Josep Rius: “Aragonès és un president tutelat”

  • Entrevista a Josep Rius, portaveu de Junts, sobre el cas Dalmases i l'estratègia del partit després de la sortida del govern

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
27.10.2022 - 21:40
Actualització: 27.10.2022 - 21:43

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Junts per Catalunya viu enmig d’un garbuix de debats i polèmiques de fa setmanes. Primer va ser una consulta als militants que va evidenciar dues estratègies polítiques diferents entre els seus dirigents. Després va venir la sortida del govern i aquesta setmana ha continuat l’escàndol de Francesc de Dalmases, aturat des de l’estiu. El portaveu de Junts, Josep Rius, lleva importància a tots aquests fets i sosté que no tindran cap impacte en la formació. Tota crítica la reserva al govern de Pere Aragonès, a qui continua demanant que se sotmeti a una qüestió de confiança. Li demanem per l’estratègia de Junts, pel pacte a la Diputació de Barcelona i sobre la declaració d’independència, que es va proclamar ara fa cinc anys.

Francesc de Dalmases hauria de deixar l’acta de diputat?
—Francesc de Dalmases ja va presentar la seva dimissió a l’executiva de Junts, que no és poca cosa, i també va renunciar a formar part de la comissió de la CCMA i això va ser acceptat per unanimitat per l’executiva del partit i del grup parlamentari. Ell ja ha assumit les seves responsabilitats i ja està.

Però creieu que hauria de deixar l’acta de diputat? Hi ha un sector del partit que ho demana i ja es recullen signatures.
—Repeteixo que el que ha fet Francesc de Dalmases i l’assumpció de l’executiva de Junts i del grup parlamentari és un tema que donem per tancat.

El partit ha actuat tard?
—No, perquè nosaltres hem seguit escrupolosament els procediments interns del partit.

Magda Oranich havia enviat l’informe a la direcció del partit una setmana abans.
—No ho crec. En aquests casos crec que Junts actua d’una manera escrupolosa d’acord amb els estatuts i la normativa interna, i ens hem cenyit a això.

Hi ha interessos interns dins el partit perquè aquest cas hagi anat creixent?
—A dins del partit no crec que hi hagi gens d’interès. Segurament a fora, en un moment en què el president Aragonès té una debilitat absoluta en el seu govern i que els principis democràtics marquen que s’hauria de sotmetre a una qüestió de confiança i hauria de dir amb quines majories compta, doncs potser hi pot haver algú que té interès a magnificar-ho, a fer-ho més gran.

Però la filtració de l’informe d’Oranich surt de dins del partit. Per tant, l’interès principal a magnificar el cas surt des de Junts.
—No ho sé.

Però és significatiu.
—No entraré a valorar aquestes qüestions. Com a vice-president i com a portaveu del partit, lògicament em cenyeixo a les decisions que pren l’executiva i això és el que puc manifestar.

Segons algunes informacions dues dones, membres més de l’executiva, van posar en coneixement de la direcció que s’havien sentit intimidades per Dalmases. És així?
—No contribuiré a aquesta mena de debats perquè les deliberacions que es fan dins l’executiva de Junts són deliberacions que han de quedar dins de l’executiva de Junts.

Però hi ha aquestes queixes?
—No afirmo ni desmenteixo. Totes les executives són debats interns.

L’incident de Dalmases arriba després d’una consulta on ja s’havien fet visibles estratègies polítiques diferents. El partit està dividit?
—No, en absolut. Sempre hem dit que Junts és un partit plural, que no és una secta, i, per tant, tenim una transversalitat interna. I això genera un debat, no tan sols dins el partit, sinó a tota la societat catalana, respecte de la decisió si havíem de sortir o no del govern. I això és bo, és un debat que va arribar a moltes taules. I tot allò que generi un debat positiu reforça el que és Junts per Catalunya i el que creiem que hauria de ser, d’alguna manera, la participació política de la societat. Que no és tan sols que es voti cada quatre anys

Us vau manifestar a favor de sortir del govern, una opció que va sortir guanyadora. Ara doncs, quina estratègia política té Junts i com pensa articular-la?
—Tenim una doble línia molt clara. La independència i la solvència. Si volem el màxim progrés i benestar dels ciutadans de Catalunya, només ho aconseguirem –o ens hi acostarem al màxim– amb la independència. Això s’articula, d’acord amb el debat electoral i amb la ponència política, i en el pla estructural, en lloc del govern, des de l’oposició al Parlament de Catalunya i amb els diputats de Madrid i el Parlament Europeu.

I per què aquest objectiu demanava de sortir del govern? Es pot incidir millor en el benestar dels ciutadans des del govern.
—Nosaltres vam fer un pacte amb ERC d’acord amb la conjunció i la suma de dues estratègies. Però ERC i el govern Aragonès només volien portar a terme la seva estratègia, no deixaven que l’estratègia de Junts, que era dins l’acord, es pogués dur a terme. I això era un incompliment flagrant de l’acord de govern. No hi havia espai de direcció estratègica. Es va fixar una taula de diàleg sobre l’autodeterminació i l’amnistia, però qualsevol ciutadà català sap que la taula de diàleg no versa sobre això; i fer un front comú a Madrid que tothom sap que no existeix.

Hi havia una part del partit que s’estimava més continuar dins el govern. Com expliqueu que opinions tan oposades no facin perillar el partit?
—Doncs per la via dels fets. La consellera Alsina i el conseller Giró s’han incorporat a l’executiva de Junts, han assumit la posició que va decidir el conjunt de la militància. A més, era molt legítima la posició de quedar-se al govern. Però es va consultar la militància que, veient l’incompliment, va decidir que s’havia de sortir. El gruix del partit ha assumit la decisió i l’ha fet seva.

Hi ha perill d’escissió del partit?
—No. En vista de l’incompliment d’ERC, no hi havia cap més solució. Aquests últims mesos, especialment l’últim, vàrem fer moltes propostes per reconduir la situació. I no en vam rebre cap per part seva. Em sap greu dir-ho. Però és un president tutelat. Aquest és el govern Aragonès-Junqueras.

Per què?
—Durant les negociacions, vàrem fer reunions un grup reduït de persones per reconduir-les. Quan vam fer una proposta, ens va dir que ho havia de valorar. Va sortir, entenem que va parlar amb Oriol Junqueras i quan va tornar a entrar ens va dir que no podia donar cap resposta però que havia de destituir el vice-president Puigneró.

Podia ser una proposta seva.
—Jo crec que és un president tutelat per la direcció del seu partit. Algunes de les trucades que van fer als nous consellers independents no les va fer l’Aragonès. Les va fer Oriol Junqueras.

Això ho sabeu del cert?
—M’ha arribat. I això que ells sempre diuen, i ho creiem, que cal defensar la institució de la presidència de Generalitat. I nomenar els consellers és una de les facultats més clares que té el president.

S’ha acostat la posició amb ERC per negociar el pressupost?
—No em consta cap mena d’acostament més enllà que el president de la Generalitat fa una cosa molt curiosa, que fa d’oposició a l’oposició. És una cosa inaudita. Deia que actuàvem irresponsablement a dins del govern i ara ens demana responsabilitat quan som a l’oposició. Ens ha de dir quin és el seu projecte de pressupost. El que no pot dir tampoc és que era el pressupost del conseller Giró, perquè era un pressupost fet en un esquema de govern de coalició.

Les prioritats econòmiques varien segons si s’és al govern o no?
—Sí, Junts per Catalunya, en un esquema d’un govern de coalició, pondera les dues ànimes, en aquest cas, els dos partits que l’integraven. Però un cop a fora, el pressupost que faria eventualment el conseller Giró, no seria aquest.

Però si us fan una proposta, la negociareu?
—Primer que la facin. Sempre ens avancem pantalles. El més calent és a l’aigüera, és 27 d’octubre i no han presentat cap proposta de pressupost.

Junts pensa en una moció de censura?
—Primer de tot –per una qüestió de democràcia– s’ha de pensar que el president Aragonès ha perdut la confiança de quaranta-un diputats que li van permetre d’esdevenir president de la Generalitat, i ens ha de dir amb quina confiança compta. Ara pertocaria que se sotmetés a una qüestió de confiança. És el que ha fet recentment la primera ministra de Dinamarca, i tenia el 43% del suport del parlament. Aquest govern té un 21%.

Ara no avanço cap pantalla. El president Aragonès ja ha dit que no se sotmetrà a una qüestió de confiança. Aleshores, descartada aquesta opció, Junts estudiarà una moció de censura?
—El parlamentarisme permet diverses fórmules perquè un president de la Generalitat vegi quina confiança té, però nosaltres creiem que, tal com s’ha fet en uns altres espais europeus, s’hauria de sotmetre a una qüestió de confiança. Si no ho vol fer, potser és que té por. Por per allò que ja veu tothom: que és el govern més dèbil de la història.

I què faríeu si fóssiu en el lloc d’Aragonès?
—Molt senzill. El que preveia l’acord de govern: una taula de direcció estratègica on es traci una estratègia del 52% de l’independentisme, si és que se’l creuen; la coordinació a Madrid; i una taula de diàleg que tracti de l’essència del conflicte entre Catalunya i Espanya. Que no és el pressupost general de l’estat, sinó l’exercici del dret d’autodeterminació i l’amnistia després de la repressió ferotge.

Però tot desemboca en un mur que requereix una desobediència. Tampoc no la va exercir Junts durant el mandat de Quim Torra.
—La fórmula per a aconseguir la independència la sabem, és la de l’octubre del 2017. Desobediència no violenta, pacífica, que és el que la història de la humanitat t’explica que permet d’assolir les grans coses. L’estat espanyol no acceptarà mai un referèndum vinculant i validat internacionalment. Si realment som independentistes –i per ser independentistes s’ha de fer la independència–, sabem que l’única fórmula és la de l’octubre del 2017. I va funcionar perquè hi va haver una coordinació, un espai estratègic i un front comú.

I esteu segur que tots els membres de Junts practicarien la desobediència que dieu?
—Qualsevol afiliat de Junts assumeix el seu principi fundacional, assumeix el programa electoral i la ponència política. I aquí som clars. No hi ha cap més fórmula. Els últims anys, en canvi, ERC fa de crossa del govern de Pedro Sánchez. I l’única cosa que ha fet el govern del PSOE i dels comuns per Catalunya ha estat canviar el nom de l’aeroport del Prat. I ho va decidir unilateralment, com fan sempre els governs d’Espanya.

Definiu ERC com la crossa del PSOE, però com justifiqueu, doncs, el pacte entre Junts i el PSC a la Diputació de Barcelona?
—Trobo que no es pot comparar un pacte que ha de conformar una majoria parlamentària i un govern a Catalunya amb un pacte supramunicipal. Recordo que ERC a Figueres, Tàrrega o Sant Cugat, havent obtingut Junts una majoria inapel·lable, ha fet pactes amb altres formacions. Nosaltres volem fer pactes amb la majoria independentista cercant el doble objectiu, la independència i el benestar i el progrés dels catalans.

Fomentareu la inestabilitat del govern?
—No, farem una oposició constructiva, decidida i en favor dels ciutadans de Catalunya i del programa electoral. La inestabilitat l’ha generada el president incomplint els acords.

Llavors com s’explica que Junts tombés el pla estatístic si havia participat a elaborar-lo?
—És una constatació de la debilitat extrema en què es troba el govern Aragonès-Junqueras.

Però hi havíeu treballat activament.
—Si no va tirar endavant no va ser pel vot en contra de Junts; precisament, ens vàrem abstenir. No es pot focalitzar-ho tot en Junts, en un parlament de 135 diputats. Si es va tombar no va ser pel nostre vot en contra. Vol dir moltes més coses que el president Aragonès hauria de veure.

Si el mes vinent hi hagués eleccions, qui seria el candidat de Junts?
—Laura Borràs.

Encara que li hagin obert judici oral i que podria ser inhabilitada?
—Laura Borràs té tot el dret de presumpció d’innocència, com tothom. Lògicament, hi hauria d’haver tots els processos interns, però la candidata de Junts és Laura Borràs.

Fa cinc anys, aquí on som, en aquest parlament, es declarava la independència. Éreu aquí?
—Sí, era al parlament perquè era el cap de gabinet del president Puigdemont.

Quin sentiment us en resta, d’aquelles hores?
—Jo crec que tant el 27 com el primer d’octubre representen els moments més importants que hi ha hagut en la història de Catalunya en tres-cents anys. L’1-O vàrem fer un referèndum, el 27 es va proclamar la independència i ara falta executar aquesta proclamació. No s’havia arribat mai tan lluny en tres-cents anys. La independència es fa fent-la i d’aquell 27 d’octubre en recordo que hi va haver una reunió a palau a la qual no va assistir Oriol Junqueras. La independència es fa fent-la, no reculant i dient que l’1-O no va ser dos milions de ciutadans. La història de Catalunya no es tornarà a llegir sense el Primer d’Octubre i el 27 d’octubre.

Al llibre Tota la veritat s’explicava que havíeu d’explicar als consellers que el president Puigdemont havia canviat de plans a última hora i que emprenia l’exili. Per què vau esperar a l’endemà per a dir-ho? Això va molestar alguns consellers.
—Per la manera com succeïen les coses aquells dies, de manera molt precipitada. Però és cert. El president em va fer arribar un missatge dient que tot es precipitava i que ho comuniqués als altres. Era tard a la nit i vaig esperar a l’endemà a primeríssima hora del matí. Crec que al conseller Romeva i Turull. Va ser una decisió enfocada a dir que no havíem comès cap delicte, i si se’n va cometre cap va ser la reacció de l’estat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes