Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ens trobem en una situació política insòlita: a dos dies d’unes eleccions imposades, l’administració intervinguda, el govern legítim acusat de rebel·lió, alguns membres i candidats a la presó, uns altres a l’exili, una persecució sense precedents del color groc i dels llaços que, tossuts, proliferen als indrets més insospitats, una junta electoral que censura, prohibeix i expedienta tot aquell i tot allò que recorda aquestes circumstàncies…

En aquesta situació tan aberrant de dèficit democràtic i manca de llibertat, la distorsió derivada de la sensació de normalitat que algunes forces polítiques s’esforcen a transmetre durant aquesta campanya electoral condicionada pel jou del 155 fa que hi hagi un gran nombre d’indecisos, gent que no veu clar què votarà, i que els partits intentin seduir-los cap al seu bàndol amb tota mena d’estratagemes, argúcies i arguments. I, en aquest context, resulta especialment greu i xocant que Ciutadans –el partit que més recursos ha esmerçat per ser omnipresent amb la propaganda electoral, amb una candidata, Inés Arrimadas, que es vanagloria de ser la més transparent, la més legalista i la més irreprotxable– no compleixi les normes bàsiques sobre protecció de dades a la web on es promociona.

Amb l’afany d’esgarrapar vots d’on sigui hi ha qui apunta barroerament a les palpentes, com els maldestres impulsors de l’enviament de correus electrònics no autoritzats que demanen el vot per a Ciutadans i que ha provocat un bon rebombori de piulades indignades i denúncies a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Des del domini democraciaciudadana.org, tot just registrat per una tal Carla Puigde, potser sense ser-ne conscients de com els pot sortir de cara la broma, sembla clar que ahir es va llançar una campanya massiva de missatges que probablement han anat a parar al correu brossa de la gran majoria dels destinataris.

En aquest context de guerra digital, resulta que, encara que la web oficial de campanya, www.inesarrimadas.cat, com la immensa majoria dels llocs web que hi ha avui dia, inclou galetes informàtiques (cookies), a diferència dels altres incompleix l’obligació d’informar els usuaris sobre la presència d’aquests arxius que s’instal·len als nostres ordinadors, tauletes i telèfons mòbils quan hi naveguem.

Per als qui no hi estan familiaritzats, les galetes serveixen per a recollir informació sobre la nostra activitat i les nostres preferències durant la navegació per un lloc web. Aquesta informació es fa servir, principalment, per reconèixer-nos com a usuaris recurrents i facilitar-nos una navegació més ràpida, o per personalitzar l’aparença del web. Però també hi ha cookies que s’utilitzen per fer el seguiment del comportament dels usuaris entre diverses webs, o saber-ne els interessos i dades demogràfiques, per exemple. I amb una mica d’enginyeria informàtica es poden crear perfils d’usuaris anònims, i fins i tot identificar qui som i localitzar-nos a Facebook o Twitter. No cal dir que després aquesta informació es pot utilitzar amb finalitats de màrqueting, publicitat i propaganda no sol·licitada.

Per tot plegat, la llei orgànica de protecció de dades és molt estricta i deixa molt clara l’obligació de tots els llocs web d’informar els usuaris sobre la presència de galetes en el moment que hi accedeixin, a més de demanar-nos el consentiment explícit per a instal·lar-les als nostres dispositius. També estableix més obligacions, com ara d’informar de la política de privadesa i incloure un avís legal sobre l’ús de la web i les dades que s’hi recullen. I això, en el cas de la web d’Inés Arrimadas, també es resol d’una manera qüestionable, perquè aquests dos botons redirigeixen cap a pàgines de la web de Ciudadanos, amb un domini diferent i que no fan cap referència a la web www.inesarrimadas.cat

A banda les cookies que hem esmentat, la web www.inesarrimadas.cat també inclou fragments de codi (scripts) d’Instagram, Twitter… amb què, volent i sabent-ne, es poden arribar a extreure dades personals.

I el blindatge hi és totalment absent: la web, que s’allotja en una empresa de Sant Jaume de Galícia, és feta amb WordPress sense certificats de seguretat ni cap mesura de protecció, de manera que és extremadament fàcil de robar-ne les dades.

Així doncs, la senyora Inés Arrimadas compila dades dels usuaris de la seva web sense informar-los-en prèviament i, per tant, de manera enganyosa o fraudulenta. Això és un tipus d’infracció castigada amb multes que poden arribar a tres-cents mil euros.

Potser tot això és simplement fruit d’una badada, una negligència si més no sorprenent en una formació tan ben assessorada, i probablement serà esmenada immediatament. Però, segons aquestes lleis que teòricament són les mateixes per a tothom, es tracta d’una infracció greu i, per tant, haurien d’assumir-ne les conseqüències. El sistema judicial els imposarà les sancions corresponents per tot el temps que han incomplert la llei de protecció de dades? Hi haurà alguna conseqüència per als remitents d’aquest enviament il·legal de correus electrònics que clama que l’única manera d’aturar el procés és ‘votant Ciutadans per fer presidenta Inés Arrimadas’, que ‘la diferència pot anar de 10.000 vots’ i que ‘cal concentrar el vot constitucionalista’ i ‘dispersar el vot independentista’?

En un moment de tanta tergiversació del llenguatge i de la democràcia com aquest que vivim, en què en nom d’unes lleis obsoletes i interpretades arbitràriament s’han trepitjat drets fonamentals, que no s’estranyin que almenys els més de dos milions de catalans que ens sentim insultats, violentats i menystinguts quan reivindiquem i volem exercir el dret d’autodeterminació no estiguem disposats a passar-ne per alt ni una als qui no solament es mostren permanentment sords i cecs a les nostres demandes, sinó que a més a més les volen triturar. No volem saber-ne res, de l’alternativa unionista, ni de l’escenari de menysteniment i exclusió que dibuixen, més ombrívol i castrador que mai, davant l’aposta pel país diferent que ens hem entestat a construir.

Nota: Unes hores després de la publicació d’aquest article, s’ha incorporat a la web www.inesarrimadas.cat l’avís d’ús de cookies i el botó d’informació pertinent sobre les galetes que fa servir.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.