Enguany la calor ha arribat més aviat d’allò que és normal i moltes famílies ja fa dies que han engegat l’aire condicionat a casa. Els experts ja fa anys que adverteixen que el canvi climàtic fa que passem a tenir dues estacions principals, l’hivern i l’estiu, i que la primavera i la tardor siguin com més va més curtes. Als Països Catalans l’aire condicionat ja ha esdevingut imprescindible per a moltes famílies, especialment a les nits. I, de les que encara no en tenen, cada vegada n’hi ha més que pensen a instal·lar-ne. Tant si en tenim com si no, a continuació us oferim un seguit de consells per a optimitzar-ne l’ús i mirar d’estalviar electricitat.

No consumeix tanta electricitat com sembla

Molta gent no té aire condicionat o el fa servir poc, perquè pensa que consumeix molta electricitat. Però cal dir que els aparells moderns són molt eficients i, un cop han refredat una cambra, poden gastar entre 200 watts i 500 l’hora per mantenir la temperatura. Això vol dir un consum màxim diari entre 5 kWh i 12, és a dir, entre 1 euro i 2 en electricitat o entre 30 euros i 60 el mes. Però, com que rarament tindrem l’aire condicionat encès tot el dia, malgrat que la gent gran, per exemple, ho pugui necessitar per salut, el cost per a la majoria de les famílies no arribarà a aquest valor. Els aires condicionats actuals, els que fan servir una bomba de calor amb una unitat externa (el compressor) i una o unes quantes unitats interiors (anomenats splitters en anglès), són la manera més eficaç de climatitzar un habitatge. Els anuncis que trobem a les xarxes socials amb aparells alternatius que diuen que no consumeixen tant són falsos: són aparells més petits que refreden molt menys; de fet, són completament incapaços de refredar cambres senceres. Quant als ventiladors de sostre, hem de tenir en compte que són perjudicials si la temperatura de l’estança arriba a 35 ºC, perquè aleshores ens aboquen aire calent i fan pujar la temperatura corporal, en comptes de fer-la baixar.

La instal·lació és clau

Els aires condicionats tenen dos elements principals i cadascun té uns requisits d’instal·lació. El compressor ha d’anar a l’exterior de l’habitatge. Com que els instal·ladors cobren per metres de tub que calen entre la unitat exterior i la interior, la primera manera d’estalviar és posar-la tan a prop com sigui possible de les estances a refredar. Això fa que moltes famílies optin pel balcó. Però actualment molts ajuntaments en prohibeixen la instal·lació al balcó per motius estètics, o bé cal demanar l’aprovació a la comunitat. La primera acció a fer, abans de la instal·lació, és consultar l’administrador del nostre edifici. Si al balcó no hi pot anar, l’haurem d’instal·lar al terrat o als espais comuns permesos. Malgrat que els compressors són dissenyats per a la intempèrie, si són protegits del sol i la pluja directes, n’allargarem la vida útil. En cap cas no han de ser en un lloc tancat.

La unitat interior és la que aboca l’aire fred dins l’habitatge. En aquest cas cal tenir sempre present un principi físic fonamental: l’aire calent puja i l’aire fred baixa. Això vol dir que a l’estiu la sortida d’aire ha d’apuntar cap amunt, paral·lela al sostre. Per aquest principi l’aire fred baixarà tot sol, i refredarà tota la columna d’aire de la cambra. Si ho fem a l’inrevés, si orientem l’aire fred cap a terra, es formarà una capa d’aire calent a la part superior de l’estança que costarà molt més de refredar, cosa que farà créixer la despesa energètica. En aquests casos, pot resultar útil un ventilador de sostre, perquè trenca aquestes dues capes d’aire, la calenta i la freda, i les barreja. Si fem servir l’aire condicionat a l’hivern, aleshores haurem de fer a la inversa, orientar l’aire calent cap a terra, paral·lel a la paret.

Tradicionalment, al nostre país les instal·lacions d’aire condicionat als habitatges s’han fet amb una única unitat interior. Generalment pel preu, però també perquè les unitats exteriors amb diverses unitats interiors eren més grans i no cabien en molts balcons, o hi prenien molt d’espai. Actualment, s’ha reduït la mida de les unitats exteriors i ja es pot optar fàcilment per les de més d’una unitat interior. Cal tenir en compte que els aires condicionats amb una unitat tenen potències habituals de 2,5-3,5 kW, cosa que els permet de refredar, a tot estirar, entre 15 i 40 metres quadrats a tot estirar. Si volem refredar un pis sencer de 60-80 metres quadrats, haurem de tenir sistemes amb dues o tres unitats interiors i potències entre 3,5 kW i 7. Si volem refredar més metres, al mercat ja comença a haver-hi models fins a 5 unitats interiors. En aquests sistemes d’unes quantes unitats, generalment n’hi ha una de més potent (per al menjador o cambra principal que vulguem refredar) i la resta són de menys potència (per a cambres més petites).

Si volem aprofitar l’aire condicionat també a l’hivern com a calefacció, recomanem d’avaluar les opcions que ja hi ha al mercat i que, amb el mateix compressor, proporcionen també aigua calenta per a les aixetes i les dutxes. Ja que no voldrem radiadors, aquests sistemes són més econòmics que una aerotèrmia convencional. La instal·lació pot ser més complexa i cara que un aire condicionat, però a la llarga estalviarem diners.

La posició de la unitat interior, clau

L’orientació de la sortida d’aire és un altre dels elements clau de l’aire condicionat i haurem de pensar bé on situem la unitat interior. El consell és evitar que l’aire toqui directament les persones, sigui a l’estiu o l’hivern. Això vol dir no posar-la sobre el televisor (a l’estiu tocaria frontalment el sofà) ni sobre el sofà o la taula del menjador (a l’hivern ens tocaria el cap). Quant a les habitacions, hem de pensar en dos elements. El primer, si l’habitació tindrà la porta tancada mentre hi fem vida. I el segon, si farem servir l’aire condicionat per dormir. Especialment en el segon cas, però també si la porta la mantenim oberta, és millor situar la segona unitat al passadís. D’aquesta manera evitarem que ens toqui l’aire massa directament durant la nit, i també es podran refredar unes altres habitacions. En aquest darrer cas, el de climatitzar més d’una cambra des del passadís, haurem d’avaluar si no és millor d’instal·lar-hi la unitat de més potència i deixar la menys potent al menjador, segons l’àrea que calgui cobrir. Si situem unitats dins habitacions, hem d’evitar que l’aire toqui directament els llits o la taula on estudiem o fem feina.

Bombes de condensats i humidificadors

Un altre aspecte important a considerar en la instal·lació d’aire condicionat és que generen aigua, fins a uns quants litres el dia si som en una zona del país amb molta humitat. El motiu és que l’aire, com més calent és, més humitat pot retenir abans de saturar-se. Però en refredar un aire amb molta humitat, perd capacitat de retenir aquesta aigua i s’acaba condensant en forma de gotes. És per això que els aires condicionats a l’estiu generen aigua i, en canvi, a l’hivern en generen molt poca. Això fa que calgui recollir aquesta aigua, que és generada per les unitats interiors. A moltes cases aquesta aigua es recull amb una ampolla que hem de buidar manualment quan s’emplena. En algunes altres, es pot instal·lar un tub on l’aigua per gravetat va a parar a un desguàs de la casa. Tanmateix, avui dia també es poden instal·lar bombes de condensats específiques que bombaran l’aigua generada allà on vulguem, encara que per gravetat no sigui possible, cosa que ens estalviarà l’ampolla. Les bombes de condensats no són gaire grans ni cares i n’hi ha que fins i tot es poden instal·lar dins l’splitter. Quan el petit dipòsit que tenen s’omple d’aigua, la bomba s’activa (fa una mica de soroll) per evacuar-la fins al desguàs (generalment, el de la rentadora).

Aquest efecte deshumidificador pot fer que per a algunes persones (nadons i gent gran principalment) no hi hagi prou humitat a l’aire i se’ls ressequin les mucoses nasals (fins i tot, pot afectar-los la pell). Podem provar de posar recipients amb aigua a les cambres on fem la vida. Si no resol el problema, haurem d’adquirir un humidificador per mantenir la humitat al valor que ens resulti còmode, generalment entre un 40% i un 60%.

Les claus per a obtenir la temperatura de confort i l’error de confiar-ho tot al mode automàtic del termòstat

Molta gent es refreda a l’estiu per culpa de l’aire condicionat, perquè es fixa una temperatura massa baixa. Generalment, amb una temperatura de 25 graus o 26 en tindrem prou, tot i que hi ha persones que necessitaran una temperatura una mica més baixa per a obtenir el confort desitjat. Cal tenir en compte que sovint tenim sensació de calor per la xafogor, per la humitat de l’aire, més que no pas per la temperatura. Com hem vist, l’aire condicionat deshumidifica l’aire automàticament, i sovint eliminarem la sensació de calor més amb aquesta acció que no pas amb una temperatura més baixa. Cal tenir en compte que a cada grau que baixem la temperatura el consum d’electricitat pot arribar a pujar fins al 10%.