A la conca toca escoltar-nos
«La sensació des del balcó és d’una Igualada deserta i responsable que ha entès que això és una qüestió de vides i que és conscient que la trompada serà forta»



Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Quan encomanar-nos els badalls en una videotrucada és l’única manera de ser més a prop l’un de l’altre. Quan has gastat el blanc de les parets de tant mirar-les i t’adones que fins i tot els recursos d’internet són limitats. Quan intentes canviar les coses, però veus que des de casa és més difícil. Quan els dies bons són normals i els dolents, pitjors.
Almenys per mi, el confinament és això, xocar amb la realitat una vegada i una altra i reafirmar-nos en tot allò que som; enyorar molt les persones que estimem (tenir-les molt a prop i molt lluny alhora), trobar a faltar qualsevol mirada clandestina, descobrir noves amistats i recuperar-ne d’antigues. Perquè, siguem francs, l’empatia aflora en circumstàncies adverses i ens fa estar a tots en un estat receptiu molt tendre. De fet, escoltar-nos, segurament és el millor passatemps de què disposem. Per mi és això, recordar-me i repensar-me i fer-ho també en plural, en comunitat, des de casa. Prendre consciència de qui som i què volem ser, ser solidaris amb els professionals (orgull de professionals) que treballen a l’Hospital d’Igualada o a qualsevol altre dels serveis essencials i combatre la solitud dins de casa.
Segurament tots, en un moment o altre, hem tret el cap més del que tocava (per anar a veure la parella, per treballar, per respirar), però la sensació des del balcó és d’una Igualada deserta i responsable que ha entès que això és una qüestió de vides i que és conscient que la trompada serà forta, molt forta. Que seran molts els veïns i les veïnes que ens deixaran i que tots en sortirem esquitxats. Que Igualada (i la Conca) és una ciutat-poble i en tres setmanes de confinament ja no comptem els coneguts morts amb els dits d’una mà. Que ens devem moltes abraçades i caldrà refer l’ànima de moltes famílies, i també acomiadar-se degudament d’una generació que ja havia patit prou la vida i no es mereix un adeu tan trist i solitari.
Ara només queda comptar enrere les hores, veure sortir el sol cada dia (que els núvols ens deixin) i cuidar, cuidar-se i cuidar-nos.
Dia 20 a Igualada Confinada (la conca d’Òdena)
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits