Jofre Martell: ‘Hem fet que la gent perdi la por de fer un guacamole’

Entrevista al creador de 'Les putes receptes de la iaia'

VilaWeb
Núria Ventura
05.09.2015 - 04:03
Actualització: 01.09.2015 - 15:13

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Una àvia malcarada ha revolucionat el món dels blocs de cuina els darrers mesos. Escriu ‘Les putes receptes de la iaia’ i ho fa amb renecs, improperis i un estil gens ortodox. ‘La iaia’ és el personatge que va crear el guionista Jofre Martell fa poc més d’un any. Ho va fer com un joc, però amb quatre dies comptats el bloc que havia obert va tenir una allau de visites, sobretot a causa de la recepta bilingüe de l’escalivada. Pocs mesos després va publicar un llibre amb noves receptes, amb el mateix nom del bloc. Abans de Sant Jordi la iaia es va atrevir amb ‘La puta història de Catalunya de la iaia’ (Bridge) i aquest estiu proposa un recull de passatemps a ‘Avorrir-se és de putos covards’ (La Galera). Del fenomen ‘iaia’ en parlem amb Jofre Martell, que en aquesta entrevista explica que més enllà de l’humor, creu que l’èxit rau en ‘fer-ho fàcil’, tant les receptes com la història. ‘Hem fet que la gent perdi la por a fer un guacamole’, diu. Aquí també ens revela la temàtica del nou llibre que preparen amb Pere Mejan, l’il·lustrador.

—Heu creat una iaia grollera, que diu renecs a tort i a dret. No se us queixen?

—No gaire, la veritat. A vegades m’escriuen per dir-me que està molt bé, però que hi ha massa renecs. Crec que és una mica absurd perquè el mateix títol del bloc o del llibre ja ho diu tot: ‘Les putes receptes de la iaia’. Amb aquest nom ja es pot intuir força què hi haurà dins. La majoria de persones entren al joc i entenen què és.

Il·lustració de Jofre Martell, per Pere Mejan
Il·lustració de Jofre Martell, per Pere Mejan

—Heu hagut d’ampliar el vostre vocabulari de renecs?

—No, per sort ja ho tenia treballat això. M’he hagut de documentar per buscar receptes o comptar amb un historiador, l’Oliver Vergés, per a escriure ‘La puta història de Catalunya de la iaia’. Per als passatemps també hem hagut de fer recerca, però per a les paraulotes no ha calgut res d’això. El que faig és agafar el contingut seriós i traduir-lo a l’’idioma iaia’, que és el que domino.

—L’èxit de la iaia comença amb la recepta d’escalivada que vàreu penjar al bloc?

—El boom és l’escalivada. El bloc va néixer el 15 de març de 2014 i aquell dia va fer unes vint visites. El dia següent en va fer cent. L’endemà algun mitjà en va parlar i ens en vam anar a les cinquanta mil visites. El quart dia ens va arribar un missatge d’una persona que ens criticava perquè escrivíem en català. Ens va dir el nom del porc. Podríem haver ignorat el missatge però en lloc d’això li vam dedicar una doble recepta, la de l’escalivada, en català i en espanyol. La versió en espanyol, però, és força traïdora i porta força mala llet. Aquell dia ens en vam anar a les cent mil visites. I, de fet, encara s’arrossega i corre per les xarxes socials.

—I diu molt del caràcter de la iaia.

—Sí, amb una sola recepta es defineix molt bé la identitat de la iaia: catalanista, independentista i amb molta mala llet.

—Sou el nét d’una iaia com la que heu creat?

—No. No hi ha cap inspiració real. No en conec cap com aquesta i ni tan sols tinc relació amb la meva pròpia iaia. És un personatge que no sé perquè va sortir. Va sortir la iaia com podia haver sortit un tiranosaure rex.

—Darrere aquest caràcter de la iaia hi ha una filosofia de vida?

—La guia que segueix la iaia és que hi ha coses bàsiques en aquesta vida que s’han de saber per poder anar pel món, com ara algunes receptes o la història de Catalunya.

—A través de les receptes, sabeu si heu fet entrar a la cuina persones que no ho havien fet abans?

—Crec que estem lluny de ser un projecte que pugui optar a les subvencions habituals, pel llenguatge que fem servir, però sí que podem dir que hi ha gent que ha arribat al que fem perquè ho fem fàcil. Hem fet que la gent perdi la por a fer un guacamole. Un dels problemes dels llibres de cuina és que de vegades tiren una mica enrere perquè ho fan massa complicat.

—I amb la història de Catalunya també és possible fer-ho tan fàcil i amè?

—Penso que sí i la veritat és que ens va costar un ou. Quan el vam plantejar teníem clar que havia de divertir i passar molt ràpid, unes característiques que no sempre es troben als llibres d’història. Quan calia explicar passatges de la història que es podien fer avorrits, hi buscàvem les anècdotes distretes. Per exemple, quan expliquem els Reis Catòlics estem més estona parlant de la pudor que diuen que feia Isabel la Catòlica que no pas de la història més nua i crua. Esperem que els que han llegit la història de Catalunya de la iaia algun dia se’n comprin una altra de més seriosa.

—‘La puta història de Catalunya de la iaia’ ha estat dels llibres més venuts aquest Sant Jordi, però ha estat en la categoria de llibres infantils i juvenils.

—Va ser una mica estrany perquè el dia de Sant Jordi a les 18.00 ens van dir que era el tercer llibre mes venut de no ficció. Al cap de mitja hora ens van dir que era el segon. I després, de cop i volta, ens van dir que finalment ens havien posat a la llista d’infantil i juvenil. Ens vam quedar una mica parats perquè era una mica estrany que fos allà. Sí que és veritat que és un llibre que és molt juvenil, però és per a tots els públics.

—Per vosaltres, a qui va dirigit?

—Si això m’ho haguessin preguntat al principi, hagués dit que va dirigit a la gent jove. Però ara veiem que hi ha gent més gran del que ens pensàvem que ha entrat al joc. Diria que a les xarxes la iaia té més seguidors de quaranta en amunt que no de vint en avall.

—De la cuina a la història i d’aquí als passatemps, amb el llibre ‘Avorrir-se és de putos covards’.

—En veure que havia anat bé amb el llibre de receptes i el llibre d’història vam decidir de fer alguna cosa més amb la iaia. Vam tenir diferents idees i finalment va sortir aquest llibre de passatemps que és com un sac de moltes coses.

—Té més projectes previstos la iaia?

—Sí. Tenim ganes de fer coses grosses, amb tota la humilitat. Volem fer més llibres i, de fet, abans de final d’any en tindrem un de nou. Encara no es pot revelar del tot com serà però puc dir que el nét de la iaia es troba amb problemes amorosos i per practicar l’acte sexual i ella intenta ajudar-lo. També tenim sobre la taula la idea de portar la iaia al món audiovisual.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies