Joan Busquets, autor de Joies de l’arquitectura contemporània

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Atenció, perquè potser prop de casa teniu un edifici més emblemàtic del que penseu. Així ho demostra Joies de l’arquitectura contemporània, un volum de l’Enciclopèdia Catalana 00dirigit pel respectat urbanista Joan Busquets que reuneix el bo i millor de l’arquitectura catalana recent, des dels anys 30 fins a l’actualitat. Clàudia Rius parla amb Busquets sobre el llibre i els reptes actuals de l’arquitectura, per acabar tractant les noves formes d’urbanisme. 

El llibre Joies de l’arquitectura catalana contemporània no només ordena el passat recent, sinó que també busca mirar cap al futur.
Sí, l’arquitectura sempre ha tingut un lligam entre els temps. Fins i tot quan es produeix un trencament hi ha una mirada al passat, sempre es recuperen coses. Aquest és un tema rellevant del llibre, i l’altre és que quan parlem d’arquitectura normalment tendim a pensar en un sol objecte, però les verdaderes joies recents no són un edifici sinó un sector. L’arquitectura catalana fa temps que crea equipaments: desenvolupa un tros de ciutat. Per exemple, al mercat de Santa Caterina de Barcelona es refà l’espai i es construeix una obra espectacular, però alhora s’agafa un edifici de darrere que ja existia i es fa un habitatge, i un pàrquing i una plaça. Aquest és el futur de l’arquitectura.

Tot això passa després del franquisme?
Passa després de l’arribada dels ajuntaments democràtics. És aleshores quan el sector públic es converteix en un client de l’arquitectura o fins i tot en un promotor, en el sentit que la dinamitza. Cal destacar el treball de persones com Enric Miralles, justament l’arquitecte del Mercat de Santa Caterina. Era un dels arquitectes més espectaculars i més ben preparats que tenia Catalunya, però desgraciadament va morir als quaranta-cinc anys. Una persona exemplar que tenia la capacitat d’integrar espais, que és el que dic que cal valorar. Abans hi havia hagut precedents interessants, però mai com l’explosió dels anys 80 en endavant.

podeu llegir l’entrevista íntegra a Núvol, el digital de cultura

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.