Ja ho veus, Jordi Vendrell: els ‘sociates’ encara són intocables a la ‘corpo’

Vicent Partal
27.01.2023 - 21:40
Actualització: 28.01.2023 - 11:01
VilaWeb
Ramon Barnils, Jordi Vendrell i Quim Monzó.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La censura olímpica del 1992 contra Jordi Vendrell i el programa L’orquestra, de Catalunya Ràdio, ha quedat gravada en la ment de moltíssima gent. Espanya, l’Espanya on manava de manera absoluta el PSOE, havia desencadenat una ràtzia violentíssima contra els militants independentistes que va comportar detencions arbitràries i tortures brutals contra molts d’ells. I Jordi Vendrell, en el seu programa del migdia de Catalunya Ràdio, va ser dels pocs periodistes que en va parlar [àudio]. L’ús en aquella tertúlia radiofònica de la paraula sociata, terme col·loquial i popular per a referir-se als socialistes, va ser suficient perquè el programa ja no s’emetés l’endemà i perquè Jordi Vendrell fos condemnat a l’ostracisme fins a la seua mort. En aquella època, a la corpo, terme col·loquial per a referir-se a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, hi manava Convergència, que aleshores era el soci local del PSOE en la governabilitat d’Espanya. El PSC es va enfadar i Convergència va executar.

Han passat trenta anys i la cosa es repeteix. La corpo ara ha decapitat Manel Vidal i ha estès la censura sobre el programa Zona Franca, de TV3, novament per un comentari sobre els sociates. Ara a la corpo mana Esquerra, l’actual soci local del PSOE en la governabilitat d’Espanya. No sabem encara si el PSC ni tan sols s’ha hagut d’enfadar, però siga com siga Esquerra ha executat. I per això val la pena de repassar els fils que uneixen l’episodi protagonitzat per Jordi Vendrell i el de Manel Vidal.

El primer i més obvi és el de la censura política, que ho és tant, d’obvi, que crec que no cal ni comentar-lo. De manera que em centraré en tres més que també em semblen importants.

El primer és el de la molèstia que tant aleshores com ara causen els franctiradors, aquesta gent que no s’identifica amb cap partit polític, que diu el que pensa i que, a més, és brillant quan diu el que pensa i fa reflexionar l’espectador. En aquesta mena de sistema concertat en què s’han anat convertint, per desgràcia, els mitjans al nostre país, ser “de l’altre” és vist com una cosa que pot ser incòmoda però que és acceptada i respectada. El que no suporten són aquells que no són de ningú.

L’orquestra i, abans, El lloro, el mico i el senyor de Puerto Rico, també de la mà de Jordi Vendrell i en companyia de Ramon Barnils i Quim Monzó, van ser programes que en el seu dia van salvar la salut mental de molta gent. Gent que no es trobava còmoda en el sistema rígid dominat pels partits, que la feien sentir estranya i que de sobte va poder reconèixer-se en una sèrie de veus lliurepensadores, modernes, àgils i profundes a la vegada, desacomplexades, naturals en les formes i en el fons. I Zona Franca, com explicava ahir en aquest article Josep Sala i Cullell, “repeteix els cànons del late night americà, però, per primera vegada des del fabulós Persones humanes de Miquel Calçada (i a diferència de Buenafuente), l’aferra totalment a la catalanitat contemporània. Els referents no provenen del món tancat tevetresí ni del fals cosmopolitisme que remena l’esquerra majoritària, sinó que beu dels espais que s’han construït al marge de l’oficialitat”.

El segon fil que lliga L’orquestra i Zona Franca és la tàctica de focalitzar la indignació en un detall, precisament per a tapar la consistència de la crítica. La paraula sociates en un cas, el gràfic presentat en pantalla en l’altre. Perquè la cosa important no era la paraula sociates ni és el gràfic, sinó tot allò que venia abans i després. La denúncia de la pràctica de la tortura, en el cas del programa radiofònic de fa tres dècades; la denúncia que el PSC, amb la seua proposta de “totxos, avions, casinos i majorettes“, és més de dretes que “un paraigua negre”, en el programa televisiu d’ara. Al debat de fons, els socialistes no volen entrar-hi mai. No els convé.

I el tercer fil, òbviament, és que tot plegat és la visualització més poderosa possible de la submissió de la classe política catalana al PSOE com a amo. Aleshores amo de Convergència i ara amo d’Esquerra. Una cosa simple d’explicar: quan algú considera la gestió de l’autonomia constitucionalment espanyola com la seua única aspiració, com el seu horitzó, inevitablement apareix la necessitat de ser el referent local de qui mane a Madrid, perquè allà és on hi ha el poder real. I com que el sistema és injust en la seua pròpia base, trampós, el qui mana a Madrid és sempre infinitament més important que el qui mana a Barcelona i s’acaba imposant. Trist regionalisme de pandereta, més o menys disfressat amb paraules com nacionalisme o, fins i tot, independentisme, però regionalisme del més ranci i inútil, en definitiva. Sense futur.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ramon Vendrell
Ramon Vendrell
27.01.2023  ·  22:01

Totalment d’acord amb Vicent, regiónalisme de pandereta.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
27.01.2023  ·  22:14

En el camí hem ensopegat amb aquesta colla de polítics mediocres i desarrelats.
Desempalleguem-nos-en abans que no s’hagin venut tot el país, i seguim!

Ramon Marquillas
Ramon Marquillas
27.01.2023  ·  22:21

Magnífic article Vicent, durant molts anys contertulià passiu de l’orquestra, vaig estar anys i panys sense escoltar Catalunya Ràdio. Després va tornar a venir el tripartit que la va desgraciar , la liquidació d’en Jordi Bastés , els Oscar de la Competència i el Clapés del versió. Més anys sense escoltar Catalunya Ràdio i crec que mai més tornarà a ser el que era. Una finestra que ara està tancada. El que mai podia suposar és el paperot d’esquerra.. En fi res a fer , res a dir.

Llorenç Carreras
Llorenç Carreras
27.01.2023  ·  22:24

Molt interessant, això de la no adscripció a cap partit. Vol dir que no estàs cobert per cap capelleta, que no deus obediència a ningú. Que estàs desprotegit. Quan he vist el PSC al capdamunt de l’esvàstica he al·lucinat. Ha estat com un cop de puny, un alè d’aire fresc, un dard llançat al mig de la diana… Ah! I quin mal que els deu haver fet! Sí, es veu que l’humor fa molt de mal. I ho tenen tan avinent, això de la cultura de la cancel·lació. Tenen la pell tan prima. I els d’ERC, com ens tenen acostumats aquests darrers anys, sempre tant submisos.

Josep Usó
Josep Usó
27.01.2023  ·  22:29

Sempre els fa por aquell que pensa i fa pensar. Els fa veure’s tal com són. Uns paràsits.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
27.01.2023  ·  22:34

Quan sorgirà una nova manera de fer política , fent front a la colla de rancis espanyols que porten tota la vida fotent-nos ben fotuts?

Ferran Chopo
Ferran Chopo
27.01.2023  ·  22:38

Sr. Partal, moltes gràcies per els seus articles d,opinió. El final d,avui és molt contundent: SENSE FUTUR. Salut

Joan Fargas
Joan Fargas
27.01.2023  ·  22:39

Molt interessant i molt Important l’escrit d’en Partal, en uns moments tant desgraciats en la vida catalana. Totalment d’acord en els comentaris. Diu “no tenim futur” amb aquesta gent no, per tant, hem d’agafar un altre camí i una altra gent.

JAUME GUIU
JAUME GUIU
27.01.2023  ·  22:48

Es pot ser tant miserable de pixar-se sobre tot el que es i representa la terra que et va veure néixer? doncs si, i tant, només t’has de posar en nòmina ” sociata” i llestos. Però, quin mal hem fet? per tenir que aguantar aquests energúmens, que deixen a Don Vito Corleone com si fos de les filles de Sant Vicenç de Paul.

Jaume Riu
Jaume Riu
27.01.2023  ·  22:48

PERQUÈ EL PSOE ÉS AIXÍ
1. És ben conegut que el partit PSOE es va fundar clandestinament a la taverna Casa Labra del carrer de Tetuán de Madrid el 2 de maig de 1879 al voltant d’un nucli d’intel·lectuals i obrers, fonamentalment tipògrafs, encapçalats per Pablo Iglesias, i va ser el segon partit socialista i obrer que es fundà en el món, després tan sols del partit socialdemòcrata alemany SPD. 

2. Però en vistes a assegurar la continuïtat del règim, cap el 1974, Franco va seduir el jove advocat andalús Felipe González amb un pla llaminer per ocupar un futur govern, i fins i tot el va protegir amb la policia del règim quan el va enviar a París entre l’11 i el 13 d’octubre de 1974 per participar en el tretzè Congrés socialista de Suresnes, on González hi va trobar un François Mitterrand i un Willy Brand que, per força, coneixien les intencions de Franco de posar socialistes en el govern de la successió, i també les veien amb bons ulls. 

3. En el Congrés de Suresnes, es va provocar una ruptura que va escindir el partit en dos: el PSOE-històric que volia actuar des de l’exterior per fugir de la intervenció del règim franquista i el PSOE Renovat, que tindrà una direcció col·legiada a l’interior amb Nicolás Redondo, Pablo Castellano i Felipe González, entre altres. Aquest era l’escenari que convenia als pares de la transició a la democràcia (sic), que volien assegurar el control de les estructures econòmiques i jurídiques per conservar el model social i els privilegis del franquisme. 

4. El franquisme va consumar la compra definitiva del PSOE amb la legalització del partit el febrer de 1977 i el retorn de milers d’exiliats, tot això a canvi de blanquejar la transició a la democràcia (sic) i, naturalment, a canvi d’apuntalar la monarquia que havia volgut instaurar -que no pas restaurar-, el propi dictador. La clau del llegat de Franco és doncs, el Partit Socialista Obrer Espanyol. 

Vicent Partal en editorials anteriors ens feia adonar que des d’un punt de vista comercial, la paraula socialista fa vendre bé el producte quan apareix en el nom d’un partit que fa cent anys era marxista, desprès franquista i ara és monàrquic perquè apuntala al rei. Amb aquest ús de la paraula socialista, ha enredat a tothom, des de la maçoneria fins als republicans passant per tot el ventall d’ideologies tradicionals de dretes i d’esquerres, i totes les contradiccions acumulades (GAL, No a a OTAN, retallada de l’Estatut, 155…) expliquen perquè el PSOE és així.

Josep Navarro
Josep Navarro
27.01.2023  ·  22:50

Estan fent igual que als canals valencians. Buidar-los des de dins. Ara només parlen que de la paella i les falles. Parlar de Catalunya ni pensar-ho. El president Puigdemont ni existeix.

Jaume Caralt
Jaume Caralt
27.01.2023  ·  22:50

Els “sociatas” ho embruten tot. Falsos, hipòcrites, venuts a Ñ. On son irrellenants ? … a la Cayalunya catalana, a fora de l’àrea metropolitana. D’aquí és d’on te que venir l’alliberament. La “metròpoli està perduda”.

Victor Serra
Victor Serra
27.01.2023  ·  23:20

Quins records, l’extraordinari programa que era l’Orquetra. Jo n’era oient asidu, i recordo quan se’l van carregar. He escoltat aquest programa avui i sembla acabat de fer. Quina diferència amb la majoria de tertulians adotzenats d’avui dia. Et felicito per aquest editorial, molt necessari perquè la regressió és molt evident i pot anar a pitjor, sobretot si els sociates acaben ocupant Ajuntament i Generalitat.

enric arquimbau
enric arquimbau
27.01.2023  ·  23:32

L’encertes, admirat Vicent, quan situes el moll de l’os de la cacicada, en el centre de l’espectre mental del PSC: La impossibilitat de considerar la nació, Catalunya, com un ens per si mateix. El PSEC – Partit socialista espanyol de Catalunya, no es consent a ell mateix, ni concep la nació, fora del colon. Renega, ja intel·lectualment, de la llibertat del que se suposava és el seu país.

Pauli Morer
Pauli Morer
27.01.2023  ·  23:33

Totalment d’acord, només afegiria que TV3 es una simple menjadora, ja fa anys, molts, que va deixar de servir pel que s’havia creat.

M. Àngels Fontàs
M. Àngels Fontàs
27.01.2023  ·  23:35

Aquí es fa efectiva la frase feta de “en cada bugada perdem un llençol”. està vist que el sociates son intocables. Ah però al Molt Honorable President Carles Puigdemont si que se li pot posar la cançó”rata immunda” i no passa absolutament res, fins al cap de molts dies i suposo que per pressió als mitjans , destitueixen als tècnics .Crec que no fa falta cap mes comentari

Jordi Isern
Jordi Isern
27.01.2023  ·  23:36

Banalitzar el nazisme, com ha fet el Manel Vidal, és inadmissible. Si hagués tret l’esvàstica parlant dels líders independentistes també t’hauria semblat bé? Tenim molts motius per criticar el PSC, però almenys jo mai cauré tan baix com el Vidal. I em sap greu Partal, que el justifiquis. Sobretot pensant en les víctimes de l’holocaust.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
27.01.2023  ·  23:38

Els independentistes hem de fer allo que no suporten;no ser de ningu.Oblidem els partits politics,perque arrenglerar-te a favor d’un o altre,fa que siguis d’algú.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
27.01.2023  ·  23:41

Física relativista aplicada. A Catalunya , el temps passa d’una altra manera: passat, present i fotut

xavier solaní
xavier solaní
27.01.2023  ·  23:45

No va dir pas que el dtor de TÑ3 és subnormal , que no ho sap perquè els que l’envolten són uns grans subnormals, i ho podia haver dit tranquilament. Diria que hi ha moltes sentències que diuen que insultar al cap és saludable. Els que fan terrorisme mefiàtic s’insulten sols.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
28.01.2023  ·  00:05

M’agrada l’expressió de “franctirador” pee designar el lliure pensador que no pertany a cap grup, que no esta adscrit a cap partit, que camina només d’acord amb el seu criteri i pensament. Voldria afegir que aquest franctirador no només és incòmode en la politica, sinó també en altres àmbits com, pee exemple, en el món acadèmic

Albert Ventura
Albert Ventura
28.01.2023  ·  00:11

Jordi Isern, tu vius a la Lluna o no has sentit ni vist mai titllar de nazis els independentistes?.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
28.01.2023  ·  00:31

Quins gran record en tinc del programa l’Orquestra. L’escoltava sempre. I l’últim dia van ser molt crítics amb tot el que passava amb l’operació Garzon. Recordo que hi participava també en Modest Prats. El vaig trobar molt a faltar després.
M’ha agradat molt el recordatori de Jaume Riu sobre el Congrés de Suresnes. Allà el PSOE va canviar i es va gestar una gran traïció.
Personalment no m’agrada que banalitzin el nazisme. Ara bé, no és motiu per fer fora un col·laborador. PSOE i nazisme tenen una idea imperialista. El nazisme arriba a un extrem que el PSOE, no arribarà mai. Però als independentistes ens han dit nazis normalment i no ha passat res.
Vicent, m’ha agradat l’editorial perquè contextualitzes el problema. Tens raó.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
28.01.2023  ·  00:47

Tres BRAVOS!!! Fantàstica descripció-comparació de la situació de fa trenta anys amb la d’ara. Tanmateix la d’ara té un agravant que encara la fa més condemnable: que és el mateix que abans però que passa ara! En ple segle XXI, i després de tot el que ha “plogut”, i després de un cicle revolucionari que culminà el 2017. I si abans era lamentable i inacceptable, ara, a més, és patetic i ridícul, i sobretot molt més inutil i ineficaç, perquè tot aquesta politiqueta no serveix ni servirà de res. I encara hi ha un altre agravant: Conergència no enganyava i Esquerra sí. Convergència mai es confessava independentista, i ara Esquerra en fa la seva (falsa) bandera electoral.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
28.01.2023  ·  01:53

Molt instructiva la explicació de Jaume Riu. Molt documentada i ben explicada. Un des-enmascarament en tota regla. Bravo !
En aquesta línia, els d’ER són aprenents del PSOE, no de CiU.

El sr. Jordi Isern diu que no es pot banalitzar el nazisme, tot defensant el PSOE, quan els del PSOE i la resta de la banda del 155 ho fan dia sí i día també conta els independentistes.

Té raó en no banalitzar el nazisme, però a aquestes alçades ja s’ha banalitzant tant per tanta gent, que sembla que qui no ho fa està demodé. A més, no es poden agafar les coses pels pels d’aquesta manera i menys quan es fa humor, perquè l’humor per ser com és se li permeten moltes més coses que dites seriosament no es suportarien.

Totes aquestes coses que es fan contra l’humor i la llibertat d’expressió em semblen castradores. Com allò que li va passar al Rubianes per dir a la tele allò d’Espanya. O al Pablo Hasél i al Valtònic per dir veritats en les seves cançons.

Però segons qui ho diu i contra qui ho diu, no passa res. Per exemple aquella cançoneta de rata immunda..etc que es va posar mentre sortia en pantalla el Puigdemont. I va passar a TV3. Ningú va dimitir ni es va liquidar el programa.

Però ja veiem fins a quin punt s’humilien els d’ER. I com deia ahir el Partal, el President com a persona es pot humiliar tant com vulgui i amb qui vulgui, però mai com a institució, perquè ens humilia a tots.
I a això no hi té cap dret.

ER va sumant i sumant greuges contra Catalunya. No para. No recordo un president de Catalunya tant nefast. Superant de molt el Montilla.
Si no el traiem aviat ho ensorrarà tot.

Núria Castells
Núria Castells
28.01.2023  ·  04:17

Enhorabona un dia més, Vicent, per un editorial imprescindible.
Com que molts comentaris també hi han afegit reflexions interessants, només diré que, havent-me escoltat atentament tot el programa de ràdio de Jordi Vendrell, se m’ha encongit el cor. No hi ha, actualment, cap mitjà capaç de fer una tertúlia semblant!
Fins aquí hem caigut.
A poc a poc els mandamassos “nostres” -que són iguals que els de la Meseta o que els obeeixen servilment- han segrestat la llibertat, com als vells temps. Només cal veure i escoltar les tertúlies farcides d’indocumentats, apessebrats i poca-soltes. Un circ. Es tracta d’aborregar i/o adoctrinar.

I, sí: al 1992 els censors volien passar per demòcrates; i ara, per demòcrates i independentistes…
No queda més camí que el de sempre: desemmascarar-los.
De cap manera són la gent que necessitem per bastir un bon país!

Gràcies, VilaWeb. Sou imprescindibles.
Cada dia més.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
28.01.2023  ·  05:39

No és que el sociates siguin intocables, són els dirigents. Apliquen un 155 descarat i al seu benefici. I els mercenaris d´ERC ? A creure i a callar, com arreu.

Salvador Molins
Salvador Molins
28.01.2023  ·  05:41

Teniu raó així és el PSOE i ara tristament també Esquerra Republicana.

Fa 23 anys, Xavier Mitjà, actualment ja traspassat, ens ho explicava desesperat, a Francesc Guilera i a mi, ens explicava la perversió d’aquest PSOE i del submís PSC. Si ara veiés el que està fent ER es tornaria morir.

Bandegem l’autonomisme i continuem el nostre camí:

Parlament pel 27 de gener de l’any 2023:

Avui i aquí recordem, reafirmem i ens empoderem en el Mandat del 1r d’octubre i la DUI del 27 d’octubre de 2017.

Un cop fet i guanyat el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, legítim, legal i vinculant, tocava declarar la Independència a les 48 hores, així s’havia determinat.

Set dies després teníem la immensa decepció de veure la nostra Independència proclamada però deixada en suspens.

Algú ha escrit que la Independència no la podia declarar el President del Govern, que havia convocat el Referèndum, sinó que ho havia de fer el Parlament, dipositari de la voluntat del Poble, i ho comprenguem o no així es va fer seguint la pauta establerta a Kossovo, el 27 d’Octubre de 2017.

Els diputats catalans van votar la Declaració Unilateral d’independència i va guanyar aquesta DUI per majoria absoluta, 4 diputats més dels 68 imprescindibles. La molt Honorable Presidenta del Parlament en funcions, Carme Forcadell, va proclamar el resultat d’aquella votació guanyadora.

El President Puigdemont i el seu govern no es van veure amb cor de fer-la efectiva en aquell mateix moment. Les causes no les sabem del tot i no és la primera Independència que es fa esperar.

On som ara mateix, cinc anys després?

Nosaltres, els catalans tots, i especialment vosaltres que sou ací, vam votar amb coneixement de causa el Primer d’Octubre de 2017 i per això mateix cal que ens empoderem i tinguem clar el Mandat que vam donar-nos com a Poble.

Recordem i tinguem present el camí que ja hem fet fins ara, malgrat les dificultats, i hem de donar valor a tots els passos d’aquest camí, no hi renunciem, no abandonem, no ens rendim, la llibertat i la Independència de la nostra Nació sencera la farem dia a dia i moment a moment.

Nosaltres som el Poble Català i la nostra llibertat serà la plena sobirania, per això avui som aquí, per això en gran manera venim, respirem i vivim cada dia.

Fa pocs dies, aquí Berga mateix, en un dels actes organitzats, Anna Arquè ens deia “apodereu-vos, no em parleu ni parleu de l’autonomia esclava”, i també, Josep Costa de les Illes, concretament d’Eivissa, ens deia “vosaltres sou els militants i activistes que heu d’estar apunt i heu de preparar i madurar aquest nostre Poble, per a la necessària, propera i urgent nova envestida, de cara a implementar la nostra plena independència.

No reneguem del que ja hem fet, millorem-ho! Completem la nostra Dui !

La Independència no és fàcil, ningú ens la regalarà, fem-nos durs, forts, persistents, coordinats.

Quatre tasques reclamen la nostra atenció, al dia d’avui:

La primera, censar-nos al Consell de la República.

La segona, participar en el Debat Constituent.

La tercera, preparar-nos per a la Conferència Nacional Independentista proposada per l’ANC per aquest 2023.

I la quarta, restar amatents a totes les convocatòries i mobilitzacions que s’organitzin per a encarar-nos davant l’invasor i davant els colonitzadors. Accions de defensa o accions propositives.

Per a tot això ens cal una gran dosi de determinació, coordinació, organització, reconeixement i esperit de col·laboració.

Tal com ho expressa el Consell de la República: “fem tot el possible per acabar entre tots el que vam començar”

Edifiquem la República Catalana Independent.

Visquem el català, visquem la Nació sencera, visquem la Independència.

No ens rendim. Perssistim!

Visca Catalunya Lliure!

Marta Cánovas
Marta Cánovas
28.01.2023  ·  05:54

Molt d’acord amb els comentaris, excepte un. Són un element més del suport i estímul que rebem de Vilaweb.
Vicent, va ser als programes de l’Orquestra, el mínim esforç i altres noms que va tenir el programa de Jordi Vendrell, …que et vaig sentir per primer cop, eres un dels invitats regulars del programa, a més daltres citats, també Muriel Casals, Rosa Massgué, Ferran Torrent… Quin goig d’escoltar de dilluns a divendres de 3 a 4. Era una manera d’ajudar a desvetllar-nos, crítica intel·ligènt, humor i sobretot informació.
Quanta negror arrosseguem.
Gràcies Vilaweb ens manteniu desperts.

JOSEP ANTONI HERMOSILLA
JOSEP ANTONI HERMOSILLA
28.01.2023  ·  05:59

Gràcies Vicent, és molt trist però els mitjans ens enreden i ens porten per on volen, ja no es pot veure ni la tv3. Sort que us tenim a vosaltres. Gràcies.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
28.01.2023  ·  06:13

Només queda una pregunta: per a què necessitem la CCMA?

Matilde Font
Matilde Font
28.01.2023  ·  06:37

Vicent, un anàlisi excel·lent.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
28.01.2023  ·  06:45

Excel·lent i molt didàctic editorial Sr. Partal. Salut.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
28.01.2023  ·  07:23

EL GAL si no es nazisme que era? Tir al cal i cal viva es la gran obra del Felipe Gonzalez, el Serra i els Maragall. I ara l’Ernest, a ERC, quins miserables. De Franquista al PSC.GAL, i a morir dins erc. Junqueras, saps el que fas? Pobre ERC.TV3, en mans de dictadors a les ordres del junqueras.sol

Carme Garcia
Carme Garcia
28.01.2023  ·  07:41

Porta mals records , escoltar les paraules de Sigfrid Gras, amenaçant els conductors del programa , induint el que poden i no poden dir.
Com hem arribat a aquesta involució.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
28.01.2023  ·  07:45

Gràcies Vicent. Anàlisis molt encertades dels subscriptors. Un pèl desconcertant el d’en Jordi Isern.
Fins quan podrem aguantar tanta vergonya i males arts.?
La pregunta queda en “el vent”.
Bon dia i bona hora.☮️

Pere Roca
Pere Roca
28.01.2023  ·  08:12

llistes obertes please

Adrià Arboix
Adrià Arboix
28.01.2023  ·  08:35

Molt trist tot plegat. Tinguem memòria

Joan Benet
Joan Benet
28.01.2023  ·  09:48

Llistes obertes o seguirem governats pels més mediocres i ressentits…
No entenc com hi ha encara qui els vota

Amador COSTA
Amador COSTA
28.01.2023  ·  09:51

ERC havia de fer la independència i el que acabat fent és censura política i una carretera

teresa labourdette
teresa labourdette
28.01.2023  ·  09:56

Gràcies Vicent per l’editorial i també per penjar aquest àudio. Quin goig sentir el nivell d’aquesta tertúlia i alhora constatar la vigència del que s’hi diu. Han passat més de trenta anys, la democràcia és moribunda, ofegada pels partits, els jutges, el deep state i nosaltres que no hem sabut vigilar-la i ens hem limitat a anar votar quan tocava i punt. Ara convenen aires nous.

Joan Begue
Joan Begue
28.01.2023  ·  10:04

Subscric totalment la frase del director
El que el Sistema no suporta es que no pertanyis a cap color.
Que els va atemorir més l’1 d’octubre.
Era el Poble sense eslògan ni color ni carnet de cap club.
Aquest és el problema.
Si no ets del Sistema estàs en contra.

Amir Bhular
Amir Bhular
28.01.2023  ·  10:08

Els sociates eren els representants democràtics a l’exili contra els feixistes que havien guanyat amb el cop d’estat a la República.
Tot va canviar després de Franco. Els van deixar manar a canvi de seguir les ordres dels de sempre. Ara són els portant veus de l’Ibex, i de passada intermediaris amb ERC. I Esquerra s’ha convertit en el col·laboracionista necessari per entregar a Puigdemont ,imitant als col·laboracionistes francesos de Pétain, que van entregar a Companys…

Mercè Duran
Mercè Duran
28.01.2023  ·  10:13

Va bé fer memòria.
No a la censura

Antoni Morros
Antoni Morros
28.01.2023  ·  10:21

Bravo. Bravissimo. Bravo!!! Ah, ERC està fent, en tot, el que ha fet sempre: vooler (¿?) i doldre!

Carles Serra
Carles Serra
28.01.2023  ·  11:02

Gràcies Sr. Albert Ventura 00:01 pel seu comentar-hi; aquesta gentusa del PSO€ a la colònia catalana no serien res si no rebessin el recolzament dels partits ER i JxC com és el cas de la Diputació.
Com el seu dia ER fa fer el famós i recordad nefast tripartit ER+PSO€+IcV.= Un president franquista i vividor que ha resultat aquest Montilla; estic convençut de veure un pròxim tripartit, amb un president franquista com aquest Illa.
Per la resta apreciat Vicent que vols que et digui sobre el PSO€, va muntar un grup d’assassints com el GAL, va fotre calç viva a uns pobres nois que lluitaven per ser lliures d’aquesta espaÑa, pactà amb VOX i PP com el cas del 155.
Però el gran drama és que malgrat aquesta realitat els de la secta d’ER no tenen cap problema en pactar i APALANCAR tanta traïció i mentida.
Però debant d’aquest FETS que arrastra gent a la ruïna i a la depressió, cap paraula malsonant, que no s’ho mereixen i són molt bones persones ep!!! i d’esquerres

Ricard Portabella
Ricard Portabella
28.01.2023  ·  11:06

El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico.

Joan Sabater
Joan Sabater
28.01.2023  ·  11:26

Una de les coses que els hi agraeixo a l’equip de Zona Franca és l’agilitat per el desemmascarament del PSC/PSOE i el seu sicari ERC, quant a les estratègies inquisitorials de la vella Ñ carpetovetònica; si es fa conya amb Cs val té una passada, però compte al PSC/PSOE ni tocar-lo, més enllà de les bromes, pactades amb l’ús, del Polònia.
El Titanic catalanista s’enfonsa i els partits independentistes mimen els fabricants d’icebergs. Aquesta TV3, més d’ells que nostra, venia avisant amb les censures d’intel·lectuals i periodistes crítics com Ramón Cotarelo, Pilar Carracelas, Santiago Espot, Dante Fachin, Xavier Diaz, i fins i tot gosaria insinuar que amb vostè mateix amic Partal. Estem en període electoral i comencen a rodar caps, avís a navegants, el govern a l’ombra ensenya les camuflades urpes nacionalistes. Però què més voleu, ja teniu quatre pel·lícules subtitulades en català a Netflix, què serà el següent, humor intel·ligent, crític, acid i transversal a altes hores de la matinada?.

Marià Puig
Marià Puig
28.01.2023  ·  11:27

D’obligada lectura l’article del Sr. Partal si voleu enriquir la vostra ment. També us aconsello, llegir el comentari d’en Jaume Riu, ja que és part de la Història.

Joan Benavent
Joan Benavent
28.01.2023  ·  11:38

Entre, o bé prendre’s una til·la i retirar-se a l’hortet, o bé continuar en actiu al món de la política remunerada, han triat la segona opció. La por que li tenen a l’amo els manté ben lligats de mans i els impedeix fer política que tingui sentit i l’entenguin tots els qui hi estiguin interessats. Intenten fer veure que la fan, però el seu servilisme és tan escandalós que són ells, republicans i independentistes de tota la vida, els primers en tallar-li el coll a aquell que s’atreveixi a fer qualsevol crítica que no agradi o pugui arribar a ofendre la sensibilitat dels garants de la corona. Li tenen tanta por al fuet de l’amo, que de res no els serveix fer-nos creure el contrari amb un sac de mentides que pretenen fer passar per raons. Són uns farsants que viuen a dins la presó d’un rei. Per cert, Alà també marca un límit a la llibertat d’expressió o som tots Charlie Hebdo? En què quedem?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
28.01.2023  ·  12:26

“Trist regionalisme més o menys disfressat amb paraules com nacionalisme o, fins i tot, independentisme, però regionalisme del més ranci i inútil, en definitiva. Sense futur”

En efecte: Catalunya no té cap futur com nació independent.
Amb aquests polítics només té futur dins d’Espanya com regió espanyola i estúpidament colonitzada pels mateixos independentistes.

Marià Armengol
Marià Armengol
28.01.2023  ·  12:28

De censura parlem… Ben trobat!
Donat que, de vegades, les paraules i adjectius que, fins ahir, havía utilitzat per qualificar al nostre Molt Excel.lentíssim i Honorabilissim President, podìen haver ser considerades, si no inexactes, si ‘malsonants’, amb la possibilitat de ferir sensibilitats, i entomant, jo també, la crítica merescuda per la meva manca de ‘polidesa’ i pel meus comentaris, que, de vegades crítics amb el que considerava de Vilaweb un biaix massa ‘oficialista’, massa transigent en alguns temes (només ERA una opinió ), després de llegir la PS2 d’ahir, considero que potser millor iniciar un període indefinit de ‘dits caiguts’. En definitiva els meus comentaris de merda (puc dir-ho, això?…) tampoc no van gaire enllà.
Salut!
!!*!!

Joan Royo
Joan Royo
28.01.2023  ·  12:29

Molt bon editorial. No sabia res d’aquest programa, veig que es fa a la mala hora, a partir d’ara el veuré a la Carta. Totalment d’acord, ERC no pot caure més al fons de la misèria intel.lectual i política.

Francesc Ermi
Francesc Ermi
28.01.2023  ·  12:34

Massa ingressos familiars depenen dels aparells dels partits i, per tant, cal no còrrer riscos ni permetre que quatre “outsiders” els desmuntin el Xiringuito

Salvador Aregall
Salvador Aregall
28.01.2023  ·  12:35

No entraré a discutir la censura de la Corpo en el cas del “Zona Franca”, la reflexió que jo faria és si tot està permès quan es tracta de l’humor, si no hi ha d’haver línies vermelles, perquè si no n’hi ha doncs ja està, ja hem acabat i no cal discutir. Però ni no estem d’acord en fer broma feridora de les minories com els gitanos, els homosexuals, les dones, etc, ja és una altre cosa. Si no estem d’acord en banalitzar el feixisme, ja és una altre cosa. Quan el polític -o qui sigui- de torn diu, de manera irrefrenable, que els independentistes som supremacistes, delinqüents i nazis a mi em fa mal i si això passa en un mitjà de comunicació com una televisió pública em sembla un delicte. Sempre he pensat que el PSC/PSOE és com un càncer per Catalunya, no cal que ho il·lustri perquè tots ho sabeu, ara em ve a la memòria aquella votació al Parlament Europeu del 25 d’octubre de 2011 en que Raimon Obiols no donà suport a la proposta de Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, que volien que s’aprofités l’ingrés de Croàcia a la UE el 2013 i la incorporació del croat a les llengües oficials per afegir-hi també el català, perquè “no toca”. Dit tot això que he dit, sincerament, col·locar el PSC dintre de la creu gamada com va fer Manel Vidal, em sembla molt fora de lloc, insult molt exagerat i és banalitzar el nazisme. Estic d’acord en el fons de l’Editorial d’avui però el gag de Zona Franca no es pot comparar, ni de lluny, amb el programa de l’estimat Jordi Vendrell.

JOAQUIM CARDONA
JOAQUIM CARDONA
28.01.2023  ·  13:22

El 17 d’agost de 2017 es va produir l’atemptat a la Rambla amb moltes víctimes directes i inidirectes de moltes nacionalitats.
El 18 d’agost de 2028 es va produir l’atemptat de Cambrils i els terroristes van ser abatuts pels Mossos d’Esquadra.
El 21 d’agost de 2017 van ser abatut l’últim terrorista pels Mossos d’Esquadra després de montar dispositius de buscar i cerca.
Mandataris estrangers van arribar a Barcelona i van ser rebuts pel President de la Generalitat.
Por per part dels estaments espanyols: Catalunya demostrava que podia cumplir autònomament de l’Estat com promisos de defensa i seguretat a nivell global.
Si s’hagués declarat la independència no hi ha podria haver oposició per les cancelleries europees.
A l’1 d’octubre els cossos i forces de seguretat espanyols van deixar d’actuar amb violència sobre manifestants pacífics i passius perquè les imatges que es van veure en directe a tot el món (no sé si es van veure a les cadenes estatals espanyoles) va fer posar les mans al cap a les cancelleries occidentals.
No es van aturar perquè no hi va haver cap defensa activa que es hi ho impedís. En alguns llocs hi van trobar dificultats per part d’algun funcionari públic però no impediment.
És evident que ni aleshores ni cap altre dia fins avui el Govern de la Generalitat pot garantir la serguretat dels seus propis ciutadans. No tenia ni té assegurada la leialtat dels funcionaris públics ni pot assegurar als qui s’hi mantinguin, impunitat. L’Estat espanyol si. Per a les cancelleries europees el Reino de España és un aliat més fiable en termes de manteniment de l’ordre i seguretat. No donaran suport a res que provoqui desestabilització política dins la UE.
Dit això estic d’acord amb el Jordi Isern: és una banalització que des de principis i valors democràtics republicans no es pot acceptar. El franquisme no solament era enemic de les dictadures d’esquerra comunistes o anarquistes, tambe ho era de les democràcies (sota el terme de maçons).
L’expressió pública d’aquest símbol a Alemanya és delicte. Ho hauría de ser també en una Catalunya independent. Tota expressió de règim totalitari hauría de ser prohibit perquè atemptaria contra una República Catalana democràtica.
En tot cas, entenc que tants anys de domini d’un pensament autoritari, aquest ens el trobem ens qui volem defensar espais democràtics propis pel nostre país. Ens cal reflexio.
Per altra banda qualsevol periodista no se li acudiria anar contra la línia editorial del seu diari perquè seria fulminat. El sr Vidal ara serà famós, però conegut per l’anecdota i no per les obsevacions agudes sobre la realitat política que feia. S’ha passat de frenada.
Ho podía haver fet amb intel·ligència irònica o sarcàstica, però ho va fer de forma explícita i efectista. I ell també tenia el cul llogat. TV3 té controls de línia editorial, jurídics mercantils, adminstratius i polítics i el seu finançament també és comercial: TV3 també té el cul llogat.
Va ofendre, també a treballadors de la CCMA que són militants o simpatitzants socialistes?
Si és així, potser també és una qüestió d’ordre públic intern del personal de la Corporació.
No em puc posicionar amb justícia, desconec moltes coses i no és or tot el què lluu.
I, sí, és una pèrdua valuosa per una acció desafortunada.

JOSEP ROQUÉ
JOSEP ROQUÉ
28.01.2023  ·  13:36

D’acord amb el fons de l’artícle, però no em sembla bé que s’amagui al lector la creu gammada amb la paraula gràfic…

Joan Simon
Joan Simon
28.01.2023  ·  14:38

Paper trist, galdós i desolador el d’ERC. Potser s’haurien d’estalviar les paraules “república, autodeterminació” ja no se’ls creu ningú, el mot independència fa temps que la van esborrar del seu lèxic. Són uns fidels servidors i col·laboradors de l’estat espanyols. Han apostat per la desmobilització i espero i desitjo el seu fracàs absolut. Vergonya!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
28.01.2023  ·  14:48

Un gag de molt baixa qualitat intel·lectual. Una mena de “panem i circenses” per una societat en decadència.

Berta Carulla
Berta Carulla
28.01.2023  ·  14:58

Més abominables encara que els rancis espanyols, són els catalans que troben sempre aquells, disposats a col.laborar, a fer-se els bones persones, a estimar-los molt i afavorir-los per sobre de la gent del país, que veiem amb estupor la callositat que tenen per consciència, el fòssil podrit per identitat, i la claveguera pudenta per estómac, mentre ens extingim lentament entre una estació i una altra d’un servei de Rodalies qualsevol.

El pitjor de tot és que per més fortes i greus que siguin les paraules que facis servir per a definir-los, ells no se senten mai al.ludits, abans es queixarà un espanyolista que aquests espantalls amb xòfer i servei. Però també n’hi ha de pobres, que simplement van al costat de l’amo perquè és qui mana; fins a on ells imaginen, qui ha manat sempre. Pobres, dues vegades són, però no per això menys culpables.

A tots aquests rics i pobres col.laboradors dels botxins que ens ofeguen de fa segles no s’ha de callar, sinó que cal dir-los que si tinguessin dignitat no els caldria arrossegar-se com cucs. I que s’ho trobaran, perquè tothom qui s’arrossega tard o d’hora acaba xafat, vivint els últims dies a la sola d’una bota feixista.

Joan Ramon Ricart
Joan Ramon Ricart
28.01.2023  ·  15:07

i com pot ser os podeu extranyar!!!.
Ni pel històric ni el passat més recenyt..si sempre fan igual.
els nous sociates despullen el català dels vells.
a casa dels republicans el nous treuen la consistència dels valerosos vells d’esquerra republicana, i fins al punt de retirar en el nom la república.
I anem seguint a mes en el futur amb aquetos caps.
PD. volia dir “capos”

Àlvar Manresa
Àlvar Manresa
28.01.2023  ·  16:36

Felicitats Vicent, l’història es el millor jutge que posa a cadascú al seu lloc. Un lloc que en el cas de l’extrema dreta sempre ha estat clar, però amb els “sociates” sempre han jugat a “conillet a amagar” i no hem sapigut mai si venen o si van.
A l’hora de la veritat, no són cap endavant de la democràcia, sinó una forma més dolça ( per a incrèduls ) de l’autoritarisme de la marca espanya. Una i sols una.
Son de dretes Collons !!!!, Nomes cal mirar F. González.

Josep Soler
Josep Soler
28.01.2023  ·  18:10

Molt bé per l’article de Vicent Partal, però em quedo amb la reflexió que hi fa la Berta Carulla.
Cert que els socialistes així que es van adonar que podien tocar poder pactant amb el PSOE, si van lliurar de peus i de mans, gairebé tots sense excepcions (en tot cas un record per a Rubert de Ventós, grandiós pensador i una de les poques excepcions que hi va haver).
Els incomprensibles, els tremendament incomprensibles, han estat aquests que després de la seva grandiosa cantarella de presentar-se com els capdavanters de la independència, hagin acabat sent exactament el contrari.
Això fa mal i molt més sabent l’entrega majoritaria de poble, per aconseguir de ser un país lliure.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
28.01.2023  ·  18:30

La talla intel·lectual del país, el lliurepensament, no la marquen dissortadament 4 “franctiradors”; la marquen el conjunt dels ciutadans.

L’editorial d’avui i els comentaris al mateix, per molt encomiables que siguin, no són representatius de la talla intel·lectual del país.

Dissortadament és més representatiu el comentari d’en Salvador Molins (28.01.2023 · 05:41) que acríticament se suma a propostes com participar en un Debat Constituent del que no s’ha preocupat d’analitzar-ne ni el recorregut, ni els mèrits, ni els objectius no declarats (que hi són). O de sumar-se a inscriure’s a un Consell de la República que és incapaç de fer cap proposta de la talla intel·lectual que trobem a faltar, i que quan li arriben: igualment les censura.

Lamentablement la talla intel·lectual del país está millor representada per tots aquells que es queixen dels defectes de la “pseudo-democràcia” en la que vivim i que manifesten que els agradaria poder “des-votar” als representants polítics que votem cada 4 anys i no compleixen els seus compromisos electorals. Però que quan els dius que el mecanisme de “des-votar” ja el tenen a l’abast (per més insuficient que sigui) en forma d’un partit polític anomenat “Escons en Blanc” que té com a únic punt del programa electoral no prendre possessió de l’escó; de seguida se senten incòmodes amb la idea. Que si són fiables… FIABLES DIUEN! Que si prefereixen seguir als partits polítics que coneixen i als que diuen voler des-votar… MALAGUANYATS!

Si companys lectors del Vilaweb i company Partal. La talla intel·lectual del país no la fixen els franctiradors que no som de ningú. I és per això que es fa imprescindible protegir als franctiradors; protegir-nos. Perquè només essent més (i no menys) podrem elevar de manera efectiva la talla inyel·lectual del país, que és la única via per ser veritablement lliures. Doncs els franctiradors que no són de ningú són els més lliures de tots.

Oriol Martí
Oriol Martí
28.01.2023  ·  20:21

Benvolgut Vicent, i a tota la gent que comenteu les seves tan valuoses editorials:
Agraeixo infinitament el teu comentari, Vicent. No solament per el seu caràcter polític impagable sino també per haver posat aquest document sonor de tan valor històric.
Mai agrairé prou, com a persona directament afectada per la Operación Garzón el valuós i valent comentari que els tertulians feien.
Prego que la gent que no ho coneixien, l’escoltin, perque ahir, escoltant-lo, gairebé plorava, per que ha guanyat un gran valor amb el pas dels anys. És tràgic.
Gràcies Vicent, i gràcies a la gent de VilaWeb, que ens guardeu la memòria.
Vostre,
Oriol Martí

Francesc Minero
Francesc Minero
28.01.2023  ·  20:28

El camí actual dels mitjans de la CCMA (Cat Ràdio i TV3) ja va començar malament amb la “tupinada” dels anomenats “concursos públics” per suplir les direccions. Nomenaments que havien de fer-se a finals de setembre del any passat i, que a l’igual que els governs de Madrid (sigui dictadura o pseudo-democràcia) ho va fer a finals de juliol, en plenes vacances d’estiu. Les resolucions ja eren al calaix com les sentències del TS contra els nostres polítics.

GUILLEM VERGER
GUILLEM VERGER
28.01.2023  ·  20:37

I com a desgreuge, la corporació ha pres una mesura aparentment salomònica quan ha “apartat els tècnics” que “per error” (?) al programa Planta Baixa van punxar una cançó comparant Puigdemont amb una rata. No cola: una cosa són uns tècnics ànònims i que se suposa que reben instruccions, i una altra és acomiadar (no pas “apartar”, que no se sap què vol dir) un col·laborador amb noms i cognoms i amenaçar de tancar el programa. Censura per les dues bandes, però asimètrica. És allò de salvar les aparences…

david graupere
david graupere
28.01.2023  ·  23:56

A un programa d’humor no hi pot haver límits. És una paradoxa.

Però, a més, des d’un debat fins a un TN, la info mai no és neutra, no existeix la neutralitat a uns serveis ni públics ni privats.

I aquí, és on hi ha la qüestió: els jornalistes han d’assumir la seva responsabilitat en fer la seva feina i no deixar l’ofici a l’armari del director.

Eduard Solà
Eduard Solà
29.01.2023  ·  03:50

En resposta al comentari del sr. Jordi Isern.

Sr. Isern, banalitzar el nazisme és certament censurable, també des del meu punt de vista. L’actual ministre Iceta mai va demanar disculpes, que jo en tinga constància. Un fet no en resta un altre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes