Una de les obsessions de l’estat és trencar el consens que genera el referèndum entre independentistes i comuns. Gests com els de dijous ho demostren. La fiscalia va presentar una segona querella –s’esperava des de feia dies– contra la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i contra alguns membres de la mesa. Però curiosament, i a diferència de la primera, entre ells no hi havia el nom de Joan Josep Nuet, secretari tercer de la mesa per Catalunya Sí que es Pot. No va dubtar-ne i la seva reacció ha estat aplaudida per tota la base independentista. Va comparèixer amb els companys de mesa querellats i va assenyalar la fiscalia: ‘Clarament és una querella política, una acció política feta a través dels tribunals.’ En aquesta entrevista, demana la unitat del sobiranisme i es reafirma en la voluntat de promoure el referèndum, però amb alguns avisos a Junts pel Sí i la CUP.

—Quina és la primera cosa que vau pensar quan vau veure que el vostre nom no constava a la querella de la fiscalia?
—Estava dinant al parlament i un company, ara no recordo si dels meus o de Junts pel Sí, em va dir: ‘T’han exclòs de la querella perquè no sabies què votaves’. La primera cosa que vaig pensar és que era totalment absurd, ja que tots, jo també, sabíem què votàvem.

La vostra posició sobre la querella, que vau expressar en la conferència de premsa de dijous, és compartida dins del grup de CSQP?
—Sí, sí. Tenim el mateix punt de vista, una posició molt marcada. Des del punt de vista democràtic, farem un front comú perquè som en un parlament democràtic on s’han de poder debatre totes les idees. I sobretot, això que dic sempre: ara persegueixen l’independentisme, però si ho aconsegueixen, després perseguiran unes altres idees polítiques. Cap demòcrata no pot no sentir-se al·ludit, perquè si agafen el gust a aquesta mena d’accions contra els independentistes, després ho faran amb la resta. No podem permetre que a l’independentisme no se’l derroti políticament, que és el que volem fer els no-independentistes, i que es faci amb males arts i amb ingerències judicials.

—Però Coscubiela diu que no és una querella motivada ideològicament.
—Perquè ell fa un altre raonament. Quan nosaltres vàrem votar la tramitació de la resolució no hi havia pas la sensació, i això t’ho puc assegurar, que estàvem cometent un acte de desobediència. Després, això ha agafat unes característiques diferents.

—Si us haguessin avisat, hauríeu votat diferent?
—No sé què hauríem fet. Tu saps que quan les accions es carreguen de transcendència, les rellegeixes i les mesures. Però queda clar que, com a mesa del parlament, fem allò que creiem que hem de fer. Si ens diuen que, com a mesa del parlament, hem de fer de censors del Tribunal Constitucional, no ho acatarem. Jo no ho acceptaré. No podem convertir la mesa en un petit Tribunal Constitucional. Perquè aleshores trairíem la democràcia i el mandat democràtic que tenim, i pervertiríem el sistema entrant en una zona fosca que no sabem on ens porta.

—Rebeu suports de parlamentaris que no us hauríeu esperat mai?
—He rebut suports d’alguns diputats del PSC, podríem dir que a títol personal. Déu n’hi do els dubtes i la incomoditat que genera tota aquesta situació dins del PSC, perquè, en definitiva, han estat defensant el referèndum pactat fins fa quatre dies. Per part de Ciutadans i el PP, no, perquè crec que a ells els va la droga dura. Els agrada la criminalització del moviment independentista. Jo no m’imaginaria mai derrotar un company independentista, jo que no ho sóc, intentant posar-lo a la presó. Estic segur que en tots els extrems hi ha gent extremista, però crec que PP i Ciutadans, com a projectes polítics, tenen una intencionalitat de criminalitzar l’independentisme, i si veiessin els principals dirigents independentistes a la presó, fruirien. Això és una aberració política. I ho diu algú que no és independentista.

—Sí que m’ha semblat que entre els companys del vostre partit hi ha hagut poques mostres de suport públiques.
—Bé, ara mateix acabo de repiular un piulet magnífic del Xavier Domènech. Ahir també ho va fer en Joan Giner.

—Albano-Dante Fachin i Coscubiela també us han mostrat suport?
—Sí, sí. Jo sento ple suport de tot el grup parlamentari, que ja m’han manifestat per activa i per passiva que són al meu costat i pel que faci falta.

—Heu dit que l’objectiu de la justícia espanyola és el de dividir el sobiranisme.
—Sí. És evident que hi ha una intenció de dividir. D’aïllar una part del món sobiranista, els demòcrates que defensem el dret de decidir, i centrar-se només en els independentistes. La gran por de l’estat és que realment hi hagi un front democràtic ampli en el qual molts no-independentistes estiguin d’acord amb el referèndum. Aquest és el gran forat negre de l’estat i és el lloc que nosaltres més hem de cuidar perquè precisament fa que el front sigui molt ampli i que molta gent que no és independentista trobi en un procés democràtic unes oportunitats per millorar la seva vida. Que no té res a veure amb la identitat i la independència, sinó amb voler un model de país millor. Precisament aquesta raó, que és el motiu pel qual som en aquest procés, és la força del procés reinventat.

—Què és el procés reinventat?
—El procés de Junts pel Sí i la CUP està totalment esgotat perquè el full de ruta independentista que proposen és minoritari entre la societat catalana, des del meu punt de vista. I quan parlem d’un full de ruta democràtic, sobiranista, amb contingut social, això és majoritari. Això rellegeix el procés, el retroalimenta i el pot fer guanyador i victoriós.

—Heu posat molt d’èmfasi en el fet que els 83 diputats sobiranistes heu de deixar de fer-vos mirades de reüll. Qui les fa?
—Aquesta majoria social i política a favor del dret de decidir i que ara mateix vol fer el referèndum a Catalunya, és evident que té diferències. Només faltaria. Les tenen Junts pel Sí i la CUP internament, de manera que imagina’t. Però en aquestes diferències no hi podem gastar ni el deu, ni el vint, ni el trenta per cent de les nostres energies. Ara la nostra energia, l’hem de posar a mantenir-nos units i cuidar aquesta unitat, perquè som un front polític i social molt potent. Aquesta unitat ens farà guanyar, i la no-unitat ens farà perdre. En segon lloc, cal posar èmfasi en tot allò que ens uneix, que és moltíssim. Som en el mateix vaixell i remem en la mateixa direcció, que és la del referèndum. L’hem de preparar, cercar aliats a Espanya i Europa, i guanyar-lo. I tota aquesta tasca és ingent. Per això demano que la gent no posi l’energia en altres coses.

—A què us referiu?
—Per exemple, n’hi ha que ens posen el dit a l’ull demanant-nos si votarem sí o no. Mentre posen l’energia en això, deixen de posar-la en una cosa que ja donen per segura, que és el referèndum. I no és així. El gran combat de la sobirania és guanyar el referèndum perquè, si al final el guanyem, voldrà dir que som lliures per a decidir. I si un és lliure per decidir, decideix el que vol.

Acabeu de dir que molts us posen el dit a l’ull demanant-vos si votareu sí o no. Però m’agradaria saber si Catalunya Sí que es Pot donarà suport a un referèndum que no tingui el vistiplau de l’estat espanyol.
—Tots els demòcrates que som al Pacte Nacional pel Referèndum pactarem com el farem, quines condicions tindrà, quina pregunta tindrà i quines accions es faran per guanyar-lo. Hem de pensar-hi tots plegats, perquè aquí hi ha punts de vista contradictoris. Te’n faries creus, de les propostes contradictòries que hi ha dins de l’independentisme. Per tant, cada pas que fem ha de ser amb decisió i unitat. No podem posar el carro davant dels bous. Nosaltres no serem oposició del govern i mostrarem plena lleialtat en la realització del referèndum. Però vol dir que l’hem de definir entre tots plegats, no només Junts pel Sí i la CUP.

—Però treballareu per fer el referèndum encara que no hi hagi acord amb l’estat espanyol?
—Treballarem sempre per l’acord. Què vol dir? L’acord, ara, ha definit un referèndum. Si això té entrebancs, treballarem per un altre acord. Sempre amb unitat per a definir cada pas. I si un pas té una pedra al davant i hem de donar el tomb i cercar un altre camí, doncs discutirem per un acord sobre què vol dir un altre camí. Ara, no ho deixarem estar quan sorgeixi un problema. Cal una estratègia. Fins ara l’independentisme no ha tingut una estratègia. Era guanyar perquè ens mereixíem guanyar. Nosaltres contribuïm a una visió més àmplia del país, que eixampla el concepte de sobirania i aporta una estratègia guanyadora. Només cal veure que els nostres socis europeus estan a favor del referèndum i el partit liberal del PDECat, no.

—Dieu que no sou independentista però defenseu el referèndum. Què votaríeu en un referèndum?
—Depèn de la pregunta. Jo vull una relació fraternal amb la resta de pobles d’Espanya. Si puc votar aquesta opció, la votaré. Ara, aquesta podrà ser la pregunta? És un debat que encara no hem abordat.

—En quin moment es troba la relació entre CSQEP i l’independentisme?
—La clau de tot és que l’independentisme ha de deixar d’utilitzar una idea totalment equivocada que ens porta tots a la ruïna.

—Quina?
—Que l’independentisme s’ampliarà amb els comuns perquè els comuns es faran independentistes. Oblidem aquest mantra perquè això no passarà. Evidentment que hi ha independentistes dins dels comuns, però això no va d’independència. El procés ja va mutant i en gestionem un altre, diferent del que van inventar Junts pel Sí i la CUP. I aquest procés muta perquè s’hi suma una part de Catalunya que no hi era, i un dels agents polítics que ho ha facilitat són els comuns.

—Però l’objectiu és el mateix, poder exercir el dret de decidir.
—Sí, un procés democràtic que empoderi el poble i el doti de més sobirania per a poder viure millor. I que aquesta sobirania s’acabi expressant, des del punt de vista institucional, en els mecanismes més útils per a tenir aquesta sobirania. Alguns diuen que això només pot ser amb un estat propi. És una opció plena de raons, no la menystinc. Però n’hi ha més, perquè hem comprovat que al món hi ha estat independents que no tenen cap mena de sobirania. Nosaltres volem fer aquest debat. Perquè si aquest estat s’ha d’agenollar davant de l’Europa de l’euro, no tindrem sobirania i, per tant, no ens caldrà cap estat independent perquè viurem igual o pitjor. Catalunya és plena de matisos.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb