israel

Els ciutadans israelians votaran avui en unes eleccions legislatives molt disputades. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, pugnarà amb la coalició centrista encapçalada per Benny Gantz i Yaïr Lapid.

Segons les enquestes totes dues formacions obtindran si fa no fa els mateixos escons, però la disposició de l’espectre polític israelià beneficiarà Netanyahu, que obtindrà més suport de la resta de partits.

Netanyahu, que ocupa el càrrec des del 2009 –més un mandat de tres anys en els noranta– aspira a superar David Ben-Gurion, pare fundador d’Israel, el primer ministre amb el mandat més llarg al capdavant del país, cosa que aconseguiria al juliol si pogués formar govern.

Malgrat que els primers dies de campanya Netanyahu la seva candidatura rebé un sotrac per l’anunci del fiscal general, Avichaï Mandelblit, d’encausar-lo per corrupció, la seva popularitat ha tornat a enfilar-se. El seu partit, el Likud, torna a ser en les dues primeres posicions de les diverses enquestes. Netanyahu ha rebutjat les acusacions i ha denunciat una ‘cacera de bruixes’.

A més, ha rebut un seguit d’impulsos de l’estranger estant, especialment després de l’anunci del president nord-americà, Donald Trump, de reconèixer la sobirania d’Israel sobre els alts del Golan, ocupats a Síria. Aquesta decisió es va afegir al reconeixement pels Estats Units de Jerusalem com a capital del país i el trasllat de l’ambaixada nord-americana a aquesta ciutat.

La setmana abans de la votació, ha rebut a Israel el president del Brasil, l’ultradretà Jair Bolsonaro, i ha anat a Moscou per reunir-se amb  Vladímir Putin.

Netanyahu ha procurat mobilitzar la dreta nacionalista –inclosos sectors ultranacionalistes– enfront de l’esquerra, representada pel partit Blau i Blanc, que és en realitat una plataforma centrista.

Ha posat també la seguretat al centre de la política, com ja va fer en
campanyes anteriors, especialment arran dels últims incidents i intercanvi de trets a la franja de Gaza, l’enfrontament tradicional amb l’Iran i les ramificacions del conflicte a Síria. A més, s’ha acostat a diversos països àrabs, en una campanya diplomàtica a favor del reconeixement d’Israel.

Així, ha aconseguit aparentment de mobilitzar un electorat que, si bé no li donarà la majoria absoluta, sí que sembla que li donarà el mandat d’intentar formar un nou executiu.

El salt de Gantz a la política

Gantz, antic cap de l’Estat Major de l’exèrcit d’Israel i una figura militar molt respectada al país, va decidir el 2015 de fer el salt a la política per mirar d’apartar Netanyahu del poder. I aquest esforç es reforçà més tard arran de la seva aliança amb l’ex-periodista Yaïr Lapid, que va impulsar el seu partit a les enquestes.

Tots dos van arribar a un pacte segons el qual Gantz seria primer ministre durant dos anys i mig i després cediria el poder a Lapid per a l’any i mig restant del mandat. Amb això, Gantz vol seguir els passos de Yitshaq Rabbín i Ehud Barak, que van fer el salt de l’exèrcit a l’oficina del primer ministre. Gantz va dir en un dels seus mítings: ‘Ser comparat amb Rabbín seria el millor compliment que em pugui imaginar. Rabbín va ser centre, una mica esquerra, una mica dreta, com vulgueu definir-lo.’ D’aquesta manera palesava la intenció d’abastar un ampli espai polític.

La formació s’ha presentat com una alternativa lliure de corrupció i amb un missatge centrat en la seguretat –especialment centrat en l’amenaça de l’Iran, també des del Líban i Síria– i la reforma social.

Així mateix, ha mantingut un discurs difús sobre la qüestió palestina, en un intent d’atreure vots de l’esquerra sense allunyar el centre-dreta. Defensa un ‘procés de separació’ no detallat, sense arribar a donar suport a la creació d’un estat palestí.

Tanmateix, el Partit Blau i Blanc té una complicada aritmètica parlamentària per aconseguir la majoria, atès que Gantz ja ha descartat als partits àrabs –d’esquerra–, que diu que ‘parlen contra l’estat d’Israel’. Això limita les possibles aliances al Partit Laborista i Mérets, que podria no ser suficient.

La coalició de partits àrabs Ra’am – Balad concorrerà finalment a les eleccions després de rebre el vist-i-plau del Tribunal Suprem, que va revertir la decisió prèvia de la Comissió Electoral. El Suprem, per contra, va eliminar la candidatura del dirigent de l’ultranacionalista Otzma Yehudit, Michael Ben-Ari.

La formació del govern

En aquestes eleccions han estat autoritzats prop de quaranta partits, una xifra rècord, tot i que no es preveu que superin la barrera mínima del 3,25% ni la meitat. En total hi ha inscrits prop de 6,4 milions de votants, segons dades de l’organització no governamental The Israel Project. El partit que rebrà el mandat del president no serà el més votat, sinó el que compti amb més suport per formar una coalició.

Això va passar el 2009, quan el mandatari Ximon Peres va passar el poder a Netanyahu, malgrat que el Likud va ser el segon partit més votat –un escó menys que Qadima de Tsippi Livni, retirada de la política fa poc. La situació es podria repetir si ara guanya el partit de Gantz.

Els sondatges diuen que el Likud tindrà uns trenta escons, xifra semblant a la que atorguen al Partit Blau i Blanc, si bé els partits de dreta religiosa en sumen 67, cosa que els donaria la majoria absoluta a la Kenésset –que compta amb 120 escons. Els partits a l’esquerra de la coalició encapçalada per Gantz no sembla que tinguin prou pes per a desequilibrar aquesta opció.

Gantz podria arribar a unir forces amb el partit de centre-dreta Kulanu i amb Zehut, un partit de nova creació que advoca per legalitzar la marihuana, per l’annexió de Cisjordània i la solució d’un únic estat. A més, qualsevol mena de govern d’unitat entre el Likud i el Partit Blau i Blanc ja ha estat descartat per tots dos.

Les eleccions són per tant el primer pas en el procés de formació de govern, tot i que no és clar si el possible encausament de Netanyahu després de les vistes del seu cas –que es faran després de la votació– podria afectar aquest període i soscavar alguns dels seus suports o si el primer ministre sortiria indemne de la decisió de Mandelblit.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb