Jordi Domingo: “Toni Comín no és la persona apropiada, s’ha de fer foc nou”

L’advocat Jordi Domingo, ex-cònsol major del Consolat de Mar de Barcelona, ha anunciat aquesta setmana que es presentaria de candidat a la presidència del Consell de la República. Competeix pel lloc amb Toni Comín, fins ara vice-president de la institució. Domingo explica que ha decidit de presentar-s’hi perquè el Consell de la República és l’única institució que deriva de la declaració d’independència. “És un acte d’indignitat, deixar perdre el Consell de la República”, diu Domingo, que també recorda que hi ha molta gent interessada a eliminar aquesta institució. Però també critica la gestió que se n’ha fet aquests darrers anys, que assegura que ha causat un gran desprestigi. Per això defensa que cal fer foc nou i que Toni Comín no és la persona apropiada per a això.

Domingo ha concedit a VilaWeb la primera entrevista d’ençà que va anunciar la candidatura. De moment, no vol donar cap nom de la gent que farà equip amb ell, perquè diu que, ara per ara, és més important el què que no pas el qui.

—Com és que heu decidit de presentar-vos a la presidència del Consell de la República?
—Bàsicament, perquè he constatat que hi ha un problema reputacional i de desprestigi que comença a partir del divorci entre els ciutadans i els partits polítics i tot el procés que hi ha hagut els últims anys. A més, hi ha molta gent interessada a eliminar el Consell de la República.

—Qui?
—D’entrada, els senyors del 155 i tota la gent que avui dóna suport clar a l’autonomisme. Aquests són els principals interessats que el Consell de la República desaparegui del mapa. Però és que, a més a més, hi ha un element referencial molt important, el Consell de la República és l’única institució que deriva de la declaració d’independència. És l’única que tenim. No la podem deixar perdre per desídia, per divorci amb la situació o amb els partits polítics o per estar empipats. Si la deixem perdre, és un acte d’indignitat absolut. Si fem desaparèixer aquesta institució, per les causes que siguin, ja no es podrà crear mai més. No tindrà aquesta importància i transcendència que té el Consell de la República pel fet de ser l’única institució que deriva de la declaració d’independència. Ser conscient d’això em va portar a prendre la decisió definitiva de presentar-m’hi. No podia quedar-me de braços plegats veient el munt de gent que la vol enfonsar i fer desaparèixer… També veient els problemes reputacionals que hi ha hagut, i la situació de col·lapse que viu el consell. Ens hem d’esforçar tots plegats, i tirar endavant.

—Abans de vós, Toni Comín havia anunciat que s’hi presentaria. Entenc que no us satisfeia la seva candidatura, doncs.
—He tingut molta amistat amb Toni Comín, i li tinc un gran respecte com a persona i polític. I totes les persones que han estat a l’exili, per mi, mereixen una gran consideració. Dit això, s’ha de fer foc nou. Precisament, aquest descontentament de la gent, aquest divorci o aquesta passivitat –que és una de les grans qüestions a què hem de fer front per recuperar l’energia, la il·lusió i la voluntat de sacsejar l’escenari per part de la gent– deriva d’una gestió que s’ha fet fins ara al Consell de la República, especialment l’últim any. El president Puigdemont va fer un pas al costat, el govern va cessar de cap a cap, és una gran oportunitat per a fer foc nou. Em sembla tan inapropiat que es presenti Toni Comín, encara que li ho respecto absolutament, com que es presentés en aquests moments qualsevol altra persona del govern del Consell de la República. I hem d’intentar fer foc nou. Cal que els consells locals passin a ser l’ànima i l’essència del consell. Tot plegat s’hauria de capgirar. I per això crec que Toni Comín no és la persona apropiada. El foc nou s’ha de fer de debò. S’ha d’aprofitar la part bona del consell, especialment aquesta certificació de naixement que parlava, i propulsar-la cap al futur. Ha de ser una institució important per al país els anys que vénen.

—Abans dèieu que molta gent volia enterrar el Consell de la República, però la crisi que viu la institució és culpa del 155 o de la gestió interna?
—No, no, hi ha una gran culpa interna, i tant. Per això parlo també de foc nou. Hi ha molts factors que han danyat la reputació. I no parlo del tema si hi ha hagut irregularitats o no, que personalment m’agradaria deixar-lo a una banda: hi ha una auditoria, hi ha una junta gestora, es faran les coses que s’hagin de fer i s’ha acabat. Ara, hi ha una gran culpa, entre més coses, de l’actitud dels partits. Especialment, de Junts, que ha dominat més que ningú el Consell de la República. Això ha fet que la resta se’n divorciés. I amb això no vull dir que Junts sigui el gran culpable de la situació del Consell de la República… Sempre he dit que, amb el tema de l’independentisme i el Primer d’Octubre, quan la gent criticava tant els partits i els polítics, nosaltres també vam ser culpables, en la part que ens tocava. Qui més responsabilitat tenia eren els responsables polítics, que per això se’ls havia donat la confiança perquè fessin el que havien de fer. Però estic convençut que els polítics no haurien arribat mai al Primer d’Octubre si no els haguéssim posat l’alè al clatell. Què va passar, després? Va haver-hi un moment que molta gent vam decidir que era millor esperar que els líders polítics ens diguessin com havíem d’actuar, però és evident que, si en el seu moment ningú s’hagués mogut del parlament o de la plaça de Sant Jaume, tindríem una altra situació. Per tant, nosaltres també tenim una certa responsabilitat. I ha estat dolent que Junts hagi preponderat al Consell de la República i que Esquerra no n’hagi volgut saber res, i també que la CUP hagi fet el paper de sí i no, no i sí en moments determinats. Però la ciutadania, els consells locals, la gent que érem darrere, no hem sabut fer-ho millor. Per això parlo de la necessitat que la societat civil recuperi la il·lusió, les ganes d’implicar-se, les ganes de sacsejar l’escenari, especialment en una situació que és molt clara, que hi ha un intent clar de desnacionalització absoluta del país i que amb aquesta desnacionalització pretenen anorrear-nos la nostra manera de fer, de ser, de pensar, de parlar…

—De moment, no voleu dir els noms que us acompanyaran. Però ara criticàveu que Junts hagi dominat el Consell de la República. Voleu que els partits formin part del seu govern?
—De moment, no he dit noms. Tinc moltes ofertes, però en aquest moment seria una mica presumptuós començar a dir noms, quan encara em pregunten cap a on anirem exactament i què farem. Ara mateix és més important el què i no pas el qui. Ja arribarà el moment, ja en parlarem. I quant a la pregunta: el consell ha de ser l’aglutinador de totes les sensibilitats a Catalunya, de totes. I quan parlo de Catalunya, parlo dels Països Catalans: del País Valencià, de Catalunya Nord, de les Illes, que han de quedar absolutament integrats dins aquest Consell de la República. Si més no, aquesta és la meva convicció. I aquesta gent no tan sols ha d’estar il·lusionada, sinó que ha de representar transversalment tot l’espectre ideològic del nostre país. I sense cap mena de vet, tothom que pensi en clau d’independència té obert el Consell de la República, que no vol dir el govern. Ara, tothom ha de ser ben acollit al consell, si vol la independència del país.

—Però no m’heu respost. Dins el govern hi hauria gent dels partits?
—Si s’hi integren tots els partits independentistes, jo no hi tindria cap inconvenient. Si només s’hi ha d’integrar un, és millor que estigui en un segon pla. Els partits són necessaris, absolutament imprescindibles, nosaltres hi hem de tenir una interlocució i un diàleg permanent. Ens hem d’ajudar mútuament, això ho tinc claríssim. He de dir que en principi m’agradaria que hi fossin tots, en minoria, dins el govern. En clara minoria dins el govern, però tots. Si només n’hi ha un, no val la pena. Val la pena que tinguem una relació molt fluida, que estiguem en contacte permanent, que fem coses plegats… El Consell de la República ha de construir república, que és el que no farà l’autonomisme, ni els partits parlamentaris del nostre país…

