El 28 de febrer, l’Obra Cultural Balear fa una assemblea que comportarà la renovació de la junta directiva i el relleu del seu president, Jaume Mateu. El seu successor serà, amb tota seguretat, l’advocat sobiranista Josep de Luis (Inca, 1971), conegut perquè el 2016 va ser el cap de llista al senat espanyol de la candidatura Sobirania per les Illes i també per ser el lletrat de l’Assemblea de Docents, la famosa ‘marea verda’ contra el govern de José Ramon Bauzá. De Luis encapçala una candidatura renovadora que té la victòria assegurada perquè és l’única que s’ha presentat. L’objectiu de la candidatura és rellançar l’Obra després d’uns anys d’una certa paràlisi que el futur president admet i atribueix al desgast dels anys de lluita contra el govern de Bauzá. El lema de la candidatura és ‘Engrandim l’Obra’. En aquesta entrevista explica com s’ho faran:

Per què us presenteu?
—Represent una candidatura integrada per quinze persones, totes elles fa molts anys que estan vinculades a l’Obra, que volem aportar la nostra experiència i els nostres coneixements. L’Obra té cinquanta-cinc anys i ha estat una organització central per a les Illes.

Ho dieu en passat. Ha deixat de ser central?
—Durant el quadrienni negre d’en Bauzà, una època infausta, L’Obra va haver de fer un sobreesforç i després d’un sobreesforç, com qualsevol cos, acaba ressentint-se. Necessita descansar. En els darrers temps s’ha anat recuperant d’aquest sobreesforç que va fer i la nostra feina serà tonificar el múscul que ha demostrat tenir.

Candidatura única. No hi ha empentes?
—No m’he aturat a fer una interpretació com aquesta. L’Obra és una entitat amb bastant consens intern. A tots els socis ens uneix la defensa de la cultura i el país. No hi ha divergències insalvables.

Programa?
—La nostra obsessió és enfortir la xarxa territorial. Recuperar la implicació de totes les delegacions territorials.

El model per a l’OCB és més pròxim a Òmnium Cultural o a Acció Cultual del País Valencià?
—És un model propi. Tenim realitats diferents i els tempos històrics són els que són. Això ens obliga a tenir un model propi. Seria un híbrid entre els dos, de les coses bones d’Òmnium i d’Acció.

El tempo de l’actualitat a les Illes el marca el decret del català a la Sanitat, que ha aixecat polèmica.
—S’ha creat una falsa polèmica, evidentment interessada. La llengua i la cultura a Mallorca sempre han estat un element de cohesió social. La Llei de Normalització Lingüística la va aprovar el govern de Gabriel Cañellas per unanimitat del parlament. Darrerament, hi ha intents de qüestionar el consens lingüístic per a dividir i trencar la societat. Nosaltres estarem atents perquè no es menystingui la llengua pròpia, però amb la mà oberta per a ajudar l’administració que no es cometin discriminacions lingüístiques. Una de les maneres que no n’hi hagi és que els servidors públics puguin atendre els ciutadans en qualsevol de les dues llengües oficials. Per tant, menystenir una d’elles va en contra dels drets dels ciutadans.

Inicialment, el decret era més ambiciós en l’exigència del coneixement de la llengua pròpia. S’ha rebaixat el seu contingut.
—Ens sembla un fracàs. Amb aquesta actitud, el govern decep molta gent que va ajudar amb el seu vot i mobilitzant-se a favor del canvi. HI ha molta gent que en aquests moments està decebuda.

El govern de Francina Armengol també reclama un nou model de finançament.
—L’Obra ha estat sempre implicada en campanyes de defensa de les institucions pròpies i un dels elements fonamentals de les institucions pròpies és el finançament. Ara bé, convindria deixar de pensar en models de finançament autonòmic i començar a considerar models de concert. Les Illes Balears no necessitam que ens paguin res. Si es redueix l’espoliació fiscal, no haurem de pidolar. Com que l’Obra s’ha caracteritzat sempre per la seva transversalitat, per fer de paraigua de tanta gent com sigui possible, no discutirem sobre com es millora el finançament, tot i que no ens hi trobam còmodes quan es limita al debat autonòmic. Senzillament, si deixessin d’espoliar-nos, ja estaríem bé.

Fa pocs dies, al parlament, un diputat del PP va amenaçar la consellera Fanny Tur d’anar a la presó per haver assistit als premis 31 de desembre, que organitza l’Obra, i que van guardonar Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.
—Aquest diputat va ser vice-president amb el govern Bauzà i es desqualifica per ell sol. Amenaces d’aquesta mena dins un hemicicle estan fora de lloc i en un estat que fos realment democràtic no haurien d’existir. Haurien de fer sortir els colors fins i tot als seus.

—Hi ha un intent del PP de traslladar a les Illes la crispació política que han creat a Catalunya?
—El PP mira de cercar el seu lloc al món. Des que va perdre el govern, ha quedat desubicat, ha perdut la centralitat, va virant cap a l’extrema dreta. Cada vegada perd més vots, però en fi, els seus analistes sabran què fan.

Jordi Cuixart continua a la presó, juntament amb Jordi Sànchez.
—Cuixart és el president de la nostra entitat germana i hi mantinc una gran afinitat, igual que amb Jordi Sánchez. És una solució absolutament dramàtica i fora de qualsevol lògica penal, com han defensat molts juristes, com Carmen Tomás y Valiente. És una persona que per trajectòria personal probablement seria molt explicable que s’hagués refugiat en posicions immobilistes, però precisament ella ha manifestat que l’empresonament dels Jordis i dels membres del govern té molt poca base jurídica i penal. Per decretar presó preventiva un dels delictes dels quals t’acusen ha de superar un determinat nombre d’anys de presó. El Suprem intenta forçar la màquina cap a la rebel·lió i la sedició per justificar aquest empresonament. Com a advocat, m’espanta com forcen el sistema per a aconseguir fins espuris, i com a demòcrata, em preocupa que determinats sectors es refugiïn darrere la fiscalia per manipular les lleis.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb