17.04.2025 - 21:40
The Washington Post · Rachel Chason, Abbie Cheeseman i Alon Rom
Jerusalem. Com més va més israelians, incloent-hi molts dels qui han participat directament en la guerra a Gaza, es manifesten públicament en contra de la decisió del primer ministre Benjamin Netanyahu de reprendre les hostilitats a Gaza, i demanen la fi immediata del conflicte i la repatriació dels ostatges israelians que continuen segrestats a l’enclavament.
Veterans de guerra, reservistes, oficials d’intel·ligència, acadèmics i ex-diplomàtics han publicat aquests darrers dies un seguit de cartes obertes altament crítiques amb l’estratègia del govern sobre el conflicte. La campanya començà la setmana passada, quan gairebé un miler de pilots de les forces aèries –incloent-hi reservistes i jubilats– instaren l’exèrcit a tancar un acord amb Hamàs per a alliberar els ostatges que continuaven a Gaza, fins i tot encara que això signifiqués la retirada total d’Israel de l’enclavament.
En resposta, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) anunciaren que tot aquell qui signés la carta seria acomiadat de manera fulminant. Netanyahu, per la seva banda, titllà els signants de “extremistes que, novament, proven de dividir la societat israeliana de dins estant”. Però la primera peça del dominó ja havia caigut, i més de 10.000 israelians –de paracaigudistes i reservistes fins a metges i professors– s’han adherit d’aleshores ençà a manifests semblants en solidaritat amb els pilots. El govern de Netanyahu ha declinat de fer declaracions sobre la proliferació d’aquestes cartes obertes.
“Ens trobem al límit de les nostres forces, i ja no podem tolerar-ho més”, diu Or Goren, un anestesista de l’exèrcit que col·laborà en la redacció i difusió d’una carta oberta signada pel col·lectiu mèdic en contra de la represa del conflicte. “Creiem que l’única raó per la qual la guerra continua és servir els objectius polítics de Netanyahu.”
Hamàs i els seus aliats llançaren un atac multitudinari al sud d’Israel el 7 d’octubre de 2023, en què moriren unes 1.200 persones, i en segrestaren unes 250 més. La contraofensiva israeliana ha mort més de 50.000 palestins i ha destruït gran part de l’enclavament.
“Tots formem part d’aquesta guerra, i tots sentíem que havíem de formar part de l’esforç militar per a esclafar Hamàs”, diu Goren, que explica que va passar els primers sis mesos de la guerra treballant com a metge de l’exèrcit. “Però ara la gent ha entès que els objectius militars de la guerra ja van assolir-se fa temps”, afegeix.
Israel i Hamàs van arribar a un acord d’alto-el-foc al gener, que donà lloc a una pausa inicial de les hostilitats durant dos mesos i a l’alliberament de 33 ostatges israelians, 25 dels quals amb vida. Era previst que la segona fase de l’acord entrés en vigor aquest març, però Israel es negà a continuar les negociacions, i va tornar a tallar l’entrada d’ajut humanitari a Gaza i va reprendre el conflicte.
Quan les negociacions començaren i Hamàs accedí a alliberar els primers ostatges, al gener, molts israelians sentiren esperança. “Crèiem de debò que Israel negociava amb l’objectiu d’arribar a un acord”, explica Guy Poran, ex-pilot de les forces aèries i un dels autors de la primera carta oberta contra Netanyahu.
“Però una volta Netanyahu prengué la decisió forassenyada de llençar per la borda l’acord i posar en perill la vida dels ostatges, quedà clar que havíem de fer alguna cosa”, diu, i afegeix que la carta oberta dels pilots simplement es feia ressò del parer dels milers de manifestants que participen, de fa setmanes, en les protestes per a demanar l’alliberament dels ostatges i la negociació de la fi del conflicte.
Danny Yatom –ex-cap del Mossad, la principal agència d’espionatge d’Israel– fou un dels signants d’una segona carta de suport als pilots de les forces aèries, juntament amb 250 ex-agents i dos ex-caps més de l’agència.
“Creiem que la prolongació de les hostilitats posa en perill la vida dels ostatges i dels nostres soldats, i que cal esgotar totes les possibilitats d’arribar a un acord que posi fi al sofriment”, resa la carta. “Demanem al govern que prengui decisions valentes i actuï amb responsabilitat, per la seguretat del país i dels seus ciutadans.”
Yatom considera que l’exèrcit cometé un error quan anuncià que acomiadaria qualsevol pilot a la reserva que hagués signat la carta. “Si l’objectiu era aturar tot això, els ha sortit el tret per la culata”, diu.
L’ex-cap del Mossad diu que ni ell ni la resta signants no creuen que puguin influir en la posició del govern, però sí que consideren que poden ajudar el públic israelià a copsar les ramificacions de la continuació del conflicte a Gaza.
“La guerra a Gaza ha d’aturar-se perquè els ostatges ja no tenen més temps. Es moren. La majoria dels israelians vol que el govern faci tant com pugui per fer-los tornar a casa”, diu Yatom.
El fet que la primera carta oberta provingués d’un grup de pilots és significatiu, afegeix, atès el rol que les forces aèries exerceixen en les operacions en curs. Els pilots depenen gairebé del tot del lideratge dels seus superiors, perquè rarament veuen directament els objectius a terra contra els quals ataquen.
“Els pilots que bombarden des de molta altura no veuen els seus objectius. Volen saber que les missions en què s’embarquen són necessàries per a defensar l’estat d’Israel”, diu.
Aquests darrers dies, l’exèrcit israelià s’ha endinsat cap a l’interior de l’enclavament i n’ha ocupat franges de terreny més extenses amb el pretext d’establir “corredors de seguretat” al nord i el sud de Gaza. Fa més d’un mes que les FDI bloquen l’entrada d’aliments, combustible i subministraments a l’enclavament, cosa que ha agreujat el sofriment dels residents del territori.
En declaracions a The Washington Post aquestes darreres setmanes, desenes de palestins diuen que s’han vist obligats a sobreviure amb quantitats d’aliments com més va més insuficients. Alhora, els pocs aliments que encara es poden comprar a l’enclavament han augmentat tant de preu que han quedat fora de l’abast de la majoria dels residents.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) també ha advertit que els antibiòtics i les reserves de sang dels pocs hospitals que continuen operatius a l’enclavament s’esgoten a gran velocitat. Mentre els residents i els metges malden per pal·liar els efectes del blocatge, l’aviació israeliana ha continuat bombardant edificis públics, pisos residencials i infrastructures civils.
Entre el 18 de març –la data en què Israel va trencar l’alto-el-foc– i el 9 d’abril s’han registrat 224 atacs aeris israelians, pel cap baix, contra edificis residencials i tendes de campanya a Gaza en què vivien desplaçats, segons l’Oficina de Drets Humans de l’ONU. Pel cap baix, 1.613 persones han mort en aquests atacs d’ençà del 18 de març, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, i 4.233 més han quedat ferides.
Cheeseman informa de Beirut estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
