El foc s’ha descontrolat i la selva amazònica, que proporciona prop del 20% de l’oxigen del món, ha cremat durant setmanes, amb un augment dels incendis –tant de nombre com d’intensitat– que no es veia d’ençà de feia dècades.

Els incendis han causat la indignació mundial i la mobilització dels indígenes locals i els ecologistes, que culpen el govern de Jair Bolsonaro d’haver estat permissiu amb la indústria de la fusta i amb els ramaders, cosa que ha fet retrocedir en la lluita contra els efectes del canvi climàtic.

La major part d’incendis són a causa de l’acció humana. Les flames es fan servir com un mètode per a expandir les zones de ramaderia i les plantacions de soia al territori. La falta de prevenció fa que aquests incendis es propaguin a zones que no era previst de cremar i el foc només el frena la pluja o les barreres de vegetació més denses i més humides.

Desforestació mensual a l’Amazònia brasilera en quilometres quadrats (dades de l’INPE).

Amb més de 74.000 focs registrats per l’Institut Nacional d’Investigacions Espacials de Brasil (INPE), el nombre d’incendis hi ha crescut d’un 83% entre el gener i l’agost. I encara cal afegir-hi els que hi ha a la regió amazònica de Bolívia, el Paraguai i el Perú.

La nova política del president brasiler

L’arribada de Jair Bolsonaro a la presidència del Brasil el mes de gener va implicar un tomb a favor de l’explotació minera i agrícola a l’Amazònia. D’ençà d’aquell moment, el sector agropecuari s’ha sentit amb impunitat i ha accelerat la transformació de grans àrees en pasturatge o sembra.

La desforestació ha crescut d’un 273% amb el govern Bolsonaro. Alhora ha augmentat l’ocupació il·legal de terres de la selva. Un dels principals factors és l’actuació d’aquest sector agro-pecuari, que representa una cinquena part del PIB del Brasil i té un gran poder.

Una investigació del diari The Guardian va mostrar els vincles entre aquest sector i la desforestació il·legal. Segons que sembla, l’empresa més gran de processament de carn del món, JBS, va subornar 1.829 candidats polítics de totes les ideologies i és el causant de la destrucció anual de 28.000 a 32.000 hectàrees (280-320 km2) de bosc per a destinar-lo a la cria de vedells. La ramaderia va associada al 80% de la desforestació de l’Amazones. La producció agrícola i de fusta en són els altres factors.

Enfront d’aquesta crisi, de primer el govern Bolsonaro se’n va mantenir al marge i assenyalà que la sequera n’era la causa principal. Fins que el G-7 no acordà de crear un fons per a combatre les flames, refusat pel govern de Brasil, Bolsonaro no va mobilitzar l’aviació militar. Aquesta ha estat la resposta d’urgència a la indignació mundial pel desastre ambiental, però ha reduït considerablement els incendis.

El president brasiler ha insinuat, sense proves, que les ONG són les responsables dels nombrosos incendis a la selva amazònica. Diu que els treballadors s’han ressentit de la falta de diners provinents de les subvencions públiques del seu govern, i que causar els focs és una estratègia de les organitzacions per denunciar que la gestió no ha estat correcta, cridar l’atenció de la comunitat internacional i girar la població en contra del seu govern.

Àfrica: allà on més crema

Els incendis a l’Amazònia són devastadors, però no és pas la regió del món on més focs hi ha ara mateix. Les dades de Weather Source, a partir dels satèl·lits de la NASA, mostren un nombre molt més gran d’incendis a Angola (6.902) i a la República Democràtica del Congo (3.395) que no pas al Brasil (2.127) i al conjunt de la regió amazònica.

La comparació ha suscitat queixes pel fet de situar el focus mediàtic a l’Amazones i menystenir l’Àfrica central. Tanmateix, els experts asseguren que els dos casos no són equiparables.

A l’Àfrica central els incendis no són un fet inusual en aquesta època de l’any i si els incendis a l’Amazònia són fora de control, no és el cas dels africans. La majoria de focs són en zones de pastura o de bosc i són originats pel mètode de l’artigatge, és a dir, la cremada controlada amb l’objectiu de convertir una zona d’arbusts i herbes en camps de conreu, que teòricament no hauria d’afectar la selva. Un mètode també perjudicial però que és més barat per a netejar la terra.

En tot cas, aquest no és pas el principal problema per a la selva del continent. A l’Àfrica occidental ha desaparegut el 90% dels boscs aquests darrers cent anys, però no pas perquè s’hi hagi fet artiga, sinó per la indústria de la fusta i la neteja per a crear plantacions a gran escala, com ara el d’oli de palma.

Els efectes impredictibles dels incendis

La grandària de l’Amazònia és de 5,5 milions de quilòmetres quadrats, i d’aquests ja n’han estat destruïts 792.051, gairebé el 20% de la superfície total. El gran problema sobre el canvi climàtic és que els incendis i la desforestació poden tenir un efecte permanent en els patrons de pluja, cosa que pot desestabilitzar els ecosistemes de la regió i del món.

L’Amazònia origina aproximadament la meitat de la pròpia pluja i recicla la humitat cinc o sis vegades a mesura que es desplaça a través de la conca cap a l’oest. La demostració del cicle hidrològic va suscitar la qüestió de quina quantitat de desforestació caldria per a fer que el cicle es degradés fins al punt de no poder suportar els ecosistemes de boscs plujosos.

El punt d’inflexió de l’Amazònia, és a dir, les condicions que implicarien un canvi important i irreversible, consistiria en una desforestació entre el 30% i el 50%, segons un estudi del 2014. Tanmateix, segons un estudi del 2018 de la revista Science Advances, el punt d’inflexió podria ser inferior, només entre el 20% i el 25%. La selva en aquell moment passaria a comportar-se com una sabana i perdria una part important de la humitat i de l’efecte que té sobre el cicle de l’aigua i la renovació de l’oxigen.

Percentatge d’extensió coberta de bosc a l’Amazònia (dades de l’INPE).

Avui la desforestació ja s’acosta al 20% i se situa, doncs, a tocar del punt d’inflexió potencial. Si els incendis i la desforestació continuen sense control, els experts asseguren que s’hi pot arribar d’ací a cinc anys. La gravetat de les sequeres del 2005, 2010, 2015 i 2016, juntament amb les inundacions del 2009, 2012 i 2014, fan pensar que tot el sistema oscil·la.

L’estudi també va concloure que el 40% de la desforestació tindria capacitat de reduir les precipitacions a més de 3.220 km de distància. La desforestació de l’Amazònia pot afectar tot el continent i fins i tot reduir les precipitacions als Estats Units, concretament al sud-oest, al nord-oest i a parts del sud durant la temporada agrícola.

Alhora, es crea un cicle viciós. Els boscs cremats alliberen la contaminació de gasos d’efecte hivernacle que empitjora l’escalfament planetari; els incendis i la desforestació contribueixen al canvi climàtic i això fa que augmentin les temperatures, que la selva sigui més vulnerable a les flames i que els incendis siguin més probables.

Per tant, treballar per reduir el nombre i la gravetat dels incendis forestals ajuda a endarrerir el canvi climàtic. Alhora, això vol dir que els esforços generals per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i un lent escalfament global també ajudaran a prevenir els incendis forestals.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb