Alba Pla a les ports del congrés a Madrid

Demà tornen a tot el planeta les vagues climàtiques de Fridays for Future, organitzades per joves i estudiants de tot el món. Es reactiven, doncs, les accions pel clima que a causa de la pandèmia pràcticament es van paralitzar. Al nostre país hi ha convocatòria a Barcelona, per a reclamar un sistema de mobilitat sostenible, just i accessible per a tothom. A Palma també es clamarà per una mobilitat sostenible i es posarà una atenció especial en les emissions del transport aeri.

A València, el col·lectiu de Joventut pel Clima enfoca la reivindicació en la protesta per l’ampliació del port de València. Aquest col·lectiu forma part de la comissió Ciutat-Port que ha convocat una manifestació demà, fent-la escaure amb la mobilització estudiantil. Al manifest que llegiran els joves demanen que es prenguen decisions valentes per a afrontar la crisi climàtica amb justícia social.

Alba Pla, estudiant de dinou anys que cursa segon de filosofia a la Universitat de València, treballa intensament en l’organització tant de la vaga d’estudiants com de la manifestació contra l’ampliació del port.

D’on naix la idea de centrar la vostra vaga en la protesta contra l’ampliació del port?
—Des de fa uns quants mesos fem accions conjuntes amb el col·lectiu Ciutat-Port i ara hem pensat que era una bona idea unir una vaga internacional amb aquesta crisi climàtica local que és l’ampliació del port de València. En la convocatòria de la vaga està molt bé que tinguem el suport de sindicats com el BEA i Saó UV.

Creieu que, malgrat tota l’oposició, l’ampliació del port de València s’acabarà fent?
—Tot fa pensar que hi ha una força molt gran per a ampliar-lo. Nosaltres mirem quines eines tenim per a continuar lluitant amb constància contra tots els interessos de les grans esferes polítiques i contra els grans interessos empresarials. Per això hem presentat al congrés dels diputats la proposició no de llei contra l’ampliació. És un recurs més que emprarem. Tenim esperances de guanyar la lluita i que finalment, l’ampliació no es faça. Però és una lluita molt difícil i tenim molt de poder en contra.

A la vostra organització, amb quines eines us enfronteu a aquest poder?
—Primer de tot, no creiem mai allò que diuen els polítics. Ja hem vist que fan moltes declaracions contra l’emergència climàtica, que aproven lleis de canvi climàtic, però després aproven projectes com ara l’ampliació del port de València o la V-21. Per tant, primer de tot no fem mai cas d’això que diuen, fins que no veiem que realment hi ha accions. La segona cosa és pressionar-los sempre. Utilitzar la política com una ferramenta per a allò que nosaltres volem, que és lluitar per un futur i unes vides dignes. Per tant, hem de pressionar els polítics al mateix temps que fem conscienciació ciutadana.

Teniu la sensació que el vostre moviment, que va nàixer amb tanta força amb l’eclosió de Greta Thunberg, molesta?
—I tant. Hem tingut una evolució de molt d’aprenentatge. És clar que la pandèmia de covid ha fet prou de mal perquè els mitjans de comunicació han anat cap a la pandèmia i sembla que s’han oblidat de la crisi climàtica. Sembla que ja no existeix. Sembla que tot allò és del passat i que ja s’han pres mesures i que ja no fa falta fer res més. La pandèmia ha estat mot decebedora per a nosaltres perquè ens hem trobat un poc invalidades, però al mateix temps ens ha servit per a situar-nos en el temps que vivim.

Com és aquest temps?
—Vivim en un temps en què les pandèmies cada volta seran més freqüents, on les crisis, tant econòmiques com climàtiques, cada volta seran més greus. I això fa que ens hàgem de centrar en temes més locals, a lluitar més per la justícia social. A situar-nos en la interseccionalitat, a mesclar-nos amb altres col·lectius locals. Que no siga un concepte tan general que, fins i tot, pot ser buit. Ara estem molt més situats. Acceptem que després de la pandèmia vivim una altra realitat.

Abans de la pandèmia, quan va sorgir el moviment, fóreu utilitzats perquè els polítics es fessen la foto?
—Sí, totalment. Utilitzats tant pels polítics com per les empreses. Però és clar que és una eina del sistema per a continuar mantenint-se. És el que fan, els polítics, empren moviments socials per a fer propaganda política, Les empreses els empren per a fer greenwashing –o pinkwashing, en el cas del feminisme. Ho veiem claríssim, i d’això també n’aprenem que no hem de deixar-nos endur per aquests intents.

Com us organitzeu?
—En el cas d’una vaga global com la d’ara, ens arriba el missatge internacional de la necessitat de fer vaga. Nosaltres votem el dia que convé més i podem triar el discurs que acompanye la mobilització. En aquest cas hem decidit un discurs local perquè tenim aquest problema del port de València, desvinculat de la línia internacional. Per a mobilitzar la gent, ens repartim les feines. Sabem amb qui ens podem posar en contacte. Intentem fer un manifest. Ens comuniquem amb sindicats…

Quina font de finançament teniu?
—No ens finança ningú. Fem xapes i marxandatge per a poder autogestionar-nos, i si ens falten diners per a fer una pancarta, els hi posem de la nostra butxaca.

