Salvador Illa, ahir a Barcelona (Foto: ACN)

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Salvador Illa (1966) ha deixat de ser el ministre de Sanitat espanyol a mitja pandèmia per presentar-se de candidat a la Generalitat de Catalunya pel PSC a les eleccions del 14 de febrer. Ahir va ser el convidat a les entrevistes organitzades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), i va acceptar les preguntes d’un grup de mitjans de comunicació, entre els quals VilaWeb. Aquest és el resultat de l’entrevista coral al candidat socialista, que no acaba de deixar clar si acceptarà els vots de Vox (només diu que no hi parlarà, no pas si els acceptarà), i que continua fent bandera de la seva idea de campanya: passar pàgina, i límits constitucionals. Curiosament, treu la presó durant la conversa. No la dels presos polítics, sinó la seva.

Heu estat batejat com el pitjor ministre de la Unió Europea. Veieu prudent una mobilització de cinc milions de persones amb la tercera onada desbocada com la tenim? Com penseu actuar? Si sou elegit president de la Generalitat, què fareu de diferent respecte de l’etapa al ministeri per aturar, controlar i superar la pandèmia?
—El nostre país, Espanya, Catalunya també, no ha fet les coses ni molt millor ni molt pitjor que els països del nostre entorn. Crec que cal tenir un punt de prudència i un punt d’humilitat i fugir d’aquestes afirmacions. Hi ha unes quantes lliçons a aprendre de la pandèmia. La primera és la necessitat de no fer política amb la pandèmia, d’actuar units. També cal fer front als negacionistes que han sorgit en alguns països que no han actuat a favor de la ciència. Si el 2020 ha estat l’any de la pandèmia, el 2021 serà l’any de la vacunació. La meva prioritat seria prendre mesures com l’augment de recursos. Segons el meu criteri, a Catalunya hauríem d’arribar al 7% del PIB en matèria de despesa sanitària.

Amb qui esteu disposat a negociar la investidura?
—Enraonaré amb tothom excepte amb els que em volen posar a la presó. Apel·lo a l’àmplia majoria de catalans que vol passar pàgina, que fa deu anys d’un viatge cap enlloc, que hem perdut el temps, que ens arriba aquesta pandèmia en el pitjor moment, amb un país dividit, amb un govern blocat i paralitzat. Crec que la meva candidatura li aporta allò que demana: passar pàgina, retrobar-nos, el diàleg dins de la llei. A partir d’aquí, vull un govern de canvi, una fórmula que ja funciona, crec que amb èxit, al govern d’Espanya i al de Barcelona. A Espanya hem vist que el govern del qual he tingut l’honor de formar part ha aconseguit d’aprovar un pressupost, el més social de la democràcia espanyola, ha aconseguit de fer front a una pandèmia, a criteri meu en uns termes de gestió similars a la resta de països europeus, i ha anat fent prosperar projectes que donen més drets als ciutadans; per exemple, la llei per una mort digna. Déu n’hi do com ha funcionat, la fórmula.

Dieu que els debats que proposa l’independentisme són estèrils i inútils. Per què vau seure com a negociador a la taula de diàleg si teníeu aquestes consideracions? Ara mateix hi ha joves independentistes que s’enfronten a penes molt altes de presó: com pot començar el retrobament que proposeu amb una generació que s’enfronta a aquesta situació? Què els oferiu? Cap gest de la fiscalia?
—Vaig formar part de la taula no pas en representació de la Moncloa sinó del PSC. És un matís important. Allà negociàvem la investidura del candidat dels socialistes, l’actual president, Pedro Sánchez. Vam assolir un seguit de pactes que hem anat complint. Un era la posada en marxa d’una taula de diàleg entre governs que es va reunir el 23 de febrer de 2020, i si no s’ha reunit més, és perquè hi havia dificultats per la contrapart catalana. Respecte de les demandes independentistes, el nostre marc de convivència permet que les persones que pensin que la independència de Catalunya és la millor solució ho continuïn defensant. Ara, no tenen dret a trencar el marc de convivència. Hem vist les conseqüències de crear divisions a la societat, ho hem vist als EUA. Ja hem vist aquest camí, el de no respectar el marc de convivència que és l’estat de dret. Jo proposo una solució: retrobar-nos. Respecto els qui defensen la independència, demano que em respectin també a mi. Com ho resolem? Seient i enraonant, com es fa en política. Amb una única condició: respectar el marc de convivència, l’estat de dret. Proposo diàleg dins la llei. Dins de l’estat de dret, mai fora.

Us heu vaccinat?
—No. Ho faré quan em toqui.

Us sentiríeu còmode en un govern amb el PSC i els comuns i amb algun suport puntual d’ERC?
—No m’he negat mai a parlar amb tothom i buscar acords que són factibles, ho he anat fent durant tota la meva trajectòria política. El país ha d’arribar a consensos importants. Quan Catalunya ha estat unida i ha treballat amb objectius comuns li ha anat bé. Penso que és factible tornar-ho a fer si ens centrem en allò que ens uneix, més que no pas en allò que ens divideix.

Acceptaríeu els vots de Vox per a la investidura?
—Ja ho he dit molt clar, amb un partit que em vol a la presó no hi parlarem ni jo ni el meu partit.

Hi ha veus socialistes que van dir que fer servir el català en el debat de TVE era provincià i de maleducat, hi coincidiu?
—Les llengües són una eina d’entesa. Les eleccions catalanes tenen interès a Espanya i a Europa i al debat de TVE jo no vaig tenir cap problema a utilitzar la llengua castellana, i no qualifico més, que cadascú faci el que tingui per convenient fer.

El Tribunal Constitucional ha suspès el decret d’accés a l’habitatge. Quin és el motiu pel qual el govern espanyol no va acordar de blindar aquest decret? Després de les eleccions, si governeu, com preveieu d’abordar aquesta suspensió que pot comportar el desnonament de més de 3.000 famílies?
—El meu govern garantirà la protecció del dret a l’habitatge, posarà en marxa una llei de barris, desplegarà un pla per a proporcionar als joves el dret d’accés a l’habitatge, construirà nous habitatges socials, dins de la legalitat i de la llei. No he llegit a fons la sentència, que esgrimeix que no s’adequa al nostre marc de convivència, això no vol dir que hàgim de renunciar a una llei que garanteixi el dret a l’habitatge, sinó que cal reconduir-la per fer-la compatible amb el nostre marc de convivència, com fan molts ajuntaments i molts altres llocs.

Cercaríeu abans el suport d’ERC que el de Ciutadans?
—En política catalana hi ha una enorme diferència, que és que ells pensen que la millor opció és la independència i jo penso que ho és el retrobament, que se centri a protegir la salut, recuperar l’economia i garantir que ningú no quedi enrere. Això fa difícil d’arribar a acords amb ERC en matèria de constitució d’un govern. Jo vull un govern de canvi, que superi la situació en què ens trobem. Hi insisteixo: apel·lo als catalans que volen passar pàgina. Aquesta gent em poden donar una força molt important i sumada a altres formacions polítiques, com ara els comuns, que també tenen un projecte de progrés, podem tenir prou força per a constituir un govern.

Sobre la gestió de la pandèmia a Catalunya, què faríeu diferent de l’actual govern de la Generalitat?
—De la meva boca no ha sortit cap crítica a cap de les decisions que ha pres la Generalitat de Catalunya. És més, hi he donat suport i ho continuo fent. Tinc plena confiança amb els serveis de salut pública de Catalunya i amb els professionals que el dirigeixen, en particular amb qui el dirigeix, el doctor Josep Maria Argimon.

Acceptaríeu un cara a cara amb Aragonès?
—El vaig acceptar ahir.

El darrer CEO indica que l’independentisme podria superar el 50% dels vots. Iceta va dir que si això passés, l’independentisme tindria més força per a negociar un referèndum, hi esteu d’acord?
—Això és el de sempre, a cada elecció han de superar el 50% del vot i… Escolti, no hi ha majoria independentista a Catalunya. No hi és, no hi ha estat, hi ha una majoria pel retrobament, una majoria per girar pàgina, que diu prou, que vol que parlem de salut, de vacunació, de recuperació econòmica, què passa amb SEAT, què passa amb Nissan, què passa amb el sector de components de l’automòbil, amb el sector agroalimentari, com digitalitzem, la seva transformació, la seva comercialització i distribució. Què passa amb el pol petroquímic de Tarragona? Què passa amb l’hospital de les Terres de l’Ebre? La majoria que hi ha a Catalunya és aquesta. Fa deu anys que tenim divisió. La independència és divisiva, no és el punt de trobada de la societat catalana i jo passo pàgina d’això.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.