Lloc on es va produir l'accident, a la Vall de Conangles

Un jutge de Viella (Vall d’Aran) investiga la presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques espanyol (CSIC), Rosa Menéndez, i dos càrrecs més d’aquesta agència per la falta de mesures preventives en una expedició a la Vall d’Aran el març del 2018 en què dos treballadors van morir per una allau. La presidenta i els qui llavors eren responsables de riscs laborals i recursos humans del CSIC –agencia que depèn del Ministeri de Ciència espanyol– han estat citats a declarar el 27 de maig per ordre de l’Audiència de Lleida arran de les sospites que van poder cometre un delicte contra la salut i la seguretat dels treballadors, segons la interlocutòria a què ha tingut accés l’agència Efe.

L’accident va passar el 22 de març de 2018, quan tres membres d’una expedició científica destinada a recollir mostres d’aigua del llac Redon per a un projecte del CSIC van ser arrossegats per una allau a la vall de Conangles que els va precipitar per una roca vertical de noranta metres d’altura. Arran de l’accident, va resultar ferit greument Roberto Sánchez, investigador de Lasarte (Guipúscoa) contractat com a tècnic superior per al CSIC, i van morir les dues persones que l’acompanyaven: Gaspar Giner Abati, un biòleg que havia treballat en aquesta empresa pública, i el muntanyenc Unai Pérez de Arenaza. Tots dos havien estat reclutats verbalment pel director del projecte, Luis C. –també investigat–, dies abans de la sortida de l’expedició sense fer cap tràmit administratiu previ, ni gestionar cap full de comanda de contractació i sense que la gerència del CSIC autoritzés cap despesa relacionada amb la seva intervenció en la campanya de presa de mostres. Aquesta situació va motivar una demanda de la Tresoreria de la Seguretat Social i el jutjat social número 1 de Lleida va reconèixer en una sentència que els morts mantenien una relació laboral amb el CSIC malgrat que aquesta agència ho negués. La sentència ha estat objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els familiars dels investigadors morts s’han constituït com a acusació particular en la causa penal oberta per l’accident i han demanat la imputació de la cúpula del CSIC perquè consideren que l’expedició, els membres de la qual anaven equipats amb material proporcionat per l’empresa científica, es va dur a terme sense mesures de prevenció. De fet, després de l’accident, el CSIC va presentar davant la Inspecció de Treball un pla de riscs laborals que consta com a aprovat l’abril de 2018, és a dir, un mes després de l’expedició, segons un informe inclòs en el sumari.

L’advocacia de l’estat, que representa el CSIC, i la fiscalia es van oposar a la investigació dels responsables d’aquesta empresa, però l’Audiència de Lleida ha ordenat al jutge de prendre’ls declaració com a encausats, perquè entén que poden ser claus per “conèixer l’estructura organitzativa i preventiva” quan va passar el sinistre. El tribunal creu que, malgrat que l’accident va ser qualificat de fortuït en un atestat inicial elaborat pels Mossos, no es pot descartar “l’existència de certes sospites de la possible comissió per part de responsables del CSIC d’un delicte contra la salut i la seguretat dels treballadors previst en els articles 316 i 317 del codi penal”.

L’Audiència considera d’interès la declaració dels càrrecs del CSIC com a signants del pla de riscs laborals aprovat després de l’accident i, per tant, “possibles responsables de les irregularitats detectades en aquest o d’altres documents” i de les “omissions en les mesures preventives que van haver d’adoptar-se i que van causar possiblement el tràgic accident”.

El mes de desembre el jutjat social número 1 de Lleida va concloure que la prestació de serveis que van fer al CSIC era “de naturalesa laboral”. Segons la jutgessa, tots dos treballadors “mancaven d’infrastructura productiva pròpia”, havien de percebre una contraprestació econòmica pre-establerta pel CSIC per la seva activitat –no pel resultat de l’activitat– i l’empresa “va posar a la seva disposició tots els estris i material” necessaris per a la seva feina. Aquesta sentència sosté que el CSIC va contractar Roberto Sánchez com a tècnic superior amb un contracte temporal d’obra per participar en les expedicions que havien de recollir mostres del llac Redon, en les quals normalment anava acompanyat de dues persones externes al CSIC i del director del projecte. Els dos membres externs de l’expedició –habitualment muntanyencs o guies de muntanya– acostumaven a ser reclutats “de manera improvisada” poc abans de la sortida, segons la sentència, que detalla que es pagaven uns 100 euros diaris per l’activitat d’acompanyament en l’ascens i descens al llac. Quan no podia comptar amb els serveis externs habituals, afegeix la jutgessa, el director del projecte contractava verbalment “unes altres persones conegudes de les quals es pressuposava experiència com a guies de muntanya i amb aptituds tècniques per a esquiar carregant pes”, a les quals pagava entre 80 i 100 euros diaris, en efectiu i sense factura.

En l’expedició del 22 de març de 2018, el cap del projecte no va poder participar-hi perquè tenia una luxació en el braç i tampoc el muntanyenc que habitualment l’acompanyava, per la qual cosa va fitxar els dos acompanyants que van acabar morint. No obstant això, quan va declarar davant els Mossos d’Esquadra, el responsable de l’estudi va afirmar que solament Sánchez havia estat contractat pel CSIC per la seva “dilatada experiència” i que anava acompanyat pels dos muntanyencs morts, per la “relació d’amistat que els unia”. Segons la jutgessa, el CSIC no va fer cap tràmit administratiu per contractar-los ni se’n va informar la gerència ni els van demanar titulació o pòlissa d’assegurança ni el justificant d’estar donats d’alta com a autònoms.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.