L’ex-ministre d’Hisenda espanyol Cristóbal Montoro ha apuntat en el judici contra el procés que el govern va poder cometre malversació perquè podia ‘defraudar o enganyar’ i destinar diners públics a l’organització de l’1-O, tot i el ‘control total’ de les finances aplicat per l’estat espanyol des de l’estiu del 2017. De fet, va arribar dir que el govern no havia gastat ni un euro en el referèndum, però avui ha dit que s’havien ‘simplificat’ les seves declaracions. ‘En termes periodístics se simplifica i de vegades se simplifica massa’, ha dit. Tanmateix, ha remarcat que en la mateixa entrevista on ho va dir apuntava a un presumpte delicte de prevaricació perquè membres del govern van ‘obrir locals públics per fer actes il·lícits’.

Montoro ha recordat que des del seu ministeri es van presentar fins a set denúncies (quatre davant la fiscalia general i tres al Tribunal de Comptes) per ‘irregularitats’ detectades. Ha explicat també que ‘personal qualificat’ del ministeri presta assessorament en aquestes investigacions. Ara bé, ha insistit que el control de les finances va funcionar i que la Generalitat ‘no tenia la possibilitat de convocar un referèndum amb pressupost’.

L’ex-ministre espanyol ha concretat que les set denúncies les va presentar el seu ministeri durant el 2017 i que des de llavors l’advocada en cap del ministeri, Carmen Tejera, lidera aquesta tasca ‘d’assessorament’ a la Guàrdia Civil per elaborar els seus informes. De fet, les suposades despeses públiques del referèndum ja són objecte d’una investigació paral·lela al Tribunal de Comptes. En aquest cas, la denuncia és contra el president Carles Puigdemont, disset membres del govern i la interventora general.

No coneix el detall dels informes policials

Montoro ha puntualitzat que ‘no ha tingut coneixement’ del detall dels informes policials i que no li semblava ‘pertinent’. Preguntat pel lletrat Jordi Pina sobre si coneixia algun ‘encàrrec professional’ de la Generalitat a Unipost, Montoro ha dit que no té ‘constància’ perquè ho ha estudiat els expedients i que serà un tema que haurà d’aclarir el tribunal.

En aquest punt, s’ha limitat a dir que existeixen ‘denúncies’ presentades pel ministeri sobre ‘determinats compromisos’ i que l’explicació que ha fet la Generalitat al respecte ‘no és satisfactòria’. També ha apuntat ‘no és estrany’ que la Generalitat pogués ‘contraure alguna obligació i no materialitzar-la’.

Vegeu el vídeo de la declaració de Cristóbal Montoro: 

Calendari del judici contra el procés

Aquest dimecres 27 de febrer estan cridats a declarar: Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños. També estava convocat el president del Parlament, Roger Torrent, qui ahir va anunciar que no aniria a declarar perquè havia de presidir el ple previst per avui.

Les declaracions continuaran dijous. I si tot va segons el previst passaran per la sala del Tribunal Suprem espanyol tots aquests representants polítics: Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella.