09.10.2020 - 21:50
Escòcia esdevindria un estat independent si avui es fes un referèndum. Les dilatades negociacions del Brexit, que pot abocar el Regne Unit a una sortida sense acord, i la gestió de la pandèmia de la covid-19 són els revulsius que han consolidat una majoria de partidaris de la independència en tots els sondatges publicats.
El principal escull ara com ara és la negativa del primer ministre britànic, Boris Johnson, a pactar una nova votació. Tanmateix, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, no atura el pla de fer aviat un segon referèndum d’independència i s’ha compromès a publicar un projecte de legislació, la data i la pregunta abans de les eleccions al parlament escocès, el 6 de maig de 2021.
Ara fa sis anys, els partidaris de romandre al Regne Unit es van imposar amb un 55% dels vots, amb una campanya centrada a advertir que, si s’assolia la independència, el nou estat no tindria garantida la permanència a la Unió Europea. La situació es capgirava dos anys més tard, quan el Brexit va ser l’opció guanyadora al referèndum, encara que, a Escòcia, un 62% dels votants hi va votar en contra.
El govern britànic escuda la seva oposició a permetre una nova votació en el fet que es va dir que el referèndum del 2014 era un esdeveniment d’una vegada en una generació. En canvi, per al govern escocès, l’escenari és totalment nou, atès que se’ls vol fer sortir de la Unió Europea contra la seva voluntat, cosa que els dóna el dret de tornar a consultar la població.
La covid-19 i el Brexit com a espurna
Un dels revulsius que ha fet créixer l’independentisme aquests darrers mesos és la gestió de la pandèmia de la covid-19. Boris Johnson va aplicar unes mesures massa toves en un començament, més centrat a protegir l’economia, i això va fer que posteriorment hagués de rectificar. L’actitud contrasta amb la de Sturgeon, més cautelosa i que, sense menystenir el coronavirus, no ha dubtat a enfrontar-se directament al govern britànic per aplicar restriccions.
Un fet que has permès de marcar perfil i comparar els dos models és que, a diferència de l’estat espanyol, les competències per a fer front a la covid al Regne Unit no han estat centralitzades. A Escòcia hi ha hagut una incidència menor del virus: hi ha vora trenta-sis mil casos detectats, un 6,6% del total de casos del Regne Unit, tot i que representa el 8,2% de la població.
D’altra banda, hi ha la qüestió del Brexit. El darrer capítol és la llei sobre el mercat interior que el parlament britànic té la intenció d’aprovar i que implica canvis unilaterals en l’acord de sortida. La Comissió Europea no ha dubtat a emprendre accions legals per haver incomplert el dret internacional. Això reforça la possibilitat que la sortida sigui abrupta i no hi hagi un acord de lliure comerç abans del 31 de desembre, moment en què el Regne Unit abandonarà el mercat únic europeu.
A més, la llei sobre el mercat interior envairia competències dels governs descentralitzats del Regne Unit, cosa que s’ha entès com un atac a l’autogovern dels escocesos. Ara molts europeistes que s’oposaven a la independència han virat, i això ha portat a una forta convergència entre el suport a la independència d’Escòcia i el suport a la Unió Europea.
El distanciament polític ha crescut encara més després de les eleccions del desembre del 2019, en què els votants britànics van donar una majoria absoluta als conservadors pro-Brexit i els escocesos van optar majoritàriament pels diputats del Partit Nacional Escocès (SNP), que vol mantenir-se al mercat únic i a la Unió Europea.
Una majoria independentista a la recerca d’un referèndum
Els sondatges d’ençà del mes de maig mostren que hi ha una majoria a favor de la independència, un avantatge respecte dels partidaris de romandre al Regne Unit que no s’havia donat mai fins ara de manera sostinguda.
El problema ara és que cal l’aprovació del parlament del Regne Unit per a fer un segon referèndum. De moment, Sturgeon ha prosseguit amb els passos cap a la convocatòria d’un referèndum d’independència i és molt probable que s’utilitzin les eleccions parlamentàries del maig del 2021 per obtenir un mandat encara més explícit i contundent que serveixi de mesura de pressió contra el govern britànic.
Diverses veus dins l’SNP opten per un pla B en cas que persisteixi la resposta negativa del govern britànic. Una opció és que el govern escocès faci un referèndum consultiu, sobre el qual sí que té competències, i fins i tot alguns opten per fer que les eleccions del maig es converteixin en plebiscitàries.
Tanmateix, ara per ara, els principals dirigents no volen avançar esdeveniments i centren l’estratègia a ampliar la majoria, pressionar l’executiu de Boris Johnson i fer tots els tràmits necessaris fins que només manqui el vist-i-plau de Westminster.
Tot i això, cal remarcar que, a diferència de fa sis anys, quan l’SNP representava l’independentisme gairebé en solitari, ara s’ha articulat de manera més robusta i, fins i tot, ha arribat a pressionar l’executiu perquè avancés de manera més ferma cap a la consecució d’un estat independent. El col·lectiu independentista All Under One Banner (‘Tots sota una mateixa bandera’), nascut just després de la derrota del 2014, ha convocat les manifestacions més importants de la història recent d’Escòcia. Paral·lelament, el moviment dels partidaris de romandre al Regne Unit s’ha debilitat a causa de la polarització i les divisions, i avui dia difícilment podrien tornar a fer una campanya unida laboristes, conservadors i demòcrates liberals com la que van fer plegats amb ‘Better together’ (‘Millor units’).
