Junts pel no i divergents pel sí

«Reforçar els projectes divergents que tenen Junts, Esquerra i CUP podria ser una bona estratègia per a pescar el màxim nombre de vots contra el front espanyolista»

Vicent Partal
Vicent Partal
10.08.2020 - 19:51
Actualització: 10.08.2020 - 20:52
VilaWeb
Salvador Illa podria liderar el front del no a les eleccions catalanes

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Hi ha molt de moviment en vista de les possibles eleccions catalanes de la tardor o l’hivern. Lògicament, cada partit va afinant l’estratègia per a uns comicis que seran importants. Fa tres anys, Ciutadans va aconseguir de guanyar-los però de manera pírrica, perquè l’independentisme va sumar prou per a fer govern. Però després de tres anys d’una intensa repressió, totes les mirades se centraran a comprovar si l’independentisme és, efectivament, tan sòlid com per a resistir i revalidar la seua victòria. O encara, molt especialment, si és capaç fins i tot de superar el famós 50% dels vots.

No sembla que siga una tasca fàcil, aquesta, després de tants despropòsits com han acumulat els partits independentistes els darrers anys. Les baralles partidistes i les decisions incomprensibles, des de la no-investidura de Puigdemont al pacte a la Diputació de Barcelona, per dir-ne dues de les més sonades, en bona lògica haurien de passar factura. Hi ha un sector de l’electorat molt sorollós que creu que cal fer foc nou del tot o no ho aconseguirem, però ningú no sap quants escons representa, si és que en representa cap. I caldrà veure també si el trencament entre Junts i el PDECat és una reedició del final d’Unió o, al contrari, significa alguna cosa. Les coses no són gens clares per ací.

Però, curiosament, la primera proposta impactant que s’ha formulat indica més aviat que qui està molt angoixat és l’espanyolisme. Perquè Ciutadans ha proposat al PSC i al PP de crear una mena de Junts pel No que, si bé té poques opcions de cristal·litzar, en realitat podria ser una forma calculada de suavitzar un pacte que, finalment, subscriurien només el PSC i Ciutadans. Un pacte que tindria un significat evident i que –a ningú no se li escapa– aniria molt més enllà del Principat.

Si, com diuen els rumors, Sánchez treballa a favor de Salvador Illa i intentant d’apartar del davant Miquel Iceta, que és molt d’apartar, això, la jugada tindria un cert calat. Perquè Sánchez podria dir que el partit del govern espanyol ha guanyat amb claredat els comicis, encara que després no aconseguís de formar govern. Segons el darrer CEO, la suma PSC-Cs podria enfilar-se fins a 43 diputats, 10 més dels 33 de mitjana que l’enquesta dóna, respectivament, a Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Els independentistes podrien retenir el govern si tornaven a pactar ERC, Junts i la CUP, però és evident que l’efecte d’Illa guanyant clarament les eleccions causaria un gran impacte, sobretot a Europa. Especialment, si calgués com a contrapès retòric, en el cas que els independentistes poguessen lluir la superació del tan simbòlic 50% dels vots.

Però la proposta de Ciutadans també podria desencadenar un efecte contrari al que se suposa que volen aconseguir. Perquè és molt evident que equival a presentar les eleccions en clau plebiscitària: tres dels cinc partits del no a la independència contra els tres del sí. I si es presentessen així les eleccions, la dinàmica que es desencadenaria no la controla ningú. Fins i tot podria passar que el sector més abatut de l’independentisme, aquest que no troba bé res de res, encara s’ho repensés i anés a votar amb l’agulla al nas.

La formulació, més que sorprenent, feta per Ciutadans, que afegeix que el pacte és ‘per a derrotar Puigdemont’, també podria tenir conseqüències. De moment, les enquestes són clares i donen la victòria dins el bloc independentista a Esquerra, tret del darrer CEO. Però si l’espanyolisme tria Puigdemont com l’enemic a abatre i personalitza en ell l’independentisme, és evident que això pot ser un factor desequilibrant per als altres partits.

Siga com siga, sembla que l’independentisme arriba al moment en què ja hi ha un Junts pel No passant pàgina del debat històric sobre una llista unitària que els partits que el representen no estan disposats a sostenir. I en aquest sentit, reforçar els projectes divergents que té cadascú podria ser una bona estratègia per a pescar el màxim de vots –especialment si aquesta estratègia anés acompanyada d’una treva en els lamentables insults creuats i les amenaces que fan tant de mal.

El moment podria ser propici, doncs. Sembla que Junts, després de fer mil voltes i perdre anys, va trobant el camí de configurar-se com una mena d’SNP català. I l’ensorrament cantat dels comuns pot donar força a Esquerra, només que passe alguna cosa semblant a la que ha passat a Galícia. A més, sembla que aquestes clarificacions aporten una certa, i benvinguda, tranquil·litat als dos bàndols. Governar després, vista l’experiència gens engrescadora d’aquests tres anys, ningú no dubta que serà molt més complicat que guanyar les eleccions. Però cada cosa ha d’anar al seu temps…

 

 

[Si encara no sou subscriptors de VilaWeb, us demane que us en feu. És molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari.

Sóc conscient que per a vosaltres és un esforç i per això entenc perfectament que no ens ajudeu si no podeu: el diari el podreu continuar llegint igual, perquè el nostre compromís públic sempre serà intentar dobtenir la millor informació per a tots, amb independència que ens pagueu o no. Però si us podeu permetre dajudar-nos amb una subscripció o fer una donació puntual, creieu-me quan us dic que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors o fer una donació en aquesta pàgina. Gràcies.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
francesc felip
francesc felip
10.08.2020  ·  22:15

ERC: abans amb C’s que no pas amb Puigdemont.

joan rovira
joan rovira
10.08.2020  ·  22:25

Un editorial perspicaç atès la manca de capacitat política dels partits, perquè molt ciutadans democràtics han passat per l’oculista del Primer d’Octubre que ha permès revisar els diferents defectes visuals per apreciar la realitat que estan descobrint.

Per superar la hipermetropia o, veure confusament els objectes-partits propers; i, la miopia o, visió borrosa; es recomana la “despartidització” per tal de recuperar la distància respecte als instruments que fins ara l’han substituït. El ciutadà vol decidir.

Pel que fa a l’astigmatisme o distorsió de la imatge i a la presbícia o dificultat d’enfocar la política, es recomana deixar les pors i els interessos o, cosa que és equivalent a augmentar la consciència personal i evitar els comportaments obscurs. El ciutadà vol responsabilitat.

Finalment, els que tenen, no dic pateixen, estrabisme o disposició anòmala dels ulls; així com, els que tenen ambliopia política o poc interès pels assumptes polítics. És qüestió d’acceptar-ho no amb resignació sinó amb confiança amb els acompanyants. El ciutadà ha descobert la seva vàlua.

PD.
Amb confiança, qualsevol anomalia que observeu en algun dels meus comentaris agrairé que m’ho feu saber per tal de millorar la visió política; la raó està bé, però millor compartir la llibertat que és ja aquí -sempre hi és-, com a poble independent i lliure, en “nosaltres”.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
10.08.2020  ·  22:31

Moltes gràcies Vicent per l’analisi tant aclaridor. Només una cosa em ssorprén, de veritat l’Illa té capacitat per liderar alguna cosa? A mi em sembla un peix bullit però com que no visc al pais, potser m’he perdut algun detall.

Gemma R.
Gemma R.
10.08.2020  ·  22:46

Total que ER retindrà als que encara que ER pacti amb C’ s els votaria, és a dir, els que abans són del partit que independentistes, i ara hi sumarien part dels Comuns desencantats, que d’ indepes no gaire. Els independentistes de veritat desenganyats d’ ER passaran a Juntxcat. Total, que seguirem tenint un govern segrestat pels no independentistes que suma ER, que seguiràn agafant l’ estaca però estirant en sentit contràri no fós cas que es trenqués i ens alliberéssim. Com es pot fer perquè cap independentista voti ER?? Que hem de marxar o no sé pas!

Francesc Rosés
Francesc Rosés
10.08.2020  ·  23:01

L’escenari actual em fa ferir al cap la coneguda obra de Shakespeare “Molt soroll per no res”.

Josep Usó
Josep Usó
10.08.2020  ·  23:08

Es veu moviment. I el que jo pense és que, per molt que Sánchez presente a Illa, amb això no en tindrà prou per a galvanitzar un unionisme que no sembla anar a l’alça. A l’altra banda, la nova proposta del president Puigdemont sembla engrescadora. Per això hi ha tantes maniobres per a tractar d’afegir-s’hi conservant els càrrecs. Pel que fa als comuns, pense que s’ensorraran com a Galícia o Euskadi. En qualsevol cas, només hi haurà dues propostes, al final. Anar-nos.en o quedar-nos. I no hi ha color. I d’ací a la tardor, encara es veurà més clar.

Victor Serra
Victor Serra
10.08.2020  ·  23:22

Es molt suposar que molts votants del PSC es sentin còmodes amb Ciudadanos i que molts votants de Ciudadanos que són ultres vulguin votar el PSC . Potser la suma no dona el que esperen i Comuns, PP i VOX poden sortir-ne beneficiats.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
11.08.2020  ·  00:45

ERC: abans amb C’s que no pas amb Puigdemont. Hi ha alguns que tenen ‘obssesions malaltisses’
de veritat l’Illa té capacitat per liderar alguna cosa? No ho sé, jo el veig un inútil total

Un junts pel No? A que juguem?

Que els que voten Comuns votaran ara Independentistes? Aquesta teoria demostraria que hi ha molta gent que ‘No té res al cap’, no solsament els que voten Cs..

Josep Gualló
Josep Gualló
11.08.2020  ·  00:56

SI ES CONSOLIDA EL JUNTS PEL NO POT SER UN PROBLEMA

Ja he insistit en aquesta idea en varis comentaris de dies anteriors. La llei d’Hondt afavoreix les llistes més votades. Per tant es més efectiu fer coalicions electorals que post electorals.

De totes maneres, el panorama està canviant molt rapit despres de la constitució del partit JUNTS PER CATALUNYA liderat pel MHP Puigdemont. Aquest partit que es presentarà en solitari, està creixent a marxes forçades amb gent de molt prestigi que no son de cap partit o que han deixat el seu actual partit per ingressa en aquest. Com més es puguin endarrerir les properes eleccions més gran i conegut serà el nou partit i en conseqüència més vots tindrà. M’agrada pensar que pot superar el 50%.

Esquerra cada vegada menys gent es creu que sigui independentista. Sobretot veient les bestieses que fa, com falsejar els resultats del plenari del Parlament. O quan Rufian diu en una entrevista que ell abans que res és espanyol. És molt evident que volen ocupar l’espai de la Convergència de Pujol. Com més es retardin les properes eleccions més desprestigi acumularà, per això tenen tant interès en fer les eleccions aviat. Encaixaria millor en la coalició del junts pel no.

En quan a la CUP tothom accepta que és independentista, però el seu tarannà anti sistema i anarquista inspira confiança a poca gent.

Veig que el nostre panorama actual no és tant dolent i te tendència a millorar. Com més es retardin les eleccions, i donin temps a llegir la segona part de M’EXPLICO, mes millorarà.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
11.08.2020  ·  03:44

El fet previsible de que aquest any la Diada pot quedar molt aigualida per la covid, cosa que no menciones a l’article i que pot donar ales als que anomenes Junts pel NO.

Estem a un mes just i sembla que la proposta d’aquest any de fer-la de dos formes pugui tenir la força visual i mediàtica per fer creure que l’independentisme continua viu o que fins hi tot va en augment.

Fins quan aguantarem els independentistes, quan temps més resistirem aquesta lluita de partits sense perdre la nostra convicció i quina és la nostra capacitat de resistència?

Us passo la proposta per aquesta diada que fan ANC i OMMIUM:

Mobilització virtual: #XarxaIndependència

Presentem #XarxaIndependència, un portal web on podràs crear vincles virtuals amb altres persones, assemblees de base i blocs socials. Tots els vincles s’il·lustraran sobre un mateix mapa que mostrarà la implementació de l’independentisme en el territori i la capacitat col·lectiva de les persones per realitzar grans canvis.

Es tracta d’una iniciativa solidària, ja que els diners que se n’obtinguin aniran destinats a fer front a l’emergència social i econòmica del país. El web, es posarà en marxa durant els propers dies.

Mobilització física: 11 de Setembre 2020

Aquest 11 de Setembre proposem concentrar-nos en diferents edificis de l’administració estatal espanyola, per denunciar la discriminació que pateix Catalunya i reivindicar la independència com a únic mitjà per poder disposar de totes les eines necessàries per sortir d’aquesta crisi amb garanties i construir un futur millor.

Els edificis de l’administració espanyola són tres:

-Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE)
-Oficines de l’Agència Tributària
-Oficines de la Seguretat Social

Són més de seixanta punts distribuïts per tot el país, cosa que permet que la gent no s’hagi de desplaçar per concentrar-se i es puguin complir les recomanacions sanitàries.

josep soler
josep soler
11.08.2020  ·  06:49

Aquesta vegada el vot independentista baixarà.
Som molts els que no tenim partit per votar i no hi anirem.

El dubte és si baixarà tant perque el tripartit que governa avui a l’Ajuntament de BCN pugui sumar.
Les franquícies a Catalunya del PSOE-Ciudadanos i Podemos, més l’abstencio del PP-VOX faran un o una presidenta borbónica, molt provablement igual que va fer la Colau.

Tornar a repetir un govern amb ERC no té cap sentit, seria continuar com ara. Per desgràcia ens cal passar 4 anys amb la vergonya d’una Generalitat franquista per adonar-nos que la única forma possible és units i decidits.

Evidentment amb ERC i CUP això no passarà mai.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
11.08.2020  ·  06:53

No , Silvia Poll , no t’has perdut cap detall. És la persona més inepta i maldestra que hi ha al capdavant d’un ministeri. I vergonyant la manera de recolzar-se d’amunt la taula per escriure amb la llengua penjant. I la retòrica ? Bé , no és pas l’ únic . Polítics de fireta . Bon dia i bona hora.

Albert Miret
Albert Miret
11.08.2020  ·  08:05

Crec que després de l’espectacle dels darrers anys, i dels intents de marranadeta d’última hora amb un 3% reaparegut com a pneumàtic de socors contra el tsunami incontestat o potser incontestable del llibre del President Puigdemont, hi ha una cosa que ha quedat prou clara: Tenim una colla de pseudo-polítics que entenen que la política no és governar bé i conduir al poble que t’ha fet un encàrrec clar, sinó insultar millor al company i afavorir a l’enemic a canvi de la seva protecció mafiosa. A banda d’això, donar algun valor a les prediccions d’un CEO i d’altres oracles comprats pel feixisme imperant espanyol sobre els resultats del futur, ho veig com a més arriscat que si ho fes el mago Fèlix. La mentida txernovilesca implantada també a Catalunya amb l’antiga tècnica canina d’amagar el cagarro i edificar a sobre, no fa altra cosa que crear inseguretat i desconcert a qui -mal que els pesi-, manarà encara que només sigui el dia de les properes eleccions. Però a banda d’això hi ha una cosa que impera de per tot i que causa autèntic pànic a tots els polítics aficionats que tenim, que és la profunda desconfiança del poble en vers als que l’hi han fallat i l’han enganyat en el pitjor moment de la venjança del botxí espanyol de sempre. El nostre.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
11.08.2020  ·  08:24

No parles del tripartit3, cosa estranya, ja que es l’anhel del junqueras. Aragones i Albiach van junts per vida, i l’illa es la cadena definitiva. Votar erc es votar sanchez, més clar l’aigua bebeida del reverendo junqueras de sanchez

Josep Salart
Josep Salart
11.08.2020  ·  08:27

L’editorial avui fa un “pengim-pemjam” tornant a posar al mateix sac els anomenats independentistes, però pactistes i també torna a comparar lo greu de no anomenar un guanyador d’unes eleccions amb un pacte de la Diputació. No, una cosa no es comparable amb l’altre, i si s’hagués fet MHP el guanyador, potser no parlaríem de la Diputació.
Pels votants independentistes, fins i tot Déu, sap que només podem comptar amb el partit del President Puigdemont i personalment demano ajut a les persones que no pensen anar a votar, que el votin. Amb pinça o sense pinça. Si ens fallen, ja ho anotarem.

Del senyor Illa, per mi és el millor candidat que poden triar. Al veura’l de ministre, la fàbrica que feia tanóques per encàrrec, a fet suspensió.

Als votants d’ ERC que provin de no votar-la, doncs als fets ens remetem. No tením pas manía a ningú, simplement hem vist com actuen insultan i menysprean a la gent de bona fe. S’ha d’acabar amb allò de : es que a casa sempre hem votat esquerra, des del temps de la María Castanya. Els seus dirigents són venuts a l’Ibex.

Senyor Rovira, a vegades em perdo els seus interessants comentaris per dues qüestions: la llargada i que amb una editorial ja en tením prou. La meva modesta opinió és que els comentaristes estem aqui per expressar en forma llampéc la opinió personal i resumida de tema del dia. A vegades, a mi em passa que si m’assabento que em llegeixen, l’ego m’infla la closca i després ho veig tot borrós. Ni els exercicis d’optometría m’ajuden. I jo que comentan sóc mal educat i barroer, sempre aprenc de dos o tres. Per cert, sempre força curts. Sincera abraçada senyor Rovira.

Pep Agulló
Pep Agulló
11.08.2020  ·  08:43

ÉS UN VOT DE NACIÓ, NO PAS DE PARTIT

Podem especular el joc d’aliances i de resultats, però al nou parlament autonòmic hi haurà un funcionari que es dirà Muro o qualsevol altre, que en paraules de TV3, serà el que tingui l’última paraula en el que surti al bolletí oficial. Això ho diu tot.

La independència, no passarà per aquestes eleccions… Però el vot de la resistència es obligat per a la dignitat de Catalunya.

PS. Josep Soler i altres…Ah que sí! Molt bé, no anem a votar. Millor deixar l’escó per un unionista que no pels indepes que no ens representen. No t’equivoquis, sí que teniu partit!

La nostra nació també té massa ciutadans que no la defensen ni la representen!!

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
11.08.2020  ·  08:51

S’ha de votar! Encara que sigui amb la pinça al nas. De ben segur que és una pinça que ja hem fet servir moltes vegades, ja que difícilment cap programa (si se’n pot dir així o si és que en presenten cap amb una mica de senderi i coherència) convenç prou per fer-ho. I la il•lusió la tenim molt frustrada. Tenim 3 opcions. Cal votar!

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
11.08.2020  ·  08:51

Tanmateix seria imperdonable que els partits independentistes, per estratègies incomprensibles, deixessin perdre aquesta oportunitat de sumar encara més…

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
11.08.2020  ·  09:20

Snyr. Soler
De quines previsions ens parla sense el seu vot…..? És clar que sense vosté hi baixarà… no cal desmotivar ans al contrari….
Home… si vosté creu en l’independencia (no dic que será demà mateix, cal tenir en en compte les 3P) ni que sigui amb pinçeta al nas, si no anem JUNTS (pel SI) rai…
Ànims el necessitem…

Miquel Arnaudies
Miquel Arnaudies
11.08.2020  ·  09:24

se pot entendre l’hipocresia i la mentida d’ER
lo que és de mal pair és que aquest partit pogui gunyar eleccions. Qui son llurs votants? que s’ha de fer per obrir ulls?

Eduard Samarra
Eduard Samarra
11.08.2020  ·  09:49

“l’efecte d’Illa guanyant clarament les eleccions causaria un gran impacte, sobretot a Europa.” Si us plau, siguem seriosos d’una vegada.

Les prioritats han canviat. Falta perspectiva, i tant. I no la tenim.

https://twitter.com/consent_factory/status/1290727230981709827

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.08.2020  ·  09:52

Sr Josep Soler, darrerament insisteix molt en no votar, i jo haig de tornar a dir que això és gravíssim per a Catalunya.

El seu raonament:
“…
Per desgràcia ens cal passar 4 anys amb la vergonya d’una Generalitat franquista per adonar-nos que la única forma possible és units i decidits.
…”
És un raonament molt desencertat, erroni de base, perquè un cop entra la dreta mafiosa o la dreta espanyolista a un lloc, no s’en va en 4 anys. Ans al contrari s’instal·la per molts anys, destruint en els primers 4 anys qualsevol vestigi de democràcia, i creant una estructura clientelar brutal que li permeti romandre 23 o 40 anys pel cap baix. És un fet provat.
És el que vol vostè per a Catalunya?

Llegint forces vegades les seves intervencions les he trobat interessants i atractives, i m’han portat ha pensar en vostè com a un demòcrata independentista, potser fastiguejat pel partidisme d’alguns. La qual cosa em xoca darrerament amb les seves crides a no votar, més pròpies d’un constitucionalista que vol desmotivar els independentistes

Cal votar sempre, i votar independentista, si no anem nosaltres ells vindran, ocuparan i faran política de terra cremada amb la cultura catalana, amb Catalunya, durant 23 o 40 anys, pel cap baix.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
11.08.2020  ·  10:05

Hi ha dies que no faig cap comentari perquè, estant d’acord amb l’editorial, no em provoca cap necessitat d’aportar ni matissar res. L’editorial d’avui no em posa en la tessitura d’estar-hi d’acord, que probablement hi estic, més aviat em provoca tristesa. Llegint el llibre de Puigdemont t’adones que la distància que hi ha entre la gent, els votants, els que sortim al carrer cada 11 de setembre, i els polítics diguem-ne “professionals”, els que en la política i en el partit s’hi guanyen les garrofes, és abismal. L’editorial d’avui és una continuació del mateix. Crec que cada cop els partits catalans s’estan convertint en espais estancs, poden créixer o disminuir una mica, però cada cop són menys porosos. La CUP viu inflexible en el seu món irreal i adolescent, ERC busca el seu moment de gloria per superar l’etern rival, Junts X Cat intenta espolsar-se, amb èxit relatiu, les restes de CDC i els comuns, … diu en Partal que el seu ensorrament està cantat, de cap manera, és un espai petit -el d’iniciativa X cat- però molt consolidat. Aquest és el panorama de la política. Al costat d’això un riu ampla de gent, amb una corrent central independentista que té molta força, sense saber on desembocar.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
11.08.2020  ·  10:05

Vicent, parles de, “reforçar els projectes divergentes…” Jo crec que el primer que necessiten és reforçar el criteri i el sentit comú. Que el rival o l’enemic a batre són el dels Junts pel No. Guanyem el País, primer, per després pensar entre tots la manera de millorar-lo davant el que ens espera si no ho fem. És tan evident, com fer-nos morir de fàstic mirant-los el melic partidista.

Pere Grau
Pere Grau
11.08.2020  ·  10:11

Per misteris de l’informática, abans no he pogut fer cap comentari aquí i l’he fet a la xarxa. El repeteixo: Quan vinguin les properes eleccions que cap independentista es quedi a casa! (apunti-s’ho Sr. Soler!). Voteu a qui vulgueu dels que Partal anomena “Divergents pel Sí”. Però feu-ho! Una abstenció equival a un vot pels de “Junts pel No” Que el meu vot serà per en Puigdemont és ben clar. Però tot el respecte a qui ho faci per ERC o per la CUP. Però no feu les coses fàcils als Srs. Sànchez, Iceta i Illa. Usant les paraules de l’amiga Silvia Poll, tres peixos bullits que ens amargarien la bullabesa.

jordi Rovira
jordi Rovira
11.08.2020  ·  10:15

Sembla doncs que l’anomenat problema català preocupa tant com ocupa als estrategues madrilenys. I pot pensar-se que quan les coses no estan al seu lloc,el fet de tenir la veu cantant, pot esdevenir un arma de doble fil. En situacions així sempre retorna la lliçó dels russos davant Napoleó: es perden més guerres que no pas es guanyen. Llàstima del relat. Sempre el relat, que requereix del so de trompetes triomfants. Com bé assenyalava el MHP Carles Puigdemont: perseverança, perspectiva i paciència.
De moment, darrera la necessitat del psc ( que ja és PSOE) per salvar un règim moribund, la llista de les víctimes polítiques és cada volta més gran i profunda: vegis què passen els comuns i els ciudadanos. Tampoc és molt millor la posició d’un PP que té l’oposició a casa. Sinó de què una moció de censura contra el PP que vol presentar Vox. És com si la pressa per inhabilitat al MHP Torra els posés més pressió de la que ja tenen.

maria serra
maria serra
11.08.2020  ·  10:47

Els partits independentistes tenen moltes llacunes i bastant de desori però malgrat tot, jo prefereixo aquest desori perquè des de aquí podem intentar adreçar-lo a lo nostra manera o és que voleu que ens acabin de anular econòmicament i acabar amb la nostra cultura, alguns sembla que estigueu disposats fins i tot a tornar-vos ajupir i fer com si res no passes i viure com esclaus i no em passo amb aquesta afirmació, hi ha molta gent contractada a sou que només treballen per fer-nos entrebancar i per el que veig en alguns funciona, també estic decebuda però de cap manera em sento vençuda per no seguir treballant i amb l’esperança que ens en sortirem.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
11.08.2020  ·  11:17

Em penso que la idea de C’s ve en bona part motivada pel fet que els resultats dels darrers comicis no els repetiran ni de broma i després de l’esfondrament a nivell espanyols necessiten una presència important al Parlament per a tenir una font d’ingressos (que actualment deu ser la més important que tenen) i fer-se publicitat de cara a Espanya.
Les eleccions del 21D es van fer sota una pressió enorme, es van mobilitzar sectors que no havien votat mai, sobretot de l’espanyolisme, hi va haver una participació rècord (si no recordo malament de prop del 80%) i tot i així van perdre. Aquella mobilització no es repetirà si més no en les properes eleccions. Com hi contribuirà en el nivell de participació la manca de tensió que hi havia llavors, el desencís entre els indepes, la pandèmia, etc… és una incògnita que cap enquesta pot reflectir. De fet, les enquestes l’encerten sobretot quan no hi ha gaire variables noves i no és el cas.
Confesso que sóc dels “desencisats”. Votar JxCat quan són els que es van tirar enrere en el moment crucial? ERC quan sembla que el seu objectiu és el poder encara que sigui autonòmic (i per a assolir-lo fan servir tècniques com ara adoptar una política lingüística que ja signaria C’s)? A la CUP ja ni la considero, les seves pallassades i el seu antisemitisme m’hi allunyen del tot. Però hi votaré, ja veurem a qui. Potser cal tenir en compte forces noves (FNC, Primàries,…)

Si els Comuns s’esfondren molts dels seus vots aniran a parar a ERC i PSC. Si C’s s’esfondra molts dels seus vots tornaran al PSC i PP.
En els vells temps del pujolisme el Parlament el formaven cinc grups (CiU, PSC, ERC, ICV (o PSUC), PP) més algun que altre petit de presència intermitent ( SI, CDS, etc). Sembla que hi tornem amb algun nom canviat però no res serà igual a llavors.

No oblidem que el 21D els vots a l’espanyolisme (PP, PSC i sobretot sobretot C’s) eren vots que avalaven els cops de porra, la repressió, la presó i el 155. Els vostres veïns que votaven això votaven que veurien bé que us empresonessin per les vostre idees o si més no que ja els hi anava bé que us caigués un cop de porra. Si no tenim clar això i hi actuem en conseqüència és que no hem aprés res.

Enric Vilar
Enric Vilar
11.08.2020  ·  11:25

El missatge sembla clar, globalment. Tothom a votar. Ningú a casa.
Jo estic content de poder votar, per fi, un partit encapçalad per el MHP Puigdemont. Tanmateix, sinó hi fos, votaria un independentista. Vull la República Catalana toqui qui toqui.
M’he llegit de pe a pa “M’explico”. I tanmateix, si no hi fos jx Cat, votaria un Independentista, encara que hagués de ser ER (am el fidel!! mossèn al devant), però mai (horror) abstenció. Som.hi doncs, tots a votar per la NOSTRA CATALUNYA!!!.

jaume vall
jaume vall
11.08.2020  ·  11:31

Dos comentaris perspicaços. El de Josep Salart, com quasi sempre. D’acord amb ell, no posem en el mateix nivell l’error de pactar amb els vividors de l’Iceta a la Diputació, amb el fet gravíssim d’acceptar l’autoritarisme judicial espanyol per no fer President Puigdemont, Sánchez, Turull. Sr. Salart, no deixi de dir-hi la seva. La seva visió que complementa i equilibra l’editorial és aire fresc, a cops ventada freda, sempre benvinguda, per a les nostres neurones.
La definició analítica de Salvador Aregall. D’acord amb el que diu, fins i tot amb l’escepticisme sobre l’herència convergent a JxCat, tot i que hem d’acceptar la voluntat de Puigdemont de deixar-la definitivament enrere. Si es consolida el suport d’Independentistes d’Esquerra, d’alguns independents de prestigi no adscrits a cap partit, la veritat és que fa goig de veure, i és el que més s’assembla al SNP. Amb una mica de sort, no caldrà ni tapar-nos el nas per a votar el partit i l’home que més temen els visigots mesetaris.

Salvador Molins
Salvador Molins
11.08.2020  ·  11:32

CONTRA LA DICTADURA DELS FUNCIONARIS ESPANYOLISTES I DELS QUE EN ELLS S’ESCUDEN

Necessitem uns governants de caràcter que amb mà ferria corretgeixin la dictadura dels funcionaris.
Haurem de sortir al carrer contra la dictadura dels quintacolumnistes espanyols.

Una sola llista, tres milions de vots, tots els possibles lleials als “Sí” del 1r d’octubre del 2017, per aixecar la DUI i per assegurar el futur de la nostra Llengua.

Aquests darrers dies apareixen davant nostra tot d’irregularitats en la governació de Catalunya, errors greus en sanitat, submissió en molts aspectes a serveis de l’Ibex35, coses que es fan malament des de fa anys, sobres de corrupció, … ineficàcia i deixadesa en temes cabdals com l’etiquetatge en català amagat al fons d’un calaix des de fa 10 anys, … aquests només són uns petits detalls que apareixen a la part visible de l’iceberg. Tots aquests aspectes s’han d’abordar amb mà de ferro, dona la impressió que manen més els funcionaris que no pas els ciutadans i això s’ha d’acabar. Necessitem uns governants lleials al Mandat del 1r d’octubre i amb el caràcter suficient per foragitar els funcionaris quintacolumnistes, això s’ha d’acabar. Veient la classe política i el seu partidisme o canvien de veritat o ens caldrà votar una sola opció, probablement la del President Puigdemont, hem d’anar a guanyar, l’objectiu no és participar, això no és una xocolatada, hem d’anar a guanyar.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.08.2020  ·  11:57

Junts, ERC i CUP s’han suicidat i van matant cada dia Catalunya de manera escandalosa.
No recorden els tres segles d’esclavatge.

La disminució del vot serà deguda al partidisme i no pas als votants que ja no tenim cap opció saludable per votar sense fàstic.

D’aquí a les eleccions no crec que recapaciti cap dels tres partits. Pot ser un naufragi de Catalunya.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
11.08.2020  ·  12:25

Está claríssim que l’enemic a batre és el carismátic líder, el MHP PUIGDEMONT, lliure com un ocell, EUROparlamentari, súprr reforçat despres d les VICTÓRIES als jutjats amb el súperadvocat Boye, màxim representant dins i fora de CAT del moviment indepe, que ha fet neteja deixant tot el llast tóxic al PETdCat…

…en canvi al VPJunqueras, ni té el carisma ni transmet esperança, ni ha fet neteja profunda al partit, ja el tenen tancat i per tant no els preocupa… i al suplent PAragones el tenen per lo que faci falta al P Sanchez. ERC basa tota la seva força en la colaboració amb l’estat espanyol i R78. Juguen a 2 bandes. Diuen una cosa i en fan una altra molt diferent. Ens están enfonsant desde dins perque NO ELS INTERESSA LA CONFRONTACIÓ DIRECTA amb l’estat castellá. Per això PAragonés es passa el día parlant de la monarquía corrupta del país veí, agenollat a una taula de submissió, enlloc de parlar amb el MHP Puigdemont de com continuar el procés per implementar la República Catalana!!!

Per tant, si JUNTS PEL SÍ GUANYA de forma clara a ERC les properes eleccions arrastrará a ERC i als/les impresentables de la CUP cap a la confrontació DIRECTA amb l’estat i implementarem la REPÚBLICA entre tots/es

…en canvi, sí guanya ERC… tristpartit a la vista i retrocés del moviment indepe als nivells dels anys 80, i la CUP encantada de la vida pq ja sabem que x ells/Es lo primer és desrrossar la dreta,abans que lluitar x la independéncia, no com Poble Lliure, que sí que está al Consell DE la República. Ho vam poder comprovar quan les merdes de la CUP es van negar a votar en favor de Turull. I el somni humit d ERC és la hegemonía, x perpetuar-se al poder i enfonsar CAT dins el Titanic castellá, que s’enfonsará de totes maneres.d’això no en tinc cap dubte.

No ens ho podem permetre.
Ara és l’hora catalans/es!!

Endavant!!!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.08.2020  ·  13:19

Sempre d’acord amb el Sr. Salart.
Gràcies a Gemma R. pel seu comentari il.luminant i il.luminat. El repeteixo perqué em sembla un resum alliçonador.

“Total que ER retindrà als que encara que ER pacti amb C’ s els votaria, és a dir, els que abans són del partit que independentistes, i ara hi sumarien part dels Comuns desencantats, que d’ indepes no gaire. Els independentistes de veritat desenganyats d’ ER passaran a Juntxcat. Total, que seguirem tenint un govern segrestat pels no independentistes que suma ER, que seguiràn agafant l’ estaca però estirant en sentit contràri no fós cas que es trenqués i ens alliberéssim. ..”

S’ha de votar un partit que no ens segresti. Les tres opcions independentistes no son iguals i no es comportaran igual després del vot.

L’ultima frase de l’editorial em preocupa: “..Governar després, vista l’experiència gens engrescadora d’aquests tres anys, ningú no dubta que serà molt més complicat que guanyar les eleccions….”.

Es que no es tracta de governar després…. es tracta de fer efectiva la republica. I això només es pot fer si tens aliats en el govern. I si pots destitiuir els funcionaris infidels. Pensem-hi tots.

Joan Royo
Joan Royo
11.08.2020  ·  13:28

Avui en la tertúlia de Catràdio he quedat glaçat i he apagat la ràdio. Era un atac unànim a Junts i Puigdemont, entre altres bestieses deien que Junts busca per tots els mitjans diferenciar-se d’ERC, per això demanen el cessament del secretari general del Parlament. I ERC què busca? eliminar el propi Parlament perquè un funcionari es nega a publicar un acord del propi Parlament.Ningú ha respost amb aquest argument. Puigdemont és el dimoni per als espanyols però he descobert que també ho és per a Catràdio. Queda claríssim qui i què és el candidat a votar si volem la independència.

JAUME GUIU
JAUME GUIU
11.08.2020  ·  13:41

Bon dia, per a tots els que dieu de no votar, feu-vos un partit a mida, una associació o qualsevol mena de muntatge electoral, però voteu collons, i voteu per Catalunya, sinó com aquell: no ploreu com ploraners el que no hagueu sabut defensar com a catalans

ramon Feixas
ramon Feixas
11.08.2020  ·  16:18

No crec que s’hagi de malgastar gaires paraules per explicar que els tres partits independentistes tenen com fita principal la independència de Catalunya. L’altra opció és que ells mateixos siguin maltractats i anorreats. No veig tant una estratègia en el fet de que vagin separats, sinó una coherència. L’independentisme, per naturalesa és divers. Independentizar-se d’Espanya tant pot ser per raons d’ideologia social d’equitat i justícia, per un sentiment de nació o per raons econòmiques. Tots tres motius hi són en escreix. I fins i tot més . Aquestes motivacions van acompanyades en cada persona d’un model social que representa cadascun dels partits. La manera més clara de que no es renegui de la necessita principal per motius ideològics o prejudicis diversos, com demostren alguns atacs que tenim a la vista és que les ideologies socials estiguin representades políticament, encara que tothom sap que el primer pas és l’autodeterminació per fer real aquesta representació. No ha de fer por que el Sr, Torrent o Torra siguin criticats de manera injusta perquè qui els critica els mira com a homes de partit. La por, de fet, els presos prou que n’ han demostrat la naturalesa i fins i tot ells són incompresos per molta gent que es diu independentista. Quelcom que a aquestes alçades hem de confiar que ja sigui minoritari, encara que els trons a vegades són més forts que la tempesta.
Tots estem aviciats per com son de mentiders els anuncis i qualsevol forma de propaganda i sembla que a la religió capitalista no hi volta de full que mentir i exagerar per vendre el producte. En el cas de la independència de Catalunya no cal mentir. Qualsevol persona que visqui a Catalunya sap perfectament que hi perd depenent de l'”imperio” repressor, a nos er que sigui un comissionat ( que n’hi ha). La gent tan estúpida per no adonar-se’n. A pesar de tot hi ha una part de gent que , com que li varen ensenyar que li ” imperio” és el mes sagrat que existeix, té una por semblant a penes eternes de l’infern. De fet els tres partits d’extrema dreta i el monopoli de la violència en fan de por.És cert que desvetllar consciències és un tema delicat com ho demostra la gestió vírica i els anuncis comercials són per naturalesa mentiders i perversos. qui ens en pot ensenyar? Doncs………

Roser Caminals
Roser Caminals
11.08.2020  ·  17:33

Sr. Feixas, l’independentisme és divers però la lluita per la independència ha de ser una. Si davant de Junts pel No no som capaços de reedificar Junts pel Sí, com a mínim amb unitat estratègica, no tenim ni perdó ni futur.
És revelador que les enquestes donin la victòria a ER però C’s parli de “guanyar a Puigdemont.”

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
11.08.2020  ·  21:07

Guanyi qui guanyi, governi qui governi, que governi si us plau!!!!!!!!!!!!!!!!

david graupere
david graupere
11.08.2020  ·  21:58

Sr. Partal, sí vós no us canseu de mentir sobre el 50%, jo tinc l’obligació de recordar-vos els fets: a les eleccions europees, sense vot nul o blanc, els independentistes vam depassar el 50% més d’un vot.

No us inventeu la realitat, els fets són els fets. Una altra cosa és per què vau silenciar aquest fet. Això un dia caldria que ho expliquéssiu.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies