Els inspectors d’Hisenda declaren que les feines d’intermediació de Jordi Pujol Ferrusola eren falses

Els inspectors d’Hisenda que van investigar el cas Pujol s’han declarat convençuts que les feines d’intermediació per les quals Jordi Pujol Ferrusola, fill gran del president, va cobrar factures d’empreses per un valor total de catorze milions d’euros eren, en realitat, fictícies. “No hi havia contractes, ni correus ni informes”, ha declarat un dels pèrits que han participat avui en el judici a l’Audiència espanyola, membre de l’oficina d’investigació del frau. La tesi de l’acusació és que els serveis pels quals Pujol cobrava factures de centenars de milers d’euros eren, en realitat, una coartada per a cobrar comissions per adjudicació d’obra pública.

Aquests inspectors d’Hisenda fonamenten els seus dubtes en la manca de documents que acreditin les intermediacions. “En la majoria de casos no existia contracte, ni correus, ni fites en el cas de les operacions per assolir determinats èxits ni informes d’avanç sobre el resultat de l’execució”, ha explicat un d’ells. A parer seu, és estrany que una gran constructora com COPISA, una de les empreses que va pagar serveis a Pujol, no conservi aquesta mena d’arxius. “Ens va cridar l’atenció precisament perquè es tractava de factures amb imports molt elevats sense cap suport documental.”

Tal com també sostenen la fiscalia i l’advocacia de l’estat, un altre dels elements sospitosos és la poca estructura de les empreses de Pujol i de la seva ex-dona, Mercè Gironès. Segons els inspectors, IMISA, Project Marketing i Active Translation no tenien prou mitjans materials per a prestar els serveis pels quals facturaven: comptaven únicament amb una secretària contractada a temps parcial per a treballs administratius. La conclusió dels tècnics d’Hisenda és que Pujol controlava “de forma personalíssima” les seves empreses, sota el principi d’unitat de caixa: “Hi havia una confusió total de capitals entre la persona física i la societat.”

La declaració dels pèrits proposats per l’acusació topa frontalment amb les declaracions dels pèrits proposats per la defensa, que ahir van declarar que els negocis de Pujol eren reals. Un d’ells va assegurar que la manca de documents és una cosa habitual en aquesta mena de feines, perquè normalment són verbals. “No necessàriament havia de deixar empremta”, va dir. Avui n’han declarat dos més, contractats per la defensa de Josep Cornadó, ex-president de COPISA: Francisco Piedras i Manuel Vicente-Tutor. Tots dos han coincidit que Pujol alertava verbalment la companyia d’oportunitats de negoci. 

Els pèrits contractats per la defensa de Cornadó, doncs, han insistit que, pels seus contactes i experiència, la figura d’intermediari de Pujol està reconeguda i és habitual en sectors com la construcció. En aquest sentit, han destacat que “l’any 2019, a Espanya, els agents comercials van intervenir en vendes per valor de 230.000 milions d’euros, tot generant un total de comissions de gairebé 14.000 milions d’euros”. Hi han afegit que l’estat espanyol és el segon del món amb més empreses d’agents comercials independents. N’hi havia 166.000 el 2019 i, segons que han dit, el 70% eren microempreses que o bé no tenien treballadors o tan sols un. “La part humana és molt més important que una possible estructuració de mitjans materials”, ha dit.

Les acusacions han mirat de desacreditar aquests dos pèrits perquè tots dos són imputats en la causa oberta a Cristóbal Montoro, ministre espanyol d’Hisenda durant la presidència de Mariano Rajoy, per cobrar presumptament comissions il·legals d’empreses gasístiques a canvi d’afavorir els seus interessos mitjançant reformes legislatives.