Retrat Jordi Domingo

Jordi Domingo, advocat i cònsol major del Consolat de Mar, és president de la sindicatura de les eleccions del Consell per la República, que es faran els dies 29, 30 i 31 d’octubre. Parlem amb ell per a saber com funcionaran aquestes eleccions i quins són els envits d’aquesta primera convocatòria electoral. A banda de parlar dels canvis formals, que són de gran abast perquè és la primera vegada que es vota electrònicament i amb llistes obertes, Domingo valora el significat d’aquesta votació per al futur del país.

Qui són els 525 candidats a l’Assemblea de Representants del Consell per la República

Quin és el paper de la sindicatura en aquestes eleccions?
—La sindicatura és l’element bàsic per a garantir l’execució de les votacions de la manera que el reglament preveu. Perquè es facin amb la màxima netedat, seguretat i transparència. La sindicatura és formada per cinc membres titulars i dos de suplents. Tots són juristes reconeguts.

Quines tasques heu fet fins ara?
—Hem acreditat que és ben organitzat i que no hi ha cap possible manipulació. Un cop fet això, hem garantit que el cens complia tots els requisits que estableix el reglament. I un cop constatat això, hem entrat a la fase de candidatures que ara anem tancant.

Quin és el cens?
—El cens tancat el dia 18 de setembre, a les 24 hores, és de 87.830 persones. Aquest cens neix del registre ciutadà i en forma part tothom qui està al corrent de les obligacions que ha adquirit. La sindicatura té una certificació de tots els membres que compleixen els requisits, un dels quals era estar al corrent de pagament.

La gent que es va apuntar al Consell de la República abans del 18 de setembre, com pot comprovar si és en aquest cens?
—Molt fàcil: ha d’anar al seu perfil de ciutadà i hi trobarà la targeta censal amb tota la informació. Són dades personals i així es manté la confidencialitat.

Fa poc el registre ciutadà del Consell de la República va arribar a 100.000 inscrits.
—Sí, el dia 11 d’octubre es va arribar a 100.000 inscrits al registre ciutadà, però els qui s’hi van apuntar a partir del 19 de setembre no podran votar en aquestes eleccions. Com és lògic, no hi podia haver increment de persones una vegada s’havia acabat el termini d’inscripció.

I les candidatures?
—A partir que la constatació que el cens s’ha tancat, hem entrat a la fase de la recepció de candidatures. En total caldrà escollir 121 representants, dels quals 81 són elegits en les circumscripcions de la ciutadania i 40 són representants dels càrrecs electes del Principat. La gent s’ha anat presentant d’acord amb les seves possibilitats. La sindicatura, fins el 7 d’octubre, ha fet la revisió de les 530 candidatures. El reglament ens obligava a publicar totes les candidatures, tant les acceptades com aquelles en què havíem detectat irregularitats. La gent a qui s’han notificat les han pogudes solucionar fins al 10 d’octubre i l’11 es va fer la proclamació provisional. Ara el procés de reclamacions o impugnacions és obert fins el 13 d’octubre (avui) i el 16 d’octubre es publicaran les candidatures definitives.

Per què hi ha dos grups de votacions?
—Això és un criteri polític que van decidir els antics membres de l’assemblea provisional i la sindicatura no hi té res a dir.

Perquè l’electorat ho entengui: hi ha dues urnes diferents?
—Els càrrecs electes són una circumscripció única i n’han de sortir elegits 40 representants. Els altres 81 representants, els electors els podran votar dins la seva circumscripció, és a dir, cadascú només podrà votar els candidats del territori a què pertany.

La circumscripció per a votar coincidirà amb el lloc on el ciutadà és empadronat?
—És l’adreça que l’elector ha fet constar en el registre ciutadà del Consell de la República, quan s’ha inscrit. Aquí sí que hi ha una petita disfunció perquè les circumscripcions, tal com les van repartir els consells locals no coincideixen exactament amb les del districte postal. És una situació que no podem resoldre. Hi ha gent que voldria votar en un districte perquè hi viu, però no hi podrà votar perquè en el reglament la circumscripció és fixada d’una altra manera.

Si vull votar com ho hauré de fer?
—Durant tres dies consecutius, sense solució de continuïtat, la gent tindrà l’accés obert per votar. A les nou del matí del dia 29 d’octubre s’obriran les urnes per al vot electrònic i es mantindran obertes fins a les vuit del vespre del dia 31. Un cop emès el vot, ja no es podrà modificar, és a dir, que quan algú hagi votat se li tancarà automàticament l’accés al vot.

Per acreditar el vot, què es demanarà?
—El votant haurà d’entrar al seu perfil de ciutadà, mitjançant l’aplicació o la web, amb la seva ID i la seva contrasenya. En accedir-hi es trobarà amb un espai nou habilitat especialment per a les votacions, que es dirà “Votacions a l’Assemblea de Representants”. Quan hi entri, hi trobarà dos apartats, un per a votar els càrrecs del bloc territorial i un altre per a votar els càrrecs electes. El votant seleccionarà els candidats i finalment només haurà de clicar al botó “votar”. Entenem que és molt senzill i intuïtiu.

I si algú no troba la ID o contrasenya?
—Per a recuperar tant la ID com la contrasenya i poder accedir a l’espai de votació, n’hi ha prou aquell qui no les recordi (o les hagi perdudes) introdueixi el seu correu electrònic en aquest formulari. D’aquesta manera, podrà emetre el vot.

És la primera vegada que es fa servir el vot electrònic al nostre país d’una manera tan ambiciosa. Com es garantirà la seguretat del vot?
— El sistema de votació és referenciat amb blockchain. Això vol dir que en tot moment tot allò que es fa és verificable. Es pot verificar que el cens no ha estat modificat ni abans, ni durant, ni després dels terminis establerts. També es pot verificar que el vot no ha estat modificat ni abans, ni durant, ni després, i això ens permet de certificar que els vots són vàlids i que es corresponen al cens publicat. Dit d’una altra manera, la sindicatura pot validar perfectament el procés que es desenvoluparà, amb la transparència, seguretat i netedat que cal exigir en tot procés electoral.

Potser sorprèn aquest sistema de vot amb llistes obertes. El sistema espanyol no les ha acceptades mai.
—Votar així és el que sempre ha desitjat la ciutadania. Molts candidats precisament valoren que aquestes eleccions es facin en llistes obertes. Crec que això és precisament un estímul per a participar-hi. La meva experiència, no com a síndic sinó com activista durant tots aquests anys, fa evident que la gent ha reclamat sistemàticament les llistes obertes i la possibilitat de la relació directa entre el votant i l’elegit. Això és un dels elements que més il·lusió fa a la gent.

Quan s’acaben les eleccions, acabeu la feina?
—No, perquè una vegada s’ha publicat l’escrutini, el 2 i el 3 de novembre es poden fer impugnacions que seran sotmeses a la sindicatura com a òrgan decisori. La sindicatura ha d’estudiar aquestes possibles impugnacions i entre el 4 i el 5 de novembre ha de resoldre-les. Un cop resoltes, el 6 de novembre es publicarà el resultat al butlletí i a la pàgina web. Després d’aquesta proclamació d’electes encara hi ha la possibilitat d’impugnar la proclamació. Encara es podrà reclamar el dia 7 i 8 de novembre. Reclamacions que la sindicatura resoldrà el 9 i el 10 de novembre. L’11 de novembre es farà la proclamació definitiva i inimpugnable. De l’11 al 13 hi ha el procés d’acceptació dels candidats. Si algú no accepta perquè ha tingut un problema és substituït pel següent més votat a la seva circumscripció. Abans del 19 de novembre l’Assemblea ha d’haver estat definitivament constituïda. Llavors la sindicatura acaba la seva funció.

Alguns càrrecs electes de fora del Principat s’han queixat que no poden participar com a candidats en aquestes eleccions, però sí que hi poden votar.
—El reglament especifica a l’apartat 1.4. B que els càrrecs electes que podran participar en aquestes eleccions són els càrrecs electes del Principat de Catalunya. . Sí que puc dir que m’han trucat càrrecs electes que no són del Principat que s’hi volien presentar, sobretot de Catalunya Nord. Tots m’han fet arribar el seu desacord per la incoherència que representa que el sufragi actiu sigui de tots els Països Catalans i el passiu no.

I personalment que en penseu?
—A títol personal, i sense entrar en valoracions polítiques, sí que puc dir que em sap greu que havent-hi sufragi actiu de tots els Països Catalans, el passiu no ho pugui ser.

Hi haurà propostes de millores del reglament per part de la sindicatura després d’aquesta experiència?
—La sindicatura té el compromís de presentar els desajustos que hem observat durant aquest primer procés electoral a la nova assemblea i consell de govern per si els volen tenir en compte amb vista al futur.

Fer aquestes eleccions és un envit per als membres de la sindicatura?
—Per primera vegada es fa un parlament a l’exterior i des del primer minut a l’últim de la constitució d’aquest parlament s’ha de garantir que ningú no pugui dir que no hi ha hagut la plena llibertat per a exercir el dret de sufragi actiu i passiu amb totes les garanties. La sindicatura ha decidit que treballaria amb flexibilitat però amb molt de rigor. Tot allò que vagi contra el reglament o atempti contra els drets d’un tercer és el llistó que nosaltres hem marcat que no es pot traspassar.

Com a president de la sindicatura, què us va motivar acceptar aquest càrrec i què representen aquestes primeres eleccions?
—Tots els membres de la sindicatura –n’he parlat amb tots– vam assumir el càrrec amb una enorme satisfacció perquè creiem que aquestes eleccions marquen un abans i un després de la realitat política catalana. L’assemblea de representants pot ser un parlament a l’exterior i pot fer les coses que a l’interior no es poden fer, sense estar condicionada per la repressió. Quan parlo d’assemblea a l’exterior voldria distingir de l’estratègia exterior del govern de la Generalitat; parlo de tota una altra cosa que ha de ser cabdal per a la política interior. Tots som molt conscients que l’elecció de l’assemblea de representants és un esdeveniment històric. No tenim la bola de vidre per a saber que passarà, però és evident que és l’oportunitat històrica per a participar activament en un moment cabdal de la història del país. Això implicava sacrificar l’aspiració d’alguns de nosaltres, que amb molt de gust ens hauríem volgut implicar en aquesta tasca parlamentària de l’exterior; això no ens ho permet per incompatibilitat, però com a juristes creiem que havíem d’exercir aquesta responsabilitat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.