Jordà afirma que Catalunya necessita un parc eòlic marí l’any 2030 per assolir els objectius de transició energètica

Acció Climàtica vol que el país disposi de 3.500 MW el 2050 i l'únic projecte sobre la taula és el Tramuntana

VilaWeb
ACN
01.02.2022 - 17:10
Actualització: 01.02.2022 - 18:10

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha defensat la necessitat que Catalunya compti amb un parc eòlic marí l’any 2030 per assolir els objectius de transició energètica fixats en ‘La prospectiva energètica de Catalunya 2050’, un pla que es presentarà divendres a Barcelona. Segons la consellera, la potència de la instal·lació hauria de ser de 1.000 MW, en el que seria un primer pas per complir els objectius del pla. Tal com ha detallat Jordà, la meta és que Catalunya disposi de 3.500 MW procedents d’aquesta font d’energia el 2050. A hores d’ara, l’únic projecte que hi ha sobre la taula és el Parc Tramuntana, que se situaria a l’Empordà i tindria una producció de 500 MW.

Segons Jordà, els parcs eòlics marins tenen una producció d’energia elèctrica per MW i metre quadrat “molt superior al d’una instal·lació solar fotovoltaica o un parc eòlic terrestre”. “La implantació d’energia eòlica marina pot reduir l’ocupació de territori i el consum de materials per a la producció d’energia elèctrica”, ha afegit en declaracions durant una visita al parc eòlic marí de Middelgrunden, a Copenhagen (Dinamarca). En relació amb aquesta qüestió, Jordà ha recordat que una alternativa equivalent al volum d’energia que pot generar un parc eòlic marí de 1.000 MW seria instal·lar aproximadament 2.300 MW de plaques fotovoltaiques a terra, una infrastructura “amb un important impacte ambiental, d’ocupació del territori i d’utilització de recursos materials”.

Per altra banda, la consellera ha recordat que un parc d’aquestes característiques només podrà tirar endavant “si el seu impacte ambiental és assumible i s’adopten les mesures correctores pertinents de salvaguarda de caladors pesquers i impacte ambiental”. Sobre això, ha fet una crida per “assolir el màxim consens dels agents socials, econòmics i científics” per “preservar els valors naturals i els serveis ecosistèmics”.

En un comunicat, el departament d’Acció Climàtica recorda que l’autorització final per un parc d’aquesta tipologia és competència de l’estat espanyol. És per això que, durant la seva intervenció, Jordà ha instat al Ministeri de Transició Ecològica espanyola a “incorporar criteris de consens i diàleg territorial en la tramitació dels projectes que facilitin la seva implementació”.

Més d’una trentena de molins i una prova pilot

El parc Tramuntana és l’únic parc eòlic marí que en aquests moments hi ha sobre la taula a Catalunya. La proposta la va llençar a principis de l’any passat l’empresa BlueFloat Energy i el grup d’enginyeria i tecnologia SENER. En un primer moment, es va plantejar una proposta de màxims amb vuitanta aerogeneradors i a una distància d’entre deu i vint-i-dos quilòmetres de la costa del golf de Roses. Després, es va reduir la proposta inicial a trenta-cinc, amb una potència de 500 MW, i més allunyats del cap de Creus. En concret, preveien que se situés a una mitjana de vint-i-quatre quilòmetres de la badia i passés dels deu als catorze de distància del cap de Creus.

Després de diverses mostres de rebuig i de la creació d’una plataforma contrària, Stop Macro Parc Eòlic Marí, els promotors vam llençar una nova proposta: una prova pilot única al Mediterrani amb només tres aerogeneradors que servirien per crear un punt d’experimentació marina. La prova pilot, però, en cap cas descartava la proposta inicial i els seus impulsors han reiterat en diverses ocasions que continuaran fent passes per buscar el consens del territori.

El posicionament del govern arriba només unes setmanes després que la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament rebutgés la proposta de resolució de la CUP en contra del projecte, amb el vot en contra de tots els partits, excepte els cupaires. La votació, de fet, donava continuïtat a la sessió de compareixences de desembre amb el membre de l’equip promotor, Sergi Ametller; el Síndic, Rafael Ribó i el vicepresident de la Plataforma Stop Macropac Eòlic Marí, Jordi Ponjoan.

La plataforma contrària va respondre amb un comunicat on assegurava que estan decebuts amb el posicionament del parlament. Sobre això, van reiterar que continuaran treballant per aturar el projecte i la seva voluntat d’arribar, si cal, fins als tribunals. També van carregar contra la “indecisió dels responsables polítics” i els van emplaçar a cercar alternatives de producció d’energia viables i sostenibles.

“No ens estranya que busquin el camí fàcil”

Arran de les declaracions, la plataforma ha respost ara al govern i ha assegurat que no els estranya que busquin el “camí fàcil, que és el dels lobbys”. “Nosaltres entenem que s’ha de treballar més i que s’han de buscar solucions perquè la zona on es vol implantar és una zona molt sensible”, assegura el vicepresident de l’entitat, Jordi Ponjoan.

Sobre això, Ponjoan creu que la conseller hauria de ser una mica més prudent tenint en compte la importància de conservació de l’espai i admet que se senten sols. Malgrat això, diu que tenen el recolzament de més de vint mil signatures, de vint-i-cinc ajuntaments i de més de cent científics, a banda d’altres administracions. Ponjoan insisteix que continuaran lluitant i fent xerrades de conscienciació al territori. A més, diu que estan esperant que es resolguin les al·legacions al Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) i que “va per llarg”. En relació amb això, diu que després caldrà un estudi d’impacte ambiental i que serà difícil encaixar-lo tenint en compte les condicions de la zona.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes