Injecció de vitamines per a la indústria catalana

El PNI arriba en un moment molt delicat per a les manufactures, que passen una situació de feblesa, com a tota la UE · Ara cal exigir que es mantingui l'ampli consens assolit i un compromís ferm en l'execució pressupostària

Jordi Goula
12.09.2022 - 19:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Hi ha molts sectors de la indústria catalana que no passen un bon moment. Les dades de la producció corresponents al juliol baixen d’un 2,3% en termes interanuals, segons que publicà l’Idescat divendres passat. I cauen d’un 3% si ens centrem en la manufactura. I encara més: nou epígrafs dels dotze en què es divideix l’índex de producció industrial (IPI) presenten un creixement negatiu, dos dels quals són el tèxtil i els cotxes (-11%). En termes acumulats interanuals, la producció ha pujat fins al juliol (+1,1%), però hi ha tres subsectors amb un creixement negatiu: la metal·lúrgia, la fabricació de productes minerals no metàl·lics i, sobretot, el material de transport, amb un -16%. Sembla que, finalment, queden reflectits en les estatístiques els mesos amb problemes de tota mena, referits estrictament al procés productiu, que han travessat molts sectors.

En les vendes exteriors, el creixement també s’ha alentit fins al mes de juny, segons que vam saber dimecres. Concretament, hem passat d’un augment del 28% el 2021 a un del 16,6% enguany. Continuem creixent, però la desacceleració és clara. I aquí ja no intervé tant la problemàtica de la producció com la demanda dels nostres principals clients exteriors, que passen una situació molt semblant a la nostra en les economies respectives.

Cal fer una excepció important en aquest punt: la dels productes d’alt contingut tecnològic. Catalunya ha exportat productes industrials per valor de 23.302,1 milions d’euros el segon trimestre del 2022, xifra que representa un augment del 19,5% en relació amb el mateix trimestre de l’any anterior. L’agrupació dels productes industrials segons l’esforç en recerca i desenvolupament (R+D) mostra que els productes d’alt contingut tecnològic són els que més augmenten les vendes a l’estranger, d’un 34,8% interanual, 15 punts per sobre de la mitjana. Ara bé, el seu pes dins el total exportat és d’un 14%. I dins aquests productes, un 75% del seu valor ve dels farmacèutics.

En aquest moment complicat, divendres passat, va destacar amb llum pròpia la signatura del nou Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) 2022-2025, un acord programàtic pel qual el govern invertirà més de 3.000 milions d’euros, que han de permetre de transformar el model industrial a Catalunya i promoure una indústria més digitalitzada, innovadora, sostenible i generadora d’ocupació de qualitat. D’aquest fet, ens en vam fer ressò a VilaWeb el dia 9.

La directora general d’Indústria, Natàlia Mas, explica molt bé quins són els tres trets diferencials d’aquest PNI respecte de l’anterior. En primer lloc, diu: “Fem una política industrial activa després d’anys de seguir una política defensiva. Hi predomina l’enfocament horitzontal, és a dir, generar condicions òptimes per al desenvolupament de la indústria, però amb elements sectorials per a potenciar sectors estratègics.” Per altra banda, afirma, “també és una política sistèmica i concertada, perquè implica el compromís de tot el govern i és fruit d’un exercici intens de concertació amb patronals i sindicats, amb el suport de col·legis professionals, grups parlamentaris, associacions municipals, universitats, cambres de comerç, cooperatives i centres tecnològics”. I, finalment, destaca que “és una aposta pel valor compartit. És a dir, per models que no només milloren la competitivitat d’una empresa, sinó també les condicions socioeconòmiques i mediambientals de l’entorn on operen. I, a més, vetlla també per una transició justa per no deixar cap col·lectiu enrere”. Crec que la directora general fa un resum encertat dels aspectes innovadors que aporta aquest PNI.

Un dels signants del pacte, el president de la Pimec, Antoni Cañete, destaca la necessitat que les empreses del país guanyin dimensió. “Això només serà possible si es governa i es legisla pensant primer en els més petits per poder fer gran la nostra economia”, diu. En aquest sentit, assenyala que el PNI ha fet reserva del 60% de les subvencions i ajuts per a micros, petites i mitjanes empreses, “la qual cosa suposa un pas endavant en aquesta direcció”.

Cal recordar que l’objectiu principal del PNI és incrementar el pes de la indústria fins al 25% del PIB el 2030. A més, s’han fixat altres objectius, com ara augmentar la productivitat aparent del treball a la indústria fins a un 3% anual, produir de manera més sostenible i augmentar el grau d’electrificació del sector industrial fins al 42,4%.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya explicita el seu suport al PNI, “atès que és un punt de partida que permetrà d’afrontar el futur amb garantia d’èxit” i vol destacar el consens que existeix en aquest sentit per part de tots els agents socials i econòmics. El seu degà, Carles Puig de Travy, destaca que el Col·legi opta “especialment per la sostenibilitat i la innovació, dos dels motors que han de tenir un protagonisme fonamental en la transformació de la indústria catalana”. I afegeix que “cal dotar bé el Pacte, des del punt de vista pressupostari, amb el compromís de compliment i amb una visió a mitjà termini”.

Per descomptat, és important el que destaca el director general d’Amec, Joan Tristany. “Hem dissenyat  aquest pacte de manera col·laborativa, amb tots els agents. Ara cal que aquest esperit i aquest consens es mantingui.” I afegeix que cal “un compromís ferm en l’execució pressupostària” d’un pla que suma 3.300 milions d’euros per a implantar 150 mesures, entre les quals hi ha algunes de tan interessants com el programa de renovació de maquinària i equipament avançat, “que permetrà l’adequació dels equips industrials per a una indústria més innovadora, competitiva, eficient i sostenible”.

Donar suport a la indústria és vital per al futur del país i el PNI va per aquest camí. Potser és bo recordar què deia la Memòria Econòmica de Catalunya del 2021, que va editar el Consell de Cambres i es va presentar el juliol passat. Recordava que l’economia de Catalunya havia augmentat el pes de la indústria fins al 20,3% el 2021, el percentatge més alt de la darrera dècada i molt superior al 16,9%, que és el pes que té la indústria en l’economia del conjunt de l’estat. I esmentava un fet del qual parlem poc, que és que les dades reforcen la capitalitat industrial de Catalunya en el conjunt de l’estat i la necessitat de rebre fons europeus Next Generation i inversió en infrastructures en proporció a aquest pes industrial per no perjudicar la competitivitat de l’economia catalana.

A més, insistia que Catalunya manté una capacitat elevada d’atracció d’inversió estrangera en indústria i TIC: el 47% de la inversió estrangera total el 2021 va ser en aquests dos sectors. Mentre que a Madrid va ser només el 15%. Paral·lelament a aquest enfortiment de la indústria i serveis tecnològics, Catalunya supera els principals països de la zona euro en ocupació en manufactures de contingut tecnològic alt i mitjà alt, amb l’excepció d’Alemanya. A Catalunya, el 6,5% de l’ocupació treballa en indústries manufactureres de contingut tecnològic alt i mitjà alt, per sobre del 6,1% de la mitjana de la zona euro, del 4% de l’economia espanyola i del 3,5% de la Comunitat de Madrid.

Són dades reals i definitòries de la indústria del nostre país, ara en hores baixes, igual que a la resta de la Unió Europea. Per això, cal una bona injecció de vitamines al sector, perquè penso que tots tenim ben clar això que comentava la Pimec arran del PNI. “Sabem que els països amb més indústria i amb millors polítiques industrials són més resilients, més rics i, per tant, donen més oportunitats a tothom.”

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes