs centrat en el propi partit i excloent per no dir agressiu amb els altres partits pro república, resten ganes de votar-los. Jo ja n’he descartat un per aquesta raó.

Mònica Amorós
Mònica Amorós
11.12.2017  ·  00:48

Totalment d’acord, avui, amb tu. Gràcies! Ens cal molt seny per guanyar i implementar la república.

Josep Jallé
Josep Jallé
11.12.2017  ·  02:18

Benvolgut director … a Brussel·les vam tenir ocasió, peu dret i condicions climàtiques adverses, d’escoltar els tres mítings finals i he de dir que no tothom va estar a l’altura de les circumstàncies que eren les de blasmar les injustícies que ens envolten a l’Estat espanyol. La tendència al sectarisme emergeix en aquesta nova contesa, il·legal, del 21-D cosa que es va poder evitar a la darrera amb Junts pel Si. Penso que, malauradament, els aparells dels dirigents estan emergint sobre l’únic objectiu: la unitat de Catalunya per assolir un estat propi. No es pot sortir d’una presó i a poques hores declarar que recobrar la legitimitat d’un president no és més que una il·lusió caducada. Competir per veure qui arriba primer a president, quan ja en tenim un, en un circ il·legal és fer el joc al domador. Els adversaris son el trio 155, no nosaltres mateixos, fraccionats ara.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
11.12.2017  ·  02:19

Si tenim clar qui és l’enemic, l’encertarem i per això els tres partits independentistes també ho haurien de tenir clar que cal tombar la banda del 155. Aquest és l’enemic de Catalunya i és allà on cal dirigir la seva crítica. A més, cal no oblidar que, tret d’un cas de canvi brusc de vots, caldrà pactar el govern i les polítiques que es faran i si hi ha ferides produïdes per dir el que no toca, serà més difícil de fer-ho.
Sobre aquest tema dos casos. En primer lloc als de Junts per Catalunya per dir-los que encara que no ho hagin buscat, estan jugant amb avantatge sobre ERC perquè el president Puigdemont pot continuar participant via skipe en tots els seus mítings mentre que Oriol Junqueras no ho pot fer, i tots dos són caps de llista i en principi haurien de tenir els mateixos drets electorals cosa que el jutge del Tribunal Suprem no permet. Quan es fan manifestacions massa partidistes, estaria bé recordar-ho. Guanyar amb avantatges té un peatge. En segon lloc a la CUP, que tampoc sembla que sàpiga qui és el seu veritable enemic quan ja es permet fixar condicions de govern a ERC a partir del dia 22. Per poder fer això, cal que passin les eleccions i en funció dels seus resultats, fer les negociacions, però fer-ho ara, és una mal manera de fer política per dir-ho suau i, simplement, no toca.
Alerta doncs amb els missatges que es donin en aquesta campanya mai no volguda. Recordo que, ja fa una bona colla d’anys, en una contesa del Parlament, els de CiU van atacar molt durament ERC i quan van acabar les eleccions, els enfadaments eren tan grans que no es van poder posar d’acord per fer un pacte postelectoral. Que ara no ens torni a passar el mateix.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
11.12.2017  ·  02:19

Molt d’acord Vicent, però encara aniria més lluny.

Crec que els dos milions pel cap baix, però gairebé tres amb lectures serioses, estem en condicions d’exigir als partits que diuen defensar el país, que pactin i defensin de forma visible un programa comú, per que quedi ben pal·lès arreu del món que guanya una opció molt concreta: la que defensa un estat democràtic independent d’Espanya.

Fins i tot els reclamo que recomanin als electorats respectius, que votin una única llista.

Que s’ho facin als xinos si convé, en una performance mediàtica per que a cap cebellut, que tingui alèrgia a cap candidat, li quedin dubtes sobre que ningú a guanyat a ningú, sino que és la necessitat de ser poble i mostrar al món quina és la nostra prioritat, la que obliga a anar plegats per un dia.

El dia 1O ens van ubicar al mapa, el dia 21D ens observaran amb lupa, i no podem badar.

Àngels Folch
Àngels Folch
11.12.2017  ·  03:01

És de calaix que els partits el que volen és treure més vots que els altres i per aconseguir-ho han de intentar pescar-los allà on hi tenen alguna possibilitat, allà on hi ha peix. Ès evident que ni ERC, ni JuntsxCat ni la CUP té cap possibilitat de treure vots de cap dels votants del PP, de C’s o fins i tot de PSC (els que estaven per la democràcia i per la sobirania de Catalunya ja n’han marxat fa temps esperverats), i diria que a hores d’ara també ja no en deu quedar cap a ECP.

Per tant, si els seu instint i pulsió és guanyar i treure vots d’allà on els és possible de fer-ho, és evident que només poden intentar treure’ls dels companys de lluita per tirar endavant la República. Això estava cantat i per això, aquesta vegada, era més necessari que mai presentar-se junts a aquestes eleccions imposades, il·legals i il·legítimes. I aquest ha estat el gran error d’ERC i de la CUP. La gent ho tenia clar, calia una única llista per la república catalana.

I per altra banda, cal repassar la cronologia i recordar qui ha obert la caixa dels trons i qui ha intentat en tot moment marcar perfil i llençar consignes en contra de l’altre perquè no s’hi val a fer veure que tots hi tenen la mateixa responsabilitat. A mi no m’ho sembla. No tots han fet el mateix. Si n’hem de parlar, ho hem de fer amb la màxima objectivitat i dir les coses pel seu nom. Tot just convocades aquestes eleccions del 155 vaig fer un article on explicava què votaria i per què i que acabava dient “que cadascú faci el que li dicti la seva consciència i via fora!”

Aquesta setmana que ens queda em temo que ens haurem de posar taps a les orelles i fer el cor fort i els que tinguem clar que la pugna està entre els dos blocs (a favor de la república o a favor de la “unidad de España”), entre demòcrates i no demòcrates, i no entre els tres partits pro república, el que hem de fer és fer campanya en contra del PP, de C’s i del PSC, posar en evidència les seves mentides, les seves manipulacions, les seves contradiccions i abstenir-nos de posar més llenya al foc entre nosaltres.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
11.12.2017  ·  05:32

No és per tornar a treure el tema eh!, però desde el 27O que saben que el 21D hi han eleccions, si competeixen entre ells és perque volen. Perque no volen defensar cap República, volen poder autonòmic i repartiment de cadires, porten masses anys, no m’empasso que no en siguin conscients i menys després d’haver fet una DUI davant el focus internacional i ‘fus’ desaparèixer.. (Els problemes polítics s’han de resoldre per vies polítiques, no amb escuts socials ni judicials..).

L’1O TOTS els independentistes anaven junts, ni maximitzar vot ni histories, i qui no votés el 21D anant junts ell sabria a que jugava.. Ells (els partits i dirigents publics i a l’ombra) NO són un bloc, tenen interessos molt diferents als nostres..

A més a més, sabien perfectament que anant junts tenien moltes més possibilitats de majoria en escons, recuperar el control que van ‘regalar’ i tornar a apretar ‘el botó de les eleccions’ un cop estigues carregat al cap de ‘x’ setmanes llavors sí presentant-se per separat, així tindríem una ratificació de l’1O (TOTS JUNTS) i al cap de ‘x’ setmanes el que tindrem després del 21D. Aquest pas també es pot fer a la inversa però sembla més il·lògic.

No saben jugar amb les eines democràtiques.. Només miren de treure’n profit.. No tenen clar l’objectiu.. Prefereixen competir autonomicament..

Els donaré una altra oportunitat a veure si han après la lliçó, però tota paciència tindrà un límit, tant ‘cecs’ no sóm la ciutadania, sinó espero que l’ANC canviï els estatuts i es pugui convertir en partit polític, que tot es pot canviar, a veure si aquests tenen l’objectiu clar sense dretes ni esquerres, ni grassos ni prims, ni guapos ni lletjos.. Ni Unilateralitats, sinó amb àmplia majoria social i molta democràcia i reivindicativa si cal.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
11.12.2017  ·  05:58

Tot el que pasa que no s’entén, i ‘tot el que pasarà que serà dificil d’entendre’ jo diria que és fruit de pactes reals o imaginaris a una o més bandes amb una idea preconcebuda, ‘que també serà difícil d’entendre’.

Eduard Gracia
Eduard Gracia
11.12.2017  ·  06:53

D’acord en termes generals, pero no entenc pas el comentari de que “el partit del president Puigdemont hauria de ser especialment curós en totes les seues declaracions”, quan el President Puigdemont esta sent molt curós fins al punt de dir que el nou govern que ell hauria de presidir hauria de tenir en Junqueras un altre cop com a vicepresident… Va ser ERC que va negar-se a repetir Junts pel Si, fa un parell de dies ha estat ERC, per boca de Carles Mundo, que ha posat en dubte la conveniencia de votar la llista d’en Puigdemont perque no esta clar que pugui tornar de l’exili (quan tampoc esta clar que Junqueras pugui sortir de preso per a presidir la Generalitat si guanya o que, si ho fa, no tingui les mans lligades de tal manera que el tornin a engarjolar per reiteracio delictiva tan bon punt prengui alguna decisio que no agradi a Madrid), i ahir mateix va ser un cop mes ERC, per boca de Marta Rovira, que ha tornat a l’atac dient ara que ERC es el “vot util” de l’independentisme (quan matematicament aixo no esta gens clar, donat el seu lloc a les enquestes respecte de JxCat). De fet, trobo que JxCat esta demostrant una moderacio encomiable en referencia a ERC: nomes penseu en com han estat de curosos en no criticar massa les pifies de la Marta Rovira (recordeu el debat amb la Ines Arrimadas?), que hauria estat un objectiu facil…

Malgrat tota la simpatia que mereix ERC, aquestes eleccions tan importants pel futur del pais les han plantejat amb el mes pur tacticisme de partit autonomista (mentre que el PDECat per exemple no ho ha fet) i ara no hauriem d’excusar-los fent veure que tots son iguals… La imparcialitat, que es absolutament necessaria, no ens hauria de portar a caure en l’equidistancia que tant critiquem en uns altres…

Lluís Paloma
Lluís Paloma
11.12.2017  ·  07:30

Alguna cosa em diu que anem a remolc i que algú aquí no sap quin és ara el joc. No m’agrada. Com sempre, serà el que passi a Lleida aquest matí el que ho ressituarà tot pels nostres polítics. Perquè estem en un moment negríssim. Sobretot, que ningú no abaixi la guàrdia.

Rosa M.M.S.
Rosa M.M.S.
11.12.2017  ·  07:59

Quina pena, han tornat al mode eleccions autonòmiques, estan caient en el parany. En comptes de mirar de rascar vots d’algun socialista que encara li quedi una mica de decència o d’intentar convèncer als indecisos es tiren els plats pel cap. Aneu a buscar vots a una altra banda, tant li fa qui guanyi aquest coi d’eleccions (ERC o JxCat), del que es tracta és d’eixamplar el bloc independentista i d’impedir que el bloc unionista quedi per davant. I la Cup que es dediqui a furtar vots als CatComu-Podem.

Enric Pladevall
Enric Pladevall
11.12.2017  ·  08:09

Si segueixen x aquest camí, l’únic que conseguiran és desmotivar la gent i fer créixer l’abstenció al nostre bloc. No és tracte de culpabilitzar l’un o l’altre. Devant d’una probabilitat de que guany el 155, que esteu foten? No anar junts va ser un error. Què trist aquest espectacle després d’on veniu/nim. Sembleu nens petits, amb pataletes de gelosia. Va portar-s’he bé i a Guanyar, això és el que heu de fer.

Pep Agulló
Pep Agulló
11.12.2017  ·  08:17

Totes les forces republicanes volen tornar el govern legítim d’abans del 155, objectiu comú, diuen, … però alguns menteixen.

No són les brutals condicions d’unes eleccions il·legals. No només. Com pot la Marta Rovira parlar de “vot útil per l’independentisme”, que vol dir que els altres són “inútils” ? Mare meva. Com pot la CUP dir que ells són la garantia, que vol dir que els altres no són de refiar?

Ser còmplice indirecte de l’estratègia del cop d’Estat , no desanima ? Que m’ho expliquin els saberuts assessors dels partits. “Equivocar-se” d’adversari és senzillament portar-nos a la derrota, a amplificar el dubte, a resucitar l’odi contra els partits per la seva interesada miopia política, en definitiva a restar vots el 21-D.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
11.12.2017  ·  08:20

Sr. Partal, el seu article em sembla molt pertinent, tot i que penso que tots sabem qui és l’adversari. Però no puc deixar passar un frase seva “ja que no volen anar junts”.

En això no podem perdre la memòria. ERC va sortir de seguida a dir que s’hi presentarien i ho farien en solitari, no va esperar ni va proposar una trobada amb les altres dues formacions, on potser tampoc haguessin arribat a cap acord però s’hagués escenificat la voluntat d’una entesa. Cosa que no va passar i, repeteixo per enèsima vegada, van fer culpables a la CUP de no anar tots junts.

Tothom, al carrer, volia una llista unitària, i el President, abans de fer la seva pròpia candidatura va treballar per fer una llista unitària, però hi ha qui ja s’havia posicionat.

Dir ara que no que “volen anar junts” no és ajustar-se a tot allò que va passar, tant la CUP com Junts pel Si es van trobar sobre la taula les condicions d’ERC.

Dit això, és evident que l’adversari és a l’altra banda del riu.

Roser Giner
Roser Giner
11.12.2017  ·  08:25

A Brussel.les vam assistir a un mítin, sota la pluja, fred molt fred, cansats, amb els representants dels tres partits que van proclamar la República i que els franquistes i unionistes del govern del reino de espaÑa amb un 155 han cessat, han tancat, han robat i han convocat unes eleccions il.legítimes, brutes i fastigoses. No calia. No cal la campanya. No cal gastar diners. Calen paraules contundents, fets, coratge, demanar el vot, i el dia 22 de desembre gestionar la victòria. La resta de discurs ja ens el sabem. Perque de fet votarem a contracor. El Referèndum va dictar sentència. Apliquem el seu resultat.

Pep Agulló
Pep Agulló
11.12.2017  ·  08:30

Encara vull fer una altra reflexió. La conseqüència lògica d’anar en candidatures separades és que d’aliats republicans amb un objectiu comú, han passat a adversaris republicans i per tant l’objectiu no pot ser ja tant comú.

De la col·laboració es passa, així, a la delimitació ideològica, la cursa per qui és més…. el que sigui. Per tant, no és que sigui un error dels partits, n’ és una conseqüència d’anar separats. Alguns només hi veien aventatges. Aquest aspecte no s’ha contemplat, més aviat s’ha amagat. Un gran error.

Albert Miret
Albert Miret
11.12.2017  ·  08:33

Moltes vegades m’he cregut que els unionistes eren burros pel fet de no voler entendre que el procés no depèn de cap persona en particular, sinó del poble. Sempre dediquen els seus atacs directament a les persones que imaginen que són els únics responsables del Procés. M’equivocava. Ara començo a entendre el perquè. Saben molt bé que els partits catalans s’acabaran vergonyosament barallant-se com sempre que s’acosten unes eleccions, excepte durant l’anterior govern, en el que a pesar d’uns quants inicis de baralla, es va aguantar unit fins al final, o almenys ho semblava. El poble, amb les seves deu mil opcions polítiques, els ha de donar cada vegada una lliçó de com es fan les coses no deixant mai de banda l’objectiu comú, amb solidaritat, amb generositat, sense protagonismes, tots junts. Per això, els espanyols saben que l’única manera de trencar el procés és atacant als nostres representants, perquè quan ataquen al poble, responem tots junts, i ni se’ns acut de fomentar les diferències, perquè sabem que això ens faria dèbils. Això tan simple, no ho saben els nostres polítics? No entenen que han de fer callar als aparells dels seus partits, quin únic interès no és la independència sinó ser més i tenir més vots que els altres dins del seu món escarransit? Als aparells dels partits, el poble no els hem elegit mai, a molts ni els coneixem, però sí que coneixem la seva mesquinesa a l’hora d’aconseguir els objectius realment importants pel poble. De què collons els servirà tenir uns quants vots més que el del costat, si l’invasor acabarà prohibint-los a tots dos quan tingui ell tot el poder?
Ens hi va la continuïtat del nostre país, ens hi va el nostre projecte de República, ens hi va el nostre futur i el dels nostres descendents. Hem de lluitar contra les forces repressives que ens ataquen a voluntat, hem de lluitar contra els partits que es deien catalans i han perdut la carota pel camí, hem de seguir suportant l’insult constant, el menysteniment dels qui hem estat ajudant sempre, hem de lluitar contra tot. No ens mereixem que deixeu de fer guerretes absurdes i us dediqueu amb tota la força i tota la unió a aconseguir sortir d’aquesta agressió feixista constant?… a mi em sembla que sí que ens ho mereixem. Ens queda només una setmana. Em sembla que ja és hora de deixar de fer cas als homenets grisos dels vostres partits i de fer exclusivament cas als que hem rebut les hòsties i hi seguim fotent la cara.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
11.12.2017  ·  08:55

i qui assegura que erc no muntarà un nou tripartit?
Algú ho pot jurar?
Tots son independentistes com el gran Carod de Montilla i ole!

vicenta serra
vicenta serra
11.12.2017  ·  09:34

Fa molt mal escoltar politics fent campanya com si fóssin autonòmiques i no un cop d’Estat. Siguem intel·ligents, demostrem als partits que no som propietat seva ni esclaus dels seus interèssos, actuem com a persones lliures i continuem lluitant junts per recuperar el Govern que ens han tret per la força , i tot el que ens aniran treient (Sixena). Només així tenim possibilitat de sortir-nos-en.

Josep Salart
Josep Salart
11.12.2017  ·  09:50

Es qüestió de polir el llenguatge entre els partits independentistes. Afileu la llengua parlant dels partits espanyolistes, caram!!!

No costa pas tant pensar frases i paraules impactants contra aquesta xusma i dir-les contundentment en els mítins !!!

Ciudadanos diu que te molts vots al seu favor, mentida!!!

D’on voleu que surtin aquest vots??

Simplement fan els mítins sense parlar gaire del PP ni del PSC.

Nosaltres no, nosaltres NOMÉS hem de parlar d’ells i del feixisme desplegat, de la repressió, del robo, de la censura, dels presos, dels exiliats…

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.12.2017  ·  09:51

Els partits grans (no pas la CUP) viuen encara en el paradigma espanyol. No han canviat el Xip.

Lamentable. Potser donen la raó a Aznar.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
11.12.2017  ·  10:07

Hi ha un niu de vots indecisos, de gent no independentista però que avorreix de tot lo que està fent l’estat espanyol. És aquests vots que han de voler aconseguir les candidatures independentistes, i el fet de no desanimar els votants independentistes. Aquelles candidatures que es dediquin a atacar les altres candidatures indepedentistes haurien de se menystingudes pels votants i, si totes ho fan, aquelles que més ho facin haurien de ser les menys votades. Polítics: no sou ningú més que uns criats de la voluntat del poble, no sou vosaltres qui començàreu la moguda: RESPECTAU LA GENT QUE S’HI JUGÀ SA CARA L’1 D’OCTUBRE

Agnès Buscart
Agnès Buscart
11.12.2017  ·  10:08

Des d’aquí demano tenir el nord de la victòria sempre al davant i persistir fins que la república sigui plena.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
11.12.2017  ·  10:28

Ho comparteixo, Partal.
Ara mateix, en plena consumació de l’espoli a Lleida, en plena campanya electoral (una acció de guerra amb tots els ingredients), fomentar tot allò essencial que ens uneix als demòcrates i deixar de banda les mesquineses electorals és fonamental.
Oferir espais de sortida moral i pràctica al dia a dia tan difícil que se’ns ha instal.lat al país els darrers mesos, i, brutalment, des del 27 d’octubre.
Amplio, Partal, la cerca de complicitats als Comuns, inequívocament contra el 155, de tal manera que deixem la lluita només (que no és poc) contra els tres partits del Règim espanyol, un com a adversari, el PSC (en honor a la seva història democràtica anterior), i dos literalment com a enemics que ens volen destruir.
Jo ho veig així.

ricard juanola
ricard juanola
11.12.2017  ·  10:58

ERC…JxC…CUP…NO FUGIU D’ESTUDI!
Feu servir la campanya per enfrontar-vos al bloc del 155, a aquells que ens estan agredint “en grau 10”, i no us enfronteu entre voslatres per diferencies o agravis “de grau 1 o 2”, lo qual es mes facil…pero heu de ser mes valents sincerament.
I de pas deixareu de cabrejar al independentisme.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.12.2017  ·  11:02

Vaig dir algo senblant en un altre article fa un parell de dies. El dels percentatges de votació on C’s semblava agafar a ERC.

ERC acomplexada per demostrar que ara pesa mes que Convergència, li està, li ha fet el joc als del 155.

L’objectiu és esgarrapar el màxim de vots possibles, però no al company independentista, si no als indecisos, als Comuns, i, si es pot, als del 155.

Mal favor a l’independentisme fan els d’ERC parlant de vot útil independentista.

Si volien arrasar com a llista, haver anat junts, negociant potser altres proporcions a la llista amb els convergents. Però no, van ser els primers a desmarcar-se pensant només en el partit, no en el País.

Només hi ha un objectiu, obtenir el màxim de vots independentistes, i això no s’aconsegueix prenent-los als companys de camí.

Gemma R.
Gemma R.
11.12.2017  ·  11:08

Els partidaris afèrrims a la llista única en aquests comicis il.legals, el que voliem evitar era això. Estava clar que si anàven per separat defendrien al seu candidat, i que era molt difícil entrar en el joc de “vota´m a mi que sóc millor” en el que un començaria per trencar el pacte de “no agressió”, encara que només fós posant en dubte a l´altre. Sincerament, es pot ser creatiu a l´hora de fer una bona campanya sense posar en dubte la del teu company de viatge cap a la República. L´adversari és el bloc del 155, i tenim motius infinits, no només per explicar qui són aquesta gent si nó el poc que valen i que faran per Catalunya. C´s no té proposta, está buida de contingut per déu! perquè la única cosa per la que existeixen és per acabar amb les nacions històriques i fer politíques neoliberals que deixen fora a la major part del seu electorat i que ni tant sols ho saben! El PSOE ara vénen amb el federalisme que mai s´han cregut, i el corredor meditarrani! però què dius home! i el PP…. tot i més! contundents com Turull l´altre día, prou de lliri a la mà! s´ha de despertar als adormits, i decantar als indecisos. No equivoquem els objectius que ens hi juguem molt, massa, i segons com, tot. Us ho prego gent, prou partidisme.

Joan Bonet
Joan Bonet
11.12.2017  ·  11:15

Ja poden cridar i esbatussar-se a casa repartirem el vot entre els tres ineptes.

Josep M Teixido
Josep M Teixido
11.12.2017  ·  11:33

Crec que els partits a favor de la República tindrian que anar junts i un cop restaurada, que cada ú expliqui el seu programa.

Josep Albà
Josep Albà
11.12.2017  ·  11:53

No ens mereixem aquests polítics. Ja és tard per evitar la baralla interna, el sectarisme i la punyalada per l’esquena.

Les forces independentistes han malbaratat la victòria de l’1 d’Octubre miserablement. La sang, els cops, les humiliacions, no han servit per res. Els més de dos milions de vots no han servit per res. Per res.

Els polítics ens han separat, dividit, barallat, desanimat i finalment ens han emprenyat. Com podem creure en una victòria de l’independentisme si la única cosa que els preocupa és fer-se la punyeta els uns al altres i arrambar quatre vots més d’un costat a l’altre de l’independentisme sense preocupar-se del que ens caurà al damunt si guanyen els feixistes?

Les bases independentistes no seran responsables del desastre que és a punt d’esclafar-nos per culpa d’uns polítics sense cap visió d’estat. Més malament, ja no ho podien fer. Són uns irresponsables. Ni han tingut el coratge necessari per defensar la República ni tampoc el necessari per formar una única llista i movilitzar tot l’electorat independentista i democràtic sense cap exclusió. Sap greu pels presos, pels exiliats i per tots els represaliats. Ells són els que mantenen la dignitat d’aquest país, però em temo que la resposta que estem donant és justament la que esperava l’enemic.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
11.12.2017  ·  13:04

Crec que, encertadament, Catalunya va iniciar un procés de clarificació que permetés orientar el futur de les generacions que venen després del cicle, ja acomplert, de la transició espanyola. Aquest procés de clarificació ja ha servit fins ara per moltíssim. Crec que hi veiem molt més clar ara que en els temps del “peix al cove” i de la reforma de l’estatut. Aquest procés però no està acabat i ha d’anar posant cada cosa al seu lloc, fins i tot les nostres possibilitats reals ( en vots) de ser independents. Embotir partits en candidatures unitàries no és una cosa que, al meu entendre, ajudi a clarificar sinó que crea paisatges irreals, relativament confortables per matenir determinats “statusquo sobiranistes”. Anar a unes eleccions anormals amb un marc mental de confrontació “normal” és un error de joventut del nou país o regió. La lluita del poble per la llibertat és extremadament difícil i cal fer-la cada dia, cada any, cada dècada….en tot temps. Tinc la impressió que hauríem de ser lúcids, acceptar, i redefinir tàctiques i estratègies. Si no volem violència, jo al menys no la desitjo, haurem de pensar , a partir del 21 des d’aquesta perspectiva. Ens estan atacant , i ens atacaran, molt fort però no tenen tots els recursos. Nosaltres comptem i molt. Però cal que trobem el nostre lloc en aquesta situació.

CARLES ADELL
CARLES ADELL
11.12.2017  ·  13:22

Totalment d’acord amb en Melitó.
Endavant!

jordi Rovira
jordi Rovira
11.12.2017  ·  13:32

Si una cosa ha de ser destacada en aquest moment polític és la necessitat d’una certa flexibilitat estratègica i programàtica. Ho ha de ser en dos aspestès importants: recollir més vots i suports en aquell eixamplar la base volgut; i poder tenir molta més capacitat de maniobra i discurs. Aquest segon punt és d’una importància crucial per a afrontar les posicions de resistència que ens trobarem. La institució Generalitat de Catalunya té el poder que té, i no altre. El poble català és una altra cosa. L’independentisme a de poder mantenir la unitat des de la diversitat i especialització estratègica que calgui. En això mateix deuen estar pensant la gent de les CUP, ERC I LA LLISTA DEL PRESIDENT. Aconseguir desplegar-se és, en termes militars, sempre millor que quedar bloquejat.

Josep Gualló
Josep Gualló
11.12.2017  ·  14:15

Ja sé que no es bo estar dividits però “Que la prudència no ens faci traïdors”.
Però perquè estem dividits?
La CUP sempre va a la seva (això ja ho sabem). No es pot comptar amb elles.
ERC, vol la presidència no se de que. No és de la República Catalana evidentment perquè no es pot canviar mitjançant unes eleccions autonòmiques il·legals. Doncs de que és? Aquesta pregunta no la responen. Només diuen que son un partit molt antic (caducat potser). Viuen de les glories del passat, que ningú els pot negar. En el present han vengut dues vegades Catalunya als precursors del 155.
Oriol Junqueras va salvar el partit quan estava a punt de desapareixer demostrant una talla molt alta tan en l’aspecte polític com humà. Va tenir molta rellevància en la creació de Junts pel si.
Ara Oriol Junqueras, que va dir que el seu únic president es diu Puigdemont, està a la presó emmordassat pel seu propi partit.
Que farà Marta Rovira si obté de manera i legitima la presidència de regió autònoma de Catalunya?
Qui queda per fer una candidatura unitària?
Perquè va anar tanta gent a Brussel·les?
Per mi l’únic president, es diu Puigdemont.
Exigeixo a ERC que ja que son ells els que han creat el problema de la divisió siguin ells els que trobin i apliquin la solució. Si no ho fan serà la tercera traïció a Catalunya.
De la CUP no n’espero res.

ernest ramos
ernest ramos
11.12.2017  ·  15:29

es fàcil que, gràcies al partidisme, tornem a tenir la BOTA CASTELLANA al damunt, espoliant i destruïnt tot el què troba i per on passa !!

DOLORS SOLER
DOLORS SOLER
11.12.2017  ·  15:29

M’agrada Vicent perque de tant en tant fas un tot d’atenció a qui es dispersa. Va bé tenir un “pepito grillo” que desperti conciéncies. Ja sabem que en campanya tothom mira d’escombrar cap a casa, però no es pot fer aprofitant reduir l’espai del partit independentista veí. He estat fidel a ERC a les dures i a les madures. I en moments que m’ha costat molt entendre la seva posició. Però sempre he posat per davant la voluntat de recolzar el pais i els partits d’aqui. I ara per més que els partits independentistes es disputin el vot de la gent, a mi no em faran canviar d’opinió. Tot i que reconogui com a President de Catalunya a Puigdemont. El que em pregunto es, com es que, ara per ara, el vot es tant volàtil??? La gent i, sobretot el jovent, pot canviar tan rapidament el color del vot??? La immediatesa de la (des)informació, consequencia de les noves tecnologies, es responsable de que es no tingui un criteri format de la realitat, ni a curt, ni a llarg termini i per aixó hi hagi tants cagadubtes????? Ara mateix les coses estan molt complicades i es quan convé veure-hi més clar. Jo ho procuro fer. I espero que guanyi la Republica.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
11.12.2017  ·  15:48

Marta Rovira. Has perdut el nord? T’has portat com una porca. Hauríes de dimitir, si ja fòssim els que dieu que voleu ser i que a alguns dirigents no us entra al cap. ¿com podeu entendre que us desmontaràn el sanedrí, que farà figa la burocràcia dels partits catalans que és la que ara mana i cobra?, que us quedareu sense un cadirot al parlament o a qualsevol de les mil comissions subvencionades?. Us Ha fugit de la memòria que si no guanya la repùblica tots us quedareu amb les dues mans tapant-vos les vergonyes i perseguits pels poderosos de torn?. No heu digerit encara que a la nova Catalunya rebutjarem (si els ciutadans sóm mínimament llestos i decents) tots aquests polítics peixaters, l’objectiu primordial dels quals és eternitzar-se al poder i sentir-se importatnts com si anèssin ” bajo palio” com el “caudillo de eszpañña?. Amb el pobre Junqueras a la presó, es veu que la gerència d’esquerra brepublicana s’ha desmadrat i retorna a les velles èpoques de la política pels estùpids. Junqueras va dir ben clar que el seu President és Puigdemont. No em fico amb PDCat. perque els que els votarem, derà exclussivament per Puigdemont. A uns i als altres ude demano que us comporteu amb cordura. Sinó, correm TOTS el risc de que els nostres partits siguin una rèplica pornogràfica de CAIN 1 + CAIN 2.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
11.12.2017  ·  16:28

Cóm és pot sér tan naïf tenint més de 80 amys!!!

Què dimonis és aixó de voler la presidència de les eleccions autonòmiques del 155!!!

Catalunya jà té un president i el que han de fer els partits de la independència és restituir al president i al seu govern per tal que acabin la feina.

Si-us-plau, no perdeu el focus!

Secundí Mollà
Secundí Mollà
11.12.2017  ·  16:33

Crec que aquest editorial hauria de ser obvi. Desgraciadament no ho és. Simplement caldria que els que estan implicats en les campanyes dels diferents partits independentistes tinguessin una mica d’empatia amb el pensament dels possibles electors. Així se n’adonarien que, tal com està ara mateix el personal, seran les opcions més generoses les que més rèdit electoral treguin. Inclús per pur egoisme haurien de ser generosos.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
11.12.2017  ·  16:43

Ja es tard per lamentar la falta de entesa entre els independistes per fer una llista única, ara bé, lo que s’està opinant d’uns i d’altres no es just, si no es coneixen a fons els perquès.
Si tenim que ser sincers, les opcions de vot poden simplificar-se si considerem només el eix Catalunya versus Espanya, d’altre part si afegim el eix dreta versus esquerra la cosa es complica.
Hem de concentrar-nos tots amb fomentar la predisposició a votar dels que dubten, no fer-nos la guitza entre nosaltres .

Perich Pals
Perich Pals
11.12.2017  ·  19:18

Un cop més, Vicent, la claves al ben mitg de la diana…..
La gran indignació, de fins on hem arribat amb el procés, es veure que encara ara, el “partidisme egoista” esta per sobre el verdader sentiment de País. A hores d’ara, no han sabut guanyar mes vots indepes, seguim tristement amb els mateixos ( 2,100m ?). Aixó es el verdader fracàs del procés. I les estrategies de partit no han millorat res.

Entenc perfectament ERC, es veuen pujats per les enquestes, i finalment podrán superar Pdcat. Pero Aznar ja deia : divide i venceràs; i la va ben encertar; aquestes son les eleccions amb mes partits que hem tingut fins ara.

ERC son con els Illuminati de Catalunya: ells i només ells es creuen amb el llegat legitim de restituïr la republica; ho respecto, peró sols, i descomfiant de Pdcat i d’altres, no arribarem enlloc. Fins i tot si guanyen el 21.

Honestament, m’hagués agradat que quan vam sentir alló de :
“……puc ser el primer de la llista, o puc ser l’últim…..”, Oriol Junqueres s’hagués aixecat i hagués dit : “…..jo en vull ser el primer…!”. Peró no ho va fer….i varen anar passat ampolles i anys….i vam desaprofitar el moment. I el Sistema es va preparar per actuar.
….i la resta ja la sabeu.

Josep Aixalà
Josep Aixalà
11.12.2017  ·  19:44

Ho signo de principi a final. Ja he fet algunes piulades en aquest mateix sentit. El sectarisme partidista és un dels principals perills del nostre procés, que ens necessita a tots i totes. Altrament, la unitat és un dels principals eixos de la nostra força.

BLANCA SERRA
BLANCA SERRA
11.12.2017  ·  20:25

Els activistes contra el 155 del barri de Les Corts de Barcelona aquest dimecres 13 sortirem a encartellar tot el barri amb els cartells dels tres partits pro 1 d’octubre sense fer distincions ni lamentar-nos. És el que hem decidit entre tots i totes i penso que afortunadament es deu estar fent en més d’un lloc. Es tracta d’escollir entre la república catalana independent o la monarquia espanyola del 155.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €