El número dos de Cristóbal Montoro al Ministeri d’Hisenda espanyol, Felipe Martínez, ha assegurat que ‘no es va arribar a executar la despesa’ de les partides que l’acusació al judici contra el procés considera que van servir per a organitzar el referèndum. En la seva declaració com a testimoni, ha apuntat que qualsevol contractació ‘irregular’ que pogués fer el govern per pagar l’1-O restava ‘al marge’ del control dels comptes.

VÍDEO EN DIRECTE: Seguiu l’última hora del judici contra els presos polítics i el procés

Martínez ha dit que el ministeri ‘va posar tots els elements que tenia’ per fer el seguiment i el control del pressupost públic la Generalitat, però que una altra cosa és la ‘realitat material dels fets’. ‘El sistema persegueix fer identificació pressupostària d’una realitat material, però no és la realitat material dels fets’, ha dit. Ha evitat de dir obertament si creu que es van gastar diners públics en l’1-O, però ha remarcat que quan van tenir dubtes perquè la informació que remetia la Generalitat era ‘inexacta o incompleta’ ho van posar en coneixement de la Fiscalia General de l’Estat espanyol, com en el cas de la modificació del pressupost per, suposadament, pagar campanyes de difusió.

Durant la seva intervenció –responent a la fiscal Consuelo Madrigal– ha explicat els tres acords de la comissió delegada d’Hisenda que van fixar diversos nivells d’intervenció i que el setembre del 2017 van acabar amb un control total de tot el pressupost de la Generalitat i de tots els certificats de despesa per impedir cap despesa adreçada al referèndum del Primer d’Octubre.

Martínez ha defensat els passos fets pel ministeri espanyol i ha dit que es van posar tots els mecanismes que tenien a disposició per auditar els certificats de despesa, però ha reconegut que aquest sistema podia tenir limitacions. ‘Els certificats arriben fins on arriben, tenen els límits d’estar centrats en activitats de control pressupostari; la realitat material és més complexa’, ha dit.

La fiscal ha preguntat també si una contractació irregular podia eludir el control dels comptes de la Generalitat. En aquest punt, ha explicat que una contractació irregular ho és tant si hi ha certificat de despesa com si no i que, per tant, ‘restaria al marge del control’. En una línia similar es va pronunciar Cristóbal Montoro, que va dir que el govern podia ‘defraudar o enganyar’ per destinar diners a l’1-O tot i el control ‘total’ dels comptes.

Expedients en coneixement de la fiscalia

Martínez ha recordat que la Generalitat, a partir del juliol del 2017, havia d’enviar certificats cada setmana amb expedients que acompanyaven cadascuna de les despeses compromeses. I ha afegit que aquesta informació s’acabava emetent sempre però que, a banda els retards, també havien rebut comunicacions de la intervenció que consideraven que no eren completes i exactes. ‘En aquests casos es prenen mesures i es denuncia a la Fiscalia General de l’Estat’, ha explicat. L’ex-ministre Montoro, en la declaració, va apuntar que el ministeri va posar set denúncies davant la fiscalia i el Tribunal de Comptes espanyol durant el 2017.

El número dos de Montoro ha explicat que es van dirigir a la fiscalia tres casos. Per una banda, una campanya pública per a ‘participar en el procés referendari’ a principi de setembre perquè la informació remesa sobre la campanya de publicitat era ‘incompleta’. La segona vegada, per una modificació pressupostària de 3,5 milions d’euros que volia fer el govern a final d’agost per una campanya de publicitat i difusió, perquè considerava que hi havia ‘inconsistències’ en la informació que es remetia al ministeri. ‘Ells deien que havia quedat deserta però els nostres tècnics ens deien que havien desistit, i no és igual’, ha dit.

En aquest segon cas, ha dit que recordava que no s’havia executat la despesa. També ha explicat que no era ‘habitual’ que es justifiqués aquesta modificació de pressupost per pagar una campanya de difusió a càrrec del fons de contingència.

El tercer cas fa referència a uns expedients de despesa vinculats al Diplocat, amb data de final de setembre, tot i dir que no recorda quines quantitats eren. Responent a l’advocada defensora Judit Gené, Martínez ha dit que no sabia si algunes factures del Diplocat s’havien pagat durant el període d’aplicació del 155.

També ha dit que no tenia coneixement que hi hagués expedients, com el de la campanya de registre de catalans a l’exterior o el web ‘Catalonia votes’, vinculats al referèndum, però que el jutjat d’instrucció 13 els va demanar informació.

Així mateix, ha dit que en aquesta intervenció hi van participar diversos departaments del ministeri però ha negat que hi participés cap agent de la Guàrdia Civil.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb