30.04.2026 - 21:40
“Quan vaig començar la meua feina a l’oficina, era l’únic nascut i crescut al departament. Els meus col·legues em deien: ‘Els catalans, tranquils al matí i a poc a poc a la tarda.’ Em vaig preguntar si haurien fet la broma a un immigrat o a algú d’una altra nacionalitat. Tenim la reputació de pas voler treballar, aquí, de ser ganduls, de viure d’ajudes públiques.” Consultant en un despatx menut de màrqueting digital, a prop de Perpinyà, en Jérémy va triar, com el 50% dels joves nord-catalans, d’anar-se’n a estudiar a Tolosa, Montpeller, Bordeu o París, quan va obtenir el batxillerat. En acabar els estudis, va tornar al país: “Tots érem contents d’anar-nos-en, però després jo trobava a faltar la família, el paisatge, tot això que diuen els joves habitualment. Vaig decidir de tornar a Perpinyà, però vaig haver d’esperar un any i mig perquè una empresa em contractés. Mentrestant, vaig haver de tornar a fer feina de temporada, als clubs de platja a l’estiu, alguns bars a l’hivern.” Diplomat amb un màster, Jérémy assegura que hauria pogut “trobar feina més fàcilment, més valorada i més ben pagada” a Montpeller, allà on va fer els estudis. “Potser una mica per xovinisme, volia fer alguna cosa aquí”, diu amb un somriure. “Ara, de vegades, pensi que potser va ser un error.”
En Jérémy no en té consciència, però, malgrat tot, va tenir sort. D’ençà del 1984, la taxa de desocupació a Catalunya Nord no ha baixat del 10% de la població activa, i sobrepassa fins i tot de quatre punts el percentatge de l’estat francès, des del 1989. Avui dia, són desocupats 54.000 habitants, és a dir, un nord-català de cada deu. I si els de més de 55 anys són el segment principal sense feina és perquè representen la meitat de la població nord-catalana. Els de menys de 24 anys, una minoria que representa un 14% de la població, també són el 14% dels desocupats. Una sobrerepresentació que demostra que les primeres víctimes de la debilitat econòmica de Catalunya Nord són els joves: dels 54.000 desocupats, 8.200 tenen menys de 24 anys. Dit d’una altra manera, de cada tres joves de menys de 24 anys, un no té feina.
La Leila, de 25 anys, va triar, com fan 5.900 joves cada any, la formació d’infermeria, medicina i fisioteràpia. Una dada impressionant, pensant en els efectius de la Universitat de Perpinyà, que té amb prou feines uns 9.500 estudiants. “És cert que hi ha una demanda, tenim una població gran i necessitats de metges i de personal de salut.” En un territori marcat pel desinterès de l’estat i la falta d’inversions públiques i d’empreses dinàmiques, alguns sectors fan palesa l’epidèmia de la desocupació. Els cinc sectors que més contracten són la gran distribució, la salut i l’acció social, l’hoteleria i la restauració, els serveis de logística (seguretat, neteja), i la construcció i les immobiliàries. Molt sovint, amb contractes curts i poc qualificats: al departament, una oferta de feina de cada dues és temporal. “Quan vaig acabar el batxillerat, m’agradava treballar amb la gent i cuidar-me’n –explica la Leila–, però també volia començar a treballar ràpidament, ser independent financerament. Les meues amigues van voler fer dret, però han acabat gairebé totes a treballar a despatxos de venda de pisos, i a gestionar-ne el secretariat.”
Avui dia, els contractants més importants del territori són l’Hospital de Perpinyà, el Departament del Pirineu Oriental, l’Ajuntament de Perpinyà, el sistema d’educació públic, les clíniques privades i les firmes de la gran distribució, la majoria instal·lades a la plana del Rosselló i al litoral. Al rerepaís, esclata la desocupació del jovent. Els municipis de l’Albera, del Conflent, del Vallespir i de la gran perifèria rossellonesa són els més colpits per la desocupació juvenil. En certs vilatges de la vall del Tec, un jove de cada dos no té feina. Nogensmenys, Perpinyà és al capdamunt del podi de la desocupació dels joves de menys de 24 anys, amb una taxa del 36%.
Entre tot, la desocupació del jovent nord-català demostra també la derrota dels poders públics, i particularment de l’escola, de la formació i dels estudis universitaris: el 60% del jovent que cerca feina no és diplomat en batxillerat ni equivalent, i un 16% no té cap diploma. El Departament del Pirineu Oriental és el tercer de l’estat francès en població juvenil sense cap diploma.
Leila constata: “En la feina, vivim de prop la misèria social del territori. Anem a visitar malalts a casa seua, i toquem l’empobriment i l’abandonament de tot un ram de la població. Veig joves que ni tan sols segueixen cursos, o que no treballen ni tenen dret gairebé a cap ajuda.” Aquests últims tenen un nom, o més aviat il·lustren el fenomen conegut amb la sigla anglesa NEET: “Not in Education, Employment or Training” (‘sense educació, ni feina ni formació’). Perquè, a banda els desocupats, en cerca de feina, o els estudiants o joves inscrits a formacions professionals, Catalunya Nord té el jovent completament abandonat: 13.300 dels joves de 16-29 anys no treballen ni segueixen estudis ni cap formació, és a dir, més d’un jove de cada quatre.
El 1970, quan la situació del departament va esdevenir crítica i els poders públics i les inversions privades es decantaven, cada vegada més, pel model turístic temporal, un alt funcionari parisenc ja entenia les coses així: “Efectivament, serà complicat per al territori d’atreure empreses si tota la seua comunicació oficial es basa en la farniente, la siesta i les vacances.” Els catalans, tranquils al matí i a poc a poc a la tarda.
