22.06.2025 - 21:40
The Washington Post · Joshua Yang
L’Iran ha promès de prendre represàlies contra els Estats Units per l’atac de l’exèrcit nord-americà, ahir a la matinada, contra el programa nuclear del país. “Tots els ciutadans i personal militar dels Estats Units a la regió han esdevingut un objectiu”, resumí un analista iranià als mitjans estatals del país.
En els dies i setmanes previs a l’atac, els dirigents del país havien advertit repetidament que Teheran es venjaria de qualsevol possible atac dins les seves fronteres. “Totes les bases [militars] nord-americanes es troben en el nostre abast, i les atacarem sense dubtar-ho ni un segon”, declarà el ministre de Defensa iranià, Aziz Nasirzadeh, l’11 de juny.
Desenes de milers de soldats dels EUA es troben estacionats al Llevant.
La base aèria d’Al-Assad, una instal·lació iraquiana situada 240 quilòmetres a l’oest de Bagdad i operada conjuntament per l’exèrcit iraquià i l’exèrcit dels EUA, acull milers de soldats nord-americans en el desplegament més gran dels Estats Units al país. En aquests darrers anys, l’Iran i els seus aliats a la regió han atacat repetidament la base.
El gener del 2020, Teheran llançà setze míssils contra bases que acollien forces nord-americanes a l’Irac després de l’assassinat del general Qasem Soleimani a mans de l’exèrcit dels EUA. Onze d’aquests míssils impactaren contra Al-Assad, tot ferint desenes de soldats nord-americans i deixant grans cràters als terrenys circumdants. L’Iran també llançà míssils contra la base militar d’Irbil, al nord del país.
L’agost de l’any passat, sense anar més lluny, les milícies aliades amb l’Iran ja llançaren míssils i drons contra la base d’Al-Assad.
Aquest mes de juny, el govern Trump anuncià que reduiria la presència militar a Síria, de vuit bases a tan sols una: Tanf, una base situada estratègicament al sud de Síria i prop de la frontera amb l’Irac i Jordània. Tanmateix, la Casa Blanca no ha donat detalls sobre el calendari d’aquesta retirada.
El gener del 2024, un atac amb drons contra la Torre 22 –un post de comandament dels EUA a Jordània, pocs quilòmetres al sud de Tanf– matà tres soldats i en ferí desenes més. Fou el pitjor atac contra l’exèrcit dels EUA d’ençà de la caiguda de Kabul, l’any 2021.
Entre els principals desplegaments militars nord-americans al Golf Pèrsic es troben la base naval de Bahrain –caserna general de la Cinquena Flota dels Estats Units i llar d’uns 8.300 efectius de la marina– i la base aèria d’Al-Udeid, propietat de Catar, que compta amb el contingent més important de soldats nord-americans al Llevant. El post de comandament d’Al-Udeid, que es troba 32 quilòmetres al sud-oest de Doha, té capacitat per a acollir més de 10.000 soldats.
Més instal·lacions del Golf Pèrsic que acullen tropes dels EUA són el Camp Buehring i la base aèria Ali al-Salem, a Kuwait, i la base aèria Al-Dhafra, als Emirats Àrabs Units.
Segons que explica un funcionari de seguretat europeu familiaritzat amb l’assumpte, i que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició d’anonimat, Teheran advertí el govern catarès aquesta setmana, dies abans de l’atac d’ahir, que –en cas d’atac de Washington– el règim iranià passaria a considerar les bases nord-americanes al golf com a objectius militars legítims.
Les ambaixades i els complexos diplomàtics dels EUA a la regió també podrien figurar entre els objectius iranians: Washington, de fet, ja ha evacuat part del personal diplomàtic –i les famílies– desplegat a l’Irac i Israel.
Més enllà de les accions de l’Iran, els grups militants aliats amb el país també podrien amenaçar el personal i els interessos nord-americans a la regió.
“S’han fet plans amb aquest objectiu”, advertí dijous proppassat Abu Ali al-Askari, membre de la milícia xiïta Kataib Hesbol·là, amb seu a l’Irac i aliada amb l’Iran, sobre un hipotètic atac contra les forces dels EUA a la regió. I afegí: “No hi ha dubte que les bases dels EUA arreu de la regió esdevindran una mena de vedat de caça […] per no parlar de les sorpreses imprevisibles amb què podrien trobar-se els avions [nord-americans] que solquin el cel.”
En resposta a la pregunta de si Washington ha començat a fer preparatius per a possibles represàlies iranianes, l’oficina de premsa del Pentàgon remeté dijous proppassat a The Washington Post unes declaracions en què el secretari de Defensa, Pete Hegseth, anuncià que Washington desplegaria “capacitats addicionals” al Llevant. “Protegir les forces dels EUA és la nostra màxima prioritat, i aquests desplegaments tenen com a objectiu millorar la nostra postura defensiva a la regió”, escrigué Hegseth a X.
“Les forces nord-americanes mantenen la seva postura defensiva, i això no ha canviat”, explicà el portaveu del Pentàgon, Sean Parnell, en un comunicat dilluns de la setmana passada, al qual també al·ludeix el gabinet de premsa del Pentàgon.
Dimecres proppassat, Air France i KLM cancel·laren tots els vols amb sortida i arribada a l’Aeroport Internacional de Dubai. L’oficina de premsa d’Air France explicà que l’aerolínia havia pres la decisió de cancel·lar els vols a causa de “la situació de seguretat a la regió”, sense detallar quan podrien reprendre’s.
Més enllà dels esdeveniments a la regió hi ha, també, la qüestió de si l’Iran podria atacar els Estats Units de manera directa. Encara que Teheran posseeix una àmplia gamma de míssils balístics i de creuer, cap dels seus projectils –incloent-hi aquells que, ara mateix, es troben en procés de desenvolupament– no podria arribar a territori nord-americà, segons el projecte de defensa antimíssils del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals, un think-tank amb seu a Washington. La força aèria de l’Iran, ras i curt, no té prou abast per a arribar fins als Estats Units. És per això que les preocupacions dels Estats Units se centren en els possibles atacs iranians contra les forces nord-americanes desplegades a la regió.
Susannah George, Alex Horton i Mustafa Salim han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
