‘La sentència, la faran pública el 34 de juliol’, avisava un conegut advocat el mes de febrer, quan va començar el judici contra el procés. És possible que sigui així, que el tribunal vulgui aprofitar que el judici ha restat vist per a sentència a mitjan mes de juny per a fer pública una previsible condemna ben a tocar del mes d’agost, just abans que tothom agafi vacances, i atenuar així la magnitud de la protesta. Però aquestes darreres setmanes del judici, al Suprem, els rumors sobre la data de publicació de la sentència han anat canviant constantment: serà a final de juliol o a la tardor?

El magistrat Manuel Marchena, president de la sala que durant cinquanta-dues sessions ha jutjat els presos polítics, serà també el ponent de la sentència, que haurà de pactar amb els altres sis magistrats: Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta, Luciano Varela i Andrés Palomo. En aquests quatre mesos de vista oral, mentre anaven desfilant testimonis i experts per la sala de plens del Suprem, Marchena n’ha anat prenent nota constantment a la seva pissarreta, i els seus companys de taula, qui més qui menys, també. La qüestió central del judici gira entorn de la violència, i des de ben al començament hi va haver testimonis decisius que van ser aclaridors respecte d’alguns dels arguments amb què la fiscalia sosté l’acusació de rebel·lió, com ara el paper dels Mossos d’Esquadra durant el 20-S i especialment l’1-O.

La qüestió és si els magistrats s’han anat fent una idea clara i acordada sobre què voldran que digui la sentència. És important de destacar ací que comptaven amb un apriorisme de culpabilitat amb la instrucció que va fer durant gairebé un any el jutge Pablo Llarena; pràcticament totes les interlocutòries que va publicar eren sentències condemnatòries anticipades, per la duresa i la cruesa dels arguments contra els presoners polítics. No és pas clar que tots set magistrats tinguin exactament la mateixa visió dels fets jutjats ni la resposta que hi volen donar, tot i que pugui ser molt semblant. I és evident que en una sentència d’aquesta transcendència política i social, històrica, els magistrats cercaran la unanimitat de la sentència. Això és determinant, perquè si ja hi hagués aquesta unanimitat, fins i tot abans d’acabar el judici, la possibilitat d’una sentència a final de juliol seria més plausible. Si hi ha la més mínima desavinença, si els magistrats han de fer cap equilibri intern, és possible que abans de l’estiu no hi siguin a temps.

La cirereta a la carrera de Marchena

Però hi ha elements externs que hi poden tenir un pes més decisiu. El calendari polític és important, perquè no és pas igual que la sentència es faci pública a la porta de les vacances o bé a començament del curs, poc després de la Diada i de l’aniversari del Primer d’Octubre… El calendari podria ser un problema si la decisió la tinguessin presa ben aviat, perquè hi hauria el perill de filtració de l’essència de la sentència abans d’haver-la perfilada. Marchena i els altres jutges hauran de filar ben prim amb els arguments tècnics que puguin justificar una condemna per uns delictes amb una base jurídica tan poc consistent, com han demostrat en el curs del judici amb els testimonis i les proves de la fiscalia.

I hi ha encara un altre factor que pot tenir importància. El Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de poder dels jutges, fa mesos que es troba en una situació d’interinitat per causa d’un escàndol que va empastifar precisament Manuel Marchena. A final del 2018 s’havia de renovar. El PP i el PSOE van pactar el repartiment dels noms dels magistrats que l’integrarien i situaren Marchena com a president del CGPJ i del Tribunal Suprem. Això l’hauria apartat del judici contra el procés, i fou així fins a l’escàndol per la publicació dels whatsapps del senador del PP Ignacio Cosidó, vantant-se de controlar ‘des de darrere’ la sala del judici. Marchena va renunciar a presidir el CGPJ i la nova composició va restar congelada. Carlos Lesmes continua essent-ne el president, però ara que hi ha un nou congrés espanyol, després de les eleccions del 28-A, sembla més pròxim el desblocament de la situació. I qui té més números de tornar a ser proposat és Marchena, que fou aplaudit tant per PP com per PSOE arran del seu pas enrere quan va esclatar l’escàndol de Cosidó. La sentència, la rúbrica daurada de la carrera judicial de Marchena, podria ser el seu aval més valuós per a entrar per la porta gran a la presidència de l’òrgan de govern dels jutges, després d’haver-ne sortit per la porta petita. Previsiblement, això passarà el darrer trimestre de l’any, i Marchena podria calcular quan el beneficiarà més la publicació de la sentència: si gaire abans del moment de la renovació, o bé poc abans.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb