Irlanda demanda el Regne Unit al TEDH per la llei d’amnistia al Nord d’Irlanda

  • Dublín argumenta que la normativa vulnera articles de la convenció com ara el dret de la vida i la prohibició de la tortura

VilaWeb
ACN
19.01.2024 - 12:14
Actualització: 19.01.2024 - 12:57

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja té sobre la taula la demanda d’Irlanda contra el Regne Unit per la llei d’amnistia del Nord d’Irlanda, una normativa polèmica impulsada pel govern conservador de Londres i que ha estat criticada tant a Dublín com a Belfast. El mes de desembre, el govern irlandès ja va anunciar que volia dur el cas a Estrasburg i, segons que ha informat ara el tribunal, la llei vulnera articles de la Convenció Europea dels Drets Humans com els que reconeixen el dret de la vida, la prohibició de la tortura o un tracte degradant o inhumà, el dret d’un judici just, el dret de la reparació i la prohibició de la discriminació.

El govern irlandès assegura, per exemple, que garantir immunitat per crims de sang comesos durant els anys dels Troubles (1968-1998), si es compleixen un seguit de condicions, és una vulneració de l’article 2 (dret de la vida) i el 3 (prohibició de la tortura).

Dublín considera que la nova comissió creada pel govern britànic per ocupar-se dels casos és contrària als articles 2 i 3, i també l’article 13, que protegeix el dret de rebre una reparació apropiada a una ofensa. Així mateix, que la normativa prohibeixi noves investigacions civils als tribunals no iniciades abans del maig del 2022 vulnera el dret d’un judici just (article 6) i és una discriminació (article 14).

Una llei criticada a Dublín i Belfast

El cas a Estrasburg contra la llei és només un dels molts que hi ha en curs, perquè els qui s’hi enfronten també l’han dut als tribunals del Regne Unit. S’hi oposen Irlanda i els principals partits de Belfast, inclòs, per exemple, l’unionista DUP, a més d’associacions de familiars de víctimes. El govern britànic, en canvi, argumenta que la llei pot ajudar la societat del Nord d’Irlanda a “mirar endavant”.

La normativa, coneguda a Londres amb el nom de “llei de la reconciliació i el llegat”, permet d’aturar investigacions sobre assassinats durant els anys dels Troubles, i oferir una amnistia condicionada als qui cooperin amb una nova comissió d’investigació anomenada Comissió per la Reconciliació i la Recuperació d’Informació (ICRIR). Per tant, acusats d’assassinats podran esquivar la justícia si expliquen a la comissió què saben i ho fan públic.

La legislació pot afavorir, en conseqüència, membres de l’exèrcit britànic i paramilitars que van participar en els enfrontaments entre la comunitat catòlica i la protestant. El govern britànic addueix que pot servir per a saber què va passar amb els més de mil morts durant els Troubles que no s’han pogut resoldre mai. Això sí, en aquests casos, amb la normativa a la mà, no hi hauria judici si els autors col·laboressin amb la Comissió ICRIR. Per això les associacions de víctimes consideren que és inacceptable, perquè els delictes de sang restarien impunes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any