Ione Belarra: qui és la successora d’Iglesias i què pensa del procés?

  • Perfil de la successora de Pablo Iglesias al capdavant d'Unides Podem

VilaWeb
Roger Graells Font
13.06.2021 - 13:00
Actualització: 13.06.2021 - 13:56

El 89% dels militants d’Unides Podem han elegit Ione Belarra Urteaga (Pamplona, 1987) com a nova secretària general de la formació: el relleu de Pablo Iglesias. El partit ha conclòs avui la quarta Assemblea Ciutadana i ha culminat el relleu d’Iglesias de manera poc traumàtica, atès que el tancament de files al voltant de Belarra ha estat absolut. Hi havia dues candidatures alternatives, però sense pes polític, i cap d’elles no ha passat del 6% dels vots. La candidatura oficialista de Belarra, molt pròxima a Iglesias, es deia “Créixer” i tenia el suport de la plana major del partit. Amb només trenta-tres anys, Belarra serà la secretària general d’un dels grans partits espanyols i del soci de govern del PSOE, que ja l’ha felicitada. Però quina és, exactament, la trajectòria de la nova cap de Podem?

La carrera política de la dirigent navarresa ha estat meteòrica. Belarra va entrar a Podem mitjançant unes primàries per a accedir al Consell Ciutadà Estatal l’any 2014. Fou responsable de l’Àrea de Drets Humans, Civisme i Diversitat, i ràpidament es va fer un lloc a l’equip de confiança d’Iglesias. Fou elegida diputada al congrés espanyol el 2015, i ha estat portaveu adjunta del grup parlamentari d’Unides Podem abans de fer el salt a la Secretaria d’Estat per a l’Agenda 2030 amb la formació del govern de coalició després de les eleccions espanyoles del 10 de novembre de 2019. La sortida d’Iglesias del govern espanyol va obligar Sánchez a reconfigurar l’executiu, i Belarra va ascendir a ministra de Drets Socials i Agenda 2030. La vice-presidència que ostentava Iglesias va recaure en la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que podria ser la cap de llista d’Unides Podem a les pròximes eleccions espanyoles.

Si fos així, Unides Podem passaria de ser un partit amb un nucli molt fort a Madrid i amb un lideratge omnipotent a una bicefàlia entre Belarra, navarresa, i Díaz, gallega. A l’equip de Belarra hi ha polítics de tot el país –Jaume Asens, Jéssica Albiach, Pilar Lima, Conchi Abellán, Antònia Jover, Lucía Muñoz– i de l’estat espanyol. Destaquen també els suports d’Irene Montero, ministra d’Igualtat espanyola, i Pablo Echenique, portaveu parlamentari, dos pesos pesants del partit.

Rodaràs i a Madrid te’n tornaràs: el fracàs rotund de Podem
com a projecte estatal

Belarra és llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Madrid, té un màster en Psicologia de l’Educació i és titulada en Formació Professional d’Integració Social. Abans d’entrar a la política institucional, Belarra havia treballat com a educadora a la Creu Roja i a la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat. Ha estat activista en organitzacions com SOS Racisme i en plataformes i campanyes pel tancament dels CIE. Va entrar al partit quan treballava a la Universitat Autònoma de Madrid amb una beca pre-doctoral.

Què en pensa, del procés?

Aquesta setmana, Belarra ha marcat el seu tarannà i una línia molt clara de diferència amb el PSOE respecte del procés d’independència de Catalunya. En una entrevista a RAC1, s’ha mostrat partidària que el president Carles Puigdemont torni sense que sigui detingut. La declaració és significativa pel pes polític que té, també com a membre del govern espanyol. Fa uns mesos, Iglesias va encendre part dels socialistes espanyols, la dreta i l’extrema dreta amb el reconeixement de l’exili. Però Belarra ha anat un pas més enllà, i ha afegit que era indefensable jutjar Puigdemont si s’estava en contra de la judicialització del conflicte. El posicionament de Belarra ha obert una fractura a l’executiu espanyol, on els socialistes s’han afanyat a dir que Puigdemont i la resta d’exiliats han de ser jutjats, però ella ha reiterat que “no es pot continuar caminant per la via de la judicialització”.

Aquesta setmana, Belarra també ha opinat sobre l’article del president d’ERC, Oriol Junqueras, al diari Ara en què refermava la defensa de la via escocesa i feia autocrítica per les accions il·legítimes de l’independentisme l’octubre del 2017 a partir del Primer d’Octubre, en una referència implícita a la declaració d’independència. La ministra ho ha definit com a bona notícia i bon gest.

Durant la tardor del 2017, Belarra va ser una de les principals veus de Podem. Va defensar la necessitat de fer un referèndum pactat i vinculant, amb totes les garanties, amb reconeixement internacional. El Primer d’Octubre al matí, va destacar que la gent volia votar de manera pacífica i que la policia espanyola havia intervingut de “manera violenta”. A la tarda, va penjar una fotografia d’una concentració de solidaritat a la Puerta del Sol en un piulet en què demanava la dimissió del president espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy.

El 26 d’octubre, quan la tensió política era altíssima arran de la imminent aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i la cruïlla del govern de la Generalitat entre convocar eleccions o fer la declaració d’independència, va criticar obertament el 155 i va considerar-lo una “ruptura democràtica sense precedents”. La dirigent de Podem també qüestionava la legitimitat de l’independentisme per a fer la declaració d’independència.

El mateix dia, havia criticat el discurs de Felipe VI del 3 d’octubre. Va qualificar-lo de “tremendament bel·ligerant”, va acusar el rei espanyol d’haver donat el tret de sortida al 155 i va dir que hauria d’haver estat “més responsable”.

Ja amb la repressió caient de ple sobre l’independentisme, no s’ha mossegat la llengua. Per ella, no hi ha dubte que els dirigents independentistes són presos polítics. “Evidentment que hi ha gent que és a la presó per fer política, això és així. Per haver fet política, són presos. Per tant, són presos polítics”, va afirmar el 22 d’octubre de 2018.

El 12 de febrer de 2019, el dia en què va començar el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol, tampoc no va mossegar-se la llengua. “Aquest judici mai s’hauria d’haver fet, ens avergonyeix davant Europa per uns delictes que ningú més veu a Europa, excepte la justícia espanyola”, va criticar.

Tanmateix, respecte del president Quim Torra, Belarra va afegir-se a les acusacions de xenofòbia i racisme que va encapçalar Ciutadans, particularment Inés Arrimadas, per a desgastar la imatge del president de la Generalitat i per a continuar la criminalització de l’independentisme. “Aquest president no ens agrada. Les seves formes i actituds xenòfobes i racistes no ens representen”, va dir el 20 maig de 2018, pocs dies després de la investidura.

Una volta elegida nova secretària general d’Unides Podem, Belarra podria formar part de la delegació del govern espanyol a la pròxima reunió de la taula de diàleg i negociació amb la Generalitat de Catalunya. El govern hi tornarà a portar l’amnistia i l’autodeterminació i, paradoxalment, tindrà una aliada a l’altre costat de la taula. La nova màxima dirigent d’Unides Podem i ministra espanyola sempre ha defensat, en la línia d’Iglesias, que hi hagi un referèndum acordat.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor