Esborrar Joan Fuster, un altre efecte de la tragèdia en un institut de Barcelona

El canvi de nom de l'Institut Joan Fuster ha causat malestar en l'associació cultural La Sagrera es Mou per les Lletres · El fet posa de manifest que, set anys després, el centre no ha superat el trauma

VilaWeb
Esperança Camps Barber
20.03.2022 - 09:24
Actualització: 20.03.2022 - 10:24

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 20 d’abril de 2015, un alumne de l’Institut Joan Fuster del barri de Navas de Barcelona va matar un professor amb una ballesta. El xiquet tenia tretze anys. Abel Martínez Oliva en tenia trenta-cinc, era substitut i feia classes de ciències socials. Era de Lleida i feia vuit anys que es dedicava a l’ensenyament. Aquell dia, ni tan sols havia de ser a l’aula on van passar els fets. Hi va anar quan va sentir el rebombori. Com va passar tot plegat, per què va passar i la resta de preguntes sense resposta d’aquesta història són els fils masegats que trenen una tragèdia amb molts perdedors. Tots. El succés continua pesant com una llosa sobre molta gent. També, o sobretot, sobre la comunitat educativa que cada dia, quan travessa el llindar del centre, té present allò que va passar un dia de primavera de fa set anys.

Per provar d’alleugerir-ne el pes, tant l’equip directiu com l’AMPA i el Consell Escolar han fet tot d’actuacions, algunes, en coordinació amb el Departament d’Ensenyament i el Consorci Educatiu de Barcelona, per a fer-lo més atractiu. Una de les quals ha estat la d’incorporar la possibilitat de cursar el batxillerat en francès dins el programa Batxibac, que obri portes a viatges d’intercanvi i a titulacions internacionals. Però sembla que amb això no n’hi ha prou per a remuntar. Any rere any, baixen les matriculacions de nous alumnes. Els responsables no ho atribueixen solament a allò, perquè també citen l’obertura d’un nou centre al districte ara fa dos anys com una de les causes. Així i tot, consideren que l’estigma d’aquells fets és tan gros que influeix en l’ànim de les famílies a l’hora de triar un institut. L’accés tan fàcil a qualsevol informació amb un sol clic no hi ajuda gens. Tan sols cal teclejar el nom del Joan Fuster a un cercador d’internet perquè aquella tragèdia torne a ser tan present com si hagués passat avui.

De Joan Fuster a Dolors Aleu

Una de les mesures que la comunitat educativa va adoptar per a intentar d’esborrar aquest estigma és canviar el nom de l’institut. Les gestions són llargues i fa tot just unes setmanes que el Consorci d’Educació de Barcelona hi va donar el vist-i-plau. Diuen que és una bona decisió perquè el centre deixe d’estar assenyalat. Ara, l’Institut Joan Fuster es diu Dolors Aleu. L’associació veïnal La Sagrera es Mou considera del tot injustificada i inconvenient aquesta substitució i encara més quan enguany se celebra l’Any Fuster, que commemora el centenari del naixement de l’escriptor i pensador de Sueca. El col·lectiu La Sagrera es Mou per les Lletres, integrat a l’associació, ha començat una campanya de conscienciació contra aquest canvi.

La direcció de l’institut ha volgut implicar l’alumnat en aquest canvi de nom i de trajectòria i han fet un concurs per a decidir quin serà el nou logotip. L’han difós a les seues xarxes fa poc, i a les comunicacions internes i externes l’institut ja es diu Dolors Aleu. També han canviat l’etiqueta #FemFuster per #FemAleu quan es tracta d’engrescar l’alumnat. Amb tot, als dominis d’internet, als correus electrònics i a molts més documents encara consta el nom antic. També en un vídeo en què la directora explicava el programa del centre la primavera passada, i a la façana hi conviuen tots dos noms. És una situació complicada administrativament que passa perquè el canvi és automàtic quan el consorci ho aprova, però executar-ho amb el curs a mitges és difícil.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Els noms de Joan Fuster i Dolors Aleu conviuen encara al centre.
Els noms de Joan Fuster i Dolors Aleu conviuen encara al centre.
Els noms de Joan Fuster i Dolors Aleu conviuen encara al centre.

A pesar de les peticions reiterades, la direcció de l’institut no ha volgut parlar amb VilaWeb sobre el canvi de nom i tot allò que implica d’eliminar una personalitat com Fuster del nomenclàtor educatiu de Barcelona. Sí que n’ha parlat Quique Lloret, secretari de l’AMPA, que també en va ser president. Té una filla de vint-i-dos anys que era alumna de l’institut quan van ocórrer els fets del 2015. Lloret parla de canviar el xip tant per a la gent de dins com per a la de fora. “Perquè quan la gent obri Google no li surti com a primera notícia que és l’institut de la ballesta. Encara et trobes amb famílies que vénen a matricular el seu fill i te’n parlen”. És cert que han passat els anys i que a l’institut ja no hi ha alumnes que visquessin el trauma, però Lloret recorda que sí que hi ha pares que encara hi tenen fills i professors que eren companys del que es va morir.

Se senten abandonats

El secretari de l’AMPA explica que quan hi va haver la violència a l’aula, les administracions es van fer molt presents. “Ens van prometre de tot. Carta blanca, allò que demanéssim. Ho recordo bé perquè ja era al Consell Escolar. Després tot va quedar en res perquè va haver-hi un canvi de govern, però això passa en tots els successos, en això o en unes inundacions al Delta.”

Diu que durant un temps sí que van tenir mestres de suport i que les baixes es cobrien amb rapidesa. “Però són les petites coses que van fer de tot allò que van prometre. Va ser decebedor”, diu Lloret, que també demanava que, si més no, s’hauria pogut arreglar la façana de l’institut i més elements visibles.

Entén que el canvi de nom tot sol no solucionarà màgicament les dificultats del centre. “No és la primera vegada que passa que quan hi ha un succés greu com el que ells van patir, es canvia el nom, es reforma una mica i s’ajuda a la gent a desconnectar.”

Lloret menciona, sense especificar-lo, un cas de violència ocorregut l’any 2003 contra un alumne de l’Institut Sant Josep de Calassanç. En aquella ocasió, el xic va ser víctima d’una baralla entre bandes rivals i el van matar quan va sortir del centre per anar a fer unes fotocòpies. Un temps després, el departament va fer una intervenció integral al centre. Li va canviar el nom pel de Moisès Broggi i hi va implantar el batxillerat internacional. Això va atreure alumnes nous, i amb el pas dels anys s’ha consolidat com un dels millors centres públics amb aquesta especificitat.

Un canvi de nom que ha molestat

Ara la ciutat de Barcelona no té cap institut amb el nom de Joan Fuster. El consorci explica que quan es construeix un centre nou el bategen amb un nom neutre, relacionat amb l’entorn, amb el barri o amb algun motiu que el distingisca. Després és la comunitat educativa que decideix si vol canviar-li el nom i quina ha de ser la nova denominació. Aleshores, el Consell Educatiu de la ciutat hi dóna el vist-i-plau.

L’associació cultural La Sagrera es Mou per les Lletres ha fet un crit d’alerta sobre el fet que l’institut deixe d’anomenar-se Joan Fuster. En un manifest titulat “En honor del mestre, nosaltres, defensors del teu nom“, diuen que és una manera de condemnar Fuster a l’ostracisme i en demanen la restitució immediata. Jordi Vilagut, coordinador de l’entitat cultural, diu que els ha sorprès moltíssim que el canvi de nom haja coincidit justament durant l’any en què se celebra el centenari de Fuster amb tot d’esdeveniments i cites importants. Pertot arreu el celebren, i Barcelona li trau l’institut. Consideren que el centre va prendre la decisió de manera quasi clandestina i que els veïns del barri també tenen dret d’opinar sobre la qüestió. Vilagut diu que no es pot justificar el canvi de nom per un intent de neteja d’imatge. “No crec que el problema sigui aquest. Allò va ser un accident. Un alumne va tenir una reacció impròpia i els successos van ser molt lamentables. Tan sols ho podem lamentar, però entenem que no és prou motiu per a canviar el nom de l’institut, i menys encara quan se’n celebra el centenari.”

L’AMPA és ben conscient que la coincidència amb l’any Fuster no l’afavoreix en absolut. “Crec, sincerament, que el centenari de Fuster està per sobre d’un institut. Nosaltres no en reneguem, en absolut”. Lloret explica que la revista trimestral que es publica a l’institut i que l’AMPA subvenciona sempre s’ha dit el Fuster i continuarà amb aquest nom.

La benvinguda de l’ajuntament al “nou” institut

Lloret troba positiu el fet de feminitzar el nom de l’institut. Admet que la ciutat perd el nom de Joan Fuster, però que ara hi ha un institut amb el nom de la primera dona metgessa nascuda a Barcelona.

En aquest mateix sentit, l’Ajuntament de Barcelona celebrava al seu web el canvi de nom posant l’accent en la feminització del mapa escolar de la ciutat. “El districte de Sant Andreu dóna la benvinguda a l’Institut Dolors Aleu (fins ara Joan Fuster), una dona catalana, barcelonina i pionera en el camp de la medicina. El nou institut reivindica la seva figura i el seu llegat”, es pot llegir a tall d’introducció a l’article del primer de març en què es parla de l’institut.

Dolors Aleu

Quan se cerca a Google el nom de Dolors Aleu, apareix un article de la Viquipèdia que explica que va nàixer a Barcelona el 7 d’abril de 1857 i que va ser una metgessa especialitzada en ginecologia i pediatria. Diu també que va ser la primera dona llicenciada en medicina a l’estat espanyol i la segona d’assolir el títol de doctora. Un altre article la qualifica de ginecòloga rebel que es va doctorar amb una tesi contra l’opressió de la cotilla, que oprimia el tòrax, dificultava la respiració i causava desmais.

Lloret conta que la tria es va fer a partir d’unes quantes premisses. Entre les quals, que havia de ser una dona i, a més, nascuda a Barcelona. Es van proposar diversos noms i en la votació va sortir elegida la doctora Aleu.

La Sagrera es mou per les Lletres no s’oposa pas al nom triat, el considera molt correcte, però no troba que siga una bona idea d’esborrar el nom de Joan Fuster per a netejar la imatge del centre per un succés ocorregut fa prop de set anys. I així ho han fet saber tant al Departament d’Ensenyament de la Generalitat com a l’Ajuntament de Barcelona per demanar-los que ho reconsideren.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes