14.02.2023 - 20:28
|
Actualització: 14.02.2023 - 22:17
L’Audiència de Barcelona ha ordenat de reobrir una investigació contra l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo per les despeses del viatge a Catalunya de vuit parlamentaris europeus com a observadors del 9-N i per la producció de vint vídeos per a promocionar la consulta del 2014. L’audiència ha pres aquesta decisió malgrat que hi ha una sentència ferma sobre el cas.
En una interlocutòria, a què ha tingut accés Efe, la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona estima un recurs de la fiscalia anticorrupció i ordena a la jutgessa instructora d’investigar Royo per aquestes partides vinculades al 9-N, a més de les despeses de la promoció exterior del procés que ja en van motivar l’encausament.
“Allò que més els molesta és que haguéssim explicat al món què és Catalunya i perquè volia votar sobre el seu futur polític en un referèndum. Ara busquen un càstig exemplar, perquè no se’ns ocorri tornar-hi”, ha dit Royo en una piulada a Twitter. I ha dit que portarà la causa a instàncies europees: “Ens veurem a Estrasburg”, conclou.
1/2 M’han imposat fiances de milions d’euros i per duplicat per uns mateixos fets, em reclamen 250.000€ al jutjat 13 per l’1O i centenars de milers d’euros per la feina feta a Diolocat entre el 2013 i el 2017. Ara no ens posarem nerviosos per 60.000€ fe més pel 9N.
— Albert Royo (@AlbertRoyo5) February 14, 2023
Royo és investigat al jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona juntament amb una desena de càrrecs del govern –entre els quals l’ex-conseller Raül Romeva– acusat d’haver malversat gairebé un milió d’euros per internacionalitzar el procés a partir de contractes i subvencions atorgats a dit i arbitràriament.
La causa deriva d’una denúncia que va presentar la fiscalia anticorrupció als jutjats de Barcelona i en què també acusava Royo de malversació per les despeses del 9-N, però la jutgessa instructora va descartar d’investigar-lo perquè va entendre que els fets havien prescrit.
La instructora també considerava que no es podia imputar malversació a Royo per les despeses de la consulta, si els organitzadors del 9-N, entre els quals hi havia l’ex-president català Artur Mas, no van ser condemnats per aquest delicte sinó únicament per desobediència.
La fiscalia, amb el suport de l’advocacia de l’estat espanyol, ha recorregut contra la decisió de la instructora i ha aconseguit que l’Audiència de Barcelona els doni la raó: el tribunal considera que les despeses del viatge dels vuit parlamentaris europeus pel 9-N, de 10.000 euros, no han prescrit atès que la partida pressupostària es va aprovar el 3 de novembre del 2014.
Segons la sala, Royo “coneixia la suspensió de la consulta popular a celebrar el 9 de novembre”. I el dia 3 va donar el vist-i-plau al pressupost per a aquesta activitat i va autoritzar el pagament de les despeses derivades de la visita de vuit europarlamentaris.
Respecte del cost de producció de vint vídeos que promocionaven internacionalment la consulta del 9-N i el dret de decidir –d’un import de 58.358 euros–, l’Audiència coincideix amb la fiscalia que allò que és important no és la finalitat d’aquestes partides, sinó que van ser contractades eludint els mecanismes de control de la contractació pública.
De fet, el ministeri públic retreu a Royo que contractés la producció dels vídeos sense seguir un procediment de licitació pública, fragmentant fraudulentament –segons l’Audiència– el projecte, mitjançant cinc encàrrecs, per eludir la normativa que obliga a convocar un concurs per adjudicar-lo.
L’arxivament parcial de les acusacions contra Royo
La jutgessa del 18 de Barcelona, Carme Garcia, va desestimar de primer algunes de les acusacions de la fiscalia perquè es referien a fets que ja són investigats en unes altres causes. També va arxivar una part de les acusacions de malversació contra Royo, concretament en dos fets que tenen relació amb el 9-N, perquè la defensa de l’ex-secretari general del Diplocat va aprofitar una escletxa que la jutgessa deixava oberta en la interlocutòria d’incoació del procediment i va aconseguir de palesar una contradicció flagrant de la fiscalia.