—I com es construeix aquesta república?
—Amb tota aquella gestualitat i tot allò que permeti d’avançar amb elements contraposats a l’autonomia. Per exemple, estaria molt bé, i ara fem ciència-ficció, que grans patums de la societat catalana independentista, gent reconeguda a escala internacional i nacional, formés part del govern. Per què no? I que hi hagués també tots els col·laboradors, el sottogoverno o la força dels consells locals treballant en benefici d’això. És a dir, jo m’imagino un Consell de la República que sigui capaç de fer passos endavant importants. En el seu dia es va fer tota aquella campanya del Centre Català de Negocis, amb el lema “Espanya en roba”. Aquella va ser una de les campanyes més brillants de l’independentisme, perquè va saber explicar amb una sola frase i amb una documentació molt detallada què passava en les relacions entre Espanya i Catalunya. Hem de ser molt didàctics. L’activisme, pròpiament, l’ha de fer l’ANC. I amb això ens hi hem d’entendre molt bé, cal que siguem vasos comunicants. De facto, ja ho som, perquè molts portem la doble gorra. Però hem d’establir institucionalment el conveni que ens permeti de treballar plegats i definir per què tu fas una cosa i jo una altra, arribat el cas.

—De fet, aquests darrers mesos hi ha qui ha defensat que les dues institucions s’havien d’unificar.
—Vaig ser dels primers que va posar sobre la taula aquesta possibilitat, ho confesso. Però després d’haver-hi pensat molt, he arribat a la conclusió que no és el moment. No hem de perdre de vista que el Consell de la República ha de ser una institució a l’exterior, ha de ser el quarter d’hivern de l’independentisme a fora, i ha de ser reconegut en l’àmbit internacional. L’amnistia, tard o d’hora, afectarà tothom. Hi haurà un moment que els exiliats podran tornar. Esperem que sigui aviat. Però el Consell de la República ha de continuar existint mentre no tinguem independència.

—Tinc la sensació que hi ha molta gent que no acaba d’entendre què fa el Consell de la República. I, sobretot, què hauria de fer a partir d’ara.
—A vegades jo tampoc no ho he entès, què feia exactament el Consell de la República. Perquè tampoc s’ha pogut explicar gaire. Potser en algun moment no es volia que l’estat sabés coses o les deixés de saber. Sigui com sigui, si som fora, no hauríem de tenir més por de la imprescindible per a explicar bé les coses amb un cert nivell de transparència. I, sí, el consell hauria de fer més coses que no les que s’han fet fins ara… Si nosaltres volem aconseguir el reconeixement de Catalunya en l’àmbit internacional, cal continuar treballant. He de dir que, en part, desconec què s’ha fet fins ara. Sé que s’ha fet molta feina, pels resultats que veig. És clar el desprestigi que l’independentisme ha ocasionat a Espanya, però cal continuar treballant. Per això dic que els consells locals han de ser l’essència, hi ha d’haver una comunicació constant. Des d’avui, la meva idea és començar una ruta de consells locals per a visitar-los tots, per veure’ls. Vull saber què pensen, com ho veuen, quins problemes han tingut, i sobretot com veuen el futur.

—Parleu de consells locals, però un altre òrgan clau del Consell de la República va ser l’Assemblea de Representants. Finalment es va tancar. Què en penseu? La recuperaríeu?
—En aquests moments, hi ha consells locals i una assemblea territorial. Ara hem de parlar d’aquestes eines, que són les que tenim. Cal seure i parlar de quina manera han de funcionar. L’Assemblea de Representants va desaparèixer. Ara no ens interessa valorar si van fer ben fet o va ser un error, és més interessant analitzar què tenim avui, i què podem fer. Si en el futur és absolutament imprescindible recuperar una assemblea de representants, per què no? Però jo no veig, sincerament, que avui i ara hi hagi una assemblea de representants tal com era l’anterior. És a dir, no veig una assemblea perquè faci la legislació del país. Això va portar precisament el problema, i per això es va dissoldre. I en sé una mica, perquè fins que vaig ser president de la sindicatura de les eleccions en què es van elegir els representants de l’assemblea, vaig tenir relació amb el consell. A la sindicatura vaig controlar els processos i les eleccions. De fet, jo vaig posar en evidència que els sistemes reglamentaris que tenien estructurats ens havien portat on ens va portar. Els membres d’aquella sindicatura, que després vam dimitir, vam deixar molt clar que el sistema reglamentari que hi havia era prou deficient perquè poguessin passar coses que no haurien de passar.

—Per tant, més enllà de la mala gestió econòmica, també considereu que no es va gestionar bé l’Assemblea de Representants?
—Jo no era al govern i, per tant, no en sé les interioritats. Només he llegit les coses que explica la premsa. Però sí que puc parlar de la mala gestió en l’àmbit de reglaments, que hi havia força cosa, i almenys els juristes que ho van patir en són molt clarament conscients. És clar, que hi ha hagut una gestió amb poca transparència. No han sabut explicar-se. Com a mínim, no han sabut explicar-ho a la gent. Per això insisteixo tant en la transparència, és una de les coses que han de canviar.

—Hi ha hagut mala gestió econòmica?
—No em vull empastifar amb aquesta campanya sobre Comín i les irregularitats. Però, si m’ho preguntes… Fins on he pogut saber, aquí hi ha hagut una auditoria. I ara una junta gestora aplica allò que l’auditoria aconsellava, segons m’han dit. Jo no he tingut accés a l’auditoria, espero poder-la veure, però de moment no l’he vista. Per tant, no puc entrar a valorar-ho detalladament. Sí que és veritat que hi ha una situació que ha afectat la reputació. I tot plegat s’ha gestionat molt malament. Això s’hauria pogut resoldre fàcilment amb una mediació entre els diversos sectors. A mi em sap molt de greu que els independentistes ens destrossem d’aquesta manera, perquè això no fa cap favor el país. Jo vinc del Consolat de Mar, i ho he hagut de patir molt, per això sé que en aquest país no ens estimem les institucions, i és un gran defecte. Quan entrem en la deriva del poder i de la vanitat, per intentar fer-nos càrrec d’això o d’allò, som capaços de destruir el que sigui, sense tenir en compte que qui rep és la mateixa institució. Això em va passar a mi amb el Consolat de Mar, i passa amb el Barça o amb el Consell de la República. I això sí que em preocupa. Ho repeteixo, el consell és l’única institució que tenim derivada de la declaració d’independència. I no podem destruir-ho per vanitat dels uns i els altres. Jo moriré o plegaré tard o d’hora, però el que val és la institució. Això ho hem de corregir.

—Val a dir que l’auditoria va ser filtrada pel compte d’Instagram del Consell de la República, que va ser atacat, i molts hi vam poder accedir. S’hi afirmava que hi havia deficiències en la gestió de Comín, i indicava possibles irregularitats comptables de 15.000 euros de despeses de Comín. En canvi, ell sempre ha defensat que eren justificades. Però l’auditoria també deia que el problema financer anava molt més enllà d’aquests 15.000 euros. Si arribeu a la presidència del consell, us trobareu que hi ha problemes econòmics.
—He de dir que he parlat amb la junta gestora abans de prendre la decisió final. Creia que era important saber la situació en què es trobava. I ells m’han assegurat que hi ha una solució plantejada i abordada. M’han assegurat que al juny els deutes es reduiran a zero. Això vol dir que els primers quatre mesos haurem de fer economia de guerra. No podrem fer cap despesa que no estigui molt controlada per evitar tornar a caure en una dinàmica perniciosa. A partir del juny, teòricament, segons aquest pla estratègic econòmic que m’han ensenyat, ja seríem en una situació en què es pot pensar més en gran o actuar amb una certa normalitat. Però, efectivament, ara com ara, el problema econòmic no és únicament si hi ha una partida justificada o no.

—Quina relació haurà de tenir Carles Puigdemont amb el consell? Fins ara n’ha estat la cara visible.
—Dono per descomptat que el president Puigdemont no es donarà de baixa, i entenc que serà un més. No crec que hagi de tenir cap més paper, llevat que en cert moment ens ajudi a fer que se’ns obrin certes portes. Estic convençut que, si algun dia li demanem aquesta mena d’ajuda, ens la donarà. Vaig parlar amb el president Puigdemont, i ell no entrarà en campanya, almenys de manera clara, però sí que em va dir que estaria a disposició del nou president. Però de la mateixa manera que crec que Toni Comín no hi hauria de ser, crec que el president Puigdemont tampoc. Cal foc nou. Cal que ens esforcem perquè el Consell de la República sigui allò que podia haver estat i encara no és.

—En algun moment heu parlat en plural, de manera que no esteu sol en aquesta campanya. Qui us dóna suport?
—Molta gent, i d’ençà que ho he anunciat, més. S’han posat en contacte amb mi gent dels consells locals, membres del consell, gent que se n’havia anat però que em diu que si guanyem tornarà… També m’ha parlat gent de Junts i d’Esquerra Republicana. Però per dir noms concrets encara falten uns dies. Ja ho direm, no patiu.