27.07.2020 - 20:00
Quan divendres passat vaig veure que el primer ministre francès, Jean Castex, recomanava vivament als seus compatriotes que no vinguessin al Principat, em vaig quedar molt sorprès. Sabia –i ell també– que això faria molt mal al Principat, on els francesos són els clients de fora de l’estat espanyol més importants de la Costa Brava i de la Costa Daurada, per dir dos llocs. La reacció ha estat immediata i el cap de setmana diuen que han entrat per la Jonquera la meitat de cotxes que l’any passat per aquestes mateixes dates. Els belgues s’hi van apuntar de seguida i van fer la mateixa recomanació. I això tot just ha començat.
He revisat les xifres de l’any passat dels turistes a Catalunya i, certament, la preocupació no és en va. Els francesos –parlo de l’any 2019 sencer– van representar el 21,2% dels ciutadans de fora de l’estat espanyol que van visitar el Principat, doblant els següents, que van ser els britànics, amb el 10,3%, i gairebé triplicant els alemanys –els tercers–, que van ser un 7,4%. Deixant de banda els turistes dels EUA, aquests tres col·lectius, juntament amb els italians i els russos, van representar la meitat dels turistes de fora de l’estat espanyol que van visitar el Principat. Pel que fa a despesa, els ciutadans de l’estat francès són els qui més van gastar: un 15%, aproximadament, del total.
Per això, durant el cap de setmana no he deixat de fer-me preguntes sobre tot plegat. La situació sanitària i l’econòmica es tornen a trobar en una cruïlla difícil de resoldre. De moment, des de la compareixença de premsa de la setmana passada, sembla que la consellera Vergés –que va crear força confusió, tot sigui dit– ha deixat pas al doctor Argimon al capdavant de la lluita contra la pandèmia. I aquest matí, el president Torra s’ha adreçat als ciutadans amb una explicació que no sé si deu haver deixat el personal amb les idees gaire més clares.
‘Ens trobem davant dels deu dies més importants d’aquest estiu. Us demano un gran esforç de participació ciutadana com un deure cívic històric per a redreçar la situació. Per la salut i per la vida. Ens hi va poder evitar noves mesures i més restrictives que ningú desitja. És l’hora de dades i d’anàlisis i no de temors sense fonament.’ Són les paraules d’aquest matí del president Torra demanant solidaritat en un moment que ha definit com a crític. Però unes frases en anglès poden haver despistat una mica els qui el seguien, perquè anaven destinades als forasters i els garantia que Catalunya respon amb responsabilitat a la pandèmia. Que no deixin de venir, vaja!
Entenc perfectament tot el que diu el president sobre la prioritat de la salut dels catalans i que no es deixarà pressionar per lobbys. Entenc també perfectament els metges del CAP del Raval Nord de Barcelona que han decidit de no fer més hores extres, perquè estan extenuats. Entenc les queixes dels sanitaris d’atenció primària perquè els han passat molta més feina que no pas recursos. Entenc, així mateix, els propietaris de bars, restaurants, hotels i altres establiments, quan diuen que necessiten més clients perquè, si no, molts treballadors es quedaran sense feina. Per tant, també he d’entendre que el president s’adreci en anglès als estrangers perquè no deixin de venir. Puc entendre que –després de la conferència de premsa de la setmana passada en què s’anunciaven perills imminents i mesures restrictives a casa nostra– el primer ministre francès, Jean Castex, recomanés als seus compatriotes que no vinguessin al Principat. Puc entendre també que, havent sentit què deia l’ex-batlle de Prada, els dirigents d’altres països pensessin ‘aquest coneix bé els catalans i sap el que diu’ i s’apuntessin a la seva corda. I, si voleu, puc entendre també els valencians i els illencs, i també els andalusos i els canaris, quan diuen que això no té a veure amb ells, que tenen unes taxes menors de risc, i que cal fer corredors segurs, després de la decisió dels britànics de posar en quarantena qui hi arribi de l’estat espanyol.
I, finalment, puc entendre molta gent d’aquí que no entén res de tot el que passa. Que no entén, en definitiva, que les nostres autoritats ens demanin que no ens moguem –apel·lant a la necessària solidaritat– però que els estrangers no han de tenir cap mena de problema si vénen. Vet una gran contradicció… que a mi també se’m fa molt difícil d’entendre.