En quin àmbit penetra millor el vostre missatge?
—Els anys 2018, 2019, que va ser l’auge del moviment climàtic, va ser als instituts. Eren els que més venien a les concentracions i els que més estaven per la causa. Passada la pandèmia, ens vam centrar més en el port i sí que hem notat que el perfil de la gent canviava i era un poc més major. Potser és gent que formava part d’uns altres moviments socials. A les universitats, hi som presents. A mi m’agradaria que en carreres com en les humanitats hi hagués més conscienciació i ganes de participar-hi. A vegades sí que tinc la sensació que no hi ha tanta gent de les universitats com hi havia als instituts.

Ara heu arribat a la universitat els estudiants que éreu a l’institut quan tot va començar. Hi ha desmobilització?
—Crec que sí. Ara la gent ja no té la preocupació per la crisi climàtica, i en això hem de treballar. Entenem que la situació és excepcional i molt difícil, però hem de treballar per la conscienciació dels universitaris, perquè participen activament en la lluita contra el canvi climàtic, perquè hi ha en joc el nostre futur.

Trobeu complicitats entre els professors?
—Supose que sí. Els resulta cridaner veure com enganxem els cartells. Donen suport a la nostra causa, una altra cosa és que després vinguen o no a les manifestacions o concentracions que fem. No crec que cap professor puga anar contra això que fa Joventut pel Clima.

La figura de Greta Thunberg té molta potència i, a la vegada, és objecte de crítiques ferotges. Noteu una certa animadversió cap a ella?
—És cert que tothom la coneix. Ha estat una figura molt mediàtica, però jo no en culparia la gent. En culparia els mitjans de comunicació que s’ha encarregat de convertir-la en la líder del moviment quan, en realitat, no és així. Joventut pel Clima sap que Greta no és la líder i que, evidentment, hi ha moltíssimes persones més. Això és una cosa que mirem d’explicar per què al final Fridays for Future és un moviment horitzontal, assembleari, que no té res a veure amb l’adoració a la personalitat de Greta. Són els mitjans de comunicació que l’han utilitzada molt i l’han feta una líder.

Greta Thunberg no és la líder de Joventut pel Clima?
—No, no, en absolut! Forma part de la seua assemblea, que és la de Suècia. Sí que és cert que ella va començar la mobilització. Ella va començar protestant i a partir d’ací es va escampar la conscienciació per la gent que va dir: jo també vull protestar. Però de cap manera significa que dins el moviment s’accepte que Greta és la líder i que li hem de fer cas a ella. En cap moment no hem acceptat les seues decisions perquè ella en cap moment ha pres cap decisió en nom dels moviments.

Aquest funcionament tan horitzontal, sense aquest lideratge fort, és bo per al moviment?
—Internament, pensem que sí. La gent que forma part de Joves pel Clima coneix l’assemblearisme i creiem que és la millor manera d’organitzar-nos, i és la que funciona. Creiem fortament en això. Quant a la repercussió mediàtica, sí que és clar que per a eixir als mitjans de comunicació és molt cridaner que hi haja un líder. L’any 2018, vam veure que era positiu perquè tothom parlava de Greta als mitjans.

L’organització té idearis compartits com els heu establert?
—Ens coordinem. Fa dos anys vam fer una cimera internacional a Lausana i vam posar les bases del moviment. Vam acordar qüestions com ara l’horitzontalitat, l’assemblearisme, l’autonomia, la lluita per la justícia climàtica, la lluita a favor dels qui es troben obligats a migracions climàtiques. Tenim una línia bàsica que hem de respectar. Som nodes que ens interconnectem. Tenim contactes internacionals amb els quals ens coordinem, però cada node és independent.

Quina és la força que calculeu que tindreu en la mobilització de demà?
—Tenim ressò. Les mesures de la pandèmia ja han passat, estem vacunats i anem tornant a la normalitat. La qüestió de la crisi climàtica ha sigut molt forta. A partir d’ací, pensem que tornarem a tenir ressò. La vaga de divendres tindrà més abast perquè hi ha la comissió Ciutat-Port que representa molts altres col·lectius que tenen arrels en els moviments socials de València.

Com a organització, Joventut pel Clima al País Valencià heu demanat una entrevista amb l’Autoritat Portuària de València?
—No, com a Joventut pel Clima, no. Però la Comissió Ciutat-Port de la qual fem part, sí. Ells tenen coneixements jurídics i generals més amplis. La nostra funció és fer accions, mobilitzacions, coses més pràctiques…

I al president de la Generalitat, li heu demanat una reunió?
—No. És una cosa que podríem promoure. Al principi del moviment climàtic fèiem moltes reunions amb polítics i els demanàvem que es comprometeren a declarar l’emergència climàtica i a signar-ho. La Generalitat ho va fer, i la ciutat de València, també, però les mesures no han estat respectades. És una cosa que hem de tornar a moure i hem de dir que els polítics que es van comprometre amb nosaltres i amb la ciutadania no les han complides.

Què n’espereu, de la vaga estudiantil de demà? Quina sensació teniu?
—No espere que siga tan seguida com les que vam fer al principi del moviment, però sí que tinc la sensació que la convocatòria arriba a molta gent. Es parla de la vaga climàtica.

Per què l’ampliació del port pot fer entrar València al club de les ciutats brutes?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.