12.06.2026 - 21:40
The Washington Post · Anup Roy, Shruti Srivastava, Lauren Rosenthal i Emma Court
Sota la calor abrasadora de Kanpur, l’epicentre de la indústria del cuir índia, els treballadors es mouen amb lentitud i cautela mentre, a l’exterior, el mercuri marca 46 graus.
Fora de la planta de H. Rehman Tanning Industries, un grup de joves –tots ells amb el cap embolicat en draps de cotó blanc per protegir-se del sol i la calor– pengen tires de pell de búfal en estenedors improvisats. No gaire lluny, a la fàbrica de la companyia AKI India, els treballadors proven d’airejar-se amb els ventiladors que brunzeixen del sostre mentre premsen les làmines de cuir i les apilen sobre el terra de formigó.
El director executiu d’AKI, Asad K. Iraqi, obliga el centenar de treballadors de la plantilla a prendre una solució de sals hidratants dues voltes el dia; aquests darrers mesos, explica, la companyia també ha invertit en sistemes de refrigeració nous a les instal·lacions. Però no n’hi ha prou: alguns treballadors han emmalaltit per la calor; d’altres, incapaços de rendir, han deixat la feina i han optat per tornar als seus pobles d’origen.
“La nostra productivitat ha baixat d’un 40%”, diu Iraqi, amb el front brillant de suor. “Els treballadors no poden sobreviure a aquesta calor sense hidratació i refrigeració adequades.”
L’escena es repeteix a tot arreu de l’Índia, on l’estiu és cada any més difícil de suportar. Fa anys que la temperatura i la humitat mitjanes es troben a l’alça: en pràcticament qualsevol dia d’aquest maig, la gran majoria de les cinquanta ciutats on es registrà la temperatura diürna més alta del món es trobaven a l’Índia; en alguns dies concrets, totes les cinquanta ciutats amb la temperatura més alta del dia foren índies. L’impacte d’aquesta calor desmesurada ha començat a deixar empremta en molts sectors de l’economia índia, i ha fet enfilar la demanda d’energia i els costs operatius de les empreses i ha fet encarir el preu de béns bàsics.
Aquest abril, el govern indi emeté una alerta per calor i obligà les empreses a reprogramar les jornades laborals durant els períodes de més calor, garantir pauses d’hidratació per als treballadors i alentir el ritme de producció. Les escoles índies, la majoria de les quals no tenen aire condicionat, acabaren el curs unes quantes setmanes abans que no és habitual en alguns estats per evitar els pics de calor; d’altres modificaren els horaris o passaren a fer classes telemàtiques.
“L’impacte de la calor és com una mort per mil ferides”, diu Aditya Valiathan Pillai, investigador visitant de Sustainable Futures Collaborative, un think tank de Nova Delhi especialitzat en el canvi climàtic, en al·lusió als efectes de les altes temperatures en la productivitat.
L’Índia és un dels exemples més clars de l’impacte estructural de la calor en el creixement econòmic, especialment en els països en vies desenvolupament que més depenen del treball físic. A diferència de les economies riques, on el sector dels serveis sol ser el gran motor de creixement econòmic, gran part de l’economia de l’Índia –des de la construcció i la indústria manufacturera fins a l’agricultura i la logística– continua depenent de milions de treballadors que passen llargues hores a l’aire lliure, o bé en entorns amb refrigeració escassa.
El declivi de la productivitat a causa de l’augment de la calor i la humitat podria reduir el producte brut de l’Índia entre un 2,5% i un 4,5% per al 2030, segons un estudi de McKinsey publicat l’any 2020. El 2021, un estudi de la Universitat de Chicago revelà que la producció industrial a l’Índia queia prop d’un 2% per cada grau que augmentava la temperatura mitjana, tant per la davallada de la productivitat dels treballadors com per l’augment de l’absentisme laboral. Un informe de The Lancet publicat el 2024 calculà que el país havia perdut unes 247.000 hores potencials de feina a causa de la calor, un augment d’un 124% respecte de la mitjana anual registrada en el període 1990-1999.
Taposh Dey, reclutador de mà d’obra de Bombai, explica que l’augment de les temperatures ha tingut un impacte durador en els horaris laborals al sector de la construcció: ara, diu, la feina a l’aire lliure se sol fer a primera hora del matí o al capvespre; les constructores, que abans solien adaptar els seus calendaris segons els monsons que afecten rutinàriament el país, ara també es veuen obligades a tenir en compte els períodes de més calor.
“El període entre la una i les quatre de la tarda és el més complicat, atès que la fatiga dels treballadors, la deshidratació i els riscs de seguretat obliguen a abaixar el ritme de feina o, fins i tot, a ajornar-la”, explica Deben Moza, de la consultora immobiliària Knight Frank India.
Soumya Swaminathan, ex-científic en cap de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), remarca la importància de millorar les condicions de feina a l’Índia. “Ens calen més zones d’ombra, descansos obligatoris i campanyes de sensibilització perquè els treballadors puguin reconèixer els primers símptomes dels cops de calor”, diu Swaminathan, que el mes passat fou nomenat membre de la Royal Society, l’acadèmia nacional de ciències del Regne Unit.
Un portaveu del Ministeri de Treball i Ocupació indi no ha respost a les preguntes per a aquest article.
Gairebé la meitat de la població mundial viurà sota condicions de calor extrema el 2050 si l’escalfament global s’enfila dos graus per sobre de la mitjana pre-industrial, segons un estudi de la Universitat d’Oxford publicat al gener. Radhika Khosla, professora associada de la universitat i co-autora de l’estudi, explica que l’Índia serà el país on l’augment de les temperatures afectarà més gent.
“Sabem que els efectes seran greus, i ja els comencem a notar”, diu Khosla, que afegeix que cal reorientar la planificació urbana del país per afavorir la proliferació d’espais d’ombra a la via pública.
A manca d’aquestes transformacions més profundes en el teixit productiu i l’entorn urbà, la història de l’Índia es repetirà cada any a mesura que s’acosti l’estiu: com més altes siguin les temperatures, més baixa serà la productivitat i, de retruc, el creixement econòmic. “L’augment de les temperatures ha tingut un efecte molt perjudicial en la salut dels nostres treballadors. No és un pronòstic: ja en podem notar els efectes avui”, explica Abhinandan Jain, propietari d’una planta siderúrgica de Nova Delhi. Aquests darrers dos mesos, diu Jain, la producció de la planta s’ha desplomat d’un 25% i un 30% a mesura que les temperatures s’anaven enfilant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
