Junqueras revalida la presidència d’ERC amb menys participació i més oposició

  • Vota el 50,2% dels militants contra el 57,14% del congrés anterior, i amb el 13% dels vots en blanc, contra el 10,61%

VilaWeb
Arnau Lleonart
06.11.2022 - 21:08
Actualització: 07.11.2022 - 11:25

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La militància d’ERC ha renovat els mandats d’Oriol Junqueras i de Marta Rovira com a president i secretària general del partit quatre anys més, fins a 2026.

La candidatura oficialista era l’única que s’hi havia presentat i ha estat votada a favor per 3.809 militants dels 8.584 que figuraven al cens. La participació ha estat del 50,2%. D’entre els militants que han votat el 87% a votat a favor i hi ha hagut 562 vots en blanc, que representen el 13% dels vots rebuts. El vot en blanc era l’única forma d’expressar el vot disconforme, ja que no es podia votar que no.

El 2019, a l’anterior congrés, la participació va ser del 57,14% dels militants, en aquell cas 5.195 persones d’un cens total de 9.087. Junqueras i Rovira van rebre 4.693 vots a favor i 499 vots en blanc, que en aquell moment representaven un 10,61% dels vots emesos.

Per tant en aquesta ocasió hi ha hagut menys votants inscrits al cens (8.584 ara i 9.087 fa tres anys), menys participació (el 50,2% ara contra el 57,14 de fa tres anys) i més vots en blanc (el 13% dels vots ara contra el 10,61% dels vots de fa tres anys)

El 2015 la participació va ser molt més baixa, del 32,92% (2.416 militants d’un cens de 7.338) i el 2011, quan Junqueras i Rovira van ser escollits com a dirigents d’ERC per primera vegada, va ser del 44,78%.

 

En un comunicat, Junqueras ha dit: “Hi tornem per consolidar el creixement i el lideratge d’Esquerra Republicana; hi tornem per ser més i per ser més forts amb el mateix rumb: una República Catalana amb tothom i per a tothom.” Per la seva part, Rovira ha afegit: “Refermem l’aposta de sumar per esdevenir un independentisme plural i transversal, de governar bé i ser útils, d’arrelar a tot el territori consolidant el creixement a les àrees metropolitanes, i de guanyar garanties democràtiques i complicitats internacionals per avançar en la resolució del conflicte polític.”

Així, durant els pròxims anys Junqueras i Rovira continuaran comandant ERC acompanyats de –on també hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com a coordinador general i Marta Vilalta com a secretària general adjunta i portaveu–, i de l’ex-director de l’Agència Catalana de Notícies Marc Colomer com a vice-secretari general de Comunicació i Estratègia; Raül Romeva, de Prospectiva, Agenda 2030 i Transició Ecològica; Jordi Roig, de Recursos, Finances i Gerència; Raquel Sans, de Feminismes i LGBTI; Adriana Delgado, de Partit Obert i Moviments Socials; Eloi Hernàndez, de Coordinació Institucional; Lluís Salvadó, de Coordinació Interna; Marta Vilaret, de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva; Sara Bailac, d’Acció Política i Sectorial; i Jordi Solé, de Relacions Internacionals.

També seran membres de l’executiva Eva Baró, de secretària de Gestió del Coneixement; Kènia Domènech, d’Afiliació; Marta Molina, de Moviments Socials; Oriol López, de Mobilització i Coordinació Municipal; Pau Morales, d’Organització; Alba Camps, de Política Municipal i Projectes Transversals; Laia Cañigueral, de Coordinació de Política Supramunicipal; Marta Rosique, de Coneixement i Justícia Global; Jordi Castellana, de Política Econòmica i Coordinació Sectorial; Enric Marin, d’Educació i Cultura; Chakir El Homrani, de Política del Treball i Seguretat; i Agnès Rotger, de Drets Socials i Ciutadania.

Aquesta executiva podrà comandar el partit fins a 2026, quan Junqueras i Rovira ja farà quinze anys que són al capdavant d’ERC. Els estatuts del partit limiten el càrrec del president i el secretari general a un màxim de dotze anys en total, però una modificació al document organitzatiu aprovada el 2019 fa que no s’inclogui al recompte els anys de presó i exili. Així, si completen el mandat, es convertiran en els dirigents d’ERC amb un mandat més llarg des de la fi del franquisme, i només superats en tota la història del partit per Josep Tarradellas (setze anys) i Joan Sauret (vint-i-dos anys) durant l’exili republicà.

Renovació del consell nacional

A banda de l’executiva nacional, la militància d’ERC també ha escollit els trenta membres d’elecció directa que formen part del consell nacional, el màxim òrgan del partit entre congressos. Són Joan Tardà, Josep Maria Jové, Marta Rovira i Martínez, Josep Huguet, Eduard López, Anna Caula, Maite Aymerich, Marta Cid, Santi Valls, Teresa Vallverdú, Meritxell Benedí, Bernat Costas, Núria Clotet, Jordi Gaseni, Helena Solà, Pep Mur, Eva Soler, Francesc Iglesies, Désirée Slauka, Joan Rabasseda, Assia Cherdal, Francesc Codina, Mònica Morros, Jaume Puig, Annabel Moreno, Martí Fortuny, Dolors Castellà, Mikel Lorenzo Forcada, Maria Pérez i Joan Puig.

Puig, ex-diputat al congrés espanyol i editor de laRepública.cat, és un dels impulsors del Col·lectiu Primer d’Octubre, un grup de militants crítics amb el rumb nacional del partit. Quan es va anunciar que s’avançava la votació de l’executiva nacional el col·lectiu va fer una crida per preparar una candidatura alternativa a la de Junqueras i Rovira, però finalment ho van desestimar perquè no es van veure capaços de formar un equip potent i de recollir els avals requerits amb el marge de temps que els quedava. Tanmateix, Puig sí que va arribar a recollir els cinquanta avals que necessitava per a presentar-se al consell nacional.

A banda dels trenta militants escollits per votació directa dels militants, el consell nacional també és integrat per l’executiva nacional, els batlles de les capitals de comarca i dels cinc municipis més poblats que siguin d’ERC, un batlle o regidor d’ERPV i d’ERIB, i de les federacions regionals, les presidències de les federacions comarcals, insulars i de districte i els militants escollits pels seus òrgans territorials per formar-ne part.

A més, també en formen part els membres del partit que siguin als governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes, els membres de les diferents cambres legislatives en representació del partit, qui ostenti la màxima representació a les diputacions o als consells insulars i a les entitats municipalistes en nom d’Esquera. També els presidents de les comissions sectorials nacionals i de l’Assemblea Nacional de la Dona, el president de la Coordinadora de Polítiques LGBTI, els ex-presidents i ex-secretaris generals que encara siguin afiliats, un màxim de tres afiliats més a proposta de l’executiva i divuit militants del Jovent Republicà.

L’executiva nacional demanarà a Josep Maria Jové que continuï essent el president del consell nacional, que es constituirà a finals de novembre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes