Josep Jover: ‘Hem d’aprendre que l’amo del tros ja no és Espanya, la sobirania la té la Unió Europea’

  • Entrevista a l'advocat del Partit Pirata de Catalunya dins el cicle 'I ara què?'

VilaWeb
Redacció
30.01.2020 - 21:50
Actualització: 30.01.2020 - 22:51

VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament. Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present. Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.

L’independentisme s’ha dividit en dos blocs? Quin significat té això si penseu que sí?
—Una cosa és la posició i una altra cosa és l’interès. Ara hi ha dues posicions molt diferents que semblen enfrontades, tot i que en el fons l’interès sigui el mateix. Entenc que si hi ha dues posicions, hi ha dos blocs, i que això es deu al fet que les qüestions de personalismes han pesat més que no els interessos de fons. Una és la del PDECat i Convergència i una altra, la d’Esquerra. I això s’estén a les bases. Però, com dic, és una qüestió de posicions: tots dos som cristians, però els catòlics i els orientals s’han fotut hòsties durant mil anys, encara que tots dos siguin cristians. El problema és el personalisme. Pesen massa les estratègies que els dirigents de cada partit han anat fent. I aquestes s’han transmès a tota la cadena de comandament.

Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?
—D’entrada, establir uns acords programàtics a mitjà i a llarg termini. El que no pot ser és que l’estratègia es defineixi d’un matí a una tarda. Al matí un diu una cosa i a la tarda l’altre ha de contraatacar amb una de diferent perquè no sigui dit. Podríem aconsellar una mica de til·la i fer estratègies a llarg termini, que ells saben que n’hi ha. El primer punt de l’acord de mínims –i m’acceptareu la broma, però vull que consti– és enviar tots els nostres polítics i els seus assessors a un màster de dret de la Unió Europea. Jo sóc especialista en protecció de dades. L’estat espanyol ens va vendre la protecció de dades amb l’estatut d’autonomia, però també les va vendre a la Unió Europea, i la sobirania sobre aquest assumpte ja no és de l’estat espanyol, és europeu. Per tant, en una cosa que és font de conflicte actualment, l’estat espanyol ja no és sobirà. Hem de començar a aprendre que l’amo del tros ja no és Espanya. La seva gran victòria ha estat que assumíssim el marc mental que és una cosa estatal, però és una cosa de la Unió. Fins i tot la cohesió territorial és als tractats de la Unió. Per tant, la Unió hauria tingut molt a dir amb tota la qüestió de l’octubre i companyia. I senzillament uns i altres no han preguntat res a la Unió perquè el seu marc mental és espanyol. La calvície cultural més important en els nostres dirigents és el desconeixement de què és la Unió Europea. I el segon punt de l’acord seria començar a prioritzar els interessos col·lectius per davant dels interessos personals o els partidistes a curt termini, perquè la lluita és si uns avancen els altres i si els altres avancen els uns, o si jo tindré vint-i-quatre diputats i tu, trenta-dos. És més lleial la CUP que no pas els dos partits grans. L’altra cosa és que amb la CUP no arribis ni a la cantonada perquè te la fan grossa, però almenys no hi anteposa els interessos personals.

Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.

—Enviar-los a l’institut de nou. Ai, perdó. [Riu] Haurien d’anar a fer un curs, com dic, de dret de la Unió, perquè en molts dels assumptes que són font de conflicte la sobirania no la té ni el govern de Catalunya ni l’estat espanyol. Haurien de passar una setmana a Brussel·les, a Luxemburg i a Estrasburg i que els expliquessin com funciona tot. Perquè si resulta que la sobirania ja no és de l’estat espanyol, en l’afer del Tsunami Democràtic, per exemple, l’estat s’ha venut la potestat de dir qui és terrorista i qui no és terrorista. Per tant, no em qualifiqui de terrorista qui li sembli, perquè hi ha una directriu que diu qui ho és i qui no ho és.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any