Josep Pla, el narrador que havia quedat amagat

Destino recupera a ‘La cendra de la vida’ trenta-quatre narracions publicades entre 1949 i 1967 que reconfiguren l’obra de l’escriptor empordanès

VilaWeb
Sebastià Bennasar
03.12.2021 - 07:01
Actualització: 03.12.2021 - 08:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les trenta mil pàgines que conformen l’obra completa de Josep Pla (1897-1981) no deixen d’oferir sorpreses quan algú es pren la molèstia de pouar-hi a fons i suggerir nous criteris de valoració. De fet, Pla ha estat sempre més considerat un escriptor de memòries, de llibres de viatges, de biografies, de reportatges i de guies geogràfiques o culinàries que no pas un narrador. Ara les coses poden canviar gràcies a la feina ingent que ha fet Jordi Cornudella, curador de La cendra de la vida, el magne volum que inclou trenta-quatre narracions de Pla publicades entre el 1949 i el 1967 en diversos indrets. Cornudella ha comptat amb l’assessorament de Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. De fet, la col·laboració entre la institució i Edicions Destino ha aportat aquests darrers anys un redescobriment de l’escriptor gràcies a la recuperació d’alguns dietaris inèdits i, sobretot, gràcies a la publicació de la correspondència que va mantenir amb nombrosos escriptors i intel·lectuals.

Xavier Pla explica: “Hi ha un Pla memorialista, que fa assaig, que fa paisatgisme i llibres de viatge, però sovint ens hem oblidat que també va ser un gran narrador.” De fet, Pla va excel·lir en la narració sobretot als anys vint, quan va publicar una bona part de les obres recollides a l’antologia i que posteriorment havia inclòs en els volums de l’obra completa iniciada a l’editorial Selecta i després encara en la definitiva de Destino. “Pla té unes peces narratives breus excel·lents i que potser havien quedat poc visibles i ara això donarà una nova visió de l’escriptor”, diu Xavier Pla.

La cuina de l’escriptura planiana ha estat sempre molt complexa. Per arribar a servir el plat definitiu, l’escriptor ha fet servir nombrosos ingredients i en molts casos ha elaborat i reelaborat els texts fins a arribar a la versió final. Cornudella diu: “En els orígens Pla era un narrador molt bo. Coses vistes, de 1925; Llanterna màgica, de 1926; i Relacions, de 1927, eren en tot o en part obres de narrativa, però a partir d’aquí va arribar el moment de refer els texts.” Així doncs, a partir del 1949, primer a la Selecta i després a Destino, va publicar noves versions dels texts de vint anys enrere i n’hi va afegir de nous. Cornudella diu: “Va retallar i va enganxar, va ampliar i va suprimir, va sumar textos diferents en un de sol, va barrejar fragments de procedència i de cronologia diverses, va modificar tot el que va voler i com va voler. Amb tot aquest volum aplega, en una edició revisada, trenta-quatre narracions que Pla va publicar com a definitives entre el 1949, quan va sortir Coses vistes a la Selecta, i el 1967, quan va sortir a Destino La vida amarga.”

Una de les feines ingents que ha tingut Cornudella per a preparar aquest volum ha estat de comparar, quan ha estat possible, els manuscrits de Pla o les diverses versions i eliminar “determinades correccions o ultracorreccions dels editors i dels correctors sobre els texts de Pla i, per tant, acostar molt més el text a la llengua original que feia servir l’escriptor sempre que sigui correcta.” Això és una cosa que ha succeït en totes les recuperacions de texts de Pla fetes d’aquests darrers anys. “Potser no ho havíem dit d’una manera tan explícita com ara, però és important fer aquesta tasca i de fet és un dels objectius per als anys vinents, a mesura que anem preparant més edicions.”

Fins al moment de l’edició d’aquesta obra, que servirà segurament per a trencar algunes idees preconcebudes i per oferir una nova perspectiva de l’obra de Pla, corria la brama que les narracions dels anys vint eren les millors de la seva producció. De fet, es considera que aquests texts anteriors a la guerra de 1936-1939 són els millors, però Cornudella diu que n’hi ha alguns d’escrits després que són fins i tot millors que els inicials. També insisteix en un fet important: “Pla escriu llibres per a publicar-los i, per tant, tenia un ull posat en la censura i en la reescriptura de les narracions, moltes vegades el to sexual i les ironies i sàtires anticlericals o certes al·lusions a la religió són més atenuades que a les versions dels anys vint i això podria confondre respecte de la qualitat dels texts. Pla és un narrador molt bo i molt interessant.”

Per a escatir fins a quin punt són totalment ficció o no aquests texts, s’ha de veure que en alguns hi ha un component autobiogràfic força important. La major part són escrits en primera persona i a més sovint el narrador és algú que també es diu Josep Pla, de manera que els jocs i les possibilitats són oberts. També cal destacar que Jordi Cornudella ha fet un exercici molt minuciós traçant en un apèndix la biografia de cada narració, és a dir, seguint el període de publicació des de l’original fins als nostres dies, inclosos els canvis d’idioma i les principals modificacions en el text.

La importància del volum La cendra de la vida es pot exemplificar amb allò que diu Xavier Pla. “Encara hi ha lectors en aquest país que no han llegit mai Josep Pla i em pregunten per on haurien de començar. La resposta sempre ha estat molt difícil, però ara tinc molt clar que recomanaria que comencessin per aquest llibre. Mireu, si féssim un exercici de literatura-ficció de prescindir del Pla de la boina, de la revista Destino i dels Homenots i poguéssim trobar un lector verge que comencés a llegir La cendra de la vida, descobriria un narrador molt interessant i excepcional, hi trobaria contes que no són contes efectistes, però si amb una qualitat molt rica, i les trenta-quatre narracions subratllen que Pla va ser un gran creador de peces narratives.”

Josep Pla digital

La recuperació de l’obra de Pla i de la seva correspondència és un projecte que va paral·lel a un altre de molt ambiciós que ha engegat la Càtedra Josep Pla i que s’havia d’haver enllestit enguany, però per la seva complexitat no arribarà fins l’any vinent: l’anomenat “Josep Pla digital”, que serà un portal on hi haurà tots els articles publicats per Pla durant la seva vida, que no solament es podran llegir en línia sinó que també es podran descarregar. Pla va publicar més de set mil articles en premsa en seixanta capçaleres diferents i el navegador permetrà de cercar-los i indexar-los per any, per matèria o per capçalera i idioma. S’han digitalitzat tots els texts entre el 1917 i 1979 i, tot i saber que molts articles els va reaprofitar per als llibres, n’hi ha un bon gruix que sols van aparèixer en publicacions periòdiques.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes