Creixement exagerat de la desocupació fins al març

L’any comença al mercat laboral català amb el peu canviat, segons que hem sabut amb l’enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre del 2025. A grans trets, hi ha 47.000 desocupats més que no pas el trimestre anterior i 5.000 ocupats menys. Per la seva banda, els actius, la gent en edat de treballar que ha decidit de posar-se a cercar feina, han augmentat de 42.000. És a dir, hi ha hagut moltes persones que han entrat de cop al mercat i no han trobat feina, perquè no els ha pogut absorbir. Això fa que la taxa de desocupació pugi un punt (és molt en un sol trimestre) a Catalunya i passi del 7,9% al 8,9%. Val a dir que ha crescut més que la de l’estat espanyol, que ha passat del 10,6% a l’11,4%, i que ja no som –com era habitual temps enrere– una de les comunitats amb una taxa més baixa, i ens col·loquem en vuitena posició, darrere de Navarra, el País Basc, Cantàbria, Aragó, Castella i Lleó, Galícia i La Rioja.

L’explicació del que ha passat és relativament simple, a la vista de les xifres de l’INE i l’Idescat. Cal dir que la població a Catalunya aquest trimestre ha crescut molt poc, de 7.000 persones, de les quals 17.000 tenen nacionalitat espanyola, mentre que se n’han anat 10.000 de nacionalitat estrangera. Per tant, és important assenyalar que no és que hi hagi hagut una gran entrada de persones de l’exterior de l’estat, ans al contrari.

Dit això, sí que cal destacar que les persones que han decidit de posar-se a treballar han estat moltes. Representen 40 de cada 100 que ho han fet a tot l’estat. No és una dada habitual, ni de bon tros. I això ha pressionat el nostre mercat. Ara bé, ací les diferències sí que són importants entre ciutadans de l’estat espanyol i de fora. De l’estat, n’han entrat uns 2.000, al mercat laboral, mentre que de fora, n’han entrat 40.000, una xifra espectacular, que representa un creixement trimestral del 4,5%, cosa totalment inusual.

Malauradament, és una enquesta quantitativa i no podem saber quin ha estat el motiu de la decisió dels enquestats. Ara bé, se’m fa molt estrany que en un trimestre en què 10.000 estrangers decideixen d’anar-se’n de Catalunya, 40.000 dels qui es queden i estaven inactius decideixin que volen treballar. Però no puc aportar res més sobre això, perquè no en sabem res més enllà de les xifres, ni si la fiabilitat és del 100%. I ho qüestiono perquè el trimestre anterior els estrangers que volien treballar van baixar de 14.000 persones. Hi insisteixo, se’m fa estrany.

De totes maneres, seguint el camí de l’EPA, són els estrangers els qui han ocupat els llocs de feina el quart trimestre. De fet, en total, se n’han perdut 5.000, però resulten d’una pèrdua de llocs ocupats per ciutadans de l’estat (-36.000) i uns guanys dels de fora de 31.000. És obvi que no són els mateixos, sinó el resultat d’una diferència entre volums; quins llocs deuen ser els que han perdut els ciutadans de l’estat?

Encara que no disposo de la dada per a Catalunya, m’ha sorprès que, en el conjunt de l’estat espanyol, la pèrdua d’ocupats s’hagi concentrat en el sector públic (-92.000), mentre que en el privat s’ha mantingut al mateix nivell que el trimestre passat. Ha passat igual a Catalunya, i per això tots els qui perden ocupació són de l’estat? En referència a aquest fet, a escala estatal, Valentín Bote, director de Randstad Research, comentava aquest matí que era una dada “peculiar”, i destacava que la caiguda s’havia “mesurat pràcticament en exclusiva al sector públic”, cosa que considerava “molt estranya” en comparació amb el que ha passat els primers trimestres d’anys anteriors.

Quant als desocupats, la xifra ha crescut molt de pressa, de 47.000 persones, que representa un 14%. Això, en un sol trimestre, és una barbaritat. D’aquests, 38.000 són de l’estat espanyol i 9.000, de fora.

L’EPA torna a evidenciar un deteriorament de l’ocupació durant els tres primers mesos de l’any per la fi de molts contractes de reforç després de la campanya de Nadal, però la xifra em sembla exagerada. A tot l’estat també ha pujat molt, de 193.700 persones, però amb menys intensitat, un 7%. Quant al ritme interanual, continua baixant, però amb menys intensitat: a Catalunya, d’un 4,96% i a tot l’estat espanyol, d’un 6,34%.

La PIMEC ha fet una valoració de l’EPA en què ha lamentat que Catalunya encapçalés el creixement de la desocupació a tot l’estat espanyol i que, juntament amb la pèrdua d’ocupació, això perpetués els problemes i dèficits estructurals del nostre mercat de treball. Ho ha expressat el secretari general de l’entitat, Josep Ginesta, en referència al fet que Catalunya té 376.400 desocupats, mentre empreses de diferents sectors continuen amb dificultats per a cobrir determinats llocs de feina. “Som davant la pèrdua més important d’ocupació des del 2013, tant en l’àmbit català com en l’estatal”, ha manifestat. En aquest sentit, ha afegit que el creixement de la desocupació s’explicava pels símptomes d’alentiment progressiu que evidenciaven aquests darrers trimestres, i també per les incerteses que planaven sobre l’àmbit econòmic internacional.

En definitiva, les diferències interanuals, amb la desacceleració de la baixada de la desocupació i el manteniment d’un creixement minso de l’ocupació (1,77%) són indicadors que l’activitat pot haver tingut un lleuger sotrac, que, per altra banda, és habitual els primers trimestres. Continuo pensant que el fort creixement d’actius estrangers i l’espectacular (probable) baixada de treballadors del sector públic, ambdós de difícil explicació, són les claus dels resultats finals de l’EPA per a Catalunya.