11.05.2026 - 18:14
|
Actualització: 11.05.2026 - 18:34
Eclipsats pel pes simbòlic de la família Pujol Ferrusola, els empresaris acusats en el cas Pujol no han tingut tant de protagonisme durant el judici a l’Audiència espanyola, que ja entra en la fase final, però de fet són una peça clau del trencaclosques. La tesi de l’acusació és que el president Jordi Pujol va “teixir una xarxa de clientelisme” per enriquir la seva família amb el suport d’uns quants empresaris afins a Convergència. Segons l’escrit d’acusació de la fiscalia anticorrupció espanyola, els diners que la família atribueix a la deixa de l’avi Florenci són, en realitat, els beneficis d’unes comissions per adjudicació d’obra pública.
La tesi de la defensa és que Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran, cobrava sumes molt elevades de les empreses esquitxades perquè els feia tasques d’intermediació: ço és, els avisava d’oportunitats de negocis en què diu que no intervenia cap administració pública o els ajudava en el desenvolupament d’una inversió i, tal com és habitual en el sector privat, cobrava comissions entre un 1% i un 5% si les operacions reeixien. Avui han acabat de declarar els nou empresaris, i tots han donat explicacions coherents amb la línia de defensa de Pujol: diuen que els serveis d’intermediació, que la fiscalia creu que eren falsos, eren reals.
Els empresaris acusats són Carles Sumarroca (EMTE), Josep Cornadó (COPISA), Luis Delso (Isolux), Gustavo Buesa i Josep Mayola (Gestió i Recuperació de Terrenys), Alejandro Guerrero Kandler (Famguega), Jorge Barrigón (Cat Helicòpters), Bernardo Domínguez Cerecedes (Malpaso) i Francesc Robert (ex-director de la Ràdio Televisió Andorrana). L’acusació els demana cinc anys de presó a cadascun per delictes de falsedat documental mercantil i emblanquiment de capitals. Un altre dels acusats, Carles Vilarrubí, es va morir el 28 de desembre proppassat, quan feia poques setmanes que havia començat el judici.
Concretament, avui han declarat Sumarroca, Delso i Cornadó –de tres grans empreses constructores que havien rebut adjudicacions de la Generalitat– i Guerrero Kandler –promotor, per bé que erròniament l’escrit d’acusació també el considerava constructor. Tots han negat rotundament d’haver participat en el cobrament de comissions, han dit que Pujol Ferrusola era una persona ben connectada i ben informada que els oferia informació comercial o bé contactes valuosos i, segons que sostenen, l’absència de documents que n’acreditin la feina és habitual en els serveis d’intermediació de negocis privats.
Delso i Cornadó també han coincidit a desentendre’s de la gestió directa dels negocis en què va intervenir Pujol Ferrusola. Asseguren que les empreses que dirigien facturaven centenars de milions d’euros cada any i tenien milers de treballadors, de manera que ells, diuen, no podien controlar detalladament cada operació. Així i tot, Delso ha descrit una relació molt estreta amb Pujol –“No sabia que l’amistat era un il·lícit penal”, ha arribat a etzibar– i Cornadó ha constatat també una amistat del primogènit amb Xavier Tauler, alt directiu del grup COPISA, amb qui diu que era qui Pujol tractava directament.
Sumarroca sí que ha reconegut una relació de proximitat familiar i personal amb la família Pujol: el seu pare, Carles Sumarroca Coixet, que havia arribat a estar implicat en aquest procés però en va ser eximit, és amic personal del president i va participar en la fundació de Convergència, i ell mateix, Carles Sumarroca Claverol, ha dit que es considerava amic de Jordi Pujol Ferrusola, per bé que diu que no anaven pas a sopar junts. Pujol va cobrar diners d’EMTE, segons Sumarroca, per haver-los ajudat en la implantació de l’empresa a Mèxic, on tenia molts contactes. Els testimonis que han declarat en el judici han anat en la mateixa línia.
Una de les incògnites que el fiscal troba més sospitoses és que tant Isolux com EMTE com COPISA paguessin donacions a la Fundació Albert Pascual. Delso, Sumarroca i Cornadó han dit que van ser ajuts desinteressats perquè Pujol els ho va demanar. El primogènit va assegurar, quan va declarar, que la fundació tenia objectius circumscrits al món de l’esport i que ell no se n’havia enriquit mai. “L’objectiu era fer el millor equip de rugbi d’Espanya i d’Europa amb l’ajuda de la USAP de Perpinyà, però no va sortir bé perquè el Barça se’n va desdir”, va afirmar Pujol Ferrusola.
