Plensa dissenya les noves portes del Liceu homenatjant la música, Gaudí, Miró i la diversitat

Són dues obres en el marc del setanta-cinquè aniversari del Liceu

VilaWeb
Redacció Redacció
09.05.2022 - 20:42
Actualització: 09.05.2022 - 21:56

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Liceu ha encarregat a l’artista Jaume Plensa dos projectes amb motiu del seu cent setanta-cinquè aniversari. El primer, anomenat Constel·lacions és una obra d’art que són unes portes que aniran a les tres arcades de l’entrada principal, i que serà un nou element patrimonial a la Rambla.

Són tres cledes calades construïdes amb tres plafons de planxa de sis mil·límetres de gruix que inclouen lletres de diferents alfabets d’acer inoxidable. Destaca pel joc d’alfabets, que simbolitza la diversitat i la manera de ser de cada cultura. Quan les portes estiguin tancades, però sobretot quan estiguin obertes, una llum projectarà sobre el terra les ombres de les lletres. “Això són les constel·lacions. Serà molt bonic i màgic quan la gent passi per sota” ha explicat Plensa.

Plensa explica que ha creat unes portes que són homenatge a la música, però també a les reixes de Gaudí i el món de les constel·lacions mironianes, és a dir, una picada d’ull a l’obra de Miró que hi ha a tocar del Liceu.

Jaume Plensa Liceu

 

Les portes ja estan a mig fer, i l’artista i el teatre confien a poder-les instal·lar i inaugurar per l’inici de la temporada vinent, a finals de setembre, ja que és el curs en què Plensa exercirà d’artista resident del Liceu, amb altres projectes com un llibre, una exposició, una conferència i l’estrena del Macbeth de Verdi, que tindrà una posada d’escena dissenyada també per l’artista.

“Macbeth” de Verdi amb una posada d’escena dissenyada per Plensa

Plensa ha avançat que la seva proposta és molt mental, que reprodueix un món de somnis on es difumina la realitat i la imaginació. I, sobretot, un Macbeth lluny de la foscor i la brutícia recurrent en la representació de l’obra. “Hi ha un error d’aproximació a ‘Macbeth’, massa literal, quan és una de les peces més mentals de Shakespeare: va dirigida al més profund de l’ésser humà”, ha manifestat.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes