Les grans empreses tecnològiques, com Apple i Google, fan servir el suposat respecte a la privadesa dels usuaris com a armes en les seves lluites empresarials. Ho avisa Josep Domingo, catedràtic d’enginyeria informàtica de la Universitat Rovira i Virgili i director de la Càtedra UNESCO de Privadesa de Dades i del CYBERCAT, a qui VilaWeb ha entrevistat en un moment de canvis importants en les polítiques de privadesa. D’una banda, el 15 de maig entraran en vigor les noves condicions de WhatsApp, que es van ajornar per una forta oposició de molts ciutadans. Els usuaris que no les hagin acceptades d’aquí a una setmana no podran llegir ni enviar missatges, i tan sols es podran rebre trucades i notificacions durant un temps. Si, passats quatre mesos encara no les han acceptades, s’acabarà desactivant el compte. En canvi, Apple fa bandera del respecte a la privadesa i obliga els desenvolupadors d’aplicacions a demanar permís als usuaris per a rastrejar-los, i Google vol canviar les galetes de tercers per un nou sistema de rastrejament que, segons que diu, és més respectuós amb la intimitat dels usuaris.

Què passa si no accepteu la nova política de privadesa de WhatsApp?

Què canvia amb la nova política de privadesa de WhatsApp?
— Diuen que només afecta els negocis, les empreses que fan servir WhatsApp, i que transferiran informació, com ara números de telèfon i dades de transaccions de compres en línia, a les altres empreses del grup, bàsicament Facebook. Però és molt difícil de creure que no afecti els usuaris particulars. Al final, ets tan usuari de WhatsApp si ets una empresa com si ets una persona física. Diuen que continuaran donant un xifratge d’extrem a extrem, que no guardaran lots de missatges i trucades dels usuaris, que no expandiran la transferència de dades amb Facebook…

Això darrer no és contradictori amb transferir números de telèfon i dades de transaccions?
—Força, sí. El verb que fan servir en anglès és “to expand”. Què vol dir, això? Compartir més tipus de dades o compartir més quantitat de dades del mateix tipus? És ambigu. Ja compartien el número de telèfon, i ara volen compartir més dades, com les transaccions que fas quan compres coses. Si no acceptes els canvis, no podràs fer servir tota la funcionalitat de WhatsApp. No et fan fora perquè no volen perdre usuaris, amenacen durant unes setmanes fins que acceptis les condicions i, finalment, tornis. Et maltracto una mica, però no et faig fora perquè m’interessa que t’hi quedis. Passa igual des que Facebook va comprar WhatsApp. Al principi era una aplicació meravellosa, tothom la feia servir de franc i no hi havia cap pega, i ara cada cop n’hi ha més. Van començar compartint números de telèfon i ara fan un pas més sense que quedi gaire clar quines dades compartiran.

Hi veieu relació amb l’anunci de fer pagaments entre usuaris dins de WhatsApp, a l’estil de Bizum?
—És molt possible que dins el grup de Facebook hi hagi la voluntat d’agafar aquest pastís, que fins ara ha estat en mans de Bizum i aplicacions petites. És molt atractiu per a ells i la publicitat comença a perillar. Aquestes empreses es maten entre si i el negoci de la publicitat no serà tan fort com fins ara, tot i que no dic que caigui. Apple, en concret, intenta de restringir-ho al seu ecosistema. És assenyat des del punt de vista de Facebook-WhatsApp de mirar de diversificar més enllà de la publicitat.

WhatsApp va haver d’ajornar el canvi de la política de privadesa per l’oposició de molts usuaris. Ha canviat la sensibilitat dels ciutadans en aquest sentit?
—Més aviat, qui protesta són les ONG i associacions pels drets a la privadesa. L’usuari normal i corrent tendeix força a la comoditat, si ho ha d’acceptar per quedar-se a WhatsApp, ho accepta i s’hi queda. És cert que a Catalunya, arran del procés, molta gent es va passar a Signal per la por que ens observessin, però normalment la gent es queda on és. Ara hi ha tota una colla d’ONG, com Electronic Frontier Foundation, Humans Right Watch i altres, que estan a l’aguait d’aquestes coses i, per sort, es queixen. Si fan una campanya contra WhatsApp, havent-hi alternatives com Signal o Telegram, poden fer por. Les empreses no volen perdre usuaris, però si els incomodes una mica fent que durant unes setmanes no puguin rebre missatges, acceptaran les noves condicions. Al final, també és legítim. Et donen un servei de franc, no pots pensar que són àngels del cel. Aquesta gent treballa per alguna cosa, en concret, per les nostres dades. Passa igual amb la gent que fa aplicacions gratuïtes, aquesta gent no treballa de franc.

Així i tot, hi ha molts ciutadans preocupats per com ens rastregen. Hi ha prou alternatives per a mantenir l’estil de vida digital actual salvaguardant la privadesa?
—Si estiguéssim disposats a pagar pel servei que obtenim, podríem reclamar amb fonament de causa respecte a la privadesa. Ara bé, si volem tots els serveis de franc, és força incompatible. Si vols privadesa i poder exigir, paga.

La legislació és efectiva? Fa pocs anys, es va aprovar el reglament europeu de protecció de dades.
—El reglament diu que per agafar-te les dades cal un consentiment explícit, no n’hi ha prou que sigui implícit com abans. És el mateix que fa ara Apple. A principi d’any, va fer públic que milloraria la transparència i donaria més poder als usuaris arran del rastrejament d’aplicacions de tercers i de les seves pròpies. Va informar que, de mitjana, les aplicacions incloïen sis rastrejadors d’altres empreses per a fer seguiment de la informació personal. Per exemple, si fas servir una aplicació de salut, has de saber que, de mitjana, hi ha sis tubs que connecten l’aplicació amb empreses que recullen la teva informació personal. Ara Apple obliga les aplicacions que volen ser a l’AppStore a informar els usuaris de les polítiques de privadesa del desenvolupador i els requereix que obtinguin el permís dels usuaris abans de rastrejar-ne les dades. En certa manera, Apple segueix estrictament el reglament de protecció de dades i pot defensar davant altres gegants que segueix el que diu la llei.

Facebook ha criticat aquest moviment perquè afecta directament el seu model de negoci.
—Ara Apple queda molt bé, però no és cap moviment altruista. En realitat, fa servir la privadesa dels usuaris com escuts humans en la seva lluita empresarial, per desgraciar el negoci de la publicitat. Com ho fa Google amb el nou sistema de rastrejament. Les dades es venen als gestors de publicitat perquè mostrin anuncis dirigits als usuaris (segons què t’interessa, te n’envio un o un altre). Si fas demanar consentiment explícit, la previsió és que només dos de cada deu acceptin. Vuit de cada deu usuaris d’Apple deixaran de ser rastrejats i això farà impossible que rebin publicitat dirigida. D’aquesta manera, Apple ataca la línia de flotació dels altres dos grans d’internet –Facebook i Google– i dels petits desenvolupadors d’apps. Si classifiquem les grans empreses tecnològiques per la dependència de la publicitat dirigida, veiem que Apple és qui menys en depèn. Apple et fa pagar pels seus productes, es pot permetre el luxe de fer de croat de la privadesa dels usuaris. En canvi, els altres sí que viuen de la publicitat dirigida.

Poc o molt, també en depenen. No els pot acabar rebotant en els seus negocis, la jugada?
—Hi ha el risc que els desenvolupadors que fan aplicacions per a l’AppStore i les financen captant dades deixin de desenvolupar-les. Caldrà veure com ho resol Apple, si continua per aquest camí, es pot trobar amb un ecosistema despoblat d’aplicacions. Una altra cosa seria que Apple optés per pagar directament als desenvolupadors perquè no se’n vagin. Caldrà veure fins on volen portar aquesta guerra, però a hores d’ara tothom els aplaudeix.

Dijous, Google també va anunciar un canvi en la política de privadesa de les aplicacions: obliga els desenvolupadors a informar sobre quines dades dels usuaris es recapten.
—Google ha fet aquest moviment per no quedar malament en comparació amb Apple. Ara bé, hi ha diferències entre el que fa Apple i el que diu que farà Google. Mentre que Apple exigeix als desenvolupadors que obtinguin el permís dels usuaris abans de rastrejar-los, sembla que Google només demanarà als desenvolupadors d’Android que diguin quines dades recullen i com les fan servir. És a dir, mentre que Apple requereix aprovació explícita, Google es limita a demanar-los transparència. Això darrer és molt menys perillós per al negoci dels anuncis dirigits.

Quin és el nou sistema de rastrejament que vol aplicar Google?
—Google ha anunciat que reemplaçarà les galetes de tercers de Chrome per un nou sistema de rastrejament. La idea és permetre que les companyies de publicitat rastregin certes característiques dels usuaris, com l’edat o la localització, però mantenint l’anonimat dels individus rastrejats. No es rastrejarà individu a individu, sinó com a grup amb característiques comunes. El gestor d’anuncis no sabrà qui ets, sinó que algú del grup X –per exemple, els homes de 40 anys que viuen a la costa catalana– ha entrat en una pàgina web determinada, i et podrà mostrar publicitat pensada per a aquest grup.

Dèieu que Apple es pot permetre de millorar la privadesa dels usuaris perquè no en viu, però Google sí. Com és que vol fer aquest canvi?
—Perquè hi ha navegadors, com Safari i Firefox, que ja demanen si vols blocar les galetes, i la majoria de gent diu que sí. Per defensar-se contra aquesta ofensiva, proposa una solució alternativa: no donaré etiquetes personalitzades, sinó que donaré cohorts, grups de característiques semblants. Google no ho fa per ètica pura, sinó per defensar-se i per guanyar poder davant les empreses petites. Google és una empresa d’anuncis gran, i amb aquesta tecnologia que proposen eliminen la competència, perquè té trampa. A tu t’associen a una cohort amb característiques semblants a les teves, però no diuen als anunciants quines són aquestes característiques. Els diuen, per exemple: “L’usuari de la cohort 193475 s’ha connectat a aquesta pàgina.” Si ets un gestor d’anuncis gran, rebràs moltes comunicacions d’aquest estil i podràs acabar endevinant quines són les característiques de la cohort, però no t’ho donen fet. Aquest sistema, en el fons, torna a ser una maniobra que, amb l’argument de la privadesa, vol descavalcar competidors.

Què me’n dieu d’Amazon, que també rastreja moltíssim els ciutadans per oferir-los publicitat dels seus productes?
—El cas d’Amazon és semblant al d’Apple. No viuen de la publicitat, sinó de la botiga i els serveis de núvol. Els anuncis i les dades sempre van bé, però si algú pot sacrificar el negoci de les dades per eliminar un competidor, ho farà. I quan els competidors siguin mig morts o els hagis comprat, ja tornaràs a les dades. Totes aquestes grans tecnològiques tenen característiques diferents, però com més directe sigui el vincle econòmic amb els usuaris, més sòlida serà la seva posició. El problema de Google és que té uns serveis molt bons que dóna de franc, de manera que cobra d’anunciants. El seu negoci nuclear és captar dades de persones per vendre-les als anunciants o oferir anuncis ells, directament. I el cas de Facebook és encara més exagerat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.