Suspès el judici als ultres agressors del Nou d’Octubre

  • Avui havia de començar el judici contra els vint-i-vuit ultres que van agredir violentament manifestants i periodistes en la manifestació del Nou d’Octubre de 2017 a València · Finalment el judici es farà el mes de març

VilaWeb
Fotografia: Prats i Camps
Redacció
25.09.2023 - 10:06
Actualització: 25.09.2023 - 19:08

Avui havia de començar, a la Ciutat de la Justícia de València, el judici contra els vint-i-vuit ultres que van agredir de manera molt violenta manifestants i periodistes durant la manifestació del Nou d’Octubre de 2017. Tanmateix, el judici s’ha suspès i es farà entre el 4 i el 8 de març. El jutge ha decidit de suspendre’l perquè algunes defenses dels ultres han dit que encara no havien llegit els detalls de l’acord de conformitat a què es volien acollir 26 encausats dels 28. Hi ha hagut desacords entre les acusacions i les defenses sobre les ordres d’allunyament fixades, que inclouen seus d’entitats. La fiscal del cas, Susana Gisbert, ha explicat que aquest allunyament de tres-cents metres és excessiu des del punt de vista d’algunes defenses, que no ho han manifestat així fins avui.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Fotografia: Prats i Camps
Fotografia: Prats i Camps
Fotografia: Prats i Camps
Susana Gisbert, fiscal de delictes d'odi. Fotografia: Prats i Camps.

 

Abans de la sessió, a la porta del jutjat, s’ha fet una concentració antifeixista amb la presència d’Acció Cultural del País Valencià, la CUP, Endavant, Alerta Solidària, COS i el SEPC. També hi han acudit alguns membres de Més Compromís, com ara Papi Robles, Lucía Beaumut i Ferran Puchades. Durant la concentració, els encausats han començat a entrar al jutjat. Quan s’ha acabat la sessió, la policia ha exigit a algunes de les persones que han fet la concentració al matí que s’identifiquessin i que apaguessin els mòbils durant la identificació. També els ha dit que només tenien permís per a manifestar-se fins les 12.00. Alerta Solidària ho ha denunciat a Twitter om una actuació “lamentable” per part de la policia. L’advocada María José Martínez, però, ha parlat amb un dels agents, que ha acabat dient que no hi havia cap ordre de dissoldre la manifestació. A ella també li han demanat d’identificar-se.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Fotografia: Prats i Camps.
Fotografia: Prats i Camps.
Fotografia: Prats i Camps.
Eugenio Pont, advocat de la defensa (fotografia: Prats i Camps).
Fotografia: Prats i Camps.
Fotografia: Prats i Camps.

 

L’acusació particular l’exerceix la Comissió 9 d’Octubre, que cada any organitza la manifestació; i l’acusació popular, el Moviment Contra la Intolerància. Hi ha més acusacions que representen algunes de les víctimes de les agressions, com ara periodistes, fotògrafs i membres del diari la Jornada, que van veure com els agressors destrossaven la parada amb què volien promocionar la publicació.

Els delictes que els imputen són desordres públics, amenaces, coaccions, lesions, delictes d’odi, integració en grup criminal i vulneració del dret de manifestació. Quant a les penes, la fiscalia demana condemnes que van de tres anys de presó a set i mig i multes. La petició de l’acusació particular és més gran: de cinc anys de presó a onze i una pena d’allunyament. És a dir, la prohibició que els condemnats s’acosten a tres-cents metres a les seus de les entitats que en fan part o a la manifestació del Nou d’Octubre.

Els fets van ocórrer el 9 d’octubre de 2017 a la vesprada, a plena llum del dia, a la plaça de Sant Agustí de València, lloc on sol començar la manifestació. Segons l’ordre de processament, els agressors van entonar cançons i crits d’extrema dreta i van fer la salutació feixista. El jutge va escriure que el seu objectiu era assetjar els manifestants i enfrontar-s’hi per dificultar la protesta i impedir-la, i que ho van fer usant la violència. Els acusats van trencar els cordons de seguretat i van acorralar els manifestants per agredir-los. A l’acta s’hi descriuen les amenaces que van rebre els treballadors del diari la Jornada, que el promocionaven. També hi consten les puntades de peu i els colps de puny que els acusats van etzibar als manifestants. Els càmeres i els fotògrafs també van ser objecte de les ires dels violents, que els van malmetre molt de material fotogràfic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any