En les dècades vinents les màquines superaran la intel·ligència humana, amb la possibilitat que es creï una nova espècie que vegi els humans com avui nosaltres veiem la resta d’animals. Personalitats com Elon Musk han qualificat la intel·ligència artificial (IA) com l’amenaça més gran per a l’espècie humana, mentre que Stephen Hawking creu que pot ser la pitjor amenaça o la millor oportunitat per a la humanitat. Tanmateix, a Silicon Valley hi ha un grup d’entusiastes d’aquesta possibilitat, agrupats al voltant de la Singularity University, la Universitat de la Singularitat, fundada el 2008 a les instal·lacions de la NASA a Califòrnia i finançada, entre més, per Google i Microsoft. Us expliquem el debat que ha començat i s’anirà intensificant els anys vinents.

La Singularitat
Per ‘singularitat’ s’entén el moment que un ordinador igualarà la intel·ligència humana, un esdeveniment que pot passar molt més ràpid que no esperem. Les implicacions d’aquest fet són imprevisibles, i sens dubte serà el més important que hagi vist mai l’espècie humana en els 200.000 anys d’existència: hi haurà algú més intel·ligent que nosaltres. Fins ara no se n’havia parlat perquè, tot i ser una opció plausible, tothom ho veia com una cosa molt llunyana. L’avenç de la ciència i la tecnologia aquestes darreres dècades, especialment de la informàtica, ha estat espectacular i els científics i personalitats que treballen actualment amb les tecnologies més innovadores comencen a expressar preocupació en vista d’un esdeveniment que es veu a prop, en el termini de les nostres vides. Tindrà implicacions de tota mena, des d’econòmiques a morals i ètiques, passant per qüestions filosòfiques o pràctiques.

Raz Kurzweil, autor, inventor, informàtic, visionari i cofundador de la Singularity University, és potser el més optimista pel que fa a la data d’aquest esdeveniment. Al seu llibre The Singularity is Near (2006) sosté que al final de la dècada vinent un ordinador passarà el test de Turing, la prova que serveix per a demostrar que una màquina posseeix intel·ligència. Els més pessimistes no neguen que això s’esdevindrà, però opinen que no passarà fins a la dècada del 2080 o 2090. Kurzweil es basa per fer aquesta predicció en el creixement exponencial que mostra el desenvolupament de la tecnologia. Com argumenta l’autor al seu llibre, els humans no estem capacitats per a pensar exponencialment i per això és normal que qualsevol persona es mostri escèptica davant la possibilitat que en pocs anys les màquines siguin més intel·ligents que nosaltres. Kurzweil, però, afirma que cap al 2020 els ordinadors ja tindran prou capacitat de càlcul computacional per a emular un cervell humà, i que durant els anys següents es desenvoluparà el programari perquè esdevinguin intel·ligents. L’autor calcula que, durant la dècada dels 2030, per mil dòlars es podrà comprar un ordinador amb capacitat de càlcul equivalent a una població de 1.000 habitants. Cap al 2050, a causa del desenvolupament exponencial de la tecnologia, aquests mateixos 1.000 dòlars podran comprar un capacitat de processament superior al de tots els cervells de la humanitat plegats. Una de les possibilitats que es comencen a plantejar, però, és que les maquines puguin amagar que són tan intel·ligents com nosaltres, de la mateixa manera que els humans amaguem informació important a uns altres humans. Malgrat això, el creixement exponencial continuarà, com ho fa ara, de manera que les màquines no es quedaran amb el nivell d’intel·ligència humana, sinó que el superaran ràpidament. Podríem trobar-nos tractant amb màquines que pensem que no són prou intel·ligents, a adonar-nos que estem davant de màquines que superen àmpliament la nostra capacitat intel·lectual. La reacció d’aquesta superintel·ligència és imprevisible i la capacitat de reacció humana, gairebé inexistent. Haurà nascut una nova espècie intel·ligent al planeta i caldrà veure si la coexistència és possible. En el passat dues espècies intel·ligents van conviure simultàniament: els neandertals es van acabar extingint fa uns 20.000 anys, a causa de la pressió dels humans. Ara els humans es convertiran en els neandertals de les màquines?

La immortalitat podria ser una realitat
Hi ha una altra opció possible al de la coexistència de dues espècies intel·ligents, els humans i les màquines. Kurweil argumenta que, paral·lelament a la millora tecnològica, ens plantejarem de desxifrar, llegir i replicar artificialment el cervell humà. El cervell humà és l’òrgan més desconegut del cos humà, principalment perquè la capacitat d’exploració és molt limitada sense matar o sense deixar amb fortes seqüeles una persona. Aquests darrers anys, però, cada vegada hi ha més tècniques que permeten d’explorar l’activitat cerebral de manera indirecta, sense necessitat d’obrir el cap a ningú. Kurzweil afirma que aquestes tecnologies augmentaran, seguint el creixement exponencial, permetran d’imitar l’estructura neuronal i, per tant, podrem replicar un cervell humà en una màquina.

Així doncs, si podem copiar l’estructura d’un cervell humà, per què no podem clonar el nostre jo individual? Podríem fer una còpia de seguretat de nosaltres mateixos. Aquesta còpia podria posar-se dins un robot humanoide. O podríem prescindir de tenir un cos físic i enfilar-nos al núvol, assolir una superintel·ligència i anar a la velocitat de la llum a qualsevol lloc on arribés internet, sigui el planeta terra o un altre planeta que les màquines haguessin colonitzat prèviament. Seríem immortals? Sí i no. Davant la possibilitat de la mort, al nostre jo biològic li seria igual que hi hagués una còpia de nosaltres que continués viva. No tindríem sentit de continuïtat. Es podria dir que som morts biològicament i amb una rèplica artificial al núvol, fent realitat el que prometen les religions: la vida al cel (el núvol) després de la mort biològica.

Davant aquesta situació plausible, diverses personalitats comencen a plantejar una tercera possibilitat: els humans augmentats. Utilitzar la tecnologia per a millorar les capacitats (limitades) dels humans. En darrer terme, aniríem transferint la nostra consciència progressivament a la part mecànica, sense pèrdua de continuïtat. Passaríem del nostre cos biològic a un cos digital. Assoliríem la immortalitat i ens consideraríem en tot moment el mateix jo. Si els humans actuals tenim un 1%-2% de gens d’origen neandertal, el nou ésser artificial superintel·ligent també conservaria una part humana, la consciència.

Els primers passos ja es van fent
Ara per ara, tot plegat sembla ciència-ficció. Però ja hem començat a caminar en aquesta direcció. Avui dia gairebé tots els humans ja superen les seves limitacions biològiques i disposen de més intel·ligència i la possibilitat d’accedir a tot el coneixement que ha generat l’espècie humana en un instant amb el mòbil que tots portem a la butxaca. És un primer pas per a anar adquirint noves capacitats progressivament, a mesura que la tecnologia va progressant. La realitat virtual ja comença a arribar al gran públic, cosa que permet que visquem en el núvol, amb entorns completament virtuals. Cada vegada hi ha més ginys amb connexió a internet en el nostre dia a dia que ens permeten de tenir més sentits: saber si falta menjar a la nevera, si la temperatura de casa nostra és l’adequada, si ens hem deixat llums encesos, etc. Anant un pas més enllà, el propietari de Tesla i SpaceX, Elon Musk, ha creat la companyia Neuralink, amb l’objectiu de produir implants per al cervell humà que ens permetin de connectar sense fils amb els ordinadors, dotant el cervell d’una capa digital de manera permanent. D’una altra banda, en entorns computacionals ja s’han desenvolupat xarxes neuronals, programari que imita el funcionament de les neurones humanes. Ja s’aplica a un dels desafiaments actuals més importants, la conducció completament autònoma dels vehicles de motor. De fet, ningú no entén per què les xarxes neuronals són tan bones resolent problemes complexos. La teoria diu que haurien de trigar més a resoldre’s. Un primer tast de com una màquina pot amagar les seves capacitats.

Així doncs, tot indica que actualment ja hem començat a fusionar màquines i humans. Serem la darrera generació mortal?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb